29 de març, 2010

A Pasqua, un poc de tot


Arriben ja les vacances, merescudes i esperades. Tots necessitem canviar, deixar la rutina i descansar. Alguns, a més, heu de posar-vos al dia en coneixements o competències, i és per això que us he enviat els materials de reforç. Cadascú pot triar-ne l'àrea a treballar i, a poc a poc, fer-ne un repàs.
A més, hi ha la lectura obligatòria (Fugaç, de J.M. Benet i Jornet, Bromera), i les voluntàries (L'illa de l'holandés i Societat limitada; Columna, i Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés, Bromera). De les novel·les, en farem un examen (atenció al context en què es desenvolupa l'acció, necessari per comprendre'n la trama). Els qui us decidiu per la poesia d'aquest gran autor, en fareu un treball que publicaré d'ací a pocs dies.
Per últim, si voleu anar fent comentaris, teniu el text Bilingüisme imbècil, de Ferran Suay, on, a més de les qüestions bàsiques, podríeu fer una redacció (150 mots) sobre els conceptes de Sociolingüística que s'hi tracten.
En resum, només teniu l'obligació de llegir-vos l'obra de teatre; la resta depén del temps, les ganes i/o la necessitat que tingueu de millorar de cara a la recta final del curs.
Bones vacances a tots!

14 de març, 2010

Poseu-me les ulleres. Estellés, al Teatre Micalet




Fins al 28 de març es representa al Teatre Micalet "Poseu-me les ulleres", un espectacle basat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés. L'obra ens acosta d'una manera respectuosa, polièdrica, original i emotiva a l'univers del gran poeta de Burjassot. Les interpretacions, la música en directe de Miquel Gil, la dansa, les diverses veus que hi apareixen i, sobretot, la poesia d'Estellés, fan d'aquesta una obra molt recomanable. Més si pensem que tenim uns dies de vacances. En tornar-ne, ja sabeu: poesia i molt més.

08 de març, 2010

A l'Octubre, el 9 de març

Doncs sí. Cal anar-hi demà; hi ha programades tantes activitats que el problema es presentarà a l'hora de triar-ne una. Us les presentem:

- Assaig obert, de Produccions de Ferro (19 hores)

Es tracta d'un espectacle interactiu per a joves basat en fragments de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, La plaça del diamant de Mercè Rodoreda i Cap al Tard de Joan Alcover. Tant pels textos com pel plantejament i la posada en escena, de segur que paga la pena.

- Presentació del manifest “Pel coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes” impulsada per la Plataforma Sí al valencià (19 hores)
Comptarem amb la participació de:
Rosa Solbes, periodista.
Carme Miquel, mestra.
Jesús Huguet, escriptor.
Joan Sifre, sindicalista. Si encara aspirem a la normalització lingüística, cal fer-hi una ullada i, si s'escau, adherir-s'hi.

-Inauguració de l'exposició "Un país de revistes. Història de les publicacions periòdiques en català", amb motiu dels 25 anys del naixement de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

- Presentació del llibre de Josep Roselló Vint anys de Canal 9. El paper de la televisió pública en la societat valenciana (també a les 19 hores). De segur que té substància, que l'assumpte de la televisió pública valenciana li deu haver proporcionat material per donar i vendre.

València bull culturalment gràcies a aquesta institució. Anem-hi!

05 de març, 2010

Isabel-Clara Simó, a València


Ahir, 4 de març, a la Casa del Llibre de València tingué lloc la presentació del darrer llibre d'Isabel-Clara Simó, Homes. L'acompanyaven a la taula Xavi Sarrià, escriptor i cantant d'Obrint pas, i Carme Alborch, política i escriptora. Tots dos valoraren l'obra, plena de comprensió, sí, però adobadeta amb una miqueta de mala bava (en el millor sentit del terme). Es tracta d'un recull de contes on l'autora aborda el món masculí. En un ambient distés i ple de complicitat, l'escriptora va formular el desig de no haver d'exercir de nacionalista ni de feminista, senyal que s'hauria arribat a la igualtat de drets entre els pobles i les persones. En comparar masclisme amb feminisme, recordà que, si el primer defensa la supremacia de l'home front a la dona, el segon lluita per la igualtat. Va afegir que, si havíem retrocedit, era perquè havíem bandejat el carrer, l'activisme. Si en voleu fer un tast, a l'editorial Bromera hi ha tres contes per llegir.
Isabel-Clara Simó és una de les veus narratives més importants de la literatura catalana actual. Entre les seues obres destaquen Júlia (1983), T'estimo, Marta (1986), La salvatge (1994) o Dones (1997) , a qui dóna rèplica ara.
A la presentació assistiren membres d'1entretants, la xarxa ning de professorat que hem posat en marxa per intercanviar idees, debatre i compartir (ací en teniu dues membres amb l'autora).

Tot i que el temari de 2n és dens i gairebé no queda temps per res més, paga la pena d'acostar-se, ni que siga a petits glops, a autors que, com ella, han creat obres de gran qualitat i sense els quals no ens podem fer una idea completa de la literatura catalana en els nostres dies.