SEGON DE BAT

Un curs decisiu

2011-09-19T23:29:00.000+02:00

Acaba l'estiu (la calor tardarà a marxar una miqueta més), comença la tardor i, amb ella, la tornada a l'institut. Tot just heu començat segon, un curs molt important de cara a la tria d'estudis posteriors i, també, pel que té de final d'un cicle, de maduració, de meta. A classe hem parlat dels criteris d'avaluació, de la programació, de la PAU, de la importància del treball diari, de les lectures amb què podreu pujar nota (i que, espere, us faran gaudir d'autors fins ara desconeguts per vosaltres). Les noves tecnologies ens ajuden a obrir l'assignatura de valencià al món i omplir-la de continguts actuals, aportacions d'altres centres, etc. Convé, doncs, fer-hi una ullada amb freqüència, tant pel que us puguem oferir com pels enllaços a altres blocs de segon. A través del bloc us arribaran materials, notícies, propostes d'activitats...

Justament, el proper dia 28, a l'Octubre CCC (C/ Sant Ferran, 12, València) Josep Guia pronunciarà una conferència sobre l'autoria del Tirant. Una bona ocasió per aprendre quelcom més sobre la gran novel·la de Joanot Martorell. També, per fer un resum i un treball a partir de la conferència. Ens hi veurem?

Fi de curs d’1entretants: ComparTIC 2.0

2011-06-07T17:50:00.001+02:00

S’acosta la fi de curs, i des d’1entretants volem acomiadar-lo amb una jornada pràctica que ens il·lusione i ens òbriga camins a explorar per a poder emprar-los a classe en un futur. En aquesta ocasió, l ’IES Jordi de Sant Jordi (Alcalde Gisbert Rico, 24. 46013. València) serà el lloc on ens aplegarem el dissabte dia 18 de juny.

PROGRAMA:
9 a 9.30h Rebuda dels assistents
9.30 a 10.30h Taula redona. TICvallers de la taula rodona o com integrar les TIC a l’aula on diversos companys i companyes explicaran les experiències i aventures dutes a terme en els diferents camins de la innovació educativa. Maite Monar, Antoni de la Torre, Alícia Martí, Evaristo Romaguera, Manuel Cardeñosa
10.30 a 11h Farem una pausa per a la conversa relaxada davant d’un bon café.
11 a 13h Ens aplegarem al voltant dels diferents i variats tallers on podrem aprendre i practicar algunes eines concretes per a usar-les el proper curs amb els nostres alumnes. És recomanable que porteu el vostre propi portàtil o que pugueu compartir el d’algun company o companya en cas de no tenir-ne.

Els tallers a què podeu assistir són:

Beceroles TIC de navegació en xarxa: aquest taller va destinat als companys que desitgen aprendre bé quatre passes bàsiques per moure’s en la xarxa com el peix en l’aigua. Obrirem un compte d’usuari a Google i n’explorarem ben a fons totes les possibilitats, que en són moltes. També visitarem al detall la nostra xarxa “Un entre tants” per saber traure-li el màxim profit. El taller l’imparteix Laura Santacruz i alguns companys d’1entretants hi assistirem com a ajudants.
Expliquem històries amb TIC; el relat digital: explicar històries o que ens les expliquen és una cosa inherent a l’ésser humà... i ben plaent! Per això el relat digital es presenta com un mitjà d’expressió educativa de caràcter multimèdia amb avantatges pedagògics i didàctics en totes les matèries. Aquesta activitat digital ens permet, també, revisar els usos educatius que donem als relats des de les assignatures humanístiques i veure’n tres exemples prototípics. Farem una reflexió al voltant de la metodologia per a crear relats digitals i, a més, aprendrem a usar el programa “Fotos narrades 3 per a Windows”. Si porteu el vostre ordinador portàtil podreu crear el vostre propi relat digital! El taller l’impartirà Antoni de la Torre.
ConTIC, contat, ja s’ha acabat!: l’eina més autènticament creativa que tenim és la nostra imaginació i, en aquest cas, l’entorn digital la reforça i potencia. Voleu saber com aprofitar taps de botelles reciclades i, alhora, crear un conte il·lustrat en format digital pels vostres alumnes més menuts? Aleshores, no ho dubteu, aquest és el vostre taller. Un taller especialment adreçat als nivells d’infantil i primària i impartit per Vicent Adell un dels membres de Rodamons teatre, un grup que des de 1996 fa música i teatre per a infants. També han encetat diverses campanyes i activitats d’animació lectora i han estat sempre al dia en l’aspecte més digital i multimèdia.
Eines per a l’ensenyament lingüis-TIC: l’univers d’eines TIC aprofitables per a l’ensenyament de llengües és cada vegada més gran i els recursos als quals podem accedir, més interessants: recursos electrònics per a l’organització d’idees (mapes conceptuals, núvols de paraules, línies del temps i pòsters); recursos àudiovisuals per elaborar treballs acadèmics (bancs d’imatges i de sons en línia, programari per a l’edició de vídeos), etc. Podreu també aprendre a compartir documents de text, presentacions i vídeos a la xarxa (Slideshare, Scribd, Vimeo...), conéixer espais web per a l’aula (blog, wiki, xarxes socials). Apunteu-vos a aquest taller i deixeu-vos guiar per les recomanacions de dues professores de llengua que han buscat acuradament en la xarxa aquelles eines més aprofitables per als docents de llengua:. Alícia Martí Climent i Pilar Garcia Vidal us faran cinc cèntims de l’univers lingüísTIC a Internet.
Eines per a l’ensenyament cien+TI=fiC: observar els minerals i les gemmes al mínim detall sense microscopi? mostrar l’hort ecològic de l’escola mitjançant un vídeo? estudiar el comportament de les plaques tectòniques... i lligar-ho amb els últims esdeveniments de manera crítica? Investigar sobre l’energia nuclear i intentar esbrinar què hi ha darrere de les informacions que ens arriben sobre el tema? Està clar que la ciència en un món tecnològicament avançat no hauria d’escapar al vessant crític amb la societat que en gaudeix els avantatges i amb la societat on la ciència sembla que no arriba. Les TIC eixamplen les possibilitats d’aprenentatge de la ciència. Manuel Cardeñosa, administrador de la xarxa Bio-Geo i Pedro J. Miguel, membre d’aquesta xarxa, ens explicaran com aprofitar les TIC per a les matèries científiques.
ComparTIsC Documents amb Google:corregir un treball d’un alumne amb rapidesa i sense haver d’escatimar comentaris per falta d’espai o penjar les nostres presentacions i temes sense por a perdre’ls o a haver-los gravat al llapis equivocat, però sobretot, compartir i editar conjuntament un escrit amb els companys de departament, o gestionar un treball de grup compartit dels nostres alumnes, són algunes de les coses que podreu aprendre en aquest taller. Google documents és una eina que ens permet optimitzar la nostra feina a totes les matèries i per a qualsevol tasca docent. Ramon Peris ens explicarà com funciona aquest instrument tan útil.

En acabar els tallers, de 13 a 13:15h, farem la cloenda de la Jornada ComparTIc 2.0 i després, si voleu, podrem dinar junts.
INSCRIPCIÓ: Empleneu aquest formulari per a reservar plaça. És gratis.

Sí al valencià. Dijous 9 de juny, concentració

2011-06-05T10:54:00.002+02:00

Acaba el curs, però no ens podem relaxar. La Conselleria d'Educació ha presentat un decret on s'eliminen les línies d'immersió lingüística (PEV i PIL), que molts de vosaltres heu seguit al llarg de l'ensenyament (al Batxillerat, de sobte, moltes d' aquestes línies quedaven interrompudes). Unes línies que funcionen molt bé, que donen prestigi a l'escola pública (a la concertada, gairebé només hi ha el PIP).

En canvi, la línia plurilingüe que presenta el Consell serà, a la llarga, la desaparició del valencià com a llengua vehicular als centres educatius, i l'augment del castellà (no hi ha prou professors que puguen fer classe amb fluïdesa en anglés).

Escola Valenciana ha redactat aquest manifest pel consens en l'ensenyament purilingüe de qualitat. Si us ve de gust, llegiu-vos-el i, si les PAU us deixen forces i teniu ganes, acudiu a la concentració de dijous (a València, a la Pl. de la Mare de Déu, a les 19h).

Sí al valencià!

En defensa de l'escola pública, valenciana i de qualitat

2011-06-01T10:12:00.000+02:00

(Copiat de Tastallibres, un blog preciós)
Escola Valenciana convoca concentracions el 9 de juny contra la línia única.
El Consell vol eliminar la línia en valencià de l'ensenyament. Es farien classes en valencià, espanyol i en una altra llengua a parts iguals. Començaria a aplicar-se al curs 2012-2013.
Si en voleu més informació, pitgeu als enllaços.

vilaweb
levante
avui

PAREMIOLOGIA CATALANA I INTERNET Presentació del llibre Amb cara i ulls, de Víctor Pàmies

2011-05-17T09:49:00.002+02:00


Si cliqueu a la imatge, podreu accedir a la compra del llibre

El col·lectiu 1entretants, la Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià, ha organitzat una presentació a València de l’últim llibre del lingüista Víctor Pàmies, Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull, un llibre finançat a través del micromecenatge des del portal Verkami.com.

El llibre és l’excusa per organitzar un acte desvirtualitzador entre representants i promotors de ben diverses iniciatives que s’han desenvolupat a través de la xarxa en els darrers anys. La voluntat és que aquest acte presencial faciliti el coneixement directe de diversos actors de la catosfera.

La cita és el pròxim dissabte, 21 de maig, a les 19.00h, a la Sala dels Arcs de Ca Revolta (C. Santa Teresa, 10, València).

També hi intervindran Josep Daniel Climent, membre d’1entretants, per parlar-nos sobre la fraseologia i les expressions populars en Enric Valor i Francesc Gascó, membre també d’1entretants i blogaire veterà, per fer-nos un tast de les rondalles i els modismes de Beneixama.

Francesc Mompó, escriptor i bloguer, parlarà de la columna setmanal que tenia a L’informatiu: La Iseta: un exemple de revolta a la xarxa; i Alícia Martí, bloguera i Antoni Torreño, membres d’1entretants, ens mostraran un petit vídeo sobre un gran projecte educatiu que, de manera col·laborativa, compila mostres de poesia oral improvisada de diferents indrets de les terres de parla catalana.

L’acte també servirà perquè Víctor Pàmies expliqui com s’organitzen els homenatges blogaires a la xarxa, quins recursos lingüístics i paremiològics trobem actualment a Internet i quins resultats sobre el País Valencià va abocar l’estudi del Top ten dels refranys catalans

Durant l’acte també comptarem amb els jocs i l’animació teatral d’Anna Gascón i Lucía Arce i hi haurà preparat per a després de la trobada un sopar de germanor a la Sala Gran de Ca Revolta, per poder debatre amb més tranquil·litat tots els temes encetats durant l’acte de presentació.

Més informació a:

1entretants - blog - http://1entretants.ning.com/profiles/blogs/paremiologia-catalana-i
1entretants - esdeveniment - http://1entretants.ning.com/events/paremiologia-catalana-i
Facebook - esdeveniment - http://www.facebook.com/#!/event.php?eid=200872039948245

Com veieu, companys (i alumnes picats pel cuquet de la filologia), una presentació per anar a ulls clucs. Us hi esperem!

De color lila: dones que escriuen narrativa

2011-03-07T13:55:00.000+01:00

Una altra cita amb la cultura. En aquest cas es tracta d'una taula rodona sobre dones que narren històries. Dintre de la programació de l'Espai Illes Balears, tindrem el privilegi de veure i escoltar escriptores de tanta qualitat com la mallorquina Antònia Vicens, la menorquina Esperança Camps i l'alcoiana Isabel-Clara Simó. Presenta l'acte Carme Gregori. De segur que tenen molt a dir, sobre narrativa en general i sobre la narrativa feta des d'una perspectiva de gènere.

Com sempre, una oportunitat per aprendre (i per traure una puntuació extra, que també).
Us hi esperem.

Dijous 10 de març, a les 19:30 hores, a l' Octubre CCC.

Cita a l'Octubre CCC: Abans de la “dictadura dels directors”: El teatre de text als anys 70

2011-02-17T19:33:00.001+01:00

Image: 'NextMusic at the Chicago Vic'
http://www.flickr.com/photos/71774264@N00/21089858

Malgrat la desconnexió deguda a la baixa, de tant en tant recorde que vosaltres, alumnes dilectíssims i amants de conferències, representacions i actes culturals de tota mena, espereu tenir alguna excusa per acostar-vos a la vida cultural valenciana.

És per això que us presente aquesta, dimecres vinent, de primer ordre; es tracta d'un debat al voltant del tema Abans de la “dictadura dels directors”: El teatre de text als anys 70. Serà moderat per Ramon X. Rosselló, i comptarem amb la presència dels dramaturgs Manuel Molins, Josep Lluís Sirera, Alexandre Ballester i Josep M. Benet i Jornet (un dels autors que hem de treballar al curs). L'organitza l'Espai Illes Balears i hi col·labora la Institució de les Lletres Catalanes.

Com sempre que acudiu voluntàriament i activa a aquests actes culturals, i previ lliurament d'una ressenya, el vostre treball quedarà recompensat amb la puntuació extra acordada.

Recordeu: dimecres 23 de febrer, a les 19:30 hores, a l'Octubre CCC (C/ Sant Ferran, 12).

Animeu-vos-hi! Passaré llista!

Fuster i Mira. L'assaig amb majúscules

2010-11-30T21:58:00.004+01:00

Ara, acabada la unitat dedicada a l'assaig, és moment de començar a redactar les qüestions de literatura. Fuster i Mira, dos grans assagistes valencians, en són els primers. Us enllace ací i ací amb dues entrades del curs passat, on trobareu alguns materials d'interés. També podeu consultar els blocs de 2n de Batxillerat enllaçats a la barra lateral.
D'ara endavant, aquesta feina, la de redacció, és un exercici global, de recerca, planificació i discriminació de dades, d'una banda i, de l'altra, d'escriptura (la pràctica de la qual, amb la consegüent depuració d'errades de tot tipus, és necessària).
Us enllacem, a més, amb els criteris per a la prova PAU (hi ha, a l'apartat Reflexió i expressió crítica, els ítems de Literatura). Una vegada passada la Setmana fantàstica, us hi podeu dedicar. Un descans... i a la feina!

Parla'm

2010-11-27T22:50:00.002+01:00

Us heu plantejat si el vostre nivell de valencià és acceptable? Potser presenta deficiències per falta de pràctica. O el parleu amb fluïdesa, però no teniu moltes ocasions de practicar. En qualsevol cas, el Voluntariat pel Valencià us acosta possibilitats de conversar en la llengua pròpia. Vegeu el vídeo, i animeu-vos-hi!

El text argumentatiu. Proposta de treball

2010-11-15T21:46:00.003+01:00

Una volta acabada la unitat dedicada al text argumentatiu, us proposem de fer aquest exercici, basat en un article del gran mestre Joan Solà, per tal d’aclarir dubtes i practicar una miqueta. Una estona de feina que pot ser-vos ben productiva. Ací el teniu:

Llig atentamente aquest text de Joan Solà i contesta aquestes preguntes:

a) Localitza el tema de què tracta el text, i relaciona’l amb el títol.

b) Quina tesi defensa l’autor? On apareix?

c) Identifica els arguments emprats per Solà.

d) Extrau l’estructura textual, tot raonant la resposta.

e) Localitza i identifica al text els mecanismes de cohesió, tant gramatical com lèxica.

f) Esbrina les marques enunciatives presents al text.

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 31 de gener del 2009

La satisfacció del canonge

Al tombant de l'any 1999 al 2000 van ploure una veritable allau de consultes sobre la CALA (Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu) i sobre la Real Academia Española per la qüestió següent: si s'havia d'escriure «10 de gener del 2000» o bé «10 de gener de 2000» (amb article o sense). Totes dues entitats van emetre documents en què deien el següent (segons el document català): «tot i que la tendència natural de la llengua oral és de fer servir l'article davant els anys del segle XXI [...] la [...] CALA considera que cal mantenir el criteri de datació actual». El criteri que la CALA havia fet córrer era d'estalviar-se l'article. Ara bé: fins a l'any 2000 ningú no es va estranyar de res: tothom «sabia» per simple intuïció que tant era escriure «... del 1975» com «... de 1975», i si hi havia consens a suprimir l'article, doncs endavant: la uniformitat en els documents estalviava l'esforç (!!) dels assessors i les duplicacions en manuals i ordinadors, etc. Però resultava que a partir de l'any 2000 la intuïció precisament deia el contrari: que ara ja «no sonava bé» la data sense article. Altra documentació produïda aleshores aclaria que no sabia ningú el perquè d'aquell canvi en la intuïció. Per tant, semblava raonable i potser indiscutible que l'única raó apel.lable era la intuïció: calia, doncs, canviar aquella rutina. Així ho va creure la CALA, que va dir que rectificaria. Però no va rectificar; i, en conseqüència, en medis més o menys oficials suprimeixen l'article (mantenen l'error de la CALA). De la resta d'usuaris, n'hi ha que hi posen l'article, n'hi ha que encara pregunten (dos cops em van preguntar la setmana passada) i n'hi ha que «saben» que no n'hi ha d'haver perquè així ho veuen en la paperassa oficial i a les plantilles dels ordinadors; i per una altra raó, poderosíssima: quan, a pesar de la teva intuïció, veus una cosa vint, trenta vegades, ja tant te fa i ho deixes córrer.

O quan «veus» que es tracta d'una «raó» d'«autoritat»; d'autoritat mal entesa, evidentment. Males llengües conten que la primera consulta a la Real Academia es va produir un cap de setmana, i allà només hi havia el porter; però el porter no era porter de qualsevol cosa, sinó «¡de la Real Academia Española, señor!»; i l'home es va sentir revestit de gran autoritat i va dictaminar que no hi havia article. La resta...: la veritable autoritat «no podia pas» desautoritzar l'autoritat improvisada... (ni, ei, donar el braç a tòrcer davant els ciutadans ignorants...).

Arrossegant-me per nombroses institucions, més d'una vegada he percebut que tal o tal membre pregunta o respon en un plenari alguna cosa no pas perquè li calgui resoldre un dubte sinó per «sentir» la profunda satisfacció de saber-se membre d'una institució com aquella. Com era brama que se sentien els canonges de dècades enrere. (Avui, si encara hi ha canonges, no sé com se senten i és ben possible que no se'ls pugui aplicar la brama, cosa que seria ben positiva.)

Joan Solà

ComparTIC: Jornada Formativa. Experiències d'ensenyament amb TIC

2010-11-15T00:00:00.000+01:00

Un entre tants organitza aquesta Jornada Formativa per a docents, centrada en l'intercanvi d'experiències amb TIC, el proper 11 de desembre. Ací teniu el programa i, a la xarxa, l'accés al formulari d'inscripció. Us hi esperem.

PA NEGRE

2010-10-21T21:06:00.006+02:00

Als cines babel es va estrenar divendres passat la pel·lícula Pa negre, basada en la novel·la del mateix nom d'Emili Teixidor. Els fets dramàtics que es conten ens situen als primers anys de la potguerra espanyola, a la comarca d'Osona. Foren anys difícils de silencis, pors, secrets i traïcions, que el protagonista, un xiquet que camina cap al món dels adults, descobrirà.
Us recomane que vegeu aquesta entrevista que van fer a l'autor poc després de l'estrena de la pel·lícula. Els seus comentaris us facilitaran la comprensió de l'obra i milloraran la vostra ressenya.

Un vídeo molt interessant

2010-10-19T16:17:00.004+02:00

Perquè una llengua no es perda, cal parlar-la amb normalitat, i l'actitud dels parlants (a més de les actuacions institucionals per preservar-la i difondre-la) hi influeix molt. És per això que els responsables dels Tallers per la Llengua han elaborat aquest vídeo d'entrevistes a persones destacades de la cultura i la comunicació, com els periodistes Miquel Calçada, Vicent Sanchis i Patricia Gabancho, l’escriptor Sebastià Alzamora, el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, i la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals. L'objectiu és desmuntar diverses fal·làcies que envolten l'ús del català.

La Festa pel Valencià canvia de lloc

2010-10-07T23:14:00.003+02:00

Ens ha arribat aquest comunicat urgent perquè el difonguem.

Les previsions meteorològiques anuncien pluja per al 9 d'octubre i
l'organització ha decidit passar la FESTA PEL VALENCIÀ a cobert. L'acte
se celebrarà a LA FIRA DE MOSTRES DE VALÈNCIA (Carrer Senda del Polvorí
amb l'Avinguda de les Fires, ValènciaFòrum Nord, Pavelló 8) i es
respectaran els horaris d'eixida dels autobusos i la programació prevista
de dia. El dipòsit dels "Llibres de les claus" a l'escultura que ha creat
Manuel Boix, les actuacions a l'escenari, els Tallers infantils i la Fira
d'Entitats es desenvoluparan amb normalitat.

El concert especial d'Obrint Pas, quedarà ajornat per a la pròxima
primavera.

Si teniu cap dubte ens podeu telefonar al 96 347 27 83

Obrint pas, amb la Festa pel Valencià

2010-10-04T18:04:00.005+02:00

Com sabeu, dissabte vinent, 9 d'octubre, al Passeig Marítim de València, hi haurà una gran Festa pel Valencià, organitzada per Escola Valenciana en commemoració dels 25 anys de Trobades. Hi ha motius per celebrar la fermesa dels col·lectius compromesos en la defensa de la llengua i, també, per reivindicar la necessitat de normalització lingüística al territori valencià.
En aquest enllaç podeu accedir a la programació de la jornada. Pel matí hi ha tallers, lliurament de treballs de les escoles a "La clau que obri tots els panys" (una preciosa escultura de Manolo Boix) i, a la nit (21:30h), no us podeu perdre el concert d'Obrint pas, un dels grups més representatius de música en valencià.

Si us abelleix, podeu obrir gana amb aquest vídeo:

O amb aquest altre:

El resum

2010-09-23T19:28:00.004+02:00

El resum és una de les preguntes de l'apartat de comprensió del text de les proves PAU. El seu valor és d'un punt i la seua extensió màxima de 10 línies. Resumir és una tècnica que, amb entrenament, podeu assolir. Per començar us propose aquest exercici. Llegiu atentament els consells i, endavant!

Tot un curs per davant

2010-09-20T21:24:00.004+02:00

És, aquest, un curs decisiu, un camí que requereix molts esforços per arribar a la vostra destinació. Amb constància i treball, però, de segur que ho aconseguiu.
Aquest bloc pretén ser una eina útil per assolir els objectius del curs i, alhora, poder arribar a les PAU amb garanties d'èxit. Com veieu, hi ha enllaços a blocs d'altres centres, a publicacions, diccionaris... Sovint us hi deixarem tasques; és per això que convé fer-hi una ullada de tant en tant.

La primera, la visita (opcional) a l'exposició "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", ubicada a l'Escola de Magisteri fins al 30 de setembre. Els qui estigueu interessats m'ho heu de comunicar, i us facilitaré uns materials per fer-ne un treball.

Res més. De moment. Sí! Benvinguts i bon curs a tots!

Estellés, la veu del poble

2010-09-04T00:32:00.002+02:00

Paco Muñoz canta, ací, el poema d'Estellés que ha esdevingut símbol del compromís cívic del poeta i, per extensió, del poble. Escoltem-lo bé, llegim-lo amb atenció. No perd vigència. I, mentre uns i altres compartim taula i poemes en honor d'aquest homenot, d'alguna manera, amb permís seu, "assumim la veu del poble i serem, per sempre, poble".

També parem esment en l'Estellés aclaparat pel dolor íntim, a Cançó de bressol, o en l'observador -i patidor, i gaudidor- agudíssim de la quotidianitat, de la vida, com en aquest treball (Coral romput) realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València i editat per Escola Valenciana.

És, aquesta, una petita mostra del llegat, viu i ben viu, del poeta. De la bellesa dels versos, de la necessitat que en tenim. I, el 4 de setembre, a partir d'enguany, una ocasió per reivindicar llengua i cultura des d'una posició valenta, positiva i encoratjadora. Per molts anys.

Més Estellés

2010-09-02T22:44:00.004+02:00

A Vilaweb es fan ressò de l'èxit de la convocatòria d'homenatge a Estellés feta per Josep Lozano; de moment, vint poblacions valencianes s'hi han sumat. I és que la poesia d'Estellés, intimista, social, compromesa, ens arriba, a uns i altres, fins al moll de l'os. La defensa de la llengua queda palesa en aquest poema de Les pedres de l'àmfora (Obra Completa 2):

Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.

Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.

Vindrà un jorn que ho reconeixeran.

Em buscaran, però no em trobaran.

Llavors diran, però en vers: quina pena!

Després d'açò, no podem afegir res més. Sí: donem suport a la Festa Estellés. Per tants motius...

4 de setembre, festa Estellés

2010-09-01T19:46:00.004+02:00

A iniciativa de l'escriptor Josep Lozano, es pretén que cada 4 de setembre, data de naixement del nostre poeta, es faça un àpat popular per reivindicar cultura i llengua, tal com es fa al "Burns Supper" escocés (on es commemora el naixement del poeta Robert Burns al voltant d’una taula).
En aquesta data, a més de fer un dinar/sopar de germanor, es recitaran poemes d'Estellés i d'altres autors. Arreu del país es pararan moltes taules com a homenatge a Estellés, però també com a reivindicació de la nostra llengua i cultura. Així, a Alginet tindrà lloc el dia 3; a Burjassot, Alboraia i Benimodo, el 4... Més informació, en aquest article de Pica'm.

A LLIMA, el bloc de Paco López, hi ha una sèrie de propostes per enriquir la Diada Estellés des dels nostres blocs. Una d’elles rau a escriure un post el dia 4 al voltant de l’autor de Burjassot. Homenatge analògic, sí, i digital, per descomptat!

És el primer any d’una celebració que, de ben segur, es consolidarà i ajudarà a fer xarxa entre tots els qui ens estimem llengua, cultura i país. Entre tots.

Sociolingüística: alguns conceptes

2010-06-06T14:15:00.006+02:00

Per refrescar la memòria i pensant que tenir clar alguns dels conceptes clau de la sociolingüística us pot ajudar a comprendre millor el tema del text, si així fóra necessari, ací en teniu uns quants extrets del llibre Nou vents. Valencià: llengua i literatura 2. Podeu consultar la unitat 9 per ampliar coneixements.

Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.
Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.
Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.
LLENGÜES EN CONTACTE
Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).
Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).
Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:
Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.
Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).
La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.
Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.
Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.
Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.
Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.
Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.

Models d'examen: un repàs

2010-06-03T21:13:00.005+02:00

Aquests dies aneu atabalats; en poc de temps voleu retindre allò més important de tot un curs. La tranquil·litat és bàsica; no us deixeu dur pels nervis i la inseguretat. Heu arribat ja a les portes de la Universitat i només us resten unes poques passes. Confie que dedicareu alguna estona a revisar els temes de literatura, les qüestions de sintaxi o la conjugació verbal, entre d'altres. Recordeu que estic a la vostra disposició per aclarir dubtes. A més, per tal de preparar l'examen, ací us en deixe dos models.

1r model

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents.

EL GELAT ROSA

-Té, quin vols, el groc o el rosa?

Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó es guardà els diners que ell li acabava de donar i ja servia altres clients tot cridant:”Al bon gelat!...”

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

Al parc, al costat d’ella, amb tota la tarda estesa davant, amb l’esplendor del sol, sota els arbres remorosos, estava alegre, comunicatiu. La banda de música tocava l’obertura de Lohengrin: l’havien escoltada religiosament agafats de les mans. Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per a homes de debò.

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible. “Jura’m que no te’l trauràs mai més.” Per mirar-se’l, separà els dits, estirà una mica el braç, i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la seva mà d’una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.

Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l’entrada del metro.

-Té, pren el rosa.

Ella l’agafà i sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. “Rosa, rosa...” tot d’una s’estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.

-Ai, el gelat!- L’havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.

-Vols que te’n compri un altre?

-No.

“...rosa...rosa... de pressa, que no s’adoni de res...Per què et menges les roses? Ens casarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si pogués guardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses?En duia un pom a la mà i ell em besava i réiem i caminàvem. M’agafava per la cintura. Portava el barret decantat, tenia els ulls brillants. Jo menjava una fulla de rosa[...]

Mercè Rodoreda, Tots els contes

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

d) Identifica i justifica la varietat dialectal del text. [0'5 punts

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Havien sortit del parc […]. Sorda o sonora?

2. semblaven figuretes que caminessin[…] Sorda o sonora?

3. cel·luloide. Oberta o tancada?

4. colls erectes. Oberta o tancada?

b) Substitueix els sintagmes en cursiva pel pronom corresponent.[1 punt]

1. S’assegueren en un banc verd(…)

2. Porta els xiquets a escola!

3. Recorda’t de les compres pendents!

4. Pep va portar les motxilles a les xiquetes.

c) Identifica el tipus d’oració i digues la funció sintàctica que fan.

Els que formen el primer bloc són textos de gran calat que inquireixen a fons el seu objecte d’estudi.

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,

sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Reflexiona sobre les relacions amoroses en la societat actual, en diverses cultures. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

2n model

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

Feia més de tres hores que havien eixit de València i l’autobús pujava ja amb dificultat el Coll de les Torres, esbufegant, canviant de marxa, gairebé reculant en cada revolt tancat. Pujaven entre el rocam tallat gris i blau, bancals de garrofers i, més amunt, rectangles de pinets tendres de la repoblació, més tendres i clars encara a la llum de la tarda d’estiu.

Al seient número catorze, finestreta de l’esquerra, Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie que havia comprat per al viatge, i mira com la Rambla Carbonera va quedant allà a baix, l’ample llit de pedres blanques entre els baladres. La dona que va al seu costat ha intentat ja lligar conversa dues o tres vegades, inútilment.

“¿Que vosté va a Rieres?”

“Sí, senyora.” No tinc ganes de parlar amb ningú. “La seua cara, com si l’haguera vista alguna vegada”, insisteix, tota vestida de negre, les mans aferrades a les anses d’una gran bossa que duu sobre els genolls.

“No crec, no és fàcil.” ¿I si aquesta dona...? Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare només que ell duia bigot i no portava ulleres tampoc. Parpelleja, es toca el pom de les ulleres amb la punta d’un dit. Sembla que com més pugem més calor fa.

“Perdone, era un pensament”, diu la dona.

Un pensament. ¿Quants anys? Més de vint. Vint-i-dos o vint-i-tres, deuen ser. És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més. Ni imaginar. Com un turista. Això és: faré el paper del turista. Ja comencem, en realitat no em caldrà dissimular, a més vaig per la faena i en últim extrem algun profit en trauré. Probablement sóc el primer que ve per ací dalt amb açò de les maquinetes. Té el nas suat i les ulleres li tornen a relliscar.

“Molt bé, home, molt bé. ¿De manera que ara te’n vols anar al poble?”, li havia dit el senyor Corella des de darrere de la taula del despatx, bellugant sense parar l’enorme mostatxo gris com si rosegués un pinyol de pruna eternament dins la boca o es passés la llengua blanquinosa i ampla entre les dents i els llavis. El senyor Corella, sempre paternal, ple d’experiència i de bons consells, que tan bé s’havia portat sempre amb la mare. I tanmateix no el puc suportar, ni el moviment que fa de morros, ni quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]

El bou de foc, Joan Francesc Mira, ed. 3i4

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]

c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]

d) Identifica i explica les marques de modalització que hi ha al text [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1.vaig per la faena: sorda o sonora?

2.pinyol: oberta o tancada?

3. genolls: oberta o tancada?

4 les he tornades a veure: sorda o sonora?

5. No tinc ganes: sorda o sonora?

b) Reescriu aquest fragment però canviant-ne l’eix temporal al de passat. Modifica

els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]: És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més.

c) Substitueix els sintagmes subratllats pel pronoms feble corresponent i assenyala’n la funció sintàctica.

1. Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie.

2. Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare.

3. Vaig per la faena.

4. No el puc suportar [...] quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a.1) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

a.2) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts] Cal triar-ne una.

b.1) Narra un trajecte d’un viatge en tren.

b.2) A partir del text, aventura hipótesis sobre Daniel i el lloc on es dirigeix.

. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

Estructures textuals: uns dubtes

2010-05-12T19:55:00.003+02:00

Només queda una classe abans de l'examen de dilluns. Confie que estigueu repassant qüestions de morfosintaxi, de fonètica, les preguntes de literatura... i que les darreres classes us hagen aclarit dubtes.
Ara, però, és el torn de les estructures textuals. Hem observat que, alguns (no tots, és clar!) us entossudiu a trobar una estructura narrativa completa en un fragment d'un conte, per exemple, i d'altres errades que us poden fer perdre punts. No es tracta, ací, de reproduir els esquemes textuals (al llibre ho teniu molt ben explicat), sinó d'incidir en aquells casos en què trobem més vacil·lacions. Vegeu si us és útil, i a repassar!

ESTRUCTURES TEXTUALS. ASPECTES A TENIR EN COMPTE.

Text expositiu

El text expositiu és el que predomina al discurs acadèmic i, en general, en aquells textos la finalitat dels quals és informar.

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos expositiu i conclusió.

Cal, però, distingir diverses estructures convencionals, que organitzen bé tot el text, bé un paràgraf. En un text es poden trobar diversos esquemes organitzatius. Recordem-los:

- problema/solució

- causa/conseqüència (atenció als connectors lògics)

- descripció/enumeració (connectors de canvi de tema, índexs gràfics...)

- comparació/contrast (bé per descripcions separades, bé per descripcions contraposades)

- seqüència temporal (connectors temporals, índexs gràfics i numèrics...)

Si ens trobem amb un text fragmentari, no ens hem de capficar a trobar-hi l’estructura completa. En aquest cas, però, és molt útil analitzar-ne la dels diferents paràgrafs, i raonar per què no trobem al text una part o altra de l’estructura.

Important: un text pot presentar-se complet a pesar d’estar inclòs en un llibre; són reculls d’assajos, d’articles de premsa... Hem observat que us deixeu dur erròniament per la informació a peu de text. Compte amb això!

Text argumentatiu

La finalitat d’un text argumentatiu és defensar una idea. Per tant, cal localitzar-ne la tesi (no l’hem de confondre amb el tema de què tracta el text).

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos argumentatiu i conclusió. Segons el lloc que ocupe la tesi al text, ens trobarem amb una estructura analitzant o deductiva (la tesi apareix al principi de l’escrit), una estructura sintetitzant o inductiva (la tesi apareix al final del text), o bé circular o enquadrada (la tesi apareix tant al principi com al final del text).

És molt productiu diferenciar, al cos argumentatiu, els diferents tipus d’arguments. Recordem-ne uns quants:

- d’autoritat

- de causa/conseqüència

- de quantitat

- exemple

- comparació

- del benefici

- de qualitat

Heu de tenir ben present que totes les afirmacions que feu han d’estar fonamentades al text; no podem dir que hi ha un determinat argument i no esmentar-lo (és molt útil numerar les línies i, així, no haver de copiar-ho tot).

És molt usual l’estructura expositivoargumentativa, on se’ns informa però, alhora, se’ns pretén convéncer d’una determinada opinió/tesi. Es diferencia de l’expositiva en el fet que poden aparéixer elements modalitzadors, mentre que aquella pretén donar objectivitat i, per tant, hi abundaran els elements impersonalitzadors i l’absència de lèxic marcat.

Si se us demana que raoneu per què és un text argumentatiu, a més de citar algun argument, cal esmentar els recursos modalitzadors.

Text narratiu

Pel que fa a la narrativa, només podran aparéixer textos complets a l’examen si es tracta de contes (i encara així...). Per tant, l’estructuració clàssica (situació inicial, de conflicte, desenvolupament del conflicte, desenllaç i situació final) és poc probable que aparega. A més, cal tenir en compte que hi ha narracions sense situació inicial, o el final de les quals remet al plantejament del conflicte (circular). No intenteu trobar allò que no hi és; cal llegir bé el text, trobar, si n’hi ha seqüències descriptives o diàlegs (i veure si hi predominen o no; aquesta petita anàlisi ens dirà molt del text).

Convé analitzar l’ordre de presentació dels fets en la història, així com la veu narrativa i la focalització de la narració.

Si hi ha referències al temps, cal que distingim entre el temps de la història i el temps del discurs. Així, el primer ens remet tant a l’època com a la durada dels fets, mentre que el segon analitza la disposició dels fets de la història en el discurs (estructura lineal, retrospecció i anticipació).

Quant al que diuen els personatges, es pot fer referència al discurs directe, directe lliure, indirecte, indirecte lliure, monòleg interior... Repasseu-ho.

Relacionem açò amb la polifonia enunciativa: la presència de diversos enunciadors al text, a més del locutor/narrador.

Una altra qüestió important en els textos narratius és l’eix temporal en què se situen els fets, que regiran una correlació de temps verbals. És possible que se us demane un canvi en l’eix temporal en un fragment seleccionat.

El darrer esforç...

2010-05-09T19:09:00.004+02:00

... abans de l'examen de dilluns 17 de maig. Pel que fa a les respostes a les preguntes de Literatura, és ara el moment de classificar-les, refer-ne alguna, reduir fins ajustar-ne l'extensió (150-200 mots) sense deixar-nos allò essencial. Hem comprovat, a través de les vostres redaccions que, als controls, tendiu a contestar una mena de biografia dels autors, i no ateneu al que us en demana l'enunciat. Cal, doncs, no només haver redactat les qüestions, sinó, també, haver-ne fet un esquema per no perdre-us i contestar vaguetats. ACÍ us enllace amb el web de l'IES Jaume I de Borriana, on el professor Josep Palomero ha penjat, a la disposició de tots, la redacció dels ítems de Literatura. Una eina ben útil que els professors de Valencià li agraïm moltíssim. Us pot servir per millorar-ne les vostres (o bé, per a aquells que us heu despistat i no les teniu, de suport fonamental).
Un altre cas és el de l'ortografia. Com bé sabeu, les faltes us poden fer perdre la puntuació íntegra de les dues redaccions. Si no heu fet l'esforç d'evitar-les al llarg del curs, encara podeu revisar el Gripau, els dossiers de reforç... Per a tots els qui en feu moltes, alerta amb l'excés de mots a les composicions! L'únic límit per restar punts per faltes és la totalitat de la puntuació (2 punts en cada cas). Us caldrà, per tant, ajustar i sintetitzar. Així, a més, potser tindreu temps per repassar i eliminar-ne alguna.
Al llarg d'aquesta setmana, a més, dedicarem les classes a aprofundir en aspectes com la fonètica sintàctica (dilluns), morfosintaxi (dimarts) i estructures textuals (dijous o divendres, segons el grup). Per tal que les sessions siguen productives, convé que reviseu a casa els materials. D'aquesta manera, hi portareu algun dubte concret, i no el gran dubte global. Sabem que aneu carregats, abassegats per tant d'examen en pocs dies, però paga la pena de fer el darrer esforç d'estudi per tal d'arribar -i arribar ben preparat- a les proves PAU. Força!

Recital de Vicent Andrés Estellés a Burjassot

2010-04-19T19:22:00.004+02:00

Aquesta setmana hi ha tot d'activitats culturals a València i els voltants. El mateix dia, dijous 22, hi ha la presentació, a l'Octubre CCC, a les 19:30 h., dels llibres premiats als darrers Premis Octubre i d'altres novetats editorials, amb l'assistència dels autors.
A les 19:00, a la Casa de la Cultura de Burjassot (Carrer Mariana Pineda, 93-95), amb motiu de la presentació del llibre de Jaume Pérez Montaner "El Mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés", el poeta Manel Rodríguez Castelló, acompanyat al piano per Àlex Andrés, farà un recital dels poemes més representatius i reconeguts del nostre gran poeta. Tot seguit, es projectarà la pel·lícula de Carles Chiner i Antoni Sendra "Cos mortal" que gira al voltant de l'obra del poeta de Burjassot. Aquesta activitat està organitzada per Perifèric Edicions i l'Ajuntament de Burjassot. A l'enllaç teniu més informació sobre l'acte.
Tal com hem comentat a classe, els qui hi aneu haureu de presentar una ressenya de l'acte, amb esment de les poesies recitades (així no us despistareu massa) i, si és possible, una presentació o un relat digital que tracte sobre els poemes, l'actuació, imatges que us suggeresquen els versos... Com sabeu, Estellés és un poeta gran, complet, i paga la pena d'escoltar-lo. Animeu-vos-hi!

Dues propostes: Inauguració de l'exposició "Mirades creuades", d'Antoni Miró, i sopar-presentació d'AZ, de Núria Cadenes

2010-04-14T21:00:00.000+02:00

El mes d'abril es presenta carregat d'exàmens, sí, però també d'actes culturals molt enriquidors. La primera proposta que us faig és la inauguració, demà 15 d'abril, a les 20 h., de l'exposició "Mirades creuades" d'Antoni Miró. Aquesta exposició és fruit del contacte entre el pintor alcoià i Miquel Martí i Pol. En concret, està inspirada per la "Suite de Parlavà" (1991). Una bona mostra de la relació entre dos llenguatges artístics distants a priori, que romandrà oberta des del 15 d'abril fins al 31 de maig. Recordem que Martí i Pol és un dels autors que hem de treballar amb més atenció, i aquest acostament, des d'una nova perspectiva, potser ens en done una visió més completa.
A la inauguració gaudirem del concert especial de Vicent Torrent ( Al Tall), acompanyat per Ximo Caffarena i Quim Sanz, interpretant cançons de tota la vida. Ací en teniu molta més informació.

Pel que la a la segona, es tracta d'un sopar i la presentació divendres 16, a partir de les 21:30 h., del llibre de contes AZ,de la periodista Núria Cadenes, amb el qual va guanyar, el 2008, el Premi de narrativa Ciutat d'Elx.
Els qui vulgueu acudir a la presentació, emporteu-vos un entrepà o amanida (el Casal en posa la resta). Començarem a les 21:30, sopant i després, al voltant de les 22:30, l'autora ens parlarà del llibre, que sembla emparentat amb l'estil de Pere Calders. Es tracta d'un recull de contes, d'extensió ben diversa, en què el nom del protagonista de cada una comença amb una lletra diferent. L'acte es celebrarà al Casal Jaume I del Cabanyal i la Malva-Rosa.
Com veieu, dues ocasions per acostar-vos al món cultural d'una ciutat on no tot són falles i grans events. Hi esteu convidats.

A Pasqua, un poc de tot

2010-03-29T22:37:00.005+02:00

Arriben ja les vacances, merescudes i esperades. Tots necessitem canviar, deixar la rutina i descansar. Alguns, a més, heu de posar-vos al dia en coneixements o competències, i és per això que us he enviat els materials de reforç. Cadascú pot triar-ne l'àrea a treballar i, a poc a poc, fer-ne un repàs.
A més, hi ha la lectura obligatòria (Fugaç, de J.M. Benet i Jornet, Bromera), i les voluntàries (L'illa de l'holandés i Societat limitada; Columna, i Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés, Bromera). De les novel·les, en farem un examen (atenció al context en què es desenvolupa l'acció, necessari per comprendre'n la trama). Els qui us decidiu per la poesia d'aquest gran autor, en fareu un treball que publicaré d'ací a pocs dies.
Per últim, si voleu anar fent comentaris, teniu el text Bilingüisme imbècil, de Ferran Suay, on, a més de les qüestions bàsiques, podríeu fer una redacció (150 mots) sobre els conceptes de Sociolingüística que s'hi tracten.
En resum, només teniu l'obligació de llegir-vos l'obra de teatre; la resta depén del temps, les ganes i/o la necessitat que tingueu de millorar de cara a la recta final del curs.
Bones vacances a tots!

Poseu-me les ulleres. Estellés, al Teatre Micalet

2010-03-14T09:25:00.005+01:00

Fins al 28 de març es representa al Teatre Micalet "Poseu-me les ulleres", un espectacle basat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés. L'obra ens acosta d'una manera respectuosa, polièdrica, original i emotiva a l'univers del gran poeta de Burjassot. Les interpretacions, la música en directe de Miquel Gil, la dansa, les diverses veus que hi apareixen i, sobretot, la poesia d'Estellés, fan d'aquesta una obra molt recomanable. Més si pensem que tenim uns dies de vacances. En tornar-ne, ja sabeu: poesia i molt més.

A l'Octubre, el 9 de març

2010-03-08T23:04:00.006+01:00

Doncs sí. Cal anar-hi demà; hi ha programades tantes activitats que el problema es presentarà a l'hora de triar-ne una. Us les presentem:

- Assaig obert, de Produccions de Ferro (19 hores)

Es tracta d'un espectacle interactiu per a joves basat en fragments de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, La plaça del diamant de Mercè Rodoreda i Cap al Tard de Joan Alcover. Tant pels textos com pel plantejament i la posada en escena, de segur que paga la pena.

- Presentació del manifest “Pel coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes” impulsada per la Plataforma Sí al valencià (19 hores)
Comptarem amb la participació de:
Rosa Solbes, periodista.
Carme Miquel, mestra.
Jesús Huguet, escriptor.
Joan Sifre, sindicalista. Si encara aspirem a la normalització lingüística, cal fer-hi una ullada i, si s'escau, adherir-s'hi.

-Inauguració de l'exposició "Un país de revistes. Història de les publicacions periòdiques en català", amb motiu dels 25 anys del naixement de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

- Presentació del llibre de Josep Roselló Vint anys de Canal 9. El paper de la televisió pública en la societat valenciana (també a les 19 hores). De segur que té substància, que l'assumpte de la televisió pública valenciana li deu haver proporcionat material per donar i vendre.

València bull culturalment gràcies a aquesta institució. Anem-hi!

Isabel-Clara Simó, a València

2010-03-05T22:29:00.007+01:00

Ahir, 4 de març, a la Casa del Llibre de València tingué lloc la presentació del darrer llibre d'Isabel-Clara Simó, Homes. L'acompanyaven a la taula Xavi Sarrià, escriptor i cantant d'Obrint pas, i Carme Alborch, política i escriptora. Tots dos valoraren l'obra, plena de comprensió, sí, però adobadeta amb una miqueta de mala bava (en el millor sentit del terme). Es tracta d'un recull de contes on l'autora aborda el món masculí. En un ambient distés i ple de complicitat, l'escriptora va formular el desig de no haver d'exercir de nacionalista ni de feminista, senyal que s'hauria arribat a la igualtat de drets entre els pobles i les persones. En comparar masclisme amb feminisme, recordà que, si el primer defensa la supremacia de l'home front a la dona, el segon lluita per la igualtat. Va afegir que, si havíem retrocedit, era perquè havíem bandejat el carrer, l'activisme. Si en voleu fer un tast, a l'editorial Bromera hi ha tres contes per llegir.
Isabel-Clara Simó és una de les veus narratives més importants de la literatura catalana actual. Entre les seues obres destaquen Júlia (1983), T'estimo, Marta (1986), La salvatge (1994) o Dones (1997) , a qui dóna rèplica ara.
A la presentació assistiren membres d'1entretants, la xarxa ning de professorat que hem posat en marxa per intercanviar idees, debatre i compartir (ací en teniu dues membres amb l'autora).

Tot i que el temari de 2n és dens i gairebé no queda temps per res més, paga la pena d'acostar-se, ni que siga a petits glops, a autors que, com ella, han creat obres de gran qualitat i sense els quals no ens podem fer una idea completa de la literatura catalana en els nostres dies.

Homenatge a Espriu

2010-02-22T10:00:00.000+01:00

Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu, i molts blocs de llengua i literatura li retem un humil homenatge. Per mi, el millor és rellegir alguns dels seus poemes. Aquests em van causar una forta impressió fa ja molts anys i, ara, veig que no han perdut gens de força ni de vigència. Demà, a més, els qui tinguen la sort (i l'honor) d'assistir al concert de Raimon a l'Olympia, de segur que gaudiran d'algun dels poemes que l'autor de Xàtiva va musicar.
I, el 27, dissabte, a les 22:00h, al teatre Micalet de València, se celebrarà un homenatge al poeta de Sinera.

I BEG YOUR PARDON

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
( per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius.
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol.
et volaran un dia qualsevol.
però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.

LA PELL DE BRAU

XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

la vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprén-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

Literatura a la nova PAU.3

2010-02-01T22:33:00.010+01:00

Cal continuar amb la preparació de les qüestions sobre literatura actual. És el torn de la poesia dels autors: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. Ací teniu una llista d'enllaços per enllestir-ne el treball.

Enllaços de poesia catalana contemporània

Cervantes virtual. Article de Joaquim Espinós (Universitat d'Alacant).

S. Espriu
http://www.xtec.es/~jducros/Salvador Espriu.html
Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions.
http://www.escriptors.com/autors/esprius/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu
Vilaweb. Diari de l'escola. Recordant Salvador Espriu

Miquel Martí i Pol

http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol
Antologia de poemes seus.
Música de poetes. Martí i Pol.

V. A. Estellés

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles
http://www.escriptors.com/autors/andresv/
Comunicació de Daniel P. Grau al congrés en línia «1939. La cultura catalana» (24 juny - 2 maig 1999)
Vilaweb. Estellés, deu anys després de la seua mort
Poemes d'Estellés, musicats

Com ja sabeu, cal fer una petita aproximació a l'autor i, tot seguit, cal centrar-se en la pregunta relativa a cada autor. És convenient citar-ne alguna obra (no una llista exhaustiva) relacionada amb el que se us pregunta.
Mans a l'obra!

VII Encontre Carles Salvador

2010-01-31T15:00:00.002+01:00

Des de fa uns anys, al febrer té lloc l'Encontre Carles Salvador, jornada d'intercanvi, de mestratge i de convivència entre els qui ens dediquem a l'ensenyament. El d'enguany presenta un homenatge al gran Enric Valor, mort fa ara deu anys. A més, hi haurà una presentació de la xarxa 1entretants i una taula rodona per tal de definir millor els objectius i la funcionalitat d'aquesta xarxa educativa. Ací teniu la programació de la jornada.

Fotografia de Josep Vicent Rodríguez

VII Encontre Carles Salvador

JORNADA «Homenatge a Enric Valor»

Dia: Dissabte 6 de febrer del 2010

Lloc: Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)

Organitza: Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

PROGRAMA

10,30 h. PRESENTACIÓ: Isidre Crespo, Centre Carles Salvador.

11 h. COMUNICACIÓ: «Enric Valor, estudiós de la llengua»

Per Josep Daniel Climent, Professor de Valencià, estudiós dels gramàtics

valencians.

11.30 h CONFERÈNCIA: «EL SENYOR ENRIC VALOR DE CASTALLA:

ESCRIPTOR I CIUTADÀ»

Per Vicent Brotons, Professor del departament de Filologia Catalana de la

Universitat d’Alacant, Vicedegà de la Facultat d’Educació i Director de la

Unitat d’Educació Multilingüe.

12.30 h. PRESENTACIÓ de la xarxa de professors UN ENTRE TANTS

http://1entretants.ning.com/

13 h. COL·LOQUI general [30 minuts]

13.30 h. CLOENDA

14h. Dinar (si voleu quedar-vos-hi, cal que us poseu en contacte amb Isidre Crespo).

Literatura a la nova PAU. 2

2010-01-06T21:32:00.012+01:00

Encetem el segon trimestre amb la preparació de les qüestions sobre literatura actual. Continuem, ara, amb la narrativa de tres dels autors: Enric valor, Mercè Rodoreda i Quim Monzó. Ací teniu una llista d'enllaços que esperem que us servesquen per enllestir-ne el treball.

Enric Valor:

http://www.escriptors.com/autors/valore/

http://www.escriptors.com/autors/valore/pagina.php?id_text=3622 (antologia de textos)

http://www.escriptors.com/autors/valore/pagina.php?id_sec=2943 (entrevista)

http://ca.wikipedia.org/.../Enric_Valor_i_Vives

http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/22981/22815

http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/Alacant.htm

http://www.uv.es/sillam/RondallaNet/enricval.htm. Rondalles.

M. Rodoreda:

http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda

http://www.mercerodoreda.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=305&languageId=1&contentId=-1 (fundació Mercè Rodoreda; la teniu enllaçada a la barra lateral)

http://www.escriptors.com/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797 (pàg. completa)

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056324 (breu)

Quim Monzó:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/quim-monzo

http://www.monzo.info/infc.htm

http://www.uoc.es/jocs/2/articles/lunati/index.html (comentari sobre l’estil)

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/ ( treball sobre els contes en català, en general).

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/olivetti/index.htm (comentari sobre el llibre Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury...

Un lloc interessantíssim és el bloc de Francesc j. López, Valencià: llengua i imatge, on teniu informació molt actualitzada sobre Quim Monzó (no he pogut enllaçar de cap manera amb la Viquipèdia; ho sent), amb motiu d'una exposició que la Institució de les Lletres Catalanes li dedica del 18 de desembre del 2009 a l'11 d'abril del 2010 al Claustre d'Arts Santa Mònica.
Tal com ja us vaig dir al post sobre Mira i Fuster, cal que elaboreu els textos en un registre formal i amb molta cura en l'expressió. Convé que redacteu un guió de treball abans de passar a la redacció definitiva. El text ha de tenir una extensió mitjana (150 mots) i tractar els aspectes més importants de l'obra dels autors, sense descurar-ne el context de producció.

VI Encontre Carles Salvador

2009-12-18T00:46:00.006+01:00

Perdoneu si no hem fet abans la ressenya sobre l’Encontre. Exàmens, treballs i avaluacions representen una sobrecàrrega de la qual només avui ens n’hem pogut desempellogar. Amb una bona dosi de cansament, sí, però també amb major perspectiva, parlarem de la xarxa 1entretants i de l’Encontre Carles Salvador.

Gràcies a la generositat i l’entusiasme d’Isidre Crespo, Oreto, Toni, Paco, Jordi, Francesc, Toni N., Gonçal i d’altres, que portaren endavant el projecte, i al suport i la magnífica acollida de l’Escola Gavina, la jornada de dissabte va ser molt enriquidora.

La conferència de Gonçal López-Pampló, La literatura digital. Una mirada a la literatura després d'Internet, plantejà una sèrie de reflexions sobre l'impacte de les TIC en la literatura. Es va fer un recorregut sobre els diferents suports que ha tingut la llengua escrita, dels inicis a l’actualitat, on les tecnologies digitals han revolucionat el concepte de literatura (cal distingir-ne entre la digital i la digitalitzada) i l’acte de llegir. Cal parar atenció a la lectura en pantalla, amb tot d’enllaços que ens porten d’un text a un altre, d’aquest a una imatge, en un camí sinuós, obert, ple de possibilitats. Una reflexió em va entristir: l'escletxa digital aprofundirà les diferències socials arreu del món. Cal treballar-hi, i molt.
Va ser una exposició molt amena i esclaridora de cap on va la lectura, la literatura i l'ensenyament. Per pensar-hi molt.
Tot seguit, Oreto i Toni van presentar la xarxa 1entretants. Ací us enllace amb el document-resum dels objectius d’aquest grup de professors entestats, uns, a ensenyar als companys, d’altres, a aprendre i fer ús de les TIC a l’aula, i, tots, a crear una xarxa col•laborativa d’experiències i materials en valencià.

L’esplai –que els mestres tampoc no el perdonem!- era un somriure continu. Tots, engrescats, feliços de retrobar-nos amb companys de fa temps i d’ara, amb ganes d’aprendre. A més, amb l’esmorzar oferit per la Gavina i Francesc i Oreto (estava tot boníssim!), carregàrem piles per als tallers.
Uns companys anaren als de blogs, d’altres als de wikis i ning, i tothom n’isqué il•lusionat. És clar que dues hores només són un tast, un principi, però és un pas per entrar en aquest món de les noves tecnologies i perdre-li la por, i de segur que ja n’hi ha fruits a les aules.
Per part dels organitzadors i professors, ja s’està engegant una jornada sobre la plataforma Moodle. N'hi anirem molts. Serà, aquesta, una altra oportunitat per aprendre i compartir. Gràcies, MESTRES.

Més sobre Fuster

2009-12-04T19:46:00.011+01:00

Ací teniu uns fragments d’un article de Gustau Muñoz que fou publicat l’any 2003 a la Revista del Centre de Lectura de Reus. Les seues reflexions us poden ajudar a elaborar la pregunta sobre Joan Fuster. L’article complet va aparéixer en un monogràfic que aquesta revista dedicà al nostre escriptor en el desé aniversari del seu traspàs.

Revista del Centre de Lectura de Reus .Núm. 6. 1r trimestre de 2003
A JOAN FUSTER
Un pensament obert
Gustau Muñoz
Economista i assagista
Universitat de València

PARLAR O ESCRIURE SOBRE JOAN FUSTER ÉS FÀCIL I difícil alhora. És fàcil perquè –no cal dir-ho– ha estat i és, en el nostre entorn cultural més immediat, un autor d'una influència que no podríem exagerar, una mica com ho va ser André Gide en un moment determinat de la cultura francesa, una circumstància –o paral·lel– que evocava el títol d'un llibre de Francesc Pérez Moragon dedicat a Joan Fuster: El contemporani capital.

Potser Fuster va ser, per a nosaltres, més "capital" i tot, perquè va exercir una triple i densa influència: moral, civil i cultural, en un context mancat, d'altra banda, de referents sòlids i comparables. En l'erm cultural de la València dels anys cinquanta i seixanta, Fuster va fer una aparició fulgurant, i la seua projecció no ha decaigut. En les difícils condicions de la cultura catalana sota la dictadura franquista –quan es decidia una continuïtat que sols podia ser de renovació–, la proposta cultural fusteriana fou atraient, innovadora, una ventada d'aire fresc. I així va ser reconegut tot d'una, malgrat algunes reticències.

És clar que tot va molt lligat. Aquesta projecció, en part, té molt a veure amb el context polític, amb el protagonisme de Fuster en la reformulació de la identitat valenciana en termes nacionals que, amb alts i baixos, amb avanços i retrocessos, i enmig de fortíssimes contradiccions, ha marcat la segona meitat del segle XX al País Valencià. I també a la resta dels Països Catalans, en la mesura que la iniciativa fusteriana replantejà amb força el sentit de la unitat profunda dels qui compartim una llengua i una cultura, transformant el record, la memòria d'un passat comú, en una incitació de futur, en un projecte, en una decisió. Fuster ens va moure a repensar-nos, als valencians, però també als qui a Catalunya o a Mallorca reflexionaven sobre el futur col·lectiu. La hipòtesi del projecte que animava –més enllà dels seus problemes de viabilitat, o de les insuficiències i modalitats possibles de la seua realització– ha estat tothora present, amb una força sense precedents, en les reflexions contemporànies sobre el fet nacional.

Així doncs, una influència civil molt considerable. I també moral: perquè va argumentar amb un rigor desconegut les seues posicions i les va mantenir amb unes dosis d'energia, de fermesa i de coherència –enmig de la tempesta– que tampoc no tenen gaires precedents en un poble secularment considerat "moll" i "ajustadís", procliu a la dimissió, i en un estrat social (el dels intel·lectuals diguem-ne de vocació nacional) especialment complicat, on no manquen ben sovint, com tothom sap, l'extravagància, el narcisisme desfermat, la vanitat ofesa o la temptació recurrent de "deixar-ho estar".
[...]
... però caldrà remarcar que l'impacte social de Fuster continua viu encara –només cal fullejar la premsa, la valenciana si més no– i que malgrat els dèficits immensos de la societat i la política valencianes, no ha arribat l'hora de les absoltes. La història –aquesta història– no s'ha acabat, ni de bon tros.
[...]
Una influència cultural perdurable
Per tant, hi ha una gran diversitat de nivells d'influència en què hauríem de fixar-nos si volíem escatir la significació global d'una obra i d'una actitud com la de Fuster. Ací em voldria centrar en la influència cultural. I en aquest aspecte, la coincidència pot ser –en principi– gran. Dit de manera lapidària: els elements més sòlids de modernitat de la cultura valenciana d'aquest temps són deutors de la incitació fusteriana. I en termes més generals, Fuster dóna un nou sentit a la idea i al conreu de l'assaig en la cultura catalana, alhora que esperona a repensar la tradició literària, considerada en el seu conjunt, i la seua relació amb la societat.
[...]
La fortuna literària, cultural en termes més generals i amplis, de Joan Fuster ha estat ben considerable, malgrat les desgràcies de tota mena del país i els entrebancs procedents de la política. És un autor llegit i rellegit, tot i que de manera desigual segons territoris i generacions.

D'ençà de la seua mort, ara fa deu anys, s'han succeït les reconsideracions, els homenatges, els estudis i les edicions de les seues obres. Potser trobaríem a faltar un tipus o un altre d'edició a l'abast, adequada
[...]
ens trobem davant d'una obra sòlida, extraordinària, que s'imposa per ella mateixa. Una obra que aguanta bé el pas del temps, que es pot llegir i estudiar, perquè hi ha matèria. Tothom, o quasi, en té una idea, i l'exposa en multitud d'ocasions
[...]
Una influència que es podria resseguir en diversos nivells, en facetes molt diferenciades que han donat joc també en el camp estrictament acadèmic i de l'erudició, de la historiografia a la sociolingüística, per exemple. Però gosaria dir que la dimensió més destacada de l'obra de Fuster, la que nodreix la seua posteritat literària, es troba en el camp de l'assaig.

La posteritat literària: l'assaig
Gènere esmunyedís, com bé sabem, espai de trobada i de tensió entre el pensament, la literatura i l'erudició, l'assaig és una peça clau en l'obra del nostre escriptor. Fuster és un mestre de l'assaig català del segle XX, un tipus d'intel·lectual molt en la línia d'una certa tradició europea intermitent i fluctuant, però efectiva, amb precedents humanistes i il·lustrats, i amb punts culminants en bona part del que han estat, en definitiva, els "intel·lectuals" entre final del segle XIX i final del segle XX.

L'assaig que cultiva Fuster consisteix bàsicament en aproximacions temptatives als fets socials, a les innovacions del temps, a problemes de la cultura, que tendeixen a definir una manera de veure el món, a trobar el sentit de l'època, a suggerir interpretacions d'abast general. Sempre des d'un punt de vista racionalista, suspicaç, antimetafísic. Amb coherència de fons, però sense ortodòxia ni sistemes tancats de pensament (i ací rau una de les claus tant de les reticències com del seu interès veritable, vist des d'avui). Un dels seus temes centrals, com és sabut, és el de la "mesura humana", desbordada en la societat de predomini industrial i tecnològic, però sense que aquesta visió implique cap nostàlgia passatista ni cap rebuig del progrés material. Les múltiples manifestacions de tot això són abordades d'una manera complexa i matisada, i l'estil àgil i desimbolt, l'amenitat de la seua prosa, podrien enganyar.

Anotacions de diari, articles de periòdic o de revista i finalment llibres que apleguen aquests escrits componen les estacions d'una reflexió fragmentària, però alhora dotada d'unitat, perquè darrere hi ha un pensament articulador. La prosa assagística de Fuster, la seua aportació més perdurable, a estones aparentment lleugera, configura al capdavall una certa idea del món, de la societat i del lloc de l'home, de les possibilitats humanes. Si calia destacar alguns trets definidors, diria que posa en joc recursos de saber ben travats, un estil literari eficaç i un enginy fora del comú.

Hi trobem una assimilació considerable de la cultura del seu temps, una percepció desperta envers els temes roents, i una capacitat expressiva i de raonament evidents. Fuster és profund, s'explica amb claredat, i a més a més és divertit.
[...]
Afirmar que el centre de la producció fusteriana és de tipus assagístic i que ací es pot trobar el nucli de la seua posteritat literària, del seu interès perdurable, no vol dir, de cap manera, que deixem de banda els seus papers d'abast més erudit, d'història de la cultura, d'història i crítica literària, de reflexió nacional: en tots ells batega un pensament esmolat i penetrant, intencionat i fresc, un enfocament crític i deliberatiu tot i la càrrega de dades, fets i citacions que sovint comporten (com pertoca al seu caràcter), i s'hi poden aprendre moltes coses. I admeten molts desenvolupaments, com en part ha estat el cas, en un terreny d'indagació acadèmica.

D'altra banda, caldria assenyalar un tret dels seus papers de temàtica nacional, i és l'agilitat expositiva, derivada d'un domini evident de l'escriptura, i la claredat dels plantejaments, travats i argumentats amb una sòlida base de coneixement històric i social. En aquest sentit, per exemple, es podria fer un exercici útil, com fóra de llegir Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora, i Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, grans assaigs d'altra banda, al costat de Nosaltres els valencians, de Fuster. Em sembla bastant plausible dir que Nosaltres els valencians té un aire més modern, més atent a una anàlisi en diversos nivells metodològicament ben resolta, i no tant a una perspectiva de psicologia col·lectiva de caràcter més o menys intemporal. El seu era un enfocament rigorós i innovador, capaç de generar una atenció sostinguda, una seducció persistent, i alhora obert a la refutació, a l'esmena i a la reconsideració, i per tant –cosa ben insòlita– al costat del "pamflet" apareix també el programa d'investigació...

Però és en els textos de caire assagístic, d'assaig lliure de tema general, d'allò que hom ha dit "assaig humanístic", on trobaríem el possible o preferent interès per a qualsevol lector de qualsevol cultura, per a un lector genèric. En el fons, és la qualitat del raonament, la perspicàcia dels diagnòstics, la cartografia de problemes a què al·ludeix i que aborda, el llenguatge, l'estil precís, els criteris clars i "desinfectants" que aplica... això és el que pot seduir, allò que pot interessar, quan ha passat el temps, quan han canviat els referents concrets, quan potser són uns altres els instruments analítics i els recursos de saber.
[...]
Clàssic és allò que, malgrat el pas del temps, manté la vivacitat, la incitació, que convida a la reflexió. Potser l'època ha canviat, i ara ens pensem que sabem unes altres coses. Mai no canviarà tant, però... Els textos clàssics, tot i les transformacions, es mantenen vius i amb un estrany aire de modernitat, és a dir, de capacitat d'interessar-nos i d'estimular el nostre raonament, aplicat al nostre temps. En aquest sentit, moltes pàgines de Fuster són les pròpies d'un autor clàssic i, com a tal, modern.
[...]
Tot plegat, la lectura de Fuster té un interès que ultrapassa el que podríem associar al coneixement d'una trajectòria sorprenent de construcció d'un escriptor concret en una època concreta, i per tant reveladora d'una aventura singular que ens dóna claus sobre una subjectivitat irreductible en unes dècades decisives, i que ens diria moltes coses sobre quina mena de gent som, i quin país habitem.

Eines digitals a l'aula

2009-11-29T20:11:00.003+01:00

En aquest món nostre, la tasca educativa passa, entre d'altres, per afrontar el repte de la formació en les noves tecnologies. Les TIC se'ns mostren com una eina molt valuosa tant pel que fa al procés d'ensenyament-aprenentatge com quant a l'optimització de coneixements i materials elaborats per part del professorat.
És per tot açò que, gràcies a Isidre Crespo, es programa el VI Encontre Carles Salvador, amb el títol "Eines digitals a l'aula", per al proper 12 de desembre, a l'Escola Gavina (Picanya), de 9:30 a 14:00 hores.
Comptarem, en primer lloc, amb Gonçal López-Pampló (Universitat de València), qui pronunciarà la conferència "La literatura digital. Una mirada a la literatura després d'internet".
Tot seguit, tindrà lloc la presentació d'1entretants i del funcionament de la xarxa Ning.
Després d'un breu esplai (que els profes també en volem, de pati!), un seguit d'especialistes dirigiran tallers al voltant de:

a) Introducció a la xarxa Ning (G. López-Pampló).
b) Plataforma Moodle (Paco López i Carles Monclús).
c) Treball amb Wikis (Toni de la Torre).
d) Introducció al blog com a eina didàctica (Francesc Gascó i Anna Gascón).
e) Nivell intermedi de blogs (Toni Navarro).
Per últim, passarem a la cloenda i al dinar de germanor (optatiu).
Si us interessa, cal que us inscriviu ACÍ. Us hi esperem. Com més en siguem, més força tindrem!

És convenient (no imprescindible) que porteu ordinador portàtil, auriculars i material multimèdia (fotos, vídeo curtet o presentacions power point), bé en una carpeta a l'ordinador, bé en un llapis de memòria

Literatura a la nova PAU

2009-11-23T23:00:00.011+01:00

Com ja sabeu, enguany la prova és molt variada i inclou un apartat de reflexió i expressió crítica al voltant d'unes qüestions relacionades amb la literatura catalana de la Guerra (In)civil fins als nostres dies. A l'enllaç hi ha els criteris de l'exercici, amb la llista completa de preguntes.
Com que ja ens hem pogut endinsar en la unitat de l'assaig, cal que aneu preparant ja les respostes a les preguntes sobre Joan Fuster i Joan Francesc Mira. És per això que us adjuntem una relació d'adreces que, esperem, us seran útils a l'hora d'enllestir-ne els treballs.

Joan Fuster:
http://www.joanfuster.cat/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-fuster
http:/www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Cerca/.../Joan_Fuster_i_Ortells

Joan Francesc Mira:
http://www.joanfmira.info/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-francesc-mira
http://www.escriptors.com/autors/mirajf

Cal que elaboreu els textos en un registre formal i amb molta cura en l'expressió. Convé que redacteu un guió de treball abans de passar a la redacció definitiva. El text ha de tenir una extensió mitjana (150 mots) i tractar els aspectes més importants de l'obra dels autors, sense descurar-ne el context de producció.
Ànim, que a poquet a poquet fem camí!

El vídeo sobre Joan Fuster

2009-11-06T20:49:00.005+01:00

Aquest documental va ser realitzat pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i d’altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren. En ell és construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992). Assagista, historiador, poeta, pensador independent, liberal d’esquerres, intel·lectual compromés. Tot açò i molt més va ser Joan Fuster, un home fet a si mateix des de sa casa de Sueca, que va impulsar una concepció nova i moderna del País Valencià, fortament arrelada a la història i cultura del seu poble. El pensament fusterià, expressat a través de l’assaig d’idees, la conversació i la correspondència epistolar, va aconseguir nivells de lucidesa inigualables en el segle XX valencià.

Per continuar veient el video cliqueu els següents enllaços:

Segona part
Tercera part
Quarta part
Cinquena part
Sisena part
Setena part

Felicitats!

2009-06-19T17:18:00.002+02:00

Moltes felicitats! M'he alegrat moltíssim de l'èxit que heu aconseguit amb tant d'esforç. Heu superat amb bones notes _algunes, excel·lents_ la PAU i, ara és el moment de celebrar-ho (amb trellat, eh?). També, el de pensar en el futur, en el camí que triareu d'ací a pocs dies.
He entrat fa un moment a la web de la Universitat de València i, justament demà, de 9 a 14 h, hi ha una sessió d'assessorament per a tots vosaltres. Si pitgeu ací trobareu tota la informació pertinent. Trobe que és una bona iniciativa, i que potser us aclarirà alguns dubtes. Triar una carrera és una decisió important. Si podeu, aneu-hi!
Res més. Esperem que us vaja molt bé, i us desitge molt bon estiu!

El llistat, ja!

2009-05-16T16:50:00.003+02:00

Perdoneu el retard. Açò de corregir comentaris de text és molt dur d'empassar. En fi, ací va la relació d'alumnes que heu de presentar-vos a l'examen de dimarts:
David, Marta B., María, Rut, Pau, Marta M., Valeria, Elia, Moisés, Marcos, Jairo, Jéssica, Alejandro i Adrián.

Dilluns a les 13.30, a l'aula podreu veure l'examen i comprovar les errades comeses. Cal aprendre'n perquè no es tornen a produir. Ara, però, repasseu els conceptes bàsics i feu una ullada als comentaris elaborats. Cal revisar models de qüestions de comentari (en aquest bloc n'hi ha un post de maig/08 molt útil) i, si és possible, fullejar el Gripau.
Ànim i a la feina!

Gripau, ara en CD

2009-05-08T18:06:00.008+02:00

Ací us deixe l'article que han fet els d'infomigjorn sobre el Gripau, eina molt valuosa i útil per fer un repàs de cara a les proves PAU.

Les universitats públiques valencianes distribueixen el CD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat

Des del curs 1993/1994, les universitats públiques valencianes (Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Miguel Hernández), amb el suport de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, envien, a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l’accés a la universitat, el Gripau, un material que permet repassar alguns coneixements de llengua, de terminologia bàsica i de redacció que ajuden els alumnes a millorar els seus exàmens i, en concret, les proves d’accés a la universitat. De fet, es tracta d’un tipus de recomanacions estilístiques i lingüístiques que no sempre figuren en els temaris.

Enguany, després d’11 edicions en paper, el Gripau es reconverteix i passa al suport digital: els serveis lingüístics de les universitats valencianes l’han integrat en el CD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat, en el qual adopta un format més dinàmic i atractiu per als estudiants que preparen les proves d’accés a la universitat.

Aquest CD està estructurat en quatre seccions: “Les universitats públiques valencianes, en un clic”, que proporciona enllaços als webs de les universitats que poden ser útils a aquest alumnat; “La universitat i el valencià”, on apareix informació sobre la docència en valencià en aquestes universitats; “Programes en valencià”, amb informació sobre uns quants programes informàtics en valencià o per a millorar els coneixements lingüístics dels estudiants de 2n de batxillerat, i, finalment, l’apartat “Gripau”. Aquest CD, del qual es distribuiran 30.000 unitats, es pot consultar directament en Internet en aquesta web.

Creativitat i ensenyament

2009-03-26T19:35:00.004+01:00

Quins regals més valuosos m'han fet avui! La conferència (19') que fa Sirken Robinson, formador de BMW, és amena, clarificadora, amb rigor i, al mateix temps, amb una gran dosi de sentit de l'humor. Molts dels qui fan i desfan en els plans educatius podrien reflexionar sobre el tema. Si no fóra per les arts, per la creativitat, on rauria la gràcia?
Podeu aprofitar per extraure'n els arguments del conferenciant, dir-ne de quin tipus són i, també, assajar de fer-ne d'altres sobre el tema. És convenient que us hi documenteu. On? A la xarxa!

L'assaig: exercici de creació

2009-03-26T17:50:00.007+01:00

He rebut aquest correu i trobe que paga la pena de fer-ne una petita aproximació didàctica. Després del visionat, cal que, a partir de la descripció d'aquests carrers de la ciutat de Barcelona, elaboreu un assaig sobre qualsevol aspecte de la vida a les ciutats. Podeu fer una anàlisi comparativa dels canvis que s'hi han esdevingut, o bé centrar-vos en aspectes com l'arquitectura, el trànsit, la gent... És un bon motiu per treballar els recursos modalitzadors. Potser, si us hi llanceu amb ganes i sensibilitat, en el vostre text s'hi podrà gaudir de la literatura.

" Us passe una joia fílmica: una gravació feta des d’un tramvia de la
Barcelona de 1908. El recorregut s’inicia al passeig de Gràcia, poc
abans del 5 d’Oros, i arriba fins a la República Argentina, passant
pels Jardinets de Gràcia, el carrer Salmerón (actual Gran de Gràcia) i
la plaça Lesseps. És molt interessant veure l’ambient d’aquella
Barcelona de només fa 100 anys: la gent, els edificis, el trànsit, etc.
El recorregut dura 7 minuts, però crec que paga la pena veure-ho!"

http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram

Prohibim els llibres: model d'examen de comentari

2009-03-03T19:58:00.007+01:00

S'acosten les falles, sí, i açò em recorda que la traca final és ben a prop. Queden nou setmanes (i mitja?) de classes reals, i cal que, a partir d'ara, el treball de comentari siga un quefer diari.
Tinc un recull de textos, arreplegats al llarg de moltes lectures gens innocents, i aquest que us presente, Prohibim els llibres (escrit per Empar Moliner i publicat a la Revista Illa, ed. Bromera, octubre de 2007), pense que reuneix moltes de les virtuts dels articles d'opinió. L'he emprat per a l'examen d'un dels grups de 2n de batxillerat que tinc, i sembla que no els ha anat gens malament. Ara bé, per obtenir bones qualificacions, a banda dels continguts aplicats al text, cal millorar molt l'expressió, i fer un repàs de sintaxi, formació de mots... sí, les típiques preguntes de la PAU. Us deixe ací les que he elaborat per al 22C. Potser us resulte d'alguna utilitat d'ací a l'examen.

Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:

a) involuntàriament (línia 32)

b) reglaments (línia 22)

c) benintencionades (línia 48)

Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents, extrets del text.

a) No hi ha fórmules perquè la gent llegeixi i està bé que no n’hi hagi.

b) Per a aquesta gent, anar a buscar un llibre en un d’aquests edificis estranys anomenats biblioteca és una excentricitat.

c) Llegir és un plaer estrany, que totes les persones addictives no podem deixar, però no cal que tothom s’hi enganxi.

Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents:

a) enganxats (línia 15)

b) místics (línia 14)

c) malalts (línia 21)

4. Posa quatre exemples diferents de pressuposicions lingüístiques basades en el text i anomena’ls.

Pepe Rubianes

2009-03-01T22:50:00.006+01:00

Fotografia extreta de Vilaweb

Ha mort Pepe Rubianes. Molts de vosaltres no el coneixíeu; si de cas, per la sèrie "Makinavaja" que protagonitzà fa ja molts anys, quan éreu menuts. Us assegure que la seua marxa és una gran pèrdua per als amants de la llibertat, d'allò políticament incorrecte, de l'humor intel·ligent. Us recomane el treball de documentació que han fet els de vilaweb, des d'on podreu accedir al visionat d'algunes de les seues actuacions i saber més sobre aquest polèmic actor i director.
Al manual Comentar textos (Anna Devís i Josep Sendra, ed. Castellnou) hi ha un text escrit per ell inclòs al llibre El món s'acaba, de Xavier Grasset. Es titula El meu descens a l'infern, i constitueix tota una declaració de principis. El comentari que l'acompanya és molt bo. Cal llegir-se'l amb atenció. A més, com que estem treballant la modalització i el text en té per donar i vendre, convé que hi busqueu i identifiqueu exemples diferents als exposats al comentari redactat. Trobe que seria una manera de retre homenatge a un dels millors monologuistes de l'estat espanyol i, a més, de practicar la nostra particular cacera del tresor.

Jornada sobre les TIC a l'ensenyament, a l'Octubre CCC

2009-02-08T13:21:00.002+01:00

Aquest post el vaig editar, ahir, al meu bloc personal. Pense que també està bé que l'incloga en aquest.

Un bon menú, sens dubte, el que hem tastat, avui, els qui ens hem aplegat a l'Octubre CCC amb motiu de la jornada organitzada per l'entusiasta Isidre Crespo, al voltant de les TIC com a suport a l'ensenyament de la llengua i la literatura.
Com cal esperar d'un encontre així, el plat fort se'ns ha servit primer, de la mà de Laura Borràs, professora de la UOC. No és lloc per fer-ne un resum, però sí de destacar aquelles idees que més m'han colpit. Com que "l'ensenyament és pobre o dolent amb independència de les eines que s'utilitzen", ja que cal diferenciar l'accés a la informació de l'aprenentatge. És clar, però, que s'ha d'adaptar al món actual, en una tasca docent integradora i contextualitzadora dels conceptes a tractar. M'han encisat, també, la cita de Confuci: Sent i oblide./Veig i recorde./Faig i entenc. (aquesta, ja veieu, és vàlida per a qualsevol tipus d'aprenentatge; en el cas de la cuina, per exemple), i la de Seamus Heaney: "Since when_he asked/ are the first and the last line of any poem/ where the poem begins and ends?". Veritablement profitós.
Per acabar, un bon grapat de professors han aportat idees des de la seua experiència en el món dels blocs, les wikis i d'altres plataformes que encara no em sonen. Toni de la Torre, Amadeu Sanz, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Àlex Andrés, Toni Navarro, Anna Gascón, Josep Alandete, Oreto i Francesc (no em sé els cognoms), Paco López i Toni Teruel ens han regalat una mostra del seu excel·lent quefer com a treballadors de l'ensenyament i creadors artístics en alguns casos. Delicatessen.
Només hem trobat a faltar un programa menys intensiu, tant que no hem pogut fer preguntes als ponents. L'any que ve, Isidre, tot un dia, que açò fa gust a poc!

--

Treball sobre els textos assagístics

2009-01-08T09:35:00.004+01:00

Ja sabeu que la lectura de la segona avaluació està formada per un recull de textos d'autors com Josep Pla, Montserrat Roig, Ferran Garcia-Oliver i Joan Perucho. Es tracta que feu una aproximació a aquests escriptors, a la seua obra i, més concretament, a l'assaig. Us adjunte el guió del treball que haureu de lliurar abans del 13 de febrer.

TREBALL SOBRE ELS TEXTOS ASSAGÍSTICS

Què és l’assaig? Fes-ne la definició i explica’n les característiques més destacades. Pots buscar informació en llibres de text o enciclopèdies de llengua i literatura.
Redacta la biografia dels autors dels textos seleccionats. Si pots, escriu sobre l’estil, la temàtica, etc., de cadascun d’ells.
Fes una anàlisi de l’estil de cada autor. Hi has d’especificar aquells trets més definitoris, que els distingesquen dels altres, com ara la temàtica, la intertextualitat, la dixi, la sintaxi oracional, la cohesió textual, el lèxic... Posa exemples extrets dels textos.
Situa els textos en un context històric i cultural determinat. Moltes de les característiques textuals vénen determinades per l’època, les vivències, la ideologia de cada autor.
De vegades, l’assagista planteja problemes contemporanis i pren una postura. Destria quins són els problemes plantejats per la selecció d’autors que hem fet.
Fes un comentari dels textos de dos dels autors proposats. Recorda que cal seguir l’esquema de comentari. No oblides que, a l’hora de fer un comentari, estàs creant, també, un text. Cal que que acomplesca la regla de les tres C: claredat, Concisió i Correcció.

Lectures voluntàries

2009-01-01T21:28:00.002+01:00

De segur que estàveu esperant el guió per fer el treball sobre les lectures voluntàries, oi que sí? Donc bé, ací el teniu. Si podeu dedicar-vos-hi, sabeu que és temps guanyat en la cursa de fons que és el segon de batxillerat. Convé que presenteu els treballs en word per tal d'esmenar-ne les possibles errades o d'enriquir els vostres textos en qualsevol moment de la redacció. Ja sabeu: com més sucre, més dolç!

Indicació del títol, de l'autor i l'editorial, així com de l'any de l'edició de l'exemplar que heu llegit.
Tema general de l'obra, segons el vostre criteri, i possibles temes secundaris. Si l'obra planteja alguna moralitat, expliqueu-la. (5 línies aprox.)
Breu argument de l'obra esmentant els noms propis dels principals protagonistes (20-25 línies)
Quin tipus de narrador apareix en l'obra, (extern, intern i modalitats)? Raonament i marques lingüístiques.
Varietat diatòpica en què està escrita l'obra. Marques lingüístiques.
Caracterització de tres personatges, si més no, que els definisquen amb adjectius i pel seu comportament i actuacions. Cal que assenyaleu les relacions existents entre ells i, també, el grau d’evolució que experimenten al llarg de l’obra.
Època en què transcorre l'acció i durada aproximada de tots els esdeveniments narrats.
Llocs principals que formen el marc en què transcorren els successos narrats.
Valoració dels possibles elements simbòlics presents a l'obra.
Valoració personal. Possibles apartats: és interessant, fàcil, amena, moralitzant, fantàstica, complexa, rica... Podeu relacionar-la amb altres lectures anteriors. Podeu imaginar-vos l'autor, les seues preocupacions, les denúncies que hi fa, la intencionalitat, etc. (10 línies aprox.)
Convé que presenteu el vostre treball amb una biografia de l’autor, les temàtiques que sol tractar, l’estil…
En el cas dels llibres que contenen diverses històries, apliqueu el mateix esquema d'anàlisi a quatre dels relats i reduïu a la tercera part aproximadament les línies demanades dels apartats que les assenyalen.

La submissió lingüística: conducta apresa i rectificable

2008-12-03T19:53:00.005+01:00

Ferran Suay és un famós psicolingüista valencià que realitza des de fa quatre anys el que s'anomena "Taller d'espai lingüístic personal". Hi ha moltes persones valencianoparlants -de llengua primera o segona- que voldrien usar i reivindicar el valencià en molts àmbits en què no s'atreveixen i senten com la seua llengua retrocedeix i és injustament mal considerada.

En les dues presentacions de baix, elaborades per Suay, s'aborden les causes de la submissió lingüística dels valencians enfront dels castellanoparlants. La desemparança històrica s'aprén, ja siga per imitació de les conductes dels poderosos, per evitar castics o per aconseguir premis i consideració. Al segle XXI podem apel·lar a la fidelitat lingüística dels valencians que parlen i que han aprés la llengua perquè, entre altres coses, les actuacions individuals usant i defensant el valencià són rellevants.

Us invitem a revisar aquestes idees, a entendre-les i a fer-vos-en un esquema per tal de completar el vostre estudi al voltant de la Sociolingüística i les diverses actituds dels valencianoparlants. Són de gran interés. (Observeu que les idees bàsiques estan repetides en els dos power points).

Fonamentació del TELP (Taller d\'espai lingüístic personal)

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: psycolinguistics)

Compromisos civics i normalitat - Ferran Suay

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: submissio actituds-linguistiques)

Algunes presentacions sobre anàlisi de textos argumentatius

2008-11-26T01:47:00.005+01:00

La companya Alícia Martí ha elaborat per a classe i oferit en el seu bloc tres presentacions power point al voltant de l'anàlisi de textos argumentatius, de les propietats textuals de la coherència i la cohesió, i alguns apunts sobre el text en relació amb el context que es refereixen a la propietat de l'adequació. Paguen molt la pena perquè són unes notes molt extenses i ben elaborades per a aquells que us agrada buscar en altres fonts, els qui no us conformeu amb els apunts de classe o el llibre, els qui busqueu ampliar els vostres recursos. Si anàreu directament al portal on s'allotgen aquestes presentacions, podríeu descarregar-vos, fins i tot, el text complet contingut en cadascuna d'elles per tal de reelaborar-lo i estudiar-lo. Vegem si ho sabeu fer, això! O, si més no, feu una ullada a aquest material.

AnàLisi De Textos Argumentatius

View SlideShare presentation or Upload your own.

Coherència, cohesió i valoració

View SlideShare presentation or Upload your own.

Text i context

View SlideShare presentation or Upload your own.

Primer trimestre: engeguem motors!

2008-10-27T18:20:00.004+01:00

Ara, passat un mes i escaig des que començàrem el curs, gose tacar aquest bloc tan netet i polit que ha conreat el Toni amb tant d'ofici. Açò ja no tindrà la mateixa qualitat que amb ell, veritable especialista i mestre de blocaires, però... no hi ha més opcions! Passat el tràngol, m'afanyaré a oferir-vos informació que us pot ser útil, tant per superar l'assignatura com per preparar les PAU.
Confie que el Quadern 8 de Tàndem, Normativa pura i dura, us ajude a solucionar dubtes amb la sintaxi, de la mateixa manera que el Consultor Gramatical de Tabarca. Per als qui us presenteu al Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora, més encara: feu un esforç suplementari, que paga la pena!
Un altre lloc de gran interés és el bloc d'Alícia Martí, companya nostra d'institut enguany i, també, professora associada a l'Escola de Magisteri de València (ja ens dirà com s'ho fa per treballar tant i no perdre el somriure), on trobareu, a més de material elaborat per ella i els seus companys, molts enllaços recomanables.
D'altra banda, us recorde que el control de lectura de Patrimoni natural és el proper 11 de novembre. Cal que el relacioneu amb el dossier de Sociolingúística que hem treballat a classe, i convé aclarir dubtes abans de la prova, de manera que... no ho deixeu tot per a la vespra!

A Pequín sense carmanyoles

2008-09-16T16:29:00.004+02:00

Benvinguts al nou curs escolar 2008-09.

De primer, els dos grups de segon de bat haureu de fer-vos a la idea d'estar amuntonats en les assignatures comunes "per exigències del guió". Confiem que aquesta incomoditat no faça ressentir-se molt les hores que passareu junts els mesos propers.

En segon lloc, m'acomiade per una temporada d'aquest bloc que vaig crear amb vosaltres per a deixar-vos material i experimentar sobre l'ús de blocs i wikis en l'ensenyament del valencià. Aquest curs la professora Queti Baixauli us impartirà a tots les classes d'anàlisi de text valencià i comentari. Estic convençut que continuarà proposant-vos material i pautes de treball per mitjà d'aquest bloc. Vull dir-vos que Queti duu també un bloc personal molt bonic en què barreja la cultura, la gastronomia, la literatura amb un llenguatge exquisit i emotiu. Paga la pena llegir-lo i deixar-li algun comentari de tant en tant. Es diu Bloc al forn i el podeu visitar prement en el nom esmentat. Llegiu-ne, per exemple el post o entrada que es titula "Amb el cor a Pequín", una passada!
I parlant de Pequín, us ha agradat el text que han posat per a la prova de comentari al selectiu de setembre? Qüestió de gustos, no? Però no era difícil. Us enllacem el text perquè el pugueu descarregar i treballar durant el curs. Aquest que comença és el darrer any que es fa la prova tal com la coneixeu. El curs vinent canviarà. Paga la pena fer l'esforç de superar totes les matèries enguany.

D'ara en avant continuaré en el bloc de 2n i de 4t ESO que teniu indicats a la barra lateral. Desitge que us vaja molt bé i que aprengueu molt i amb ganes.

Comentari crític d'un alumne de selectiu: juny de 2008

2008-06-30T23:11:00.002+02:00

El text que se’ns ha proposat és un fragment de l’obra Una imatge no val més que mil paraules, de l’escriptor Jesús Tusón. Iniciarem el comentari atenent a la coherència.

En primer lloc, el títol del text és parcialment temàtic, ja que en part acull l’eix sobre el qual gira el document però no reflecteix exactament el tema concret. Pel que fa al tema, podem citar-lo de la següent manera: denúncia sobre la pèrdua de llengües: l’anglés substituït pel català, l’inici d’un malson cap a la uniformització.

Un resum del text pot ser aquest: cada vegada són més les hores que s’empren per a l’estudi de l’anglés enfront d’altres llengües com el català que veuen reduïdes les seues oportunitats. L’autor critica aquesta simplificació lingüística i exposa que igual com s’intenta no perdre la biodiversitat del planeta, perquè aquest és així per la varietat que conté, no s’han de perdre les llengües. Si no, arribarà el moment en què tanta simplificació conduirà el món a no tindre més que una sola llengua, un animal i un vegetal: regnarà la uniformitat i formarem una societat de clònics. [...]

-------------------------------------------------------------------

Descarrega'l complet pitjant ací: COMENTARI "Val més dedicar..."

---------------------------------------------

El text de les PAU de juny: "Val més dedicar...", de Jesús Tusón

2008-06-11T13:00:00.004+02:00

Una vegada més Jesús Tusón és l'autor elegit per a donar matèria d'anàlisi i comentari textual a les PAU valencianes. D'un llibre purament assagístic s'ha extret un fragment massa "fragmentari", al meu parer. D'un capítol que presenta un títol com la dedicació de les hores de català a l'estudi de l'anglés -enunciat clarament amb ironia i segurament de caràcter polifònic: algú ho ha dit i escrit abans-, els dos paràgrafs que el despleguen apunten cap als canvis de l'ecosistema, la desaparació de la diversitat i la uniformització de voluntats, estils i idees. Als examinands els deu haver costat una mica enllaçar la coherència d'aquest fragment d'assaig reproduït a l'examen, i com sempre, esbrinar el gènere, la finalitat, l'organització textual d'aquesta mena de text híbrid entre l'exposició i l'argumentació. Espere que no hagen caigut en el parany de "l'article d'opinió", almenys. En aquesta entrada pretenem fer-vos una introducció al llibre del qual prové el fragment de l'examen i a més us deixem una còpia en PDF de la prova, per a aquells que vingueu més endavant a les PAU. Si algú s'anima a comentar-lo totalment o parcialment, estaríem contents que ens deixàreu la vostra anàlisi en l'apartat de comentaris.

-"Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglés", Jesús Tusón.
Jesús TUSÓN, UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES. CONTRA ELS TÒPICS, Barcelona, Editorial Empúries, 2001
L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seva funció és intel·lectual, és a dir que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.

És un text de caràcter divulgatiu, ja que va adreçat a un públic ampli i té un caràcter didàctic . Així el tema és especialitzat, però empra poca terminologia específica i, en canvi, hi abunden les explicacions i els exemples; és formal i objectiu (predomini de la tercera persona); respon a la intenció de transmetre coneixements.Des del punt de vista literari és un assaig. Aborda, d’una manera no especialitzada un tema sociolingüístic. Té un doble caràcter: explicatiu i argumentatiu. Ens informa sobre els tòpics que imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Ens diu quins són i els rebat de manera raonada. La finalitat del llibre és fer reflexionar el lector sobre els tòpics i ensenyar-lo a descobrir-los i a alliberar-se’n. Hi abunden les referències culturals. Presenta un llenguatge (lèxic culte, interrogacions retòriques...) i una estructuració prou elaborats.

Practica les qüestions del comentari

2008-05-16T16:30:00.004+02:00

Ja sabeu que una part important de la nota del comentari -tres punts- provenen de les qüestions que acompanyen el text per analitzar, tant a l'examen del dilluns com a les PAU. Heu de triar-ne dues de les quatre que s'hi presenten. Aquesta setmana hem tornat a repassar el tipus de preguntes que poden formular-se i n'hem practicat amb unes vint-i-dos basades en l'article "Em senti indi". Ara podeu descarregar-vos uns fulls on hi ha tres articles del selectiu amb les preguntes i les respostes, així com el sistema de puntuació parcial que se'n sol fer. Alhora van acompanyats amb un grapat d'exercicis perquè pugueu respondre'ls i comprovar si els heu fet correctes. A repassar!

Descarrega't ací o mira "Practica les qüestions del comentari", en PDF.

Ara va de bo!

2008-05-15T21:48:00.003+02:00

Ens trobem en la recta final del curs. Els exàmens de la 3a avaluació i la temuda PAU s'acosten. Cal aprovar-los i, si és possible, amb bona nota. Recordeu que els comentaris de text no només són un exercici al voltant d'un text, sinó que, també, són un text (adequat a la situació comunicativa, ben estructurat, coherent i ben cohesionat). És per això que, a més de dominar l'ortografia i la gramàtica, heu de fer servir estratègies per generar idees i estructurar-les de manera eficaç.

Un bon material de suport és el quadern Pràctiques de Llengua 7. Com escriure un text (Vicent Mas, Tàndem Edicions). Si us trobeu amb dificultats a l'hora de redactar, o bé si voleu millorar l'expressió dels vostres textos, us pot ser molt útil. Ànim!

Nou wiki "Lectures de la tercera"

2008-04-26T22:00:00.003+02:00

Com estava previst, us informe que ja estan elaborades les instruccions per a redactar el treball de lectura d'aquesta avaluació. Encara hi ha un termini de 20 dies. Falta que vos organitzeu bé per tal de presentar-lo a temps. A més de seguir els apartats que s'aconsellen, vosaltres podeu introduir o modificar lleugerament els requisits aportant nous aspectes com ara presentar una mica l'autor, la biografia, introduir algun text, alguna crítica o un enllaç relacionat amb l'obra que ressenyeu, etc. Ja coneixeu el nom d'usuari i la clau d'accés al nou wiki -les mateixes que els anteriors-, per tant, podeu llevar-vos de damunt aquesta feina tan prompte com pugueu. Una recomanació: reviseu molt bé el vostre escrit final -podeu fer servir correctors ortogràfics- perquè és molt important mostrar la cura que un té a l'hora de presentar en públic un escrit com aquest.

Proposta de comentari per a les vacances

2008-03-15T12:34:00.004+01:00

Tenim disset dies per endavant per tal de descansar, viatjar i continuar treballant l'anàlisi de textos. El sagrat descans necessita una mica d'activitat intel·lectual per tal que no es rovellen les connexions neuronals i no es col·lapse l'hipotàlam quan torneu a les aules. Les set setmanes que ens aguaiten en girar el cantó del mes seran intenses, per tant no s'ha de baixar la guàrdia.

Us propose d'elaborar aquest comentari guiat -responeu les vint preguntes- al voltant d'una entrada de Fuster al Diccionari per a ociosos: "Lectura". Es tracta del fragment final, que conserva una estructura molt interessant per a interpretar i buidar-la tant com us siga possible. En tornar de Pasqua, comprovarem la vostra anàlisi. Puntuarà, indubtablement. Però no deixeu de gaudir de les festes. Fins aviat.

Sobre el control de lectura de la setmana

2008-03-03T18:18:00.004+01:00

Recordeu que demà (22T) i demà-passat (22C) tenim el control de lectura. Per dur-lo a bon terme caldrà que hàgeu llegit, si més no, dos autors dels quatre proposats. Haureu de respondre només un parell de preguntes (una per cada escriptor/a) durant un màxim de vint minuts. Sempre ens basarem en el contingut de cada obra, ja siga dietari, assaig o articles. No deixeu de llegir-los.

Model de comentari guia elaborat

2008-02-27T23:19:00.001+01:00

Per bé que disposeu d'aquest comentari complet fotocopiat, si algú vol abaixar-se'l en lletra més gran, ací el té per descarregar. Hem intentat oferir-ne un model quasi complet. La majoria dels punts susceptibles de comentar estan arreplegats ací. Entre claudàtors es presenten els grans apartats que guien l'anàlisi del text (resum, títol, tesi, estructura interna, recursos argumentatius, anàlisi dels elements d'adequació i de cohesió, valoració), i en negreta i subratllats s'exposen els subapartats que s'han triat per al comentari d'aquest text específic. A més s'han inclòs les quatre preguntes originals que acompanyen i completen l'anàlisi de la columna d'opinió al costat de les respostes i el sistema de puntuació que s'hi aplica. Ja sabeu que l'examen tornarà a ser un comentari "dirigit", on se us proposarà que analitzeu d'un text expositivoargumentatiu determinats recursos treballats a classe. Reviseu apunts, fotocòpies i les unitats velles i noves del llibre de text. I no deixeu de rellegir aquest comentari fet que us donem com a eina "d'estil".

---Comentari completament elaborat del text "Pena de mort a Enrique Iglesias".
________________________________________________________________

Queden encara 15 dies per participar al premi SAMBORI

2008-01-30T23:08:00.000+01:00

La X edició del Premi Escolar de Literatura en valencià Sambori ja està en marxa. Un any més, i ja en fan 10! Al Sambori podeu participar els xics i les xiques de tots els nivells educatius, des d’escoletes de 0 a 3 anys fins al batxiller, cicles formatius... i universitats!

Com ja sabeu, els contes guanyadors en la fase final es publiquen en el llibre de guardonats. A partir d’ara, també trobareu els guardonats comarcals en la nova col·lecció del Sambori: Arc de Sant Martí. Informeu-vos-en en la web http://www.sambori.net/. Us la recomanem. I a més, ja són moltes les escoles i els instituts valencians que tenen algun treball d’un alumne o alumna publicat! I en el nostre insti, ja hi ha hagut diversos guanyadors.

Per als que enguany aneu endarrerits, us publiquem al bloc les bases del 2008 i us recordem que encara esteu a temps de participar, teniu fins al dia 15 de febrer! Vinga, els profes de l'insti us estem esperant. Presenteu-nos prompte els vostres treballs.

Guia de comentari de text valencià

2008-01-28T23:16:00.000+01:00

A falta d'elaborar la nostra pròpia guia de continguts per a l'anàlisi de text, cosa que farem en les properes sessions a l'aula d'informàtica, us done l'enllaç que podeu trobar en la web de l'IES El Clot, on una alumna de Batxillerat comparteix un treball força útil i extens que titula "Consells per fer un comentari de text". Sobre aquest document, construirem nosaltres els propers comentaris complets -no dirigits- que ja és hora d'encetar. També hi ha una "Guia per al comentari de text de 2n de Bat", elaborada per la professora Josepa Landete, que presenta més esquemàticament els diversos apartats per tractar en l'anàlisi textual, si bé, té una gran quantitat d'enllaços que expliquen els conceptes en joc. Feu una ullada, a veure quin d'aquests us apanya més, tot pensant a elaborar posteriorment una guia pròpia. Finalment, en la web de la professora podreu trobar textos expositivoargumentatius amb explicacions, comentaris elaborats per alumnes, exàmens d'avaluació dels darrers anys, i d'altres temes de llengua.

Tres models de control de sintaxi: coordinació i subordinació

2008-01-16T20:41:00.000+01:00

I ja, per tancar el repàs de la sintaxi, haureu de baixar-vos aquests tres models de control sobre l'oració composta per tal preparar el pròxim examen (el 25 de gener o l'1 de febrer, per determinar). El primer full està fet a classe, el segon va per demà i el darrer pel vostre compte. Les respostes correctes de tots seran explicades la setmana vinent amb més agilitat que de costum. En set dies reprendrem el llibre de text per abordar l'exposició i l'argumentació. Cal posar-se ja les piles.

Les oracions coordinades: un repàs

2008-01-16T16:37:00.000+01:00

No és precisament el nostre cavall de batalla aquest curs, però convé repassar els nexes coordinants i la classificació que se'n fa per mitjà d'aquesta presentació.

L'oració composta: coordinades i subordinades

2007-12-14T22:42:00.000+01:00

Després de presentar i aprendre a reconéixer una mica les propietats textuals, fem ara l'estudi de l'oració composta: els diferents tipus de coordinades i de subordinades substantives, adjectives i adverbials. Ja sabeu que practicarem el reconeixement de les diferents proposicions al costat del tipus de connectors que fan servir, alhora que jugarem a canviar aquests per d'altres que tinguen un valor equivalent. En el cas de les oracions de relatiu, haurem de detectar la funció sintàctica i l'antecedent del pronom emprat.

Heus ací un parell de quadres que contenen, en suma, la classificació i els connectors que se solen usar per a formar oracions complexes. Potser hi falta desplegar millor l'apartat de l'oració de relatiu en les diferents funcions sintàctiques del pronom. Ho farem a classe. Mentrestant, descarregueu-vos aquests dos fulls que seran la nostra xulla per repassar la unitat 8 del llibre de text. Més endavant completarem aquest apartat amb nous exercicis.

"Centre de redacció": web de tècniques d'escriptura per a textos acadèmics

2007-12-03T14:52:00.000+01:00

Com a eina en xarxa molt útil per a l’aprenentatge i millora de la redacció escrita, us proposem que visiteu esta web: el Centre de Redacció. Aquest és una web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica que la Universitat Pompeu Fabra posa a la vostra disposició.

El Centre de Redacció s'adreça a tota la comunitat d'estudiants de la UPF i als navegants que intenten millorar les seues habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics amb la finalitat de:

Resoldre dubtes que es plantegen durant l'elaboració d'un treball de classe o d'assignatura: com puc trobar més idees sobre un tema, com puc organitzar les idees, com es poden estructurar els apunts, quins components ha de tenir un treball, com es formulen uns objectius de recerca, etc.
Resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no es poden consultar en un diccionari: com puc escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball (format, espais, interlineat), etc.
Trobar models comentats, ideals i reals, dels textos que cal redactar, que servisquen d'orientació.
Fer alguns exercicis autocorrectius per millorar el nivell de coneixement i el grau de destresa en redacció acadèmica.
Trobar enllaços en d'altres webs sobre qüestions relacionades amb la redacció i la comunicació escrita.

El Centre de Redacció és un extens document hipertextual que us permetrà realitzar tasques especialitzades de producció escrita. Podeu seguir diferents itineraris, segons quines siguen les vostres necessitats.

En primer lloc, cal que trieu la llengua de teball que us interessa (català o castellà). A continuació, haureu d'escollir l'opció que més us convinga: "tècniques d'escriptura" (de planificació, textualització i revisió), "models de textos" o "tests d'autoavaluació". Per exemple, si no sabeu com trobar més idees sobre el tema que tracteu, dit d'una altra manera, si voleu trobar tècniques per generar idees, el recorregut que hauríeu de fer és el següent: 1. Clic sobre "català". 2. Clic sobre "tècniques d'escriptura". 3. Dins de "planificació", clic sobre "generar idees". 4. Clic sobre el mètode que més us convinga. Com en qualsevol altre document hipertextual, cal que navegueu d'enllaç a enllaç i, de ben segur, trobareu el que necessiteu.

Adequació, coherència i cohesió: revisa allò estudiat

2007-11-28T20:33:00.000+01:00

De cara al proper control dels grups 22C i 22T convé revisar en el llibre de text les pàgines i els apartats següents:

-16: els signes de puntuació
-18-19: introducció i esquema al comentari de textos literaris
-22: l’adequació als participants, al canal i al codi
-23: classes de textos segons l’àmbit d’ús i segons la finalitat
-24: la informació implícita: sobreentesos i pressuposicions
-25: tema principal i temes secundaris. Tipus de títol.
-27: l’estructura externa i la interna (superestructura i macroestructura)
-28: la superestructura i les seqüències textuals. Estructura inductiva, deductiva i enquadrada
-30-31: ús correcte dels determinants, principalment de l’article neutre LO
-32-33: el comentari de textos no literaris (II): explicació i situació dels elements de l’esquema descrit a les pàgines 18-19
-36: mecanismes de referència gramatical (dixi, anàfora i catàfora, elipsi, determinació, possessius, demostratius, correlació temporal)
-37: dixi personal, social, espacial i temporal
-38: mecanismes de referència lexicosemàntica (repetició, sinonímia, hiperonímia o hiponímia, mots generals, famílies lèxiques, camps semàntics, relacions de contrast, relació enciclopèdica, metàfora i metonímia, aposició, reformulació parafràstica, exemplificació, oració de relatiu, nominalització)
-40: classificació semanticopragmàtica dels connectors (ampliat al glossari): additius, disjuntius, contrastius i de causa-conseqüència
-41: procediments de cohesió tipogràfica: recursos ortotipogràfics, signes de puntuació, índexs gràfics, col·locació en la pàgina

El control serà quasi totalment pràctic i guiat amb preguntes: sobre un text no massa extens haureu de respondre unes qüestions consistents a localitzar exemples del tipus concret que se us demana, i també classificar i anomenar els diferents mecanismes de cohesió que es troben al mateix text o en oracions separades. Haureu de corregir una oració amb barbarismes i fer un resum del tema principal i els temes secundaris al voltant de l’escrit que se us presente.

Un exemple de prova possible, que podeu abaixar-vos, us servirà per repassar gran part dels punts treballats a classe ─amb major o menor dedicació i fortuna, és clar─.

Descarregueu >>> Exercicis preparatoris del control

Les propietats textuals (1a part)

2007-11-28T00:55:00.000+01:00

La pròxima setmana tenim el control d'avaluació al voltant dels diferents nivells i aspectes de descripció d'un text breu -ja siga expositiu o argumentatiu-. Hem revisat totes les característiques i els elements que el fan adequat, coherent i cohesionat. Hem resumit alguns textos i hem elaborat opinions breus. Però tan sols hi hem fet un primer acostament general, només per fer-nos la idea del que suposa "teixir" amb mots i del producte final, el "teixit" (textum o text). Us adjuntem unes pàgines que aborden les qüestions següents:

1. La lingüística del text
2. Nivells de descripció d'un text
2.1. Procés d'elaboració d'un text
2.2. Les propietats textuals
- Esquema de comentari de text
- Tipus d’arguments i recursos argumentatius
- Els connectors textuals
- Remarques sobre els connectors
- Recursos ortotipogràfics: cometes, guió, cursiva, claudàtor

Us recomanem que vos descarregueu el text que us proposem com a eina de revisió dels conceptes i exercicis desplegats a classe.

-Descarrega't ací >>> "Nivells de descripció del text. Les propietats textuals".

Els colors del blat, poesia per a xiquets

2007-10-23T09:49:00.000+02:00

La polifacètica Eva Dènia, que, a més de fer classe de català, és cantant de jazz, s'ha atrevit amb la poesia. Aquest llibre és un recull de poemes per a xiquets.

Objectius, avaluació i bibliografia del nou curs

2007-09-30T22:16:00.000+02:00

Comencem el nou curs amb propostes didàctiques una mica innovadores. Al costat del treball a l'aula per a llegir, crear i comentar nous textos de l'àmbit periodístic i acadèmic, afegirem també una hora setmanal a desplegar i potenciar les nostres habilitats amb les TIC (tecnologies de la comunicació i la informació) per mitjà de la creació de textos audiovisuals i escrits a l'ordinador de l'insti i al personal. D'aquesta manera usarem el valencià en un nou àmbit que esdevinga més atraient alhora que millorem la reflexió i el treball de llengua. L'alfabetització digital ens ajudarà amb l'altra, la quotidiana, l'expressió oral i escrita tradicional, una mica deixades de la mà de Déu, desateses, arraconades o menystingudes a causa d'algun canvi de valors que deu rondar per ací els darrers temps. Deixem a banda ara aquestes especulacions per presentar-vos la programació "manual" -i anual- del curs: objectius, continguts, sistema d'avaluació i llibres de lectura obligatòria. Haureu de descarregar-vos el full per tal de tenir-lo ben present. I per acabar avui, us desitgem que tingueu un bon viatge en la nau que encarna metafòricament el nostre recorregut d'aventura i esperit emprenedor, la nau Enterprise de la sèrie Startrek.
---Descarrega't la programació de 2n de BAT (2007-08) pitjant ací.

"Setge, escola i família", comentari de setembre

2007-09-30T20:41:00.000+02:00

Per si perdeu l'originial i les respostes del darrer text que s'ha hagut de comentar al selectiu, es queda ací per a descarregar-lo quan vulgueu.

"Setge, escola i família", comentari de setembre de 2007.
Respostes "possibles" de les quatre preguntes contingudes al comentari

"Els factors polítics", prova de comentari de juny

2007-09-09T22:34:00.000+02:00

Estic convençut que la majoria de vosaltres teniu ja el model de text que va caure al selectiu de juny en anàlisi de text valencià. A més d'adjuntar-vos-el ací perquè el descarregueu, incloem les respostes -possibles- de les quatre preguntes que tant valen i que poden apujar o abaixar en gran mesura la nota final del comentari. A més, un tercer fitxer inclou quatre comentaris fets (transcrits) dels millors alumnes de selectiu. Són models diferents, com ho són les possibilitats variades d'abordar un comentari en selectiu. El tema sociolingüístic de l'informe que conté la prova de juny no resulta còmode per alguns de vosaltres. Doncs ara és poc probable que el tema siga el mateix. Això no obstant, reviseu el model de comentari que heu vist al llarg del curs. Feu un bon resum -sense deixar punts secundaris- i sigueu generosos en la valoració final a l'hora de redactar. Reviseu l'expressió i l'ortografia. Aquest dimecres comencen les proves de setembre amb el comentari castellà i el dijous amb el valencià. Seguiu l'esquema que més còmode us resulte i penseu que podeu usar en qualsevol dels vostres comentaris la nomenclatura i els punts d'anàlisi més adequats a les característiques del text que se us presente. Llegiu, també aquests quatre comentaris elaborats per col·legues vostres que dominaven la tècnica. Molta sort i serenitat.

-"Els factors polítics" - prova de selectiu, juny 2007.
-Solucionari a les 4 preguntes de "Els factors polítics".
-4 comentaris fets d'alumnes a "Els factors polítics".

Itàlia monumental

2007-07-14T01:48:00.000+02:00

La darrera setmana de juny he tingut la sort d'acompanyar els meus alumnes de segon de batxillerat en el seu viatge fi d'estudis per Itàlia. Ha sigut un viatge ràpid i intens de vuit dies. Calia afanyar-se per veure tantes coses com estaven programades. Per a ells ha sigut apassionant pels moments viscuts. Han aguantat la calor africana de Roma mentre deambulaven per la ciutat imperial, de visita per les places i les esglésies més representatives. Però la calor no permet disfrutar tant d'una ciutat que té molt a oferir i fa gust de poc malgrat els dos dies i mig per caminar-la. Molts van llançar la moneda a la Fontana di Trevi, hi tornaran de segur. Els museus vaticans, la capella Sixtina i Sant Pere foren els plats forts del primer dia. I l'oportunitat de veure el Papa resant l'Angelus aquell diumenge. A Pisa i Luca les breus visites ens deixaren gaudir de l'arquitectura del Renaixement, tan impactant i rica, tan diferent a la nostra. Florència va ser el no va més del viatge. Des de la Seu, el Baptisteri, el palau dels Medici, els carrers, el ponte Vecchio, i les esglésies com ara la Santa Croce, el porcellino. La pluja va refrescar-nos la visita. Venècia, tan denostada els últims temps, va oferir-nos el que millor té d'ella. El dia fou esplèndid i vam poder agafar góndoles abans d'una forta tempesta d'estiu. Passàrem breument per Milan. Just per veure la seua Catedral, la galeria Vittorio Emmanuele i els comerços de moda. Les fotos que van ara són només detalls subjectius i parcials del que aquestes ciutats mostren de bell. Si encara no hi heu anat, fiqueu-les aviat als vostres plans de viatge. Són impressionants.

Fotos del grup a Itàlia

2007-07-02T14:36:00.004+02:00

M'agradaria relatar breument les sensacions i els descobriments del viatge que acabem de realitzar a Itàlia però no tinc ara temps. Ens ho hem passat molt rebé i a penes hem notat el cansament que acumulàvem dia rere dia. Roma, Pisa, Lucca, Florència, Venècia, Milan han donat molt de si i ens conviden a retornar algun dia, ni que siga a Roma, ja que molts vam llançar la moneda a la Fontana di Trevi.

Al llarg de la setmana vinent introduïrem una nova entrada amb més fotos del grup, de monuments i un dietari del viatge. Us convide que m'envieu més fotos vostres i una del detall que millor heu fotografiat al vostre parer. S'admeten fragments de videos que puguen ser interessants. En l'apartat de comentaris a esta entrada del bloc podeu deixar alguna opinió sobre este viatge irrepetible: què us ha impactat més, què heu descobert o aprés, quina vivència recordeu gratament... Seguirem en contacte. Bon estiu i sort amb els exàmens o amb la matrícula en la Uni.

>>> delatorre.antoni@gmail.com

BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

Solucionari de les preguntes als textos de les PAU en valencià

2007-05-29T09:01:00.000+02:00

Després de l'examen final d'anàlisi de text convé fer-ne una breu valoració. En revisar els vostres comentaris s'ha de constatar que les dues preguntes de caire lèxic i gramatical han sigut el cavall de batalla de l'exercici ja que ben pocs les han respost correctament o de manera completa. La nota mitjana ha estat de punt i mig sobre tres, per la qual cosa es fa necessari revisar estos dies els diferents aspectes lèxicogramaticals que s'hi plantegen.

A classe, i de forma voluntària els repassarem de nou. Això no obstant, per a aquells que vulgueu estudiar pel vostre compte, us deixe ací les respostes i el sistema de baremació detallada que se sol fer en l'exercici de les qüestions amb el fi que les estudieu i que doneu molta més importància a la contestació d'estes "innocents" preguntes que us abaixen generalment la nota del comentari.

Heus ací el solucionari als sis darrers textos que es van presentar a les PAU de valencià. Es troben al web del Departament de Català de la U.V. i les enllace ací una per una. Observeu com sol desglossar-se en apartats la baremació de cada pregunta i com s'espera de moltes preguntes una contestació detallada.

>>>Respostes a "Els antipub" (juny de 2004)

>>>Respostes a "Pena de mort a Enrique Iglesias"

>>>Respostes a "La cohesió lingüística"

>>>Respostes a "La mirada"

>>>Respostes a "De buit en buit"

>>>Respostes a "La intel·ligent no es casa"

Comentari elaborat de "Pena de mort a Enrique Iglesias"

2007-05-18T15:39:00.000+02:00

La setmana vinent serà l'última lectiva per al segon de Batxillerat. Al nostre centre dediquem la setmana als exàmens finals i les recuperacions. Ara és més necessari que mai estar serens per a recapitular allò estudiat i consolidar coneixements. Les habilitats i les destreses del comentari s'han adquirit amb les moltes o poques pràctiques que hem fet i amb les lectures atentes que ens han servit de model. Parlant de models. Heus ací un comentari elaborat que pot servir de guia sobre un dels textos de major dificultat per a vosaltres a l'hora d'abordar-lo: "Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó. Es tracta de la columna que va eixir fa quatre cursos a les PAU en valencià. El model que us presentem té molt en compte les limitacions amb què us podeu enfrontar si el text de la prova és difícil a causa del lèxic o de la informació implícita (cultural, literària, social, etc.) D'un text difícil també es poden inferir coses: el punt de vista de l'autor, la ironia o distància entre el que afirma i el que pensa realment, els coneixements que se li pressuposen i els que demana al lector ideal -ja puguen ser o no joves com vosaltres-, el grau de formalitat o confiança que intenta establir amb el destinatari... No us espanteu de les possibles dificultats i intenteu posar-vos en la pell de l'autor malgrat que no pense en vosaltres. Per acabar, el model de comentari elaborat l'hem repartit avui en classe i el pengem al bloc per si algú no l'ha agafat. És només un model amb la trampa d'haver disposat de molt més temps que una hora i mitja, i fet per un professor. La tria d'elements i les valoracions i opinions són, clar està, subjectives i discutibles. Quedeu-vos amb la manera de seleccionar i d'organitzar l'exposició, amb els subratllats que s'han de fer per cada apartat, i amb aquelles expressions que pugueu imitar al comentari vostre. Ja sabeu: poseu exemples i raoneu per què o per a què fa servir l'autor els diversos mecanismes que comenteu. Feu paràgrafs a doble espai. Un esquema personal previ us ajudarà a organitzar els apartats que vulgueu comentar. No oblideu de revisar el vostre escrit per si cal fer-hi esmenes... En fi, que procureu disfrutar també del text que comenteu per tal que no us resulte massa impersonal i sí més accessible. I sort per al dilluns.

>>>Descarrega't en word el comentari elaborat de "Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó.

LA GUERRA, de Josep M. Terricabras. Comentari elaborat.

2007-04-17T18:59:00.000+02:00

Heus ací un nou model de comentari elaborat completament al voltant de l'article "La guerra" del filòsof català Josep Maria Terricabras. L'aproximació en el comentari de textos respon en gran part a un clixé comú, però té també un alt grau d'originalitat i de "compromís" a l'hora de resumir i de valorar. El comentari oferit més avall palesa aquest compromís, un tant arriscat, amb la crítica al text original. És cert que a classe molts professors repeteixen la necessitat de separar clarament l'exposició i l'opinió en el comentari. Tanmateix és impossible separar les valoracions que emetem en el resum i en la tria i anàlisi d'elements destacables que comentem. Tot requerix interpretació i, per tant, subjectivitat. Un comentari està lligat a la subjectivitat des de la primera línia. Però és un risc no encertar amb la intenció de l'autor. La comprensió del que llegim resta sempre oberta, així és que, atrevim-nos a valorar l'estil de l'autor, els mecanismes que fa servir i, finalment, la tesi i els arguments. No sempre podem trobar textos tan motivadors per esplaiar-nos. Descarregueu-vos i imprimiu, com a model, aquest comentari que qualifiquem com a molt bo. Us pot servir per a imitar.

>>>LA GUERRA, de Josep M. Terricabras. 1999

20 exàmens de les PAU per a Comentari de Text Valencià

2007-02-28T14:41:00.000+01:00

A fi de disposar de més models de textos susceptibles de comentari incloem en aquesta entrada la resta d'exàmens que s'han fet servir des de juny de 1994 -data d'inici de les proves seguint el model LOGSE- per a l'anàlisi de text valencià. Heus ací, doncs, 20 models replegats en una pàgina web, a més dels set ja publicats en anteriors entrades que presentaven el model original de la prova. Amb aquests treballarem donant resposta a les quatre preguntes que planteja cada examen i en farem comentaris totals o parcials per a desenrotllar la sensibilitat i l'estil que un comentari obert com aquest requereix. A més, convé que els llegiu tots per a fer-vos-en bona idea de la varietat de textos i autors que s'han proposat al llarg d'aquests darrers tretze anys. Més endavant veurem les propostes concretes al voltant de tot el material que ara queda a les vostres mans.

Comentaris de text elaborats per alumnes (I)

2007-02-12T18:54:00.000+01:00

Per tal de començar a tenir models de comentaris de text elaborats per alumnes i/o professors, n'incloem alguns al voltant de dues proves del selectiu, de les quals oferim també el text original, ja presentat en entrades anteriors. Podeu descarregar-vos-les o imprimir-les per a observar amb atenció els punts que aborden en cada cas, l'estil, la puntuació que n'obtenen i els comentaris o correccions dels professors. Els dos últims textos són els originals de les dues entrades anteriors en aquest bloc. Així es facilita la seua impressió per a l'estudi dels arguments i l'esquema dels punts susceptibles de comentari.

Text de les PAU: Tecnologia (juny de 2002)
Text de les PAU: La intel·ligent no es casa (setembre de 2006)
Comentari d'alumnes a Tecnologia
Comentari d'alumnes a La intel·ligent no es casa
El text argumentatiu: classificació de les premisses i els arguments
Punts per analitzar un text expositivoargumentatiu

Aspectes per analitzar un text expositivoargumentatiu

2007-02-12T16:24:00.000+01:00

-gènere textual
-àmbit d’ús
-finalitat o intenció comunicativa
-canal o mitjà
-codi
-variació lingüística (dialecte geogràfic demostrat amb proves, dialecte social –si cal-, registre (amb exemples)
-veus del discurs (marques d’emissor i receptor, anàlisi del destinatari del text)
-temps i espai compartit o no amb el receptor. Este punt i l’anterior es refereix a la dixi.
-impersonalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-modalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-polifonia (altrament dit, intertextualitat o veus del discurs): citacions d’altres veus
-sobreentesos i pressuposicions: anàlisi de la informació implícita.
-anàlisi del títol (temàtic o remàtic / retòric) en relació amb el tema
-tema
-tesi (en cas de textos argumentatius, localitzar-la i explicar-la)
-progressió temàtica (lineal, tema constant, temes derivats)
-estructura externa (constitució en paràgrafs)
-estructura interna i tipus de seqüències textuals: narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva, argumentativa, instructiva
-macroestructura o mapa conceptual de les idees abordades (resum bàsic del text)
-superestructura (resum detallat del contingut de cadascuna de les parts.)
-estratègies argumentatives: analítica, sintètica, enquadrada, paral·lela, dialèctica
-recursos argumentatius: exemples, analogies (comparacions), arguments d’autoritat, de quantitat, deductius (de causa i conseqüència), contraargumentacions (per refutació, per concessió a l’adversari); amb premisses que són: judicis de fet (fets, veritats, presumpcions) i judicis de valor (valors, jerarquies, tòpics), judicis ètics...
-diferència entre argumentació i persuasió (anàlisi de fal·làcies si ve al cas)
-mecanismes cohesius de referència gramatical: dixi (personal, social, espacial, temporal), anàfora pronominal, catàfora, el·lipsi, determinació, ús dels possessius i dels demostratius, correlació temporal
-mecanismes cohesius de referència lèxica: repetició del terme, sinonímia, relació de contrast (antonímia, complementarietat, reciprocitat), relació enciclopèdica de mots, procediments de condensació informativa (nominalitzacions, el·lipsi i anàfora), procediments d’ampliació explicativa (aposició, reformulació parafràsica, exemplificació, oració adjectiva explicativa o especificativa)
-figures retòriques comunes: metàfora, metonímia, comparació, ironia, hipèrbole, antítesi i paradoxa, etc.
-mecanismes de connexió: elements tipogràfics i connectors textuals (additius, disjuntius, contrastius i consecutius)
-estil: cohesionat (oracions llargues i sintaxi complexa) / estil segmentat (el contrari)

L'argumentació: les premisses i els arguments

2007-02-12T16:17:00.000+01:00

Les premisses

Són la base de l’argumentació. Consisteixen en una preparació del raonament més que en el seu funcionament. Segons Perelman (1989) les premisses poden ser de diferent naturalesa:

Els fets: són dades procedents de l’observació –objectivables- convencionals, precises, limitades, de valor universal i no controvertit.
Les veritats: són sistemes complexos de fets, ja siguen teories científiques o concepcions filosòfiques i religioses que transcendeixen l’experiència.
Les presumpcions: són dades que, de la mateixa manera que els fets, gaudeixen de valor universal perquè estan vinculades al que és normal i versemblant, però sense l’adhesió extrema que aquells generen. El grau de versemblança dels enunciats pot ser posat en tela de judici.
Els valors: són dades a propòsit de les quals només s’aspira a l’adhesió de grups particulars, car possibiliten la comunió entre formes particulars d’actuar. Poden ser abstractes, com ara la justícia, la veritat, la lleialtat, Déu, etc. –útils en una argumentació crítica perquè no es refereixen a ningú en concret– o concrets, com ara Espanya, l’Església, un objecte, etc. Normalment, estos serveixen de base als abstractes i són característics de l’argumentació conservadora que tendim a considerar realista. En general, l’ús dels valors com a argument sol tenir una finalitat persuasiva.
Les jerarquies: s’estableixen per la intensitat d’adhesió a un valor en relació amb la intensitat amb què este s’adhereix a un altre. Açò determina entre els dos valors una jerarquia. Poden ser concrets (superioritat dels homes sobre els animals), abstractes (superioritat d’allò just sobre allò útil), o estar basades en la quantitat d’un mateix valor (és preferible una mica més de justícia que la injustícia).
Els llocs comuns o tòpics: Premisses de caràcter molt general. Serveixen de base als valors i les jerarquies i es poden veure repetits abastament en els arguments contra el vici, el luxe, la luxúria, la peresa, etc. Tot i que varien segons les èpoques, en realitat intervenen per a justificar moltes de les nostres preferències i eleccions. Hi ha tòpics de quantitat (la superioritat del que està admès per la majoria, el sentit comú, preferència per les coses probables, etc.), de qualitat (apareixen en l’argumentació quan es posa en tela de judici l’eficàcia del número o de l’opinió comuna tot fent incidència en allò original i únic), d’ordre i d’allò existent.

Els arguments

Són el pont o pas entre la dada o la premissa i la conclusió. Es constitueixen establint una relació d’associació o de dissociació entre dos idees. Les formes més comunes que adopten són:
Els exemples: Són fets que il·lustren i donen suport a una generalització i condueixen a la conclusió. Han de ser suficientment representatius i cal comprovar que no hi haja contraexemples del que es vol defensar. Una manera de contraargumentar és donar un exemple ad contrarium que debilite la tesi que ataquem.
Les analogies: Són maneres de relacionar dos o més termes, casos o exemples específics recolzant-se en alguna característica comuna o semblança fonamental per a l’argumentació.
L’autoritat: Està constituïda per testimonis fidedignes i cites de persones famoses o expertes conegudes que manifesten l’opinió sobre un tema. S’hi reforça la idea sostinguda i s’avança a possibles contraargumentacions. Per a ser rigorosos, cal que la cita continga tota la informació necessària.
Les causes: Són arguments que relacionen un fet amb la seua causa o amb la seua conseqüència. Els bons arguments no apel·len solament a la correlació d’A i B, també expliquen per què té sentit per a A causar B. Alerta amb el fet que la simple correlació no sempre estableix una relació de causa-efecte.
Les deduccions: Són arguments en què, correctament formulats, la veritat de les seues premisses garanteix la veritat de les seues conclusions, però s’han d’explicar i defensar bé les dues premisses que es gasten:
1.Modus ponens: Suposat que passa o es fa una cosa, s’aconsegueix una altra.
2.Modus tollens: Eliminant una possibilitat s’elimina una altra.
3.Silogisme hipotètic: Si passa o es dóna una cosa, aleshores succeïrà tal altra.
4.Silogisme disjuntiu: Tenim dos casos a triar, si no potser l’un per tant ha de ser l’altre.
5.Dilema: Tenim l’acceptació o no d’un cas. Si l’acceptem, aleshores tenim un tipus de conseqüència, si no l’acceptem, en tenim una altra de caràcter diferent. Per tant, atenguem-nos a una o l’altra conseqüències.

Per a ampliar convenientment el coneixement de l'argumentació, us emplacem que consulteu aquestes tres pàgines web en castellà que expliquen el següent:

1. Proyecto Cíceros - Tipologies textuals: l'argumentació
Tipus d'argumentació
Estructura externa
Estructura interna
Tècniques d'argumentació i refutació
Característiques lingüístiques
Decàleg per a elaborar un text argumentatiu

2. EL TEXT ARGUMENTATIU: ESTRUCTURES I TÈCNIQUES.
1. El text argumentatiu. Connexions amb el text expositiu.
2. Tipus d'arguments.
3. Estructures argumentatives.

3. Tipus d'arguments: segons la capacitat persuasiva, la funció, el contingut i la finalitat.

Materials de la xarxa sobre argumentació i fal·làcies

2007-01-31T20:40:00.000+01:00

Se m'ha acudit que, a més dels apunts de classe, podríeu buscar materials que amplien una mica el vostre coneixement sobre el text expositivoargumentatiu, a partir del qual iniciarem els primers comentaris. Pròximament ens centrarem en l'estructura inductiva i deductiva que plantegen, i en la classificació dels arguments i de les fal·làcies per tal de distingir la persuassió de l'argumentació. En la meua recerca per mitjà del Google apareixen els índexs de molts cursos universitaris per a les carreres de Dret i Filologia on s'aborda aquestä mena de textos, però poc més. De moment podeu consultar aquestes quatre webs de baix, que us n'aportaran una introducció molt precisa i si voleu indagar-ne més, no ho dubteu,i animeu-vos a buscar. Aquell(a) que trobe apunts i explicacions d'interés, anoteu-ho en comentaris o comuniqueu-ho en classe.
1.El text argumentatiu (Llengua catalana de 2n de Batxillerat)També s'hi repassa la resta de la tipologia textual.
2.Llistat de fal·làcies lògiques. (Universitat de Michigan)
3.Fal·làcies lògiques: formals i no formals. Classificació molt útil que té l'enorme avantatge de presentar exercicis interactius amb exemples per a detectar fal·làcies. És de gran interés.
4.Lògica inductiva, lògica deductiva. Per a practicar i reconéixer l'estructura inductiva i deductiva de les premisses i dels textos argumentatius. Porta algun exercici.

Guia de treball sobre el Diccionari per a ociosos

2006-12-18T15:00:00.000+01:00

Aquestes vacances de Nadal hi haurà molts moments en què les celebracions familiars, la tele, les cites amb amics, els repassos d'alguna assignatura i els hobbies personals ens deixaran temps lliure per a llegir el Diccionari per a ociosos de Fuster. Aquesta activitat requerirà que us concentreu durant algunes hores per a captar, diccionari en mà, la quantitat d'informacions erudites i l'estil detergent de l'assagista. D'aquesta manera podreu disfrutar com volia l'autor.

Les instruccions per a traure rendiment a la lectura i elaborar un bon treball (data límit, 16 de febrer de 2007), són al final d'aquesta entrada, descarregueu-vos-les. Al llarg de les pròximes festes, apareixeran publicats en aquest bloc alguns resums més de teoria que puguen facilitar la recapitulació dels temes vistos a classe.

Guia de treball: Diccionari per a ociosos

7 exàmens de les PAU per a Comentari de text valencià.

2006-12-15T15:42:00.000+01:00

Una vegada revisats els elements que formen part de l'adequació, la coherència i la cohesió textuals, hem de passar a treballar-los amb el suport dels models d'examen que van servir per a les proves del selectiu els darrers anys. Seguiu les següents recomanacions.

Abaixeu-vos els documents PDF als vostres fitxers, imprimiu-vos-els i porteu-los per al proper dilluns a classe. Són 7 documents de dues planes cadascú.

1.-"Tecnologia", d'Enric Sòria (juny de 2002)
2.-"La revolta dels 'antipub' al metro de París", de Núria Ferragutcasas (juny de 2004)
3.-"Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó (setembre de 2004)
4.-"La cohesió lingüística", de Jesús Tusón (juny de 2005)
5.-"La mirada", d'Isabel-Clara Simó (setembre de 2005)
6.-"De buit en buit", de Narcís-Jordi Aragó (juny de 2006)
7.-"La intel·ligent no es casa", de Pilar Rahola (setembre de 2006)

Exposició sobre Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València

2006-12-12T22:29:00.000+01:00

Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX
Del 12 de desembre de 2006 al 21 de gener de 2007
Sala Estudi General - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

"Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Orfe des de ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.

Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemnat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover. En aquells anys també seguí treballant en la història lingüística i literària valencianes, amb llibres com Introducción a la historia lingüística de Valencia (1949), que prologà el seu mestre, Menéndez Pidal. Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.

De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres amb llibres publicats com ara Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), aquests conformen les mostres més interessants. L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.

Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.

Ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li ret homenatge nomenant-lo "Escriptor de l'Any" i amb l’organització de l’exposició «Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX», que pretén ser un recorregut per la vida i l’obra del mestre dels filòlegs valencians i que, per altra banda, representa encara un model d’home dialogant i comprensiu amb les diferents sensibilitats lingüístiques valencianes."

(Text de presentació de l'exposició del web de la Universitat de València).

"Manuel Boix: Obra gràfica i impresa." Una exposició que no us podeu perdre.

2006-11-27T19:37:00.000+01:00

Primer que res, em sap greu fer la ressenya d'aquesta exposició a sis dies de la seua cloenda i damunt en període d'exàmens. Això no obstant, els qui esteu vertaderament interessats en el món de la imatge, el disseny, la maquetació, la pintura, l'art modern... no us podeu perdre de cap manera l'exposició sobre l'artista Manuel Boix al Museu de Belles Arts, Centre del Carme (a 5 minuts de les Torres de Serrans). Què us hi trobareu? Tota la seua obra gràfica i impresa així com algunes pintures. Manuel Boix és un artista irrepetible i de tremenda influència entre els il·lustradors moderns. La seua tasca s'ha desplegat des dels anys 70 en el cartellisme, la il·lustració de llibres, les caràtules de discos, CD, la pintura, l'escultura... Ha guanyat premis importants sobretot al món de la il·lustració. No deixeu de visitar l'exposició si podeu -és gratis-, i en cas contrari, visiteu la seua pàgina web on us ofereix una selecció del bo i millor de la seua obra. Es tracta ja d'un clàssic valencià al món de l'art.

Exercicis de repàs de la 1a avaluació i teoria.

2006-11-20T18:12:00.000+01:00

Us adjunte ara i ací (dixi o anàfora?) tres documents nous que enclouen fulls d'exercicis per repassar, ampliar i autoavaluar-se els aspectes d'adequació, coherència i cohesió tractats fins ara a classe. Es troben en format PDF i WORD. Confie que disposeu de l'Acrobat per obrir-los. Podeu portar-los impresos i resolts a partir del dilluns vinent. També hem afegit alguns apunts de teoria sobre l'adequació que aborda la modalització, la dixi, la impersonalitat i la polifonia. Són molt importants per tal com els farem servir al llarg del curs i se us pregunta en el proper examen a fi que els apliqueu al text que analitzareu. Els pengem ací per si de cas els heu perdut o els necessiteu.

----PDF 1: autoavaluació de la unitat 2
----PDF 2: repàs de les unitats 2 i 3
----PDF 3: més exercicis de la 2 i 3
---word 1: autoavaluació de la unitat 2;
---word 2: repàs de les unitats 2 i 3;
---word 3: més exercicis de la 2 i la 3
*** TEORIA SOBRE MODALITZACIÓ, DIXI, IMPERSONALITAT I POLIFONIA (en WORD)

Entrevistes a Elx, per Javier Lluch, Kevin Asensi, David Martí i Fernando Montero

2006-11-19T18:00:00.000+01:00

"El 30 d’octubre anàrem a visitar Elx a fi de vore i conéixer la ciutat i les seues ofertes culturals. Partírem a les 8 i mitja des del nostre institut i al voltant de les 2 hores de viatge hi arribàrem. Esmorzàrem en un parc i anàrem a vore l´Hort del Cura, un jardí de grans dimensions ple de palmeres on en destacava una, anomenada palmera imperial. Del parc ens dirigírem a visitar el Centre de Congressos d’Elx i des d´allí ens dividírem en grups, cadascú amb qui volia, i anàrem a dinar. Després de dinar i de descansar una estona anàrem a veure la famosa Dama d´Elx, figura representativa d´aquesta ciutat i com a tal, estava ben protegida en un quartet xicotet al qual sols es podia passar en grups reduïts i sota l´atenta mirada d´un policia local. Del museu ens dirigírem cap a la Basílica de Santa Maria on es podia pujar al campanar per veure tot Elx als teus peus. Una vegada fet tot allò comentat, ens deixaren temps lliure fins a les 7, estona que aprofitàrem per a fer les entrevistes als habitants de la localitat i preguntar-los pels costums de la seua terra. Al voltant de les 7 arribà l’autobús i partírem cap a València."

Aquest grup d'alumnes us presenta un video amb les dues entrevistes que gravaren a Elx. Cal fer un esforç per seguir-les ja que el soroll de la ciutat -obres i trànsit- no permeté un bon enregistrament del so.

Crònica d'un dia a Elx i entrevista a un erudit, per Àngel Fernández, Cristian García, Fran Sánchez, Ramon Coronado i Sergio Gil

2006-11-19T17:58:00.000+01:00

Aquests companys del grup 22T presenten una relació d'activitats explicades amb fotos de la seua visita a Elx, així com una entrevista que van tenir la sort de fer a una persona molt entesa de la cultura i tradicions de la ciutat d'Elx. La gravació és de qualitat i força interessant per descobrir les característiques del subdialecte meridional-alacantí: l'entonació, la fonètica, la morfologia i el lèxic dels il·licitans. A més, en el document word que inclouen els companys, han transcrit molt bé -quasibé és una transcripció filològica- la mateixa entrevista. Comptem ací, doncs, amb un material sonor i escrit de gran interés. Val la pena detenir-se uns minuts a escoltar la gravació. Ja sabeu que podeu sentir o descarregar-vos els documents pitjant sobre els mots subratllats. Altrament, us recomanem de llegir l'entrevista reproduïda baix, tenint en compte que mostra la manera de parlar d'Elx molt fidelment.

ENTREVISTA A UN ERUDIT IL·LICITÀ:

Sergio: Ja?

Cristian: Ja.

Sergio: Bon dia, som alumnes de l’institut Joanot Martorell de València i volíem conéixer com són la gent d’Elx: com parlen i els costums.

Enquestat: Sí.

Sergio: Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?

Enquestat: Pues se celebren un montó de festes, de romeries populars, i es festes principals són es festes de la Mare de Déu d’Elx, que va acompanyat pel Misteri, i luego, en diciembre se celebren es festes també relacionaes en la Mare de Déu de l’Assumpció, que és la …l’apareguda en la plaia. I después, pues tenen es festes des patronos, dels distints grèmits: Sant Antoni, Sant Crispín, Sant Josep, o sea que hay vàries festes.

Sergio: Què és el Misteri d’Elx? I de què tracta?

Enquestat: El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric que se….bueno hay una duda que se representa des del 1300 o des del 1500, eh…Estem de catxondeo o estem en sèrio?

Sergio: No, no. Estem en sèrio. És que se l’ha caigut…

Enquestat: Se representa la mateixa... anem a dir… el mateix contengut perquè està en un llibre que se diu “El Consueta”, que... hay la duda, no? De mil tres-cents i pico a mil cinc-cents i pico. I depués, pues ha anat este drama sacrolíric que s’ha representat sempre en el interior de la Basílica de Santa Maria, ha anat rectificant-se musicòlegment de acuerdo, en fi, de acuerdo en es tècnics i entenguts de la matèria.

Sergio: Coneix alguna cançó tradicional d’Elx?

Enquestat: Pues sí, “Venim de la mar, no portem diners, i anem a cal mestre i no hay res que fer...”, entre atres.

Sergio: En què treballa principalment la gent d’Elx?

Enquestat: bueno, hasta hui des de finals del sigle XVIII la principal indústria ha sigut el calçat, hui…bueno vosatros li digueu el calcer…hui, pues degut al dia, a la invasió de competències forànees, pues han incorporat atres segments, altres sectors i hay una més gran diversitat d’activitats.

Sergio: Quins són el plats i menjars típics d’Elx?

Enquestat: L’arròs i costra, és lo típic d'Elx, l'arròs i costra i es tarongetes, i es fogassetes; per la Pasqua se fan fogassetes i mones.

Sergio: Quines qualitats i defectes té la ciutat d’Elx?

Enquestat: Qualitats?

Sergio: Sí.

Enquestat: Precisament Elx és multifacètic perquè precisament en Elx se reconeixen set cultures diferents, que estan perfectament catalogaes en l’Alcúdia, que precisament ara anem a un cicle de conferències que s’està donant baix del paraigües de la Universitat d’Elx, de la Miguel Hernández, i per supost el aspecte, el espectre d’activitats i d’història i de civilitzacions i de tot açò, i més ara. I també en la època contemporànea, el turisme. És molt llarg d’enumerar. Des dels ibèrics que són els primers... anem a dir, els primers pobladors que eren els natius, indígenes d’aquí de la Contestània, que astò era la zona de la Contestània, pues mira hasta es polacos que hui poden estar treballant, o els ukranians, o els de Burundi. O siga…

Sergio: I els defectes?

Enquestat: Defectes? Defectes ninguno. Mosatros no veem..., no veem..., veem la palleta en el ull ajeno, però no veem la biga en el de nosatres. Això és normal, som els millors, és la millor terreta del món.

Sergio: Vinga gràcies, moltes gràcies.

Enquestat: Vale a vosatros. Que tingau massa sort.

Sergio: Gràcies.

Enquestat: I un abraç.

Sergio: Adéu.

ELX en fotos, per Jordi Calatayud, Daniel Domínguez, Noelia López, Sergio Martínez, Andrea Nieto-Sandoval i Sheila Torres

2006-11-19T16:20:00.000+01:00

Album de 74 fotos sostingut per
BubbleShare
- Afegiu-lo al meu bloc

Aquest equip d'alumnes ens presenta el seu treball en dos formats diferents. D'una banda hi ha dalt el reportatge fotogràfic -no massa ordenat temàticament- de la visita a la ciutat. Hi podem veure els jardins, els museus, els monuments i alguna vista des del campanar de la basílica de Santa Maria. Baix, s'ha sintetitzat la seua presentació power point -amb elements en moviment- per esta presentació mixta que combina text i fotos. És possible que us tarde una mica a carregar les imatges, però la presentació val molt la pena.

Fotos comentades de l'Hort del Cura i les dames d'Elx, per Jesús Vera, Azahara Pérez, Karinne Costa i Patricia Prieto

2006-11-17T00:05:00.000+01:00

En la visita a Elx ens hem interessat principalment per la diversitat botànica del bellíssim Hort del Cura i en les reproduccions que al llarg de parcs, jardins, carrers i museus es poden veure de la Dama d'Elx. D'aquestos temes hem fet un treball fotogràfic en PDF i en format HTML que podeu veure i baixar-vos d'ací. També hem fet dues entrevistes als habitants d'Elx, com estava estipulat, i les hem transcrites. Podeu llegir-les en un altre document en word.

---Visita a Elx (en PDF). Tarda uns segons a descarregar-se (4 MB.)

---Visita a Elx (en HTML). Encara no està llest.

---Entrevistes (en .DOC).

Breu estudi del Palmerar d'Elx, per Laura Aldomar, Yolanda Montoro i Beatriz Murgui

2006-11-16T23:43:00.000+01:00

HORTS SINGULARS DE LA CIUTAT D’ELX

Els horts de palmeres de la ciutat d’Elx tenen el nom dels seus propietaris o relacionats amb circumstàncies que els donaren singularitat. Alguns exemples d’aquests horts són:

· Hort del Cura: va pertànyer al rector Castaño. El 1943 va ser declarat Jardí Artístic Nacional.
· Hort de la Torreta: té una talaia del segle XV.
· Hort de la Coronela: va ser una vil·la romana i posteriorment va pertànyer a la vídua d’un coronel.
· Hort de Caro: llegat el 1661 pel doctor Caro a la Mare de Déu de l’Assumpció.
· Hort de les portes encarnades: al desembre ix d’aquest hort la processó de la Vinguda de la Mare de Déu.
· Hort de missa d’onze: el clergat de l’església de Santa Maria va adquirir aquest hort amb els donatius que els feligresos aportaven per recolzar la missa d’onze.

LES PALMERES

La palmera, a més de ser un element ornamental, constitueix una part fonamental de l’economia familiar de l’hortolà. Però hi té utilitat. Amb el seu fals tronc es fan columnes, jardineres, bancs, taules… Amb les seues palmeres es fabriquen capells i rafals, graneres, estores…. Del dàtil, a més de ser un fruit deliciós, se n’extrau el sucre i es destil·len licors. El producte més singular del Palmerar és la Palma Blanca (fulla de la palmera), convertida en un símbol religiós, i utilitzada al diumenge de Rams.

L’hortolà vivia durant tot l’any en la zona agrícola que rodeja la ciutat. Es dedicava al cultiu de la palmera i d’altres cultius associats, com ara l’olivera, la vinya, el magraner o l’alfals seguint el sistema dels àrabs. Tota la família, i fins i tot els veïns, compartien les faenes de l’hort. Eren societats que depenien de la seua pròpia habilitat i esforç. Els dies de festa o de pluja els aprofitaven per a preparar les eines, confeccionar les cordes, teixir els cabassos, estores i fabricar utensilis de cuina. Tot el que produïa l'hort era d'utilitat.
Durant els segles XIX i XX l'impacte de la revolució industrial i el desenvolupament urbanístic posaren en perill la supervivència del Palmerar històric. Els il·licitans alçaren la veu en defensa del Palmerar, entre ells Pere Ibarra Ruiz, arxiver municipal, i l'Ajuntament d'Elx, que promogueren normatives que n'asseguraren la protecció. Des dels anys 80 existeix una ferma política de protecció i conservació del Palmerar.

El 30 de novembre de 2000 el Palmerar d'Elx és inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris següents:
● Transferència: el Palmerar d'Elx és un exemple de transferència d'un paisatge característic des d'una cultura i un continent a un altre, del nord d'Àfrica a Europa.
● Pervivència: el Palmerar és una característica del paisatge nord-africà, que va ser dut a Europa davall el domini musulmà de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. El sistema de reg tradicional és d'especial interés.

El Palmerar d'Elx està protegit de manera biològica contra la Cotxinilla Vermella gràcies a l'acció de dos coccinèl·lids que s'hi han soltat. Està amenaçat per dos plagues mortals, el Morrut Vermell i la Paysandisia que arriben ací amb les palmeres ornamentals importades. Contra el Flaret que danya el dàtil s'ha posat a punt un sistema de protecció molt eficaç.

Protecció del Palmerar:

Un moment significatiu de la nostra cita a Elx va ser poder contemplar la Dama d'Elx que ha estat entre nosaltres durant uns quants mesos abans de tornar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

I ara, si us queden uns minuts, escolteu aquestes dos breus entrevistes de carrer. La primera, li la vam fer a un policia local d'origen lleonés, que parlava valencià, i l'altra a una senyora gran molt amable. Pitgeu sobre cada indicació per escoltar-les.

---Entrevista a un policia local d'Elx. ---Entrevista a una senyora gran.

"De l'aigua dolça venim..."

2006-11-15T23:04:00.000+01:00

No he pogut resistir-me a presentar-vos una de les tantes cançons tradicionals de la comarca del Baix Vinalopó. Com vau comprovar en les entrevistes, a la gent d'Elx els agrada cantar i no es tallen. Fins no fa gaire anys, encara es cantaven cançons locals a les festes, les lletres de les quals canviaven amb tocs d'ironia segons l'ocasió. Hi ha alguns discos -ara CD- que repleguen el folklor il·licità dels anys 70 i 80, comú a les comarques del Sud i diferenciat del de València. Les havaneres hi predominen. Els darrers temps, les colles de dolçainers d'Elx com ara El cascabot han recuperat les velles melodies per a la dolçaina i animen les festes i els carrers de la comarca. Des dels anys setantes hi ha un grup, ja veterà, anomenat CADAFAL, que ha gravat moltes d'aquelles cançons i en diferents versions. N'he triat una, de la qual incloc la lletra, amb un estil "verbener", o siga, de revetlla nocturna. Això no obstant val la pena. El contingut de la lletra és conegut pels il·licitans. Els foranis ens en podem fer una idea malgrat que no entenguem què és un nugolet o qui era Sansanet, o bé on està l'aigua dolça: són els vells temps que s'acaben! Finalment, si us enrotlla el tema, hi ha material musical sobrer per a triar i editar un CD que seleccione, cançons, peces de dolçaina i del Misteri d'Elx, per fer-nos una idea millor de folklor del Sud. Ací llance la proposta, per a qui vulga arreplegar-la.

Pitgeu ací si voleu sentir "De l'aigua dolça venim", del grup Cadafal.

De l’aigua dolça venim (popular d'Elx)

De l´aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d´eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te´n pot pujar al cap.

Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l´ha comprat sa mare
i son pare no sap res.
La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.

La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.
No begues molt,
que te pot fer mal,
i el nugolet
se te´n pot pujar al cap.