27 de novembre, 2006

"Manuel Boix: Obra gràfica i impresa." Una exposició que no us podeu perdre.

Primer que res, em sap greu fer la ressenya d'aquesta exposició a sis dies de la seua cloenda i damunt en període d'exàmens. Això no obstant, els qui esteu vertaderament interessats en el món de la imatge, el disseny, la maquetació, la pintura, l'art modern... no us podeu perdre de cap manera l'exposició sobre l'artista Manuel Boix al Museu de Belles Arts, Centre del Carme (a 5 minuts de les Torres de Serrans). Què us hi trobareu? Tota la seua obra gràfica i impresa així com algunes pintures. Manuel Boix és un artista irrepetible i de tremenda influència entre els il·lustradors moderns. La seua tasca s'ha desplegat des dels anys 70 en el cartellisme, la il·lustració de llibres, les caràtules de discos, CD, la pintura, l'escultura... Ha guanyat premis importants sobretot al món de la il·lustració. No deixeu de visitar l'exposició si podeu -és gratis-, i en cas contrari, visiteu la seua pàgina web on us ofereix una selecció del bo i millor de la seua obra. Es tracta ja d'un clàssic valencià al món de l'art.

20 de novembre, 2006

Exercicis de repàs de la 1a avaluació i teoria.

Us adjunte ara i ací (dixi o anàfora? -jo pregunte) tres documents nous que enclouen fulls d'exercicis per repassar, ampliar i autoavaluar-se els aspectes d'adequació, coherència i cohesió tractats fins ara a classe. Es troben en format PDF i WORD. Confie que disposeu de l'Acrobat per obrir-los. Podeu portar-los impresos i resolts a partir del dilluns vinent. També hem afegit alguns apunts de teoria sobre l'adequació que aborda la modalització, la dixi, la impersonalitat i la polifonia. Són molt importants per tal com els farem servir al llarg del curs i se us pregunta en el proper examen a fi que els apliqueu al text que analitzareu. Els pengem ací per si de cas els heu perdut o els necessiteu.
----PDF 1: autoavaluació de la unitat 2
----PDF 2: repàs de les unitats 2 i 3----PDF 3: més exercicis de la 2 i 3
---word 1: autoavaluació de la unitat 2 
---word 2: repàs de les unitats 2 i 3 
---word 3: més exercicis de la 2 i la 3
>>>TEORIA SOBRE MODALITZACIÓ, DIXI, IMPERSONALITAT I POLIFONIA (en word)

19 de novembre, 2006

Entrevistes a Elx, per Javier Lluch, Kevin Asensi, David Martí i Fernando Montero

"El 30 d’octubre anàrem a visitar Elx a fi de vore i conéixer la ciutat i les seues ofertes culturals. Partírem a les 8 i mitja des del nostre institut i al voltant de les 2 hores de viatge hi arribàrem. Esmorzàrem en un parc i anàrem a vore l´Hort del Cura, un jardí de grans dimensions ple de palmeres on en destacava una, anomenada palmera imperial. Del parc ens dirigírem a visitar el Centre de Congressos d’Elx i des d´allí ens dividírem en grups, cadascú amb qui volia, i anàrem a dinar. Després de dinar i de descansar una estona anàrem a veure la famosa Dama d´Elx, figura representativa d´aquesta ciutat i com a tal, estava ben protegida en un quartet xicotet al qual sols es podia passar en grups reduïts i sota l´atenta mirada d´un policia local. Del museu ens dirigírem cap a la Basílica de Santa Maria on es podia pujar al campanar per veure tot Elx als teus peus. Una vegada fet tot allò comentat, ens deixaren temps lliure fins a les 7, estona que aprofitàrem per a fer les entrevistes als habitants de la localitat i preguntar-los pels costums de la seua terra. Al voltant de les 7 arribà l’autobús i partírem cap a València."
Aquest grup d'alumnes us presenta un video amb les dues entrevistes que gravaren a Elx. Cal fer un esforç per seguir-les ja que el soroll de la ciutat -obres i trànsit- no permeté un bon enregistrament del so.

Crònica d'un dia a Elx i entrevista a un erudit, per Àngel Fernández, Cristian García, Fran Sánchez, Ramon Coronado i Sergio Gil

Aquests companys del grup 22T presenten una relació d'activitats explicades amb fotos de la seua visita a Elx, així com una entrevista que van tenir la sort de fer a una persona molt entesa de la cultura i tradicions de la ciutat d'Elx. La gravació és de qualitat i força interessant per descobrir les característiques del subdialecte meridional-alacantí: l'entonació, la fonètica, la morfologia i el lèxic dels il·licitans. A més, en el document word que inclouen els companys, han transcrit molt bé -quasibé és una transcripció filològica- la mateixa entrevista. Comptem ací, doncs, amb un material sonor i escrit de gran interés. Val la pena detenir-se uns minuts a escoltar la gravació. Ja sabeu que podeu sentir o descarregar-vos els documents pitjant sobre els mots subratllats. Altrament, us recomanem de llegir l'entrevista reproduïda baix, tenint en compte que mostra la manera de parlar d'Elx molt fidelment.
ENTREVISTA A UN ERUDIT IL·LICITÀ:
Sergio: Ja?
Cristian: Ja.

Sergio: Bon dia, som alumnes de l’institut Joanot Martorell de València i volíem conéixer com són la gent d’Elx: com parlen i els costums.

Enquestat: Sí.

Sergio: Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?
Enquestat: Pues se celebren un montó de festes, de romeries populars, i es festes principals són es festes de la Mare de Déu d’Elx, que va acompanyat pel Misteri, i luego, en diciembre se celebren es festes també relacionaes en la Mare de Déu de l’Assumpció, que és la …l’apareguda en la plaia. I después, pues tenen es festes des patronos, dels distints grèmits: Sant Antoni, Sant Crispín, Sant Josep, o sea que hay vàries festes.

Sergio: Què és el Misteri d’Elx? I de què tracta?

Enquestat: El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric que se….bueno hay una duda que se representa des del 1300 o des del 1500, eh…Estem de catxondeo o estem en sèrio?

Sergio: No, no. Estem en sèrio. És que se l’ha caigut

Enquestat: Se representa la mateixa... anem a dir… el mateix contengut perquè està en un llibre que se diu “El Consueta”, que... hay la duda, no? De mil tres-cents i pico a mil cinc-cents i pico. I depués, pues ha anat este drama sacrolíric que s’ha representat sempre en el interior de la Basílica de Santa Maria, ha anat rectificant-se musicòlegment de acuerdo, en fi, de acuerdo en es tècnics i entenguts de la matèria.

Sergio: Coneix alguna cançó tradicional d’Elx?

Enquestat: Pues sí, “Venim de la mar, no portem diners, i anem a cal mestre i no hay res que fer...”, entre atres.

Sergio: En què treballa principalment la gent d’Elx?

Enquestat: bueno, hasta hui des de finals del sigle XVIII la principal indústria ha sigut el calçat, hui…bueno vosatros li digueu el calcer…hui, pues degut al dia, a la invasió de competències forànees, pues han incorporat atres segments, altres sectors i hay una més gran diversitat d’activitats.

Sergio: Quins són el plats i menjars típics d’Elx?

Enquestat: L’arròs i costra, és lo típic d'Elx, l'arròs i costra i es tarongetes, i es fogassetes; per la Pasqua se fan fogassetes i mones.

Sergio: Quines qualitats i defectes té la ciutat d’Elx?

Enquestat: Qualitats?

Sergio: Sí.

Enquestat: Precisament Elx és multifacètic perquè precisament en Elx se reconeixen set cultures diferents, que estan perfectament catalogaes en l’Alcúdia, que precisament ara anem a un cicle de conferències que s’està donant baix del paraigües de la Universitat d’Elx, de la Miguel Hernández, i per supost el aspecte, el espectre d’activitats i d’història i de civilitzacions i de tot açò, i més ara. I també en la època contemporànea, el turisme. És molt llarg d’enumerar. Des dels ibèrics que són els primers... anem a dir, els primers pobladors que eren els natius, indígenes d’aquí de la Contestània, que astò era la zona de la Contestània, pues mira hasta es polacos que hui poden estar treballant, o els ukranians, o els de Burundi. O siga…

Sergio: I els defectes?

Enquestat: Defectes? Defectes ninguno. Mosatros no veem..., no veem..., veem la palleta en el ull ajeno, però no veem la biga en el de nosatres. Això és normal, som els millors, és la millor terreta del món.

Sergio: Vinga gràcies, moltes gràcies.

Enquestat: Vale a vosatros. Que tingau massa sort.

Sergio: Gràcies.

Enquestat: I un abraç.

Sergio: Adéu.

ELX en fotos, per Jordi Calatayud, Daniel Domínguez, Noelia López, Sergio Martínez, Andrea Nieto-Sandoval i Sheila Torres

Aquest equip d'alumnes ens presenta el seu treball en dos formats diferents. D'una banda hi ha dalt el reportatge fotogràfic -no massa ordenat temàticament- de la visita a la ciutat. Hi podem veure els jardins, els museus, els monuments i alguna vista des del campanar de la basílica de Santa Maria. Baix, s'ha sintetitzat la seua presentació power point -amb elements en moviment- per esta presentació mixta que combina text i fotos. És possible que us tarde una mica a carregar les imatges, però la presentació val molt la pena.

17 de novembre, 2006

Fotos comentades de l'Hort del Cura i les dames d'Elx, per Jesús Vera, Azahara Pérez, Karinne Costa i Patricia Prieto


En la visita a Elx ens hem interessat principalment per la diversitat botànica del bellíssim Hort del Cura i en les reproduccions que al llarg de parcs, jardins, carrers i museus es poden veure de la Dama d'Elx. D'aquestos temes hem fet un treball fotogràfic en PDF i en format HTML que podeu veure i baixar-vos d'ací. També hem fet dues entrevistes als habitants d'Elx, com estava estipulat, i les hem transcrites. Podeu llegir-les en un altre document en word.


---Visita a Elx (en PDF). Tarda uns segons a descarregar-se (4 MB.)

---Visita a Elx (en HTML). Encara no està llest.

16 de novembre, 2006

Breu estudi del Palmerar d'Elx, per Laura Aldomar, Yolanda Montoro i Beatriz Murgui


HORTS SINGULARS DE LA CIUTAT D’ELX

Els horts de palmeres de la ciutat d’Elx tenen el nom dels seus propietaris o relacionats amb circumstàncies que els donaren singularitat. Alguns exemples d’aquests horts són:

· Hort del Cura: va pertànyer al rector Castaño. El 1943 va ser declarat Jardí Artístic Nacional.
· Hort de la Torreta: té una talaia del segle XV.
· Hort de la Coronela: va ser una vil·la romana i posteriorment va pertànyer a la vídua d’un coronel.
· Hort de Caro: llegat el 1661 pel doctor Caro a la Mare de Déu de l’Assumpció.
· Hort de les portes encarnades: al desembre ix d’aquest hort la processó de la Vinguda de la Mare de Déu.
· Hort de missa d’onze: el clergat de l’església de Santa Maria va adquirir aquest hort amb els donatius que els feligresos aportaven per recolzar la missa d’onze.

LES PALMERES

La palmera, a més de ser un element ornamental, constitueix una part fonamental de l’economia familiar de l’hortolà. Però hi té utilitat. Amb el seu fals tronc es fan columnes, jardineres, bancs, taules… Amb les seues palmeres es fabriquen capells i rafals, graneres, estores…. Del dàtil, a més de ser un fruit deliciós, se n’extrau el sucre i es destil·len licors. El producte més singular del Palmerar és la Palma Blanca (fulla de la palmera), convertida en un símbol religiós, i utilitzada al diumenge de Rams.

L’hortolà vivia durant tot l’any en la zona agrícola que rodeja la ciutat. Es dedicava al cultiu de la palmera i d’altres cultius associats, com ara l’olivera, la vinya, el magraner o l’alfals seguint el sistema dels àrabs. Tota la família, i fins i tot els veïns, compartien les faenes de l’hort. Eren societats que depenien de la seua pròpia habilitat i esforç. Els dies de festa o de pluja els aprofitaven per a preparar les eines, confeccionar les cordes, teixir els cabassos, estores i fabricar utensilis de cuina. Tot el que produïa l'hort era d'utilitat.
Durant els segles XIX i XX l'impacte de la revolució industrial i el desenvolupament urbanístic posaren en perill la supervivència del Palmerar històric. Els il·licitans alçaren la veu en defensa del Palmerar, entre ells Pere Ibarra Ruiz, arxiver municipal, i l'Ajuntament d'Elx, que promogueren normatives que n'asseguraren la protecció. Des dels anys 80 existeix una ferma política de protecció i conservació del Palmerar.

El 30 de novembre de 2000 el Palmerar d'Elx és inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris següents:
● Transferència: el Palmerar d'Elx és un exemple de transferència d'un paisatge característic des d'una cultura i un continent a un altre, del nord d'Àfrica a Europa.
● Pervivència: el Palmerar és una característica del paisatge nord-africà, que va ser dut a Europa davall el domini musulmà de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. El sistema de reg tradicional és d'especial interés.

El Palmerar d'Elx està protegit de manera biològica contra la Cotxinilla Vermella gràcies a l'acció de dos coccinèl·lids que s'hi han soltat. Està amenaçat per dos plagues mortals, el Morrut Vermell i la Paysandisia que arriben ací amb les palmeres ornamentals importades. Contra el Flaret que danya el dàtil s'ha posat a punt un sistema de protecció molt eficaç.


Protecció del Palmerar:

Un moment significatiu de la nostra cita a Elx va ser poder contemplar la Dama d'Elx que ha estat entre nosaltres durant uns quants mesos abans de tornar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.



I ara, si us queden uns minuts, escolteu aquestes dos breus entrevistes de carrer. La primera, li la vam fer a un policia local d'origen lleonés, que parlava valencià, i l'altra a una senyora gran molt amable. Pitgeu sobre cada indicació per escoltar-les.


---Entrevista a un policia local d'Elx. ---Entrevista a una senyora gran.

15 de novembre, 2006

"De l'aigua dolça venim..."

No he pogut resistir-me a presentar-vos una de les tantes cançons tradicionals de la comarca del Baix Vinalopó. Com vau comprovar en les entrevistes, a la gent d'Elx els agrada cantar i no es tallen. Fins no fa gaire anys, encara es cantaven cançons locals a les festes, les lletres de les quals canviaven amb tocs d'ironia segons l'ocasió. Hi ha alguns discos -ara CD- que repleguen el folklor il·licità dels anys 70 i 80, comú a les comarques del Sud i diferenciat del de València. Les havaneres hi predominen. Els darrers temps, les colles de dolçainers d'Elx com ara El cascabot han recuperat les velles melodies per a la dolçaina i animen les festes i els carrers de la comarca. Des dels anys setantes hi ha un grup, ja veterà, anomenat CADAFAL, que ha gravat moltes d'aquelles cançons i en diferents versions. N'he triat una, de la qual incloc la lletra, amb un estil "verbener", o siga, de revetlla nocturna. Això no obstant val la pena. El contingut de la lletra és conegut pels il·licitans. Els foranis ens en podem fer una idea malgrat que no entenguem què és un nugolet o qui era Sansanet, o bé on està l'aigua dolça: són els vells temps que s'acaben! Finalment, si us enrotlla el tema, hi ha material musical sobrer per a triar i editar un CD que seleccione, cançons, peces de dolçaina i del Misteri d'Elx, per fer-nos una idea millor de folklor del Sud. Ací llance la proposta, per a qui vulga arreplegar-la.

Pitgeu ací si voleu sentir "De l'aigua dolça venim", del grup Cadafal.

De l’aigua dolça venim (popular d'Elx)

De l´aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d´eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te´n pot pujar al cap.

Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l´ha comprat sa mare
i son pare no sap res.
La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.

La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.
No begues molt,
que te pot fer mal,
i el nugolet
se te´n pot pujar al cap.

La ciutat d'Elx vista per Eduardo Pérez, Marta Martínez, Gabriel Anaya, Diego Fuentes, Sergio Sánchez i José San Andrés


ELX, UNA CIUTAT POLIFACÈTICA

Després de la nostra visita a la ciutat d'Elx , arriba el moment de plasmar les sensacions i les opinions que es mereix aquesta ciutat, i de destacar determinats llocs i museus de gran interès cultural.

Elx es mereix el nom de ciutat polifacètica per múltiples raons. Per començar farem un recorregut pels museus naturals més importants de la ciutat, com són "L'Hort del Cura i el Palmerar d'Elx". Aquestes manifestacions naturals són un vertader regal per a la vista d'aquell que tinga l'oportunitat de contemplar-les, i així ho vam poder comprovar. L'Hort del Cura té un origen humil, ja que va nàixer de la mà d'un llaurador anomenat Andreu qui li donà el nom de "L'Hort d'Andreuet". Aquest nom es va mantindre fins la mort d'aquest personatge, qui va deixar l'hort al seu fill, sent aquest últim l'encarregat de ficar-li el nom que actualment té. Però el que ens interessa és la magnificència de les seues palmeres datileres, entre les quals trobem "La Palmera Imperial", element central de totes les mirades que al costat de les plantes tropicals, mediterrànies i botàniques que formen el jardí, fan d'aquest hort un vertader regal per a la vista. Per altra banda, cal destacar el Palmerar d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat, característica natural i turística, que a l'igual que l'Hort del Cura, confereix a la ciutat un encant urbà específic i distintiu d'altres llocs o ciutats. Per tant, hem de pensar que la palmera és el símbol més representatiu d'Elx, ja que també participa en aspectes religiosos com és la festa de "El Misteri d'Elx".

Quant a monuments o edificis històrics, cal esmentar "La Calaforra", torre defensiva del segle XII situada al costat de la majestuosa "Basílica de Santa Maria", amb l’esplendorosa façana barroca, i compta també amb el convent de les clarisses, la façana del qual, anomenada Santa Llúcia, és l'element renaixentista més important de la ciutat. Va ser dins de la torre mudéjar de la Calaforra on vam poder gaudir de l'exposició de pintura "Paisatges d'Elx", amb pintures de Rodriguez S.Clement, que ens mostraven la bellesa que la ciutat d'Elx ha tingut des de l'època en la qual van ser pintats els quadres. aquestes pintures es basaven tant en els paisatges interiors de la ciutat com en els de la costa. Imatges amb títol "esperant la barca" o "pescadors i barques", ens mostraven una part costanera que juntament amb els altres paisatges transmetien a l'espectador la sensació d'estar mirant la ciutat per petites finestres. Un altra exposició a la qual vam anar, va ser la de "La Sèquia Major: un patrimoni recuperat", en la qual vam conèixer el transcurs de les gestions dels recursos hídrics en la ciutat des d'èpoques molt antigues, començant per la propietat i la privatització de les aigües per part de la Reial Junta d'aigües, fins a l'administració de la Sèquia Major i els conflictes amb altres usuaris pel seu domini.

Cal destacar, a més, la visita al Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, que ens va permetre realitzar un apassionant recorregut pels 2500 anys d'història de la ciutat. Aquesta visita va ser la més interessant i significativa, ja que vam tindre l'oportunitat de contemplar de ben prop "La Dama d'Elx", símbol característic de la ciutat, amb la qual vam sentir que la nostra existència és insignificant en comparació amb els anys d'història que ameren la pedra de la Dama. Un altre símbol que caracteritza Elx és el treball en el sector del calcer, així, trobem un munt de tendes i comerços de calcer original que mai aconseguirem en altres llocs, d'una gran qualitat que no fa més que intensificar el turisme d'aquesta ciutat.
Per tant, hem de dir que Elx és una barreja entre natura i turisme, entre cultura i història, característiques que fan d'ella una ciutat polifacètica plena de punts d’interès històrics, turístics i culturals que continuaran atraient gent de tot el món amb l'únic objectiu de mostrar-ne les virtuts més importants una a una.

Ara presentem una de les dues entrevistes que vam fer a la ciutat. Un senyor major ens respongué amablement les nostres preguntes. Pitgeu sobre "entrevista" per escoltar-la.
--Entrevista 3.25'' (en WAV).


Primeres fotos de l'excursió a ELX

Ací tenim el primer àlbum de fotos de la visita a Elx. Un record fantàstic per totes les coses boniques que hem vist i aprés.


La ciutat d'Elx vista per Adrián Albalat, Martín Forés, Sergio Gil i Adrián Herrero

El primer que férem va ser visitar el Centre d’interpretació del palmerar. Vam entrar al Museu del Palmeral i després férem un passeig per l’Hort de Sant Plàcid i vam vore que els camps de cultiu estaven dividits en parcel·les, les quals estaven delimitades per sèquies. A la vora d´aquestes parcel·les, estan plantades les palmeres, que són utilitzades per a obtenir d´elles els dàtils o la palma blanca; i en la part interior de les parcel·les es troben la resta de cultius. Aquesta tècnica és heretada dels àrabs, i és la manutenció d´aquesta manera de cultiu el que ens ha sorprés, ja que fa uns segles l’agricultura d´Espanya va haver d’abandonar el antics mètodes de cultiu perquè no eren rendibles. Després del Palmerar vam anar a l´Hort del Cura, on hi havia palmeres de moltes classes, però la que més ens cridà l’atenció va ser la Palmera Imperial, que era una palmera que tenia al seu tronc set palmeres. El fet de poder veure una palmera amb aquesta forma es tota una raresa. Tot seguit de l´Hort del Cura vam visitar el Centre de Congressos, on hi havia una exposición en què es mostrava una de les indústries més destacades d´Elx: el calçat o calcer. En l’exposició vam veure com era al principi la indústria sabatera d´Elx i la seua evolució al llarg del temps, i com està ara sent afectada per la venda de calçat més barat, importat de països d´Orient com Xina. Per últim vam anar a veure la Dama d´Elx al museu MAHE (Museu d’Arqueologia i Història d’Elx), ens vam fotografiar amb ella, i va ser mentre estàvem fent-nos les fotos quan una senyora ens va contar que el forat que la Dama portava al darrere era per a dipositar les cendres del difunt. Això ens cridà molt l’atenció perquè convertia la Dama en una mena de taüt, no era només un simple bust com pensàvem.

Gravació de l'entrevista a un il·licità en dos fragments d'un minut cadascú(MP3):
(Per escoltar-la pitgeu sobre la 1a o la 2a part.)

Els treballs de l'excursió a Elx

Arribada a galop del vigia Francesc Cantó
anunciant la troballa de la imatge de la Marededéu
de l'Assumpció i el consueta del Misteri
en un arcó que arribà surant per la mar
a les platges d'Elx el segle XIV.
La festivitat se celebra el 28-29 de desembre.

A partir d'aquesta entrada començarem a introduir els treballs que els diferents equips heu confeccionat després de l'excursió a Elx del dia 30 d'octubre. Hi trobarem els vostres textos amb les impressions i les activitats redactades, diaporames amb fotos de la ciutat, els monuments i els museus visitats, les entrevistes a peu de carrer que heu fet a la població per descobrir com parlaven i el que sabien de les seues tradicions. Heu presentat els treballs en diferents formats: presentacions en power point, en formats de document i de pàgina web, en video, en MP3, fotos en JPG i alguns treball en suport de full de paper. Es tracta que, a mesura que la tècnica ens ho permeta, introduïm una selecció del que heu replegat i ordenat per tal que ho coneguem tots i ho divulguem. Amb paciència, els pròxims dies donarem ací entrada a tots els treballs. Ja veureu que són molt, molt interessants.
Per acabar, seria gratificant per als vostres companys que passàreu a donar-los les vostres opinions sobre els seus textos o les entrevistes fetes o les fotos. També podeu exposar en els COMENTARIS a qualsevol entrada -pitjant en el mot "comentaris" de la part inferior- les pròpies impressions de la ciutat i les seues gents. Vinga, a veure si us acabeu animant a participar.

07 de novembre, 2006

Sobre el pensament de VOLTAIRE en L'Ingenu

Sobre les idees de Voltaire al conte de L'Ingenu ens hem examinat la setmana passada i la veritat és que, controls en mà, considere que heu arribat a captar prou bé el que volia expressar mitjançant els personatges i les situacions. Tots tenen gran força i reflecteixen un prototip d'ésser humà de carn i ossos imperfecte. Però alguns estan idealitzats.
Vull repetir ací algunes preguntes del control escrit per tal que, revisades les vostres respostes, pugueu expressar-les i matisar-les novament, de manera que feu conéixer a la resta de companys el que en penseu. Aneu incloent els vostres comentaris a esta entrada segons com us parega, però responent -copiant del vostre examen- una de les quatre preguntes ací formulades.
  1. Posa exemples extrets de la lectura en els quals la raó i la tolerància donen millor resultat que els dogmes i l'autoritat arbitrària.
  2. Exemplifica un parell de casos en què Voltaire denuncia en el conte superxeries i afany de domini per part d'algun personatge.
  3. Al llarg de l'obra, l'autor francés fa una dura crítica a la societat francesa (convencions socials, monarquia, jansenistes, jesuïtes, etc.). Extrau-ne un cas concret i comenta'l.
  4. Què significa l'afirmació de Joan Fuster que Voltaire és un dels pensadors "detergents"?

Recordeu que només heu de revisar una mica la coherència i la cohesió del vostre escrit de l'examen per a publicar-lo en els comentaris a esta entrada. Els espere. Ens serviran per treballar també a classe.

05 de novembre, 2006

Què és un blocaire o "bloguer".

Per explicar-ho heus ací un breu reportatge sobre tres dels blocaires més prolífics de MÉSVilaWeb: Saül Gordillo, Joan Josep Isern i Marc Belzunces, els quals expliquen la seua experiència com a autors d'un bloc. És probable que molts de vosaltres no tingueu encara massa idea de per què serveix una eina d'aquest tipus i quin profit se li pot traure. De moment, molts heu participat en Segon de Bat amb algun comentari als exercicis proposats. Però no sou els propis mantenidors o creadors del blog. En unes quantes setmanes, la situació ha de canviar. El que perseguim és que el mitjà escrit i elaborat siga la manera com desplegueu les vostres capacitats d'expressió i milloreu el vostre estil enriquint-lo. Açò no ha fet sinó començar! Feu-hi una ullada.