06 de juny, 2010

Sociolingüística: alguns conceptes


Per refrescar la memòria i pensant que tenir clar alguns dels conceptes clau de la sociolingüística us pot ajudar a comprendre millor el tema del text, si així fóra necessari, ací en teniu uns quants extrets del llibre Nou vents. Valencià: llengua i literatura 2. Podeu consultar la unitat 9 per ampliar coneixements.


Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.
Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.
Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.
LLENGÜES EN CONTACTE
Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).
Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).
Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:
Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.
Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).
La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.
Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.
Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.
Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.
Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.
Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.

03 de juny, 2010

Models d'examen: un repàs


Aquests dies aneu atabalats; en poc de temps voleu retindre allò més important de tot un curs. La tranquil·litat és bàsica; no us deixeu dur pels nervis i la inseguretat. Heu arribat ja a les portes de la Universitat i només us resten unes poques passes. Confie que dedicareu alguna estona a revisar els temes de literatura, les qüestions de sintaxi o la conjugació verbal, entre d'altres. Recordeu que estic a la vostra disposició per aclarir dubtes. A més, per tal de preparar l'examen, ací us en deixe dos models.

1r model

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents.

EL GELAT ROSA

-Té, quin vols, el groc o el rosa?

Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó es guardà els diners que ell li acabava de donar i ja servia altres clients tot cridant:”Al bon gelat!...”

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

Al parc, al costat d’ella, amb tota la tarda estesa davant, amb l’esplendor del sol, sota els arbres remorosos, estava alegre, comunicatiu. La banda de música tocava l’obertura de Lohengrin: l’havien escoltada religiosament agafats de les mans. Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per a homes de debò.

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible. “Jura’m que no te’l trauràs mai més.” Per mirar-se’l, separà els dits, estirà una mica el braç, i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la seva mà d’una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.

Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l’entrada del metro.

-Té, pren el rosa.

Ella l’agafà i sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. “Rosa, rosa...” tot d’una s’estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.

-Ai, el gelat!- L’havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.

-Vols que te’n compri un altre?

-No.

“...rosa...rosa... de pressa, que no s’adoni de res...Per què et menges les roses? Ens casarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si pogués guardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses?En duia un pom a la mà i ell em besava i réiem i caminàvem. M’agafava per la cintura. Portava el barret decantat, tenia els ulls brillants. Jo menjava una fulla de rosa[...]


Mercè Rodoreda, Tots els contes


1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

d) Identifica i justifica la varietat dialectal del text. [0'5 punts

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Havien sortit del parc […]. Sorda o sonora?

2. semblaven figuretes que caminessin[…] Sorda o sonora?

3. cel·luloide. Oberta o tancada?

4. colls erectes. Oberta o tancada?

b) Substitueix els sintagmes en cursiva pel pronom corresponent.[1 punt]

1. S’assegueren en un banc verd(…)

2. Porta els xiquets a escola!

3. Recorda’t de les compres pendents!

4. Pep va portar les motxilles a les xiquetes.

c) Identifica el tipus d’oració i digues la funció sintàctica que fan.

Els que formen el primer bloc són textos de gran calat que inquireixen a fons el seu objecte d’estudi.

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,

sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Reflexiona sobre les relacions amoroses en la societat actual, en diverses cultures. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]



2n model

  1. Llig aquest text i respon les qüestions següents.

Feia més de tres hores que havien eixit de València i l’autobús pujava ja amb dificultat el Coll de les Torres, esbufegant, canviant de marxa, gairebé reculant en cada revolt tancat. Pujaven entre el rocam tallat gris i blau, bancals de garrofers i, més amunt, rectangles de pinets tendres de la repoblació, més tendres i clars encara a la llum de la tarda d’estiu.

Al seient número catorze, finestreta de l’esquerra, Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie que havia comprat per al viatge, i mira com la Rambla Carbonera va quedant allà a baix, l’ample llit de pedres blanques entre els baladres. La dona que va al seu costat ha intentat ja lligar conversa dues o tres vegades, inútilment.

“¿Que vosté va a Rieres?”

“Sí, senyora.” No tinc ganes de parlar amb ningú. “La seua cara, com si l’haguera vista alguna vegada”, insisteix, tota vestida de negre, les mans aferrades a les anses d’una gran bossa que duu sobre els genolls.

“No crec, no és fàcil.” ¿I si aquesta dona...? Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare només que ell duia bigot i no portava ulleres tampoc. Parpelleja, es toca el pom de les ulleres amb la punta d’un dit. Sembla que com més pugem més calor fa.

“Perdone, era un pensament”, diu la dona.

Un pensament. ¿Quants anys? Més de vint. Vint-i-dos o vint-i-tres, deuen ser. És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més. Ni imaginar. Com un turista. Això és: faré el paper del turista. Ja comencem, en realitat no em caldrà dissimular, a més vaig per la faena i en últim extrem algun profit en trauré. Probablement sóc el primer que ve per ací dalt amb açò de les maquinetes. Té el nas suat i les ulleres li tornen a relliscar.

“Molt bé, home, molt bé. ¿De manera que ara te’n vols anar al poble?”, li havia dit el senyor Corella des de darrere de la taula del despatx, bellugant sense parar l’enorme mostatxo gris com si rosegués un pinyol de pruna eternament dins la boca o es passés la llengua blanquinosa i ampla entre les dents i els llavis. El senyor Corella, sempre paternal, ple d’experiència i de bons consells, que tan bé s’havia portat sempre amb la mare. I tanmateix no el puc suportar, ni el moviment que fa de morros, ni quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]

El bou de foc, Joan Francesc Mira, ed. 3i4


1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]

c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]

d) Identifica i explica les marques de modalització que hi ha al text [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1.vaig per la faena: sorda o sonora?

2.pinyol: oberta o tancada?

3. genolls: oberta o tancada?

4 les he tornades a veure: sorda o sonora?

5. No tinc ganes: sorda o sonora?

b) Reescriu aquest fragment però canviant-ne l’eix temporal al de passat. Modifica

els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]: És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més.

c) Substitueix els sintagmes subratllats pel pronoms feble corresponent i assenyala’n la funció sintàctica.

1. Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie.

2. Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare.

3. Vaig per la faena.

4. No el puc suportar [...] quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]


3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a.1) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

a.2) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts] Cal triar-ne una.

b.1) Narra un trajecte d’un viatge en tren.

b.2) A partir del text, aventura hipótesis sobre Daniel i el lloc on es dirigeix.

. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]