Per facilitar l'estudi de la poesia catalana contemporània, temes 6 al 10 del selectiu, us deixem en la pàgina superior del bloc en Literatura contemporània unes presentacions. Trobareu una introducció a la poesia en el primer terç del segle XX que és bàsica per entendre i poder valorar la poesia de postguerra: després de la Renaixença, la nostra poesia entra en el segle XX de la mà del modernisme i ben aviat adoptarà els nous corrents europeus, com ara l'avantguardisme. El noucentisme suposarà la normalització lingüística, tot i que limitarà la innovació poètica. És a dir, ens trobem amb una poesia contemporània que ha trencat els lligams amb la tradició jocfloralesca. Aquests avanços es veuran truncats pel conflicte bèl·lic i la posterior repressió i censura: l'exili exterior i, també, l'exili interior. Després del silenci estricte, la poesia tornarà a caminar amb el postsimbolisme, i en la dècada dels seixanta farà aparició el realisme social: el poeta forma part del poble, el representa i parla la seua llengua. La Nova Cançó s'encarregarà de difondre la poesia més enllà de la lectura individual dels poemaris. Amb la "democràcia", en les últimes dècades del segle XX, la poesia experimentarà nous camins més íntims i elaborats.
>Presentacions de poesia (cliqueu)
