12 de maig, 2010

Estructures textuals: uns dubtes

Només queda una classe abans de l'examen de dilluns. Confie que estigueu repassant qüestions de morfosintaxi, de fonètica, les preguntes de literatura... i que les darreres classes us hagen aclarit dubtes.
Ara, però, és el torn de les estructures textuals. Hem observat que, alguns (no tots, és clar!) us entossudiu a trobar una estructura narrativa completa en un fragment d'un conte, per exemple, i d'altres errades que us poden fer perdre punts. No es tracta, ací, de reproduir els esquemes textuals (al llibre ho teniu molt ben explicat), sinó d'incidir en aquells casos en què trobem més vacil·lacions. Vegeu si us és útil, i a repassar!

ESTRUCTURES TEXTUALS. ASPECTES A TENIR EN COMPTE.

Text expositiu

El text expositiu és el que predomina al discurs acadèmic i, en general, en aquells textos la finalitat dels quals és informar.

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos expositiu i conclusió.

Cal, però, distingir diverses estructures convencionals, que organitzen bé tot el text, bé un paràgraf. En un text es poden trobar diversos esquemes organitzatius. Recordem-los:

- problema/solució

- causa/conseqüència (atenció als connectors lògics)

- descripció/enumeració (connectors de canvi de tema, índexs gràfics...)

- comparació/contrast (bé per descripcions separades, bé per descripcions contraposades)

- seqüència temporal (connectors temporals, índexs gràfics i numèrics...)

Si ens trobem amb un text fragmentari, no ens hem de capficar a trobar-hi l’estructura completa. En aquest cas, però, és molt útil analitzar-ne la dels diferents paràgrafs, i raonar per què no trobem al text una part o altra de l’estructura.

Important: un text pot presentar-se complet a pesar d’estar inclòs en un llibre; són reculls d’assajos, d’articles de premsa... Hem observat que us deixeu dur erròniament per la informació a peu de text. Compte amb això!


Text argumentatiu

La finalitat d’un text argumentatiu és defensar una idea. Per tant, cal localitzar-ne la tesi (no l’hem de confondre amb el tema de què tracta el text).

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos argumentatiu i conclusió. Segons el lloc que ocupe la tesi al text, ens trobarem amb una estructura analitzant o deductiva (la tesi apareix al principi de l’escrit), una estructura sintetitzant o inductiva (la tesi apareix al final del text), o bé circular o enquadrada (la tesi apareix tant al principi com al final del text).

És molt productiu diferenciar, al cos argumentatiu, els diferents tipus d’arguments. Recordem-ne uns quants:

- d’autoritat

- de causa/conseqüència

- de quantitat

- exemple

- comparació

- del benefici

- de qualitat

Heu de tenir ben present que totes les afirmacions que feu han d’estar fonamentades al text; no podem dir que hi ha un determinat argument i no esmentar-lo (és molt útil numerar les línies i, així, no haver de copiar-ho tot).

És molt usual l’estructura expositivoargumentativa, on se’ns informa però, alhora, se’ns pretén convéncer d’una determinada opinió/tesi. Es diferencia de l’expositiva en el fet que poden aparéixer elements modalitzadors, mentre que aquella pretén donar objectivitat i, per tant, hi abundaran els elements impersonalitzadors i l’absència de lèxic marcat.

Si se us demana que raoneu per què és un text argumentatiu, a més de citar algun argument, cal esmentar els recursos modalitzadors.


Text narratiu

Pel que fa a la narrativa, només podran aparéixer textos complets a l’examen si es tracta de contes (i encara així...). Per tant, l’estructuració clàssica (situació inicial, de conflicte, desenvolupament del conflicte, desenllaç i situació final) és poc probable que aparega. A més, cal tenir en compte que hi ha narracions sense situació inicial, o el final de les quals remet al plantejament del conflicte (circular). No intenteu trobar allò que no hi és; cal llegir bé el text, trobar, si n’hi ha seqüències descriptives o diàlegs (i veure si hi predominen o no; aquesta petita anàlisi ens dirà molt del text).

Convé analitzar l’ordre de presentació dels fets en la història, així com la veu narrativa i la focalització de la narració.

Si hi ha referències al temps, cal que distingim entre el temps de la història i el temps del discurs. Així, el primer ens remet tant a l’època com a la durada dels fets, mentre que el segon analitza la disposició dels fets de la història en el discurs (estructura lineal, retrospecció i anticipació).

Quant al que diuen els personatges, es pot fer referència al discurs directe, directe lliure, indirecte, indirecte lliure, monòleg interior... Repasseu-ho.

Relacionem açò amb la polifonia enunciativa: la presència de diversos enunciadors al text, a més del locutor/narrador.

Una altra qüestió important en els textos narratius és l’eix temporal en què se situen els fets, que regiran una correlació de temps verbals. És possible que se us demane un canvi en l’eix temporal en un fragment seleccionat.