18 de desembre, 2006

Guia de treball sobre el Diccionari per a ociosos

Aquestes vacances de Nadal hi haurà molts moments en què les celebracions familiars, la tele, les cites amb amics, els repassos d'alguna assignatura i els hobbies personals ens deixaran temps lliure per a llegir el Diccionari per a ociosos de Fuster. Aquesta activitat requerirà que us concentreu durant algunes hores per a captar, diccionari en mà, la quantitat d'informacions erudites i l'estil detergent de l'assagista. D'aquesta manera podreu disfrutar com volia l'autor.

Les instruccions per a traure rendiment a la lectura i elaborar un bon treball (data límit, 16 de febrer de 2007), són al final d'aquesta entrada, descarregueu-vos-les. Al llarg de les pròximes festes, apareixeran publicats en aquest bloc alguns resums més de teoria que puguen facilitar la recapitulació dels temes vistos a classe.
Guia de treball: Diccionari per a ociosos

15 de desembre, 2006

7 exàmens de les PAU per a Comentari de text valencià.

Una vegada revisats els elements que formen part de l'adequació, la coherència i la cohesió textuals, hem de passar a treballar-los amb el suport dels models d'examen que van servir per a les proves del selectiu els darrers anys. Seguiu les següents recomanacions.
Abaixeu-vos els documents PDF als vostres fitxers, imprimiu-vos-els i porteu-los per al proper dilluns a classe. Són 7 documents de dues planes cadascú.

1.-"Tecnologia", d'Enric Sòria (juny de 2002)
2.-"La revolta dels 'antipub' al metro de París", de Núria Ferragutcasas (juny de 2004)
3.-"Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó (setembre de 2004)
4.-"La cohesió lingüística", de Jesús Tusón (juny de 2005)
5.-"La mirada", d'Isabel-Clara Simó (setembre de 2005)
6.-"De buit en buit", de Narcís-Jordi Aragó (juny de 2006)
7.-"La intel·ligent no es casa", de Pilar Rahola (setembre de 2006)

12 de desembre, 2006

Exposició sobre Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València

Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX
Del 12 de desembre de 2006 al 21 de gener de 2007
Sala Estudi General - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE


"Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Orfe des de ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.


Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemnat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover. En aquells anys també seguí treballant en la història lingüística i literària valencianes, amb llibres com Introducción a la historia lingüística de Valencia (1949), que prologà el seu mestre, Menéndez Pidal. Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.


De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres amb llibres publicats com ara Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), aquests conformen les mostres més interessants. L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.


Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.


Ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li ret homenatge nomenant-lo "Escriptor de l'Any" i amb l’organització de l’exposició «Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX», que pretén ser un recorregut per la vida i l’obra del mestre dels filòlegs valencians i que, per altra banda, representa encara un model d’home dialogant i comprensiu amb les diferents sensibilitats lingüístiques valencianes."

(Text de presentació de l'exposició del web de la Universitat de València).

27 de novembre, 2006

"Manuel Boix: Obra gràfica i impresa." Una exposició que no us podeu perdre.

Primer que res, em sap greu fer la ressenya d'aquesta exposició a sis dies de la seua cloenda i damunt en període d'exàmens. Això no obstant, els qui esteu vertaderament interessats en el món de la imatge, el disseny, la maquetació, la pintura, l'art modern... no us podeu perdre de cap manera l'exposició sobre l'artista Manuel Boix al Museu de Belles Arts, Centre del Carme (a 5 minuts de les Torres de Serrans). Què us hi trobareu? Tota la seua obra gràfica i impresa així com algunes pintures. Manuel Boix és un artista irrepetible i de tremenda influència entre els il·lustradors moderns. La seua tasca s'ha desplegat des dels anys 70 en el cartellisme, la il·lustració de llibres, les caràtules de discos, CD, la pintura, l'escultura... Ha guanyat premis importants sobretot al món de la il·lustració. No deixeu de visitar l'exposició si podeu -és gratis-, i en cas contrari, visiteu la seua pàgina web on us ofereix una selecció del bo i millor de la seua obra. Es tracta ja d'un clàssic valencià al món de l'art.

20 de novembre, 2006

Exercicis de repàs de la 1a avaluació i teoria.

Us adjunte ara i ací (dixi o anàfora? -jo pregunte) tres documents nous que enclouen fulls d'exercicis per repassar, ampliar i autoavaluar-se els aspectes d'adequació, coherència i cohesió tractats fins ara a classe. Es troben en format PDF i WORD. Confie que disposeu de l'Acrobat per obrir-los. Podeu portar-los impresos i resolts a partir del dilluns vinent. També hem afegit alguns apunts de teoria sobre l'adequació que aborda la modalització, la dixi, la impersonalitat i la polifonia. Són molt importants per tal com els farem servir al llarg del curs i se us pregunta en el proper examen a fi que els apliqueu al text que analitzareu. Els pengem ací per si de cas els heu perdut o els necessiteu.
----PDF 1: autoavaluació de la unitat 2
----PDF 2: repàs de les unitats 2 i 3----PDF 3: més exercicis de la 2 i 3
---word 1: autoavaluació de la unitat 2 
---word 2: repàs de les unitats 2 i 3 
---word 3: més exercicis de la 2 i la 3
>>>TEORIA SOBRE MODALITZACIÓ, DIXI, IMPERSONALITAT I POLIFONIA (en word)

19 de novembre, 2006

Entrevistes a Elx, per Javier Lluch, Kevin Asensi, David Martí i Fernando Montero

"El 30 d’octubre anàrem a visitar Elx a fi de vore i conéixer la ciutat i les seues ofertes culturals. Partírem a les 8 i mitja des del nostre institut i al voltant de les 2 hores de viatge hi arribàrem. Esmorzàrem en un parc i anàrem a vore l´Hort del Cura, un jardí de grans dimensions ple de palmeres on en destacava una, anomenada palmera imperial. Del parc ens dirigírem a visitar el Centre de Congressos d’Elx i des d´allí ens dividírem en grups, cadascú amb qui volia, i anàrem a dinar. Després de dinar i de descansar una estona anàrem a veure la famosa Dama d´Elx, figura representativa d´aquesta ciutat i com a tal, estava ben protegida en un quartet xicotet al qual sols es podia passar en grups reduïts i sota l´atenta mirada d´un policia local. Del museu ens dirigírem cap a la Basílica de Santa Maria on es podia pujar al campanar per veure tot Elx als teus peus. Una vegada fet tot allò comentat, ens deixaren temps lliure fins a les 7, estona que aprofitàrem per a fer les entrevistes als habitants de la localitat i preguntar-los pels costums de la seua terra. Al voltant de les 7 arribà l’autobús i partírem cap a València."
Aquest grup d'alumnes us presenta un video amb les dues entrevistes que gravaren a Elx. Cal fer un esforç per seguir-les ja que el soroll de la ciutat -obres i trànsit- no permeté un bon enregistrament del so.

Crònica d'un dia a Elx i entrevista a un erudit, per Àngel Fernández, Cristian García, Fran Sánchez, Ramon Coronado i Sergio Gil

Aquests companys del grup 22T presenten una relació d'activitats explicades amb fotos de la seua visita a Elx, així com una entrevista que van tenir la sort de fer a una persona molt entesa de la cultura i tradicions de la ciutat d'Elx. La gravació és de qualitat i força interessant per descobrir les característiques del subdialecte meridional-alacantí: l'entonació, la fonètica, la morfologia i el lèxic dels il·licitans. A més, en el document word que inclouen els companys, han transcrit molt bé -quasibé és una transcripció filològica- la mateixa entrevista. Comptem ací, doncs, amb un material sonor i escrit de gran interés. Val la pena detenir-se uns minuts a escoltar la gravació. Ja sabeu que podeu sentir o descarregar-vos els documents pitjant sobre els mots subratllats. Altrament, us recomanem de llegir l'entrevista reproduïda baix, tenint en compte que mostra la manera de parlar d'Elx molt fidelment.
ENTREVISTA A UN ERUDIT IL·LICITÀ:
Sergio: Ja?
Cristian: Ja.

Sergio: Bon dia, som alumnes de l’institut Joanot Martorell de València i volíem conéixer com són la gent d’Elx: com parlen i els costums.

Enquestat: Sí.

Sergio: Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?
Enquestat: Pues se celebren un montó de festes, de romeries populars, i es festes principals són es festes de la Mare de Déu d’Elx, que va acompanyat pel Misteri, i luego, en diciembre se celebren es festes també relacionaes en la Mare de Déu de l’Assumpció, que és la …l’apareguda en la plaia. I después, pues tenen es festes des patronos, dels distints grèmits: Sant Antoni, Sant Crispín, Sant Josep, o sea que hay vàries festes.

Sergio: Què és el Misteri d’Elx? I de què tracta?

Enquestat: El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric que se….bueno hay una duda que se representa des del 1300 o des del 1500, eh…Estem de catxondeo o estem en sèrio?

Sergio: No, no. Estem en sèrio. És que se l’ha caigut

Enquestat: Se representa la mateixa... anem a dir… el mateix contengut perquè està en un llibre que se diu “El Consueta”, que... hay la duda, no? De mil tres-cents i pico a mil cinc-cents i pico. I depués, pues ha anat este drama sacrolíric que s’ha representat sempre en el interior de la Basílica de Santa Maria, ha anat rectificant-se musicòlegment de acuerdo, en fi, de acuerdo en es tècnics i entenguts de la matèria.

Sergio: Coneix alguna cançó tradicional d’Elx?

Enquestat: Pues sí, “Venim de la mar, no portem diners, i anem a cal mestre i no hay res que fer...”, entre atres.

Sergio: En què treballa principalment la gent d’Elx?

Enquestat: bueno, hasta hui des de finals del sigle XVIII la principal indústria ha sigut el calçat, hui…bueno vosatros li digueu el calcer…hui, pues degut al dia, a la invasió de competències forànees, pues han incorporat atres segments, altres sectors i hay una més gran diversitat d’activitats.

Sergio: Quins són el plats i menjars típics d’Elx?

Enquestat: L’arròs i costra, és lo típic d'Elx, l'arròs i costra i es tarongetes, i es fogassetes; per la Pasqua se fan fogassetes i mones.

Sergio: Quines qualitats i defectes té la ciutat d’Elx?

Enquestat: Qualitats?

Sergio: Sí.

Enquestat: Precisament Elx és multifacètic perquè precisament en Elx se reconeixen set cultures diferents, que estan perfectament catalogaes en l’Alcúdia, que precisament ara anem a un cicle de conferències que s’està donant baix del paraigües de la Universitat d’Elx, de la Miguel Hernández, i per supost el aspecte, el espectre d’activitats i d’història i de civilitzacions i de tot açò, i més ara. I també en la època contemporànea, el turisme. És molt llarg d’enumerar. Des dels ibèrics que són els primers... anem a dir, els primers pobladors que eren els natius, indígenes d’aquí de la Contestània, que astò era la zona de la Contestània, pues mira hasta es polacos que hui poden estar treballant, o els ukranians, o els de Burundi. O siga…

Sergio: I els defectes?

Enquestat: Defectes? Defectes ninguno. Mosatros no veem..., no veem..., veem la palleta en el ull ajeno, però no veem la biga en el de nosatres. Això és normal, som els millors, és la millor terreta del món.

Sergio: Vinga gràcies, moltes gràcies.

Enquestat: Vale a vosatros. Que tingau massa sort.

Sergio: Gràcies.

Enquestat: I un abraç.

Sergio: Adéu.

ELX en fotos, per Jordi Calatayud, Daniel Domínguez, Noelia López, Sergio Martínez, Andrea Nieto-Sandoval i Sheila Torres

Aquest equip d'alumnes ens presenta el seu treball en dos formats diferents. D'una banda hi ha dalt el reportatge fotogràfic -no massa ordenat temàticament- de la visita a la ciutat. Hi podem veure els jardins, els museus, els monuments i alguna vista des del campanar de la basílica de Santa Maria. Baix, s'ha sintetitzat la seua presentació power point -amb elements en moviment- per esta presentació mixta que combina text i fotos. És possible que us tarde una mica a carregar les imatges, però la presentació val molt la pena.

17 de novembre, 2006

Fotos comentades de l'Hort del Cura i les dames d'Elx, per Jesús Vera, Azahara Pérez, Karinne Costa i Patricia Prieto


En la visita a Elx ens hem interessat principalment per la diversitat botànica del bellíssim Hort del Cura i en les reproduccions que al llarg de parcs, jardins, carrers i museus es poden veure de la Dama d'Elx. D'aquestos temes hem fet un treball fotogràfic en PDF i en format HTML que podeu veure i baixar-vos d'ací. També hem fet dues entrevistes als habitants d'Elx, com estava estipulat, i les hem transcrites. Podeu llegir-les en un altre document en word.


---Visita a Elx (en PDF). Tarda uns segons a descarregar-se (4 MB.)

---Visita a Elx (en HTML). Encara no està llest.

16 de novembre, 2006

Breu estudi del Palmerar d'Elx, per Laura Aldomar, Yolanda Montoro i Beatriz Murgui


HORTS SINGULARS DE LA CIUTAT D’ELX

Els horts de palmeres de la ciutat d’Elx tenen el nom dels seus propietaris o relacionats amb circumstàncies que els donaren singularitat. Alguns exemples d’aquests horts són:

· Hort del Cura: va pertànyer al rector Castaño. El 1943 va ser declarat Jardí Artístic Nacional.
· Hort de la Torreta: té una talaia del segle XV.
· Hort de la Coronela: va ser una vil·la romana i posteriorment va pertànyer a la vídua d’un coronel.
· Hort de Caro: llegat el 1661 pel doctor Caro a la Mare de Déu de l’Assumpció.
· Hort de les portes encarnades: al desembre ix d’aquest hort la processó de la Vinguda de la Mare de Déu.
· Hort de missa d’onze: el clergat de l’església de Santa Maria va adquirir aquest hort amb els donatius que els feligresos aportaven per recolzar la missa d’onze.

LES PALMERES

La palmera, a més de ser un element ornamental, constitueix una part fonamental de l’economia familiar de l’hortolà. Però hi té utilitat. Amb el seu fals tronc es fan columnes, jardineres, bancs, taules… Amb les seues palmeres es fabriquen capells i rafals, graneres, estores…. Del dàtil, a més de ser un fruit deliciós, se n’extrau el sucre i es destil·len licors. El producte més singular del Palmerar és la Palma Blanca (fulla de la palmera), convertida en un símbol religiós, i utilitzada al diumenge de Rams.

L’hortolà vivia durant tot l’any en la zona agrícola que rodeja la ciutat. Es dedicava al cultiu de la palmera i d’altres cultius associats, com ara l’olivera, la vinya, el magraner o l’alfals seguint el sistema dels àrabs. Tota la família, i fins i tot els veïns, compartien les faenes de l’hort. Eren societats que depenien de la seua pròpia habilitat i esforç. Els dies de festa o de pluja els aprofitaven per a preparar les eines, confeccionar les cordes, teixir els cabassos, estores i fabricar utensilis de cuina. Tot el que produïa l'hort era d'utilitat.
Durant els segles XIX i XX l'impacte de la revolució industrial i el desenvolupament urbanístic posaren en perill la supervivència del Palmerar històric. Els il·licitans alçaren la veu en defensa del Palmerar, entre ells Pere Ibarra Ruiz, arxiver municipal, i l'Ajuntament d'Elx, que promogueren normatives que n'asseguraren la protecció. Des dels anys 80 existeix una ferma política de protecció i conservació del Palmerar.

El 30 de novembre de 2000 el Palmerar d'Elx és inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris següents:
● Transferència: el Palmerar d'Elx és un exemple de transferència d'un paisatge característic des d'una cultura i un continent a un altre, del nord d'Àfrica a Europa.
● Pervivència: el Palmerar és una característica del paisatge nord-africà, que va ser dut a Europa davall el domini musulmà de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. El sistema de reg tradicional és d'especial interés.

El Palmerar d'Elx està protegit de manera biològica contra la Cotxinilla Vermella gràcies a l'acció de dos coccinèl·lids que s'hi han soltat. Està amenaçat per dos plagues mortals, el Morrut Vermell i la Paysandisia que arriben ací amb les palmeres ornamentals importades. Contra el Flaret que danya el dàtil s'ha posat a punt un sistema de protecció molt eficaç.


Protecció del Palmerar:

Un moment significatiu de la nostra cita a Elx va ser poder contemplar la Dama d'Elx que ha estat entre nosaltres durant uns quants mesos abans de tornar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.



I ara, si us queden uns minuts, escolteu aquestes dos breus entrevistes de carrer. La primera, li la vam fer a un policia local d'origen lleonés, que parlava valencià, i l'altra a una senyora gran molt amable. Pitgeu sobre cada indicació per escoltar-les.


---Entrevista a un policia local d'Elx. ---Entrevista a una senyora gran.

15 de novembre, 2006

"De l'aigua dolça venim..."

No he pogut resistir-me a presentar-vos una de les tantes cançons tradicionals de la comarca del Baix Vinalopó. Com vau comprovar en les entrevistes, a la gent d'Elx els agrada cantar i no es tallen. Fins no fa gaire anys, encara es cantaven cançons locals a les festes, les lletres de les quals canviaven amb tocs d'ironia segons l'ocasió. Hi ha alguns discos -ara CD- que repleguen el folklor il·licità dels anys 70 i 80, comú a les comarques del Sud i diferenciat del de València. Les havaneres hi predominen. Els darrers temps, les colles de dolçainers d'Elx com ara El cascabot han recuperat les velles melodies per a la dolçaina i animen les festes i els carrers de la comarca. Des dels anys setantes hi ha un grup, ja veterà, anomenat CADAFAL, que ha gravat moltes d'aquelles cançons i en diferents versions. N'he triat una, de la qual incloc la lletra, amb un estil "verbener", o siga, de revetlla nocturna. Això no obstant val la pena. El contingut de la lletra és conegut pels il·licitans. Els foranis ens en podem fer una idea malgrat que no entenguem què és un nugolet o qui era Sansanet, o bé on està l'aigua dolça: són els vells temps que s'acaben! Finalment, si us enrotlla el tema, hi ha material musical sobrer per a triar i editar un CD que seleccione, cançons, peces de dolçaina i del Misteri d'Elx, per fer-nos una idea millor de folklor del Sud. Ací llance la proposta, per a qui vulga arreplegar-la.

Pitgeu ací si voleu sentir "De l'aigua dolça venim", del grup Cadafal.

De l’aigua dolça venim (popular d'Elx)

De l´aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d´eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te´n pot pujar al cap.

Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l´ha comprat sa mare
i son pare no sap res.
La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.

La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.
No begues molt,
que te pot fer mal,
i el nugolet
se te´n pot pujar al cap.

La ciutat d'Elx vista per Eduardo Pérez, Marta Martínez, Gabriel Anaya, Diego Fuentes, Sergio Sánchez i José San Andrés


ELX, UNA CIUTAT POLIFACÈTICA

Després de la nostra visita a la ciutat d'Elx , arriba el moment de plasmar les sensacions i les opinions que es mereix aquesta ciutat, i de destacar determinats llocs i museus de gran interès cultural.

Elx es mereix el nom de ciutat polifacètica per múltiples raons. Per començar farem un recorregut pels museus naturals més importants de la ciutat, com són "L'Hort del Cura i el Palmerar d'Elx". Aquestes manifestacions naturals són un vertader regal per a la vista d'aquell que tinga l'oportunitat de contemplar-les, i així ho vam poder comprovar. L'Hort del Cura té un origen humil, ja que va nàixer de la mà d'un llaurador anomenat Andreu qui li donà el nom de "L'Hort d'Andreuet". Aquest nom es va mantindre fins la mort d'aquest personatge, qui va deixar l'hort al seu fill, sent aquest últim l'encarregat de ficar-li el nom que actualment té. Però el que ens interessa és la magnificència de les seues palmeres datileres, entre les quals trobem "La Palmera Imperial", element central de totes les mirades que al costat de les plantes tropicals, mediterrànies i botàniques que formen el jardí, fan d'aquest hort un vertader regal per a la vista. Per altra banda, cal destacar el Palmerar d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat, característica natural i turística, que a l'igual que l'Hort del Cura, confereix a la ciutat un encant urbà específic i distintiu d'altres llocs o ciutats. Per tant, hem de pensar que la palmera és el símbol més representatiu d'Elx, ja que també participa en aspectes religiosos com és la festa de "El Misteri d'Elx".

Quant a monuments o edificis històrics, cal esmentar "La Calaforra", torre defensiva del segle XII situada al costat de la majestuosa "Basílica de Santa Maria", amb l’esplendorosa façana barroca, i compta també amb el convent de les clarisses, la façana del qual, anomenada Santa Llúcia, és l'element renaixentista més important de la ciutat. Va ser dins de la torre mudéjar de la Calaforra on vam poder gaudir de l'exposició de pintura "Paisatges d'Elx", amb pintures de Rodriguez S.Clement, que ens mostraven la bellesa que la ciutat d'Elx ha tingut des de l'època en la qual van ser pintats els quadres. aquestes pintures es basaven tant en els paisatges interiors de la ciutat com en els de la costa. Imatges amb títol "esperant la barca" o "pescadors i barques", ens mostraven una part costanera que juntament amb els altres paisatges transmetien a l'espectador la sensació d'estar mirant la ciutat per petites finestres. Un altra exposició a la qual vam anar, va ser la de "La Sèquia Major: un patrimoni recuperat", en la qual vam conèixer el transcurs de les gestions dels recursos hídrics en la ciutat des d'èpoques molt antigues, començant per la propietat i la privatització de les aigües per part de la Reial Junta d'aigües, fins a l'administració de la Sèquia Major i els conflictes amb altres usuaris pel seu domini.

Cal destacar, a més, la visita al Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, que ens va permetre realitzar un apassionant recorregut pels 2500 anys d'història de la ciutat. Aquesta visita va ser la més interessant i significativa, ja que vam tindre l'oportunitat de contemplar de ben prop "La Dama d'Elx", símbol característic de la ciutat, amb la qual vam sentir que la nostra existència és insignificant en comparació amb els anys d'història que ameren la pedra de la Dama. Un altre símbol que caracteritza Elx és el treball en el sector del calcer, així, trobem un munt de tendes i comerços de calcer original que mai aconseguirem en altres llocs, d'una gran qualitat que no fa més que intensificar el turisme d'aquesta ciutat.
Per tant, hem de dir que Elx és una barreja entre natura i turisme, entre cultura i història, característiques que fan d'ella una ciutat polifacètica plena de punts d’interès històrics, turístics i culturals que continuaran atraient gent de tot el món amb l'únic objectiu de mostrar-ne les virtuts més importants una a una.

Ara presentem una de les dues entrevistes que vam fer a la ciutat. Un senyor major ens respongué amablement les nostres preguntes. Pitgeu sobre "entrevista" per escoltar-la.
--Entrevista 3.25'' (en WAV).


Primeres fotos de l'excursió a ELX

Ací tenim el primer àlbum de fotos de la visita a Elx. Un record fantàstic per totes les coses boniques que hem vist i aprés.


La ciutat d'Elx vista per Adrián Albalat, Martín Forés, Sergio Gil i Adrián Herrero

El primer que férem va ser visitar el Centre d’interpretació del palmerar. Vam entrar al Museu del Palmeral i després férem un passeig per l’Hort de Sant Plàcid i vam vore que els camps de cultiu estaven dividits en parcel·les, les quals estaven delimitades per sèquies. A la vora d´aquestes parcel·les, estan plantades les palmeres, que són utilitzades per a obtenir d´elles els dàtils o la palma blanca; i en la part interior de les parcel·les es troben la resta de cultius. Aquesta tècnica és heretada dels àrabs, i és la manutenció d´aquesta manera de cultiu el que ens ha sorprés, ja que fa uns segles l’agricultura d´Espanya va haver d’abandonar el antics mètodes de cultiu perquè no eren rendibles. Després del Palmerar vam anar a l´Hort del Cura, on hi havia palmeres de moltes classes, però la que més ens cridà l’atenció va ser la Palmera Imperial, que era una palmera que tenia al seu tronc set palmeres. El fet de poder veure una palmera amb aquesta forma es tota una raresa. Tot seguit de l´Hort del Cura vam visitar el Centre de Congressos, on hi havia una exposición en què es mostrava una de les indústries més destacades d´Elx: el calçat o calcer. En l’exposició vam veure com era al principi la indústria sabatera d´Elx i la seua evolució al llarg del temps, i com està ara sent afectada per la venda de calçat més barat, importat de països d´Orient com Xina. Per últim vam anar a veure la Dama d´Elx al museu MAHE (Museu d’Arqueologia i Història d’Elx), ens vam fotografiar amb ella, i va ser mentre estàvem fent-nos les fotos quan una senyora ens va contar que el forat que la Dama portava al darrere era per a dipositar les cendres del difunt. Això ens cridà molt l’atenció perquè convertia la Dama en una mena de taüt, no era només un simple bust com pensàvem.

Gravació de l'entrevista a un il·licità en dos fragments d'un minut cadascú(MP3):
(Per escoltar-la pitgeu sobre la 1a o la 2a part.)

Els treballs de l'excursió a Elx

Arribada a galop del vigia Francesc Cantó
anunciant la troballa de la imatge de la Marededéu
de l'Assumpció i el consueta del Misteri
en un arcó que arribà surant per la mar
a les platges d'Elx el segle XIV.
La festivitat se celebra el 28-29 de desembre.

A partir d'aquesta entrada començarem a introduir els treballs que els diferents equips heu confeccionat després de l'excursió a Elx del dia 30 d'octubre. Hi trobarem els vostres textos amb les impressions i les activitats redactades, diaporames amb fotos de la ciutat, els monuments i els museus visitats, les entrevistes a peu de carrer que heu fet a la població per descobrir com parlaven i el que sabien de les seues tradicions. Heu presentat els treballs en diferents formats: presentacions en power point, en formats de document i de pàgina web, en video, en MP3, fotos en JPG i alguns treball en suport de full de paper. Es tracta que, a mesura que la tècnica ens ho permeta, introduïm una selecció del que heu replegat i ordenat per tal que ho coneguem tots i ho divulguem. Amb paciència, els pròxims dies donarem ací entrada a tots els treballs. Ja veureu que són molt, molt interessants.
Per acabar, seria gratificant per als vostres companys que passàreu a donar-los les vostres opinions sobre els seus textos o les entrevistes fetes o les fotos. També podeu exposar en els COMENTARIS a qualsevol entrada -pitjant en el mot "comentaris" de la part inferior- les pròpies impressions de la ciutat i les seues gents. Vinga, a veure si us acabeu animant a participar.

07 de novembre, 2006

Sobre el pensament de VOLTAIRE en L'Ingenu

Sobre les idees de Voltaire al conte de L'Ingenu ens hem examinat la setmana passada i la veritat és que, controls en mà, considere que heu arribat a captar prou bé el que volia expressar mitjançant els personatges i les situacions. Tots tenen gran força i reflecteixen un prototip d'ésser humà de carn i ossos imperfecte. Però alguns estan idealitzats.
Vull repetir ací algunes preguntes del control escrit per tal que, revisades les vostres respostes, pugueu expressar-les i matisar-les novament, de manera que feu conéixer a la resta de companys el que en penseu. Aneu incloent els vostres comentaris a esta entrada segons com us parega, però responent -copiant del vostre examen- una de les quatre preguntes ací formulades.
  1. Posa exemples extrets de la lectura en els quals la raó i la tolerància donen millor resultat que els dogmes i l'autoritat arbitrària.
  2. Exemplifica un parell de casos en què Voltaire denuncia en el conte superxeries i afany de domini per part d'algun personatge.
  3. Al llarg de l'obra, l'autor francés fa una dura crítica a la societat francesa (convencions socials, monarquia, jansenistes, jesuïtes, etc.). Extrau-ne un cas concret i comenta'l.
  4. Què significa l'afirmació de Joan Fuster que Voltaire és un dels pensadors "detergents"?

Recordeu que només heu de revisar una mica la coherència i la cohesió del vostre escrit de l'examen per a publicar-lo en els comentaris a esta entrada. Els espere. Ens serviran per treballar també a classe.

05 de novembre, 2006

Què és un blocaire o "bloguer".

Per explicar-ho heus ací un breu reportatge sobre tres dels blocaires més prolífics de MÉSVilaWeb: Saül Gordillo, Joan Josep Isern i Marc Belzunces, els quals expliquen la seua experiència com a autors d'un bloc. És probable que molts de vosaltres no tingueu encara massa idea de per què serveix una eina d'aquest tipus i quin profit se li pot traure. De moment, molts heu participat en Segon de Bat amb algun comentari als exercicis proposats. Però no sou els propis mantenidors o creadors del blog. En unes quantes setmanes, la situació ha de canviar. El que perseguim és que el mitjà escrit i elaborat siga la manera com desplegueu les vostres capacitats d'expressió i milloreu el vostre estil enriquint-lo. Açò no ha fet sinó començar! Feu-hi una ullada.

27 d’octubre, 2006

Agenda de l'excursió a Elx (30-10-2006)

Eixida de la parada d’autobús de l’insti: 8’30h.
Arribada al parc municipal d’Elx: 10’45h.

El grup 3V es dirigeix amb Carme i Empar al Molí del Reial (a l’altra banda del parc municipal d’Elx –a 4 minuts de la parada-) a veure el taller de la palma blanca on la professora Conchi farà durant quinze minuts una demostració dels treballs amb palma per al diumenge de rams.

La resta van amb Santiago i Toni directament a l’Hort de Sant Plàcid on es troba el Centre d’interpretació del palmerar.

11h-12h: Visita al centre d’interpretació del palmerar, audiovisuals i exposicions, horts, sèquies i partidors, zona de pic-nic. Allí entrarem de 25 en 25 a veure el museu i la resta espera esmorzant. Mentrestant arribarà l’últim grup del taller de palma blanca. (1€ inclòs)

12h-13h: Visita en grup a l’Hort del Cura: Jardí botànic privat de la ciutat d’Elx, amb gran quantitat d'espècies de palmeres i cactus. (1’60€ inclòs al viatge). Es troba enfront del centre d’interpretació anterior.

13h-14-h: Activitats diverses, entre les quals haureu de realitzar-ne una almenys. Es formaran grups. A les dos de la vesprada és possible que tanquen museus i exposicions:

-Passeig pels horts de palmeres amb cases tradicionals del camp d’Elx. 2 km. 45 minuts. El recorregut s’inicia i acaba al centre d’interpretació visitat. –Gratis-

-Al Centre de Congressos d’Elx (a cinc minuts de l’Hort del Cura), Exposició: “Les portes del Cel”. Presenta el “Misteri” o Festa d’Elx com a eix vertebrador per a realitzar un recorregut per la història i la cultura d’Elx.” –Gratis-

-A la Sala d’Exposicions de la CAM: “Iberia, Hispania, Spania: una mirada desde ILICI”, molt interessant per als amants de l’arqueologia ibera i romana. –Gratis-

-Llotja medieval – Ajuntament d’Elx: Exposició “La Sèquia Major: un patrimoni recuperat”. La recuperació de l’entorn natural és una fita important de la qual és testimoniatge esta exposició.
–Gratis-

-La Calaforra, torre defensiva almohade del segle XII (vora la Basílica de Santa Maria), exposició de pintura “Paisatges d’Elx”. Per als amants de l’art. –Gratis-

-14h-15h Dinar en el parc municipal d’Elx, a la Glorieta o en les places, bars i restaurants propers.

-15’15h primer torn d’entrada (autobús 1) al MAHE (Museu d’Arqueologia i Història d’Elx). –Gratis-
-15’30h segon torn d’entrada (autobús 2) al MAHE. L’entrada al museu es troba a un minut de l’oficina de turisme que està vora el parc municipal.
La visita consta de diverses sales amb material arqueològic i interactiu de l'època ibera, romana i musulmana, on s’exposa, al final del recorregut, la Dama d’Elx. Es poden fer fotos sense flash. Per a accedir a la sala de la Dama les cues són llargues, s’hi entra de 15 en 15, i només deixen tres minuts de temps per contemplar-la i fotografiar-la sense flash.

-16’30h-18’30h. Temps lliure per visitar la resta del centre antic i fer fotos i entrevistes, així com tornar a alguna exposició no visitada. Visites noves possibles: basílica de Santa Maria, Torre del campanar amb estupendes vistes sobre Elx (1€ en grup, inclòs), carrers comercials, Glorieta d’Elx, Centre de visitants al parc (a les 18h. audiovisual sobre Elx projectat sobre la cúpula, de 15 minuts), etc. Finalment ens farem foto de grup davant el gran mural de la dama d’Elx, vora l’oficina de turisme.

-18’30h. Eixida a València des del parc municipal. Arribada prevista a les 21’00 hores.

ACTIVITATS EN EQUIP (de 3 a 6 persones màxim) PER A COMPLETAR LA VISITA.

Per cada grup que es forme s’haurà de presentar:

1.- un xicotet àlbum fotogràfic (10 fotos seleccionades d’algun tema proposat);
2.- dos enquestes: a una persona de 14 a 18 anys i una altra a una persona major de 40 anys aproximadament (poden estar gravades en MP3 o transcrites per vosaltres);
3.- un breu resum (una plana de full o 15 + 15 línies en word) del que heu vist i aprés en dues de les visites que heu fet, ja siguen exposicions, museus, parcs, audiovisuals, demostració artesanal, recorreguts a peu, contacte amb la gent d’Elx, etc. Ací heu d’usar el registre més tècnic possible. No és vàlid copiar text dels fullets informatius que porteu. Us serveixen d'orientació. Preferim les vostres impressions i descobriments personals.

Heu de portar cada grup un bolígraf, una càmera fotogràfica i/o una gravadora MP3.

Orientacions per al treball escrit i per a l’àlbum fotogràfic:

1.Un dels museus o exposicions visitades a Elx, (de l’exterior i del contingut interior). (Pregunteu primer si es pot usar el flash).
2.Monuments, cases antigues, façanes i interiors d’esglésies, convents, etc.
3.El palmerar i l’artesania de la palma. Vocabulari de la palma i del seu cultiu. Els horts de palmeres. Les sèquies i els partidors. Les cases tradicionals del camp d’Elx.
4.Plantes, flors i arbres (principalment de l’Hort del Cura o del Parc Municipal).
5. ... un tema d’interès cultural, social, lingüístic que us haja interessat en la visita...

Orientacions per a l’entrevista al carrer:

Quan entrevisteu a la gent heu d’anotar les respostes en el full a banda o bé gravar-los en gravadora de cassette o de MP3 demanant-los permís en primer lloc.

En l’entrevista cal identificar-se: “Som Alumnes de l’Institut Joanot Martorell de València i volem conéixer de la gent d’Elx aspectes típics de la seua població. Podem fer-li (o fer-te) un qüestionari ràpid de 6 preguntes?”

Recordeu, una entrevista a un/a jove de 14 a 18 anys i una altra a un adult de més de 40 anys aproximadament que parlen en valencià.

1. Parla en valencià? (Quan us diguen sí, us presenteu i continueu l’entrevista.)

2. Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?
3. Què és el Misteri d’Elx? De què tracta?
4. Coneix alguna cançó tradicional d’Elx? Quina?
5. En què treballa principalment la gent d’Elx?
6. Quins són els plats i els menjars típics d’Elx?
7. Per què em recomanaria viure en esta ciutat?


Després de l’excursió, el grup que heu format ha de seleccionar el material per a presentar-lo imprés en fulls, en un CD o bé enviar-lo a este blog: fotos amb peu explicatiu, treball escrit i 2 entrevistes. Poseu-hi el nom dels components. El vostre treball en equip es valorarà fins a un punt més sobre la nota de l'avaluació, i alguns d'ells s'exposaran de forma voluntària en els panells de l'institut i en este blog. Termini de presentació : 10 de novembre.

18 d’octubre, 2006

Quadres i exercicis de sintaxi de l'oració composta


"Un està convençut que, fora d'alguns rudiments teòrics, la gramàtica s'aprén llegint i escrivint, i que aquell que arribe, per exemple, a llegir bé una pàgina, entonant bé les oracions i desentranyant amb la veu el contingut i la música de l'idioma, aquest sap sintaxi. Només aleshores, com una confirmació i un enriquiment d'allò que bàsicament ja se sap, arribarà la teoria a tenir un sentit i a millorar la competència lingüística de l'usuari".
Luis Landero. "El gramático a palos". El País, 14-12-1999 (traducció)


En la dura navegació entre la lectura, la producció escrita i la reflexió sobre la llengua, hi ha moments com ara els d'estos pròxims dies en què haurem d'aprofundir en tots els matisos que pot arribar a expressar un connector coordinant o subordinant i que caldrà manejar-los amb certa mestria. Per a practicar l'estudi de l'oració composta, heus ací cinc exercicis més que completaran els que ofereix el llibre de text. Bona digestió.

1.- Subratlla el nexe de cada oració composta i anota a la dreta si es tracta d’una coordinada (C), o subordinada (S). Assenyala si es tracta de substantives (Subs), o adverbials (Adv). Completa la classificació amb la funció sintàctica que tenen o la classe que són.

a. Com més s’investiga, més avança la ciència. -S. Adv. Comparativa
b. No m’agrada que arribes tard. -S. Subs. Subjecte
c. Vist que heu acabat, podeu eixir.
d. Qui canta els seus mals espanta.
e. No el perdonaré tret que no s’excuse.
f. El meu desig és que vingues a veure’m.
g. Este xic no és el que semblava.
h. No s’ha presentat a l’examen de por que el suspenguen.
i. No sé quan vindrà.
j. No canviarà l’oratge fins que arribe la primavera.
k. Sap orientar-se bé.
l. Canta tan malament que l’han fet fora de la coral.
m. Digueu-me si encara falta molt.
n. Per molt que li ho expliques, no t’ha d’entendre.
o. Dóna això a qui ho necessite.
p. Et recordes qui t’ho ha dit?
q. Podeu suprimir este mot sense que es perda el sentit.
r. Tinc el pressentiment que no vindran.
s. No ha menjat, ni tan sols ha begut durant hores.
t. És digne que li facen un monument.
u. Qui més, qui menys, tots estan implicats.
v. T’avindràs al fet que ell no tornarà més.
x. No em desagrada, més aviat em resulta estrany.
y. El pa és desitjat pel qui passa fam.
z. Per fi han venut el pis, així, s’han comprat una casa al camp.
1. Ells no volen anar de cap manera, amb tot, crec que anirien.
2. No em va malament, ans al contrari, m’agrada.
3. No solament ho va dir, sinó que ho va fer.
4. Ell estudiava mentre que jo escoltava música.
5. Quants esforços he fet per tal de comprar un cotxe.

2.- Tradueix al valencià esta oració composta:

"El coche con cuyo diseño trabajamos desde que nos lo encargaron tiene que ser muy original para que se venda antes de que acabe el año".


3. En quines d’estes oracions compostes és incorrecte l’ús de la preposició. Fes una creu al damunt de la preposició incorrecta, i refés tota l’oració correctament.
a. No t’adones de que hi ha perill?
b. Tinc sospites de que és culpable.
c. Està acostumat a que l’ajuden en tot.
d. M’agrada somiar amb el fet que em toca la loteria.
e. No sé de què parles.

4. Indica al costat de cada oració si és substantiva o adjectiva, si el nexe “que” és conjunció o relatiu, i en tercer lloc la funció sintàctica de la proposició subordinada substantiva o la funció sintàctica del relatiu “que”.
Em satisfà que sigues tan amic del meu fill.
Cada dia s’esforça més que els resultats siguen bons.
El meu germà està que se l’emporten els dimonis.
Tinc una pomera que regue cada mes.
La pel·li que tant us agradava l’han llevat del cine.


5. Agafant de l’exercici 1 de dalt les tres oracions compostes que s'indiquen, copia-les de nou canviant el connector per un altre d’equivalent.

Condicional:
Causal:
De temps:
Concessiva:

Perquè pugueu fer més pràctiques amb l'oració composta adjuntem ací baix un document amb tres models d'exàmens de sintaxi que tenen cadascú 50 ítems o respostes qualificables. El primer ja ha estat reproduït línies amunt. El segon document presenta dos quadres que abracen els connectors que formen les oracions subordinades (substantives, adjectives i adverbials) i les coordinades.
QUADRES DE LA SINTAXI DE L'ORACIÓ COMPOSTA >>>
EXERCICIS DE SINTAXI DE L'ORACIÓ COMPOSTA >>>

10 d’octubre, 2006

El resum d'un text: proposta d'exercici complementari


Un resum és una operació de reducció de la informació mínima fonamental. En esta operació un cert nombre de proposicions poden ser substituïdes per una macroproposició que incorpora o subsumeix la informació més detallada en un nivell global de generalització. El problema no rau tant en la detecció del tema -que esdevé fàcil- com ara en la selecció de la informació bàsica que l’autor pretén transmetre al text. Detectar els temes i els subtemes i relacionar-los de la forma com ho fa l’autor és una de les tasques importants per fer un bon resum.

EXERCICIS:

1.-Subratlla les incorreccions que trobes als textos resum de baix.
2.-Tot coneixent el text original del qual procedeixen estos resums, valora el text 2 i el 5 d’este full, pel que fa a la consecució de l’objectiu "resum de l'article «Epitafi del garrofer»."
3.-Tria un dels cinc textos i redacta’l de nou millorant-ne l’estil.


[TEXT 1] El text parla de el mal considerat que esta el garrofer y el compara amb altres arbres millor considerats. Per això a l’hora de buscar una bona ombra ningú va a refugiarse a altre arbre que no sigui el garrofer aunque fisicament sigui lleig les persones acudim a ell.
_______________________________________________________

[TEXT 2] Aquest text critica la poca consideració i el poc afecte que la gent li té al arbre del garrofer. Per a l’autor del text, aquest arbre és el més especial dels arbres, i en la Marina, on ell viu, és més valorat que els demés.
_______________________________________________________

[TEXT 3]L’autor d’aquest text fa una reivindicació del garrofer. Utilitza comparacions frent a dues abres més: l’olivera i l’ametler, per deixar clar l’igualtat de condicions. Els pocs elogis del garrofer fan una xicoteta discriminació, sens dubte, frent al rest.
No obstant, a la fi del text s’argumenten algunes de les qualitats i utilitats del garrofer.
_______________________________________________________

[TEXT 4] El text de Antoni Selva, argumenta raons per defendre el garrofer. Afirma que arbres com l’olivera i l’atmeler son mes bonicos, pero exposa i descriu les cualitats que poseis el garrofer, com el seu fruit que va donar de menjar en la guerra, la seua ombra (que es mes extensa que l’olivera i l’atmeler) i la seua utilitat per als camperols...
El problema que té es el recorde que dona a la gent de la guerra a causa de que van ser d’ell del que s’alimentaren
_______________________________________________________

[TEXT 5] Hi han molts elogis a l’olivera i a l’ametler i n’hi han motius per aixo, l’olivera te una bellessa molt simple i l’ametler quan floreix emergeix com un miracle. Pero al garrofer poques vegades se li han fet elogis. D’acord que es recordat amb horror per l’època de guerra i pels restrenyiments del seu fruit, pero te també moltes coses bones, la gent li te cert afecte, fa una ombra molt més espessa que l’olivera i l’ametler, els llauraors pengen la botija de les seues banques i quan un día de festa vols berenar o menjar-te una paella, l’obra del garrofer es la mitjor i no la de l’olivera, ni l’ametler, ni tampoc el pi.

06 d’octubre, 2006

La modalització i la dixi, la impersonalitat i la polifonia textuals.

El manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, va aparéixer l'any 1998 a l'editorial Teide. S'ha de reconéixer que és un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe. Ací teniu, doncs, els resums de sengles capítols.
Hem considerat que pagava la pena deixar els primers apunts d'ampliació sobre l'adequació, la coherència i la cohesió textuals en este blog per tal com pot esdevenir la manera com tots compartim el material teòric i puguem fins i tot fer-hi consultes i preguntes de comprensió. Sense la pràctica amb textos reals on aplicar tanta classificació, este marc teòric aparenta ser una mica complicat. Això no obstant, cal donar-se temps per a entendre estos quatre apartats força importants de l'adequació. Aquests apunts són un extracte resumit d'algun capítol del llibre

LA MODALITZACIÓ
El concepte de modalització abraça una gamma extensa d'elements lingüístics i no lingüístics que vehiculen les actituds, creences, apreciacions, opinions i intencions de l'emissor respecte a l'enunciat. La modalització és, doncs, el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seua presència i, de vegades, també la del receptor. Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries, d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté.

Marques de modalització:

1. Fenòmens d'èmfasi: focalitzar, manifestar valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, sorpresa, etc. Típic de la llengua oral. Exemples: Ah! és ben interessant allò que expliques! La teua O-BLI-GA-CI-Ó és compartir amb mi les faenes de casa.
2. Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa) tenen funció modalitzadora. Exemples: Què vols? Vine cap a casa! És magnífic! Deu ser difícil d'aprovar. Desitge que ho faces bé.
3. Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa, afecte, menyspreu, etc. Solen ser els augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius. Exemples: homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, veuarra, senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut.
4. Elements lèxics de categoria gramatical diferent que tenen com a missió evidenciar els propòsits i les valoracions de l'emissor.
-Verbs performatius: felicitar, lamentar, opinar, criticar, etc.
-Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, meréixer, pretendre.
-Substantius valoratius: llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, esperança, dolor.
-Adjectius valoratius: magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler.
-Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, amb eficàcia...
-Alguns quantificadors: molt, poc, massa, gens, força, prou, bastant...
5. Les interjeccions: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, òndia!, diantre!, llàstima!...
6. Les unitats fraseològiques: locucions, fórmules rutinàries i proverbis. Exemples: vaques flaques (escassesa), clar i net (transparent), sa i estalvi ( il·lès); per molts anys, i vosté que ho veja, ací pau i allà glòria, ja ho crec, clar que sí, ni de bon tros, paraula d'honor; el ruc callat, per savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxos.
7. Algunes figures retòriques, que no sols s'usen en literatura sinó també en la llengua oral, com ara la interrogació i l'exclamació retòriques, la metàfora, la hipèrbole, la comparació o la ironia. Exemples: Per què la vida és tan ingrata? Què he fet jo per a ser tan infeliç? Aquest xic és un ase, o, només li falta la cua per a ser un ase. Li ix foc pels ulls i serps per la boca, cada vegada que es posa així, tremole com una fulla (metàfores). La cara que fem quan dormim és involuntària. No se'ns ha de tenir en compte (ironia de Joan Fuster).
8. L'alternança de codi també pot manifestar en certs contextos una valoració del que es diu. Es tracta del canvi d'una llengua per una altra. Exemple: El molt imbècil em va dir: "Pues no sé de qué se queja". Em respon sempre: "Ego sum qui sum" i m'aguante.
LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor. + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altr.
+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.LA DIXI ESPACIAL
L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).
LA DIXI TEMPORAL
El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el lendemà, l’any següent...
LA DIXI TEXTUAL
És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica.
LA IMPERSONALITAT
Hi ha molts textos en què no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats que construeix i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia del que diu i respecte a qui ho diu. Aleshores parlem de discurs «objectiu», caracteritzat per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius es donen en els anomenats textos científics, especialitzats i divulgatius. Les fórmules lingüístiques que anomenem fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de determinats productes alimentaris, però no es fa res per tal de posar-hi remei.»
Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà pensar que és bo fumar.»
Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en la festa del meu aniversari.»
Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que vindran avui.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen a la porta». «M’han posat una multa». «En valencià posem accent als mots esdruíxols». «Quan penses en estes coses, no pots fer més que tremolar». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Cridar no ajuda gens a resoldre els problemes».
Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
Les seues aptituds foren molt valorades (pel tribunal). O. Passiva.
Les seues aptituds es van valorar molt. O. Passiva reflexa.
Es va valorar molt les seues aptituds. O. Impersonal.
EL DISCURS CITAT I LA POLIFONIA: VEUS DEL DISCURS
Parlem de discurs citat quan l’emissor d’un enunciat incorpora explícitament un altre enunciat, el qual correspon a una altra veu, a un altre emissor previ. La presència d’aquesta veu o de diverses veus diferents de la de l’emissor s’assenyalen en el text mitjançant mecanismes diversos com és l’aparició d’un verb de locució (dir, declarar, afirmar, confessar...), les marques de subordinació substantiva o gràfiques, com les cometes i els dos punts:
a.- [Pere diu] Lluïsa em va va dir: «Demà no podré anar a classe.»
b.- [Pere diu] Lluïsa em va va dir que l’endemà no podria anar a classe.

L’operació d’incorporar paraules d’altri al propi discurs no consisteix tant a citar un enunciat, unes paraules, com a citar una enunciació, és a dir, una situació comunicativa pròpia i distinta de la situació enunciativa actual, amb els consegüents canvis.

El discurs citat és la manifestació més usual de la polifonia. Aquest concepte, d’abast més general que l’anterior, fa referència a la possibilitat d’advertir en alguns enunciats la presència d’una o altres veus diferents de la de l’emissor, tot i que no s’utilitzen marques gramaticals de citació per a identificar-les. En aquest cas, l’emissor pot citar frases, expressions, proverbis, refranys, eslògans publicitaris, fragments literaris, fílmics o televisius, frases àmpliament conegudes de personatges públics que pressuposa que coneix el receptor:
A: ─Desitja’m sort.
B: ─ Ei, que la força t’acompanye.
B2: ─(Com diuen les forces del bé de La guerra de les Galàxies, que la força t’acompanye).
En aquest exemple, no només se citen unes paraules, sinó tota una situació d’enunciació com l’explicada en la possible intervenció del parèntesi anterior.

Cal distingir el subjecte parlant del locutor d’un enunciat. El primer fa el paper de productor de l’enunciat; el segon correspon a la instància que assumeix la responsabilitat de l’acte de parla. La finalitat d’usar la polifonia als textos és d’assumir el que altres diuen, la de qüestionar o matisar les afirmacions d’altres i fins i tot la d’allunyar-se o desqualificar les afirmacions que s’incorporen al text polifònic. Més exemples:
─Em moriré, em morié, em moriré... Quina llàstima! (per a mi, sobretot)
(Joan Fuster, Consells proverbis i insolències)
En aquesta enunciació en eco (quan un interlocutor reprén una expressió d’un altre participant en la interacció, la repeteix o la parafraseja) respecte a una màxima general que ens recorda la nostra condició mortal, Fuster no nega el contingut de la màxima, però escenifica en el seu aforisme una acceptació merament resignada, i expressa tot seguit la seua actitud de disgust envers aquesta constatació. La dissociació entre “subjecte parlant” i “locutor” es representa ací per procediments subtils que, en el marc d’un microtext literari com és l’aforisme, insinuen la duplicitat enunciativa que és una de les claus de la ironia fusteriana.
- - - - - - - - 
Documents d'ampliació i pràctica, descarregables des d'aquests enllaços:
  1. Les propietats del text: l'adequació. (4 fulls)
  2. Les veus del discurs: polifonia i intertextualitat. (1 full)
  3. Introducció al concepte de dixi textual (1 full)
  4. La dixi: persona, espai, temps i text. (1 full)
  5. La modalització. (1 full)
  6. La impersonalitat. (1 full)
  7. Fulls d'exercicis per a practicar el reconeixement de l'adequació textual: (1)(2)(3) i (4)
  8. Respostes de la pràctica amb l'exercici (3) en una presentació.

05 d’octubre, 2006

L'INGENU de Voltaire: Un conte "detergent".

Arriba el moment de començar la lectura proposada de L'Ingenu, conte voltairià escrit quan l'autor tenia 73 anys. Com explica la introducció, aquest és un magnífic exemple de la voluntat de l'escriptor per demostrar que hi ha una moral universal, que la raó i la tolerància sempre donaran millors resultats que els dogmes i l'autoritat arbitrària i, finalment, que el temps ho cura tot.
Per tal de preparar l'examen de lectura del 3 de novembre, us convide a llegir les propostes didàctiques que apareixen a la pàgina 140 i posteriors i desenrotllar ací, al blog en l'apartat de comentaris a esta entrada, alguna de les qüestions que se us proposa al llibre. Un altre suggeriment és que extragueu de la lectura un parell de sentències, afirmacions, reflexions o diàlegs que més us hagen cridat l'atenció (com els exemples que podeu enllaçar) i que els comenteu. No oblideu introduir el punt o els punts que penseu abordar i desplegar-los breument i de manera fonamentada. L'extensió aproximada del vostre escrit girarà al voltant de les quinze línies en un full escrit en word prèviament. Només quan hàgeu revisat el vostre text i n'hàgeu fet les correccions oportunes, podreu publicar-lo ací. El termini de participació en aquesta entrada acaba el dia de l'examen. Mentrestant, els vostres escrits al blog us serviran per a contrastar les diverses opinions i les investigacions dels companys, les quals enriquiran la vostra lectura. Si voleu entrar en discussió o polèmica amb algun escrit d'altre company, no dubteu a fer-ho. "Demà, més".

25 de setembre, 2006

LA INTEL·LIGENT NO ES CASA. Text de comentari valencià a les PAU de setembre

Com a primera activitat per a començar a usar el nou blog, us propose de llegir novament l'article que hem treballat a classe i formular definitivament una opinió més elaborada al voltant d'algun argument o opinió que s'hi enuncien. Hem comprovat que algunes afirmacions allí contingudes us han afectat, per la qual cosa seria bo d'explicitar-les i donar-hi suport o contradir-les. Recordeu la necessitat de fonamentar les vostres valoracions. Per a escriure-les, pitgeu amb el cursor en "comentaris" i en la casella que aparega, després d'elegir la identitat "Anónimo", redacteu-les. No sigueu massa extensos. Vigileu la correcció i les possibles repeticions o pèrdues de referència en la vostra expressió. Per veure l'esborrany de la vostra redacció i corregir-ne l'expressió, premeu "Vista previa" i en acabant torneu a l'original. Quan haureu quedat contents del que redacteu, signeu el vostre comentari amb el nom, un cognom i el grup, i finalment, marqueu: "Acceder y publicar".

La intel·ligent no es casa
Si ho han fet les universitat d'Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l'estudi fet durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d'opcions. Paral·lelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants "escullen companyes que s'assemblin a les mares" i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l'Australian Twins Registry: "Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos". Amb la qual cosa, troben menys opcions.
Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d'un llibre meu: "El poder femení arruga el penis". L'ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l'estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l'èxit femení i la seva libido no només no s'espanta, sinó que s'engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.
Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005

Objectius de la matèria ANÀLISI DE TEXT VALENCIÀ, criteris d'avaluació i llibres de lectura

I. OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ

A.- CAPACITAT D’ANÀLISI I SÍNTESI

1. Realització del resum d’un text on l’estudiant ha de mostrar-ne la comprensió i sap destriar-ne les idees principals de les secundàries.
2. Establiment del tema o els temes de què tracta el text. Veure si es pot inferir del títol o d’altres elements paratextuals (fotos, elements subratllats i altres aspectes tipogràfics).
3. Delimitació de les parts constitutives del text. Analitzar la informació seleccionada i establir com s’organitza: si hi ha un únic tema (tema constant), diferents subtemes (temes derivats) o si es passa d’un tema a un altre (progressió lineal). S’inclou també el maneig d’altres tipologies estructurals: causa-conseqüència, problema-solució, descripció-enumeració; estructura analitzant o sintetitzant, etc.

B.- COMENTARI SOBRE EL CONTINGUT

B1) CARACTERITZACIÓ DEL TEXT

1. Establir l’àmbit d’ús: acadèmic, periodístic, publicitari, jurídic, administratiu, literari...
2. Reconèixer el tipus de text: expositiu, informatiu, argumentatiu, narratiu, retòric, descriptiu...
3. Determinar el gènere de text: article d’opinió, carta al director, ressenya, editorial, fragment d’assaig, crítica, crònica...
4. Comentar la finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar l’opinió o la conducta, etc.
5. Determinar la variació lingüística: dialecte geogràfic, social i registre (formal, informal) i justificar-ho.
6. Destriar els mecanismes de polifonia i d’intertextualitat.
7. Dilucidar els sobreentesos i les implicacions lingüístiques.
8. Destacar les funcions lingüístiques predominants.
9. Determinar la modalitat oracional i els mecanismes de modalització i d’impersonalitat.
10. Analitzar els mecanismes de cohesió lèxica.
11. Analitzar els mecanismes de cohesió gramatical.

B2) VALORACIÓ PERSONAL
1. Valorar les idees exposades per l’autor
2. Redactar arguments a favor o en contra
3. Assenyalar l’interés o l’actualitat del tema tractat i proposar temes relacionats
4. Avaluar si el text comentat aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa
5. Fer un judici personal.
II. CRITERIS DE CORRECCIÓ I D’AVALUACIÓ
S’avaluarà la capacitat de l’estudiant:
1. d’analitzar el text a partir de la descripció de la seua estructura i de la separació de les idees principals i secundàries;
2. de sintetitzar el text mitjançant l’establiment del tema;
3. d’interpretar el text gràcies a les marques lingüístiques explícites o implícites que el text ofereix i dels coneixements enciclopèdics;
4. de fer-ne una valoració crítica i d’identificar la presència de valors o d’actituds sociolingüístiques pròpies d’una situació de contacte de llengües;
5. de construir un text adequat al registre formal i de manejar els mecanismes que donen coherència i cohesió al text, i d’expressar-se amb correcció gramatical;
6. d’expressar-se de manera neutra mitjançant l’ús de formes impersonals o despersonalitzadores durant el comentari del contingut, i de canviar a fórmules personals i modalitzadores en la valoració personal del text.
7. d’aplicar els conceptes teòrics per tal de millorar les seues capacitats expressives.

A l’examen escrit d’avaluació s’assignarà el 70% de la puntuació al comentari, i el 30% a les qüestions. Cada qüestió puntua 1’5 punts (n’hi ha 4 a triar-ne 2). Al comentari, la capacitat d’anàlisi i síntesi són 3 punts; la caracterització del text són 3 punts; la valoració personal val 1 punt. L’expressió de l’estudiant es valorarà així: si globalment és positiva, es podrà apujar fins a 1 punt la nota del comentari i, si és negativa, es disminueix fins a 2 punts: 1 punt màxim d’ortografia i 1 punt d’adequació, coherència i cohesió del comentari redactat.

La nota de cada avaluació s’obtindrà de la prova escrita (80%), de l’examen del llibre obligatori de lectura (10%) i de les notes de classe (10%). Amb la pèrdua de l’avaluació contínua (amb 20% o més de faltes d’assistència sense justificar), l’alumne passarà a l’examen final de juny, consistent en un comentari de text i els controls dels diferents llibres de lectura obligatòria que no haja superat (90% i 10% de la nota final, respectivament).

La qualificació global del curs s’obtindrà de la nota mitjana de les 3 avaluacions quan l’alumne les haja superades totes. Si li quedara pendent la 1a o la 2a avaluacions, o totes dues, haurà d’aprovar la 3a. Si l’alumne no aprovara, passaria a la recuperació de tota la matèria i llibres pendents que es farà a finals de maig. També hi haurà recuperació a setembre on la nota s’extraurà de l’examen de comentari i sota la condició d’haver aprovat les tres lectures. És requisit imprescindible aprovar l’examen de lectura trimestral per a superar cada avaluació.

L’alumne podrà obtenir un punt extra màxim cada trimestre per lectures optatives i/o activitats extraescolars, de les quals haurà de presentar un breu treball guiat pel professor.

III. LLIBRES DE LECTURA OBLIGATÒRIA
PER A CADA AVALUACIÓ I DATA DE CONTROL:

1a avaluació:
-Voltaire: L’Ingenu, Edicions Bromera, (control: 3 de novembre)
2a avaluació:
-Joan Fuster: Diccionari per a ociosos, Edicions 62. (control: 16 de febrer de 2007)
3a avaluació:
-Bertolt Brecht: Històries del senyor Keuner, Editorial 3 i 4 (control: 20 d’abril de 2007)