28 de febrer, 2007

20 exàmens de les PAU per a Comentari de Text Valencià

A fi de disposar de més models de textos susceptibles de comentari incloem en aquesta entrada la resta d'exàmens que s'han fet servir des de juny de 1994 -data d'inici de les proves seguint el model LOGSE- per a l'anàlisi de text valencià. Heus ací, doncs, 20 models replegats en una pàgina web, a més dels set ja publicats en anteriors entrades que presentaven el model original de la prova. Amb aquests treballarem donant resposta a les quatre preguntes que planteja cada examen i en farem comentaris totals o parcials per a desenrotllar la sensibilitat i l'estil que un comentari obert com aquest requereix. A més, convé que els llegiu tots per a fer-vos-en bona idea de la varietat de textos i autors que s'han proposat al llarg d'aquests darrers tretze anys. Més endavant veurem les propostes concretes al voltant de tot el material que ara queda a les vostres mans.


  1. Juny de 1994
  2. Setembre de 1994
  3. Juny de 1995
  4. Setembre de 1995
  5. Juny de 1996
  6. Setembre de 1996
  7. Juny de 1997
  8. Setembre de 1997
  9. Juny de 1998
  10. Setembre de 1998
  11. Juny de 1999
  12. Setembre de 1999
  13. Juny de 2000
  14. Setembre de 2000
  15. Juny de 2001
  16. Setembre de 2001
  17. Juny de 2002
  18. Setembre de 2002
  19. Juny de 2003
  20. Setembre de 2003

12 de febrer, 2007

Comentaris de text elaborats per alumnes (I)

Per tal de començar a tenir models de comentaris de text elaborats per alumnes i/o professors, n'incloem alguns al voltant de dues proves del selectiu, de les quals oferim també el text original, ja presentat en entrades anteriors. Podeu descarregar-vos-les o imprimir-les per a observar amb atenció els punts que aborden en cada cas, l'estil, la puntuació que n'obtenen i els comentaris o correccions dels professors. Els dos últims textos són els originals de les dues entrades anteriors en aquest bloc. Així es facilita la seua impressió per a l'estudi dels arguments i l'esquema dels punts susceptibles de comentari.
Text de les PAU: Tecnologia (juny de 2002)
Text de les PAU: La intel·ligent no es casa (setembre de 2006)
Comentari d'alumnes a Tecnologia
Comentari d'alumnes a La intel·ligent no es casa
El text argumentatiu: classificació de les premisses i els arguments
Punts per analitzar un text expositivoargumentatiu

Aspectes per analitzar un text expositivoargumentatiu

-gènere textual
-àmbit d’ús
-finalitat o intenció comunicativa
-canal o mitjà
-codi
-variació lingüística
(dialecte geogràfic demostrat amb proves, dialecte social –si cal-, registre (amb exemples)
-veus del discurs (marques d’emissor i receptor, anàlisi del destinatari del text)
-temps i espai compartit o no amb el receptor. Este punt i l’anterior es refereix a la dixi.
-impersonalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-modalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-polifonia (altrament dit, intertextualitat o veus del discurs): citacions d’altres veus
-sobreentesos i pressuposicions: anàlisi de la informació implícita.
-anàlisi del títol (temàtic o remàtic / retòric) en relació amb el tema
-tema
-tesi
(en cas de textos argumentatius, localitzar-la i explicar-la)
-progressió temàtica (lineal, tema constant, temes derivats)
-estructura externa (constitució en paràgrafs)
-estructura interna i tipus de seqüències textuals: narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva, argumentativa, instructiva
-macroestructura o mapa conceptual de les idees abordades (resum bàsic del text)
-superestructura (resum detallat del contingut de cadascuna de les parts.)
-estratègies argumentatives: analítica, sintètica, enquadrada, paral·lela, dialèctica
-recursos argumentatius: exemples, analogies (comparacions), arguments d’autoritat, de quantitat, deductius (de causa i conseqüència), contraargumentacions (per refutació, per concessió a l’adversari); amb premisses que són: judicis de fet (fets, veritats, presumpcions) i judicis de valor (valors, jerarquies, tòpics), judicis ètics...
-diferència entre argumentació i persuasió (anàlisi de fal·làcies si ve al cas)
-mecanismes cohesius de referència gramatical: dixi (personal, social, espacial, temporal), anàfora pronominal, catàfora, el·lipsi, determinació, ús dels possessius i dels demostratius, correlació temporal
-mecanismes cohesius de referència lèxica: repetició del terme, sinonímia, relació de contrast (antonímia, complementarietat, reciprocitat), relació enciclopèdica de mots, procediments de condensació informativa (nominalitzacions, el·lipsi i anàfora), procediments d’ampliació explicativa (aposició, reformulació parafràsica, exemplificació, oració adjectiva explicativa o especificativa)
-figures retòriques comunes: metàfora, metonímia, comparació, ironia, hipèrbole, antítesi i paradoxa, etc.
-mecanismes de connexió: elements tipogràfics i connectors textuals (additius, disjuntius, contrastius i consecutius)
-estil: cohesionat (oracions llargues i sintaxi complexa) / estil segmentat (el contrari)

L'argumentació: les premisses i els arguments

Les premisses

Són la base de l’argumentació. Consisteixen en una preparació del raonament més que en el seu funcionament. Segons Perelman (1989) les premisses poden ser de diferent naturalesa:

Els fets: són dades procedents de l’observació –objectivables- convencionals, precises, limitades, de valor universal i no controvertit.
Les veritats: són sistemes complexos de fets, ja siguen teories científiques o concepcions filosòfiques i religioses que transcendeixen l’experiència.
Les presumpcions: són dades que, de la mateixa manera que els fets, gaudeixen de valor universal perquè estan vinculades al que és normal i versemblant, però sense l’adhesió extrema que aquells generen. El grau de versemblança dels enunciats pot ser posat en tela de judici.
Els valors: són dades a propòsit de les quals només s’aspira a l’adhesió de grups particulars, car possibiliten la comunió entre formes particulars d’actuar. Poden ser abstractes, com ara la justícia, la veritat, la lleialtat, Déu, etc. –útils en una argumentació crítica perquè no es refereixen a ningú en concret– o concrets, com ara Espanya, l’Església, un objecte, etc. Normalment, estos serveixen de base als abstractes i són característics de l’argumentació conservadora que tendim a considerar realista. En general, l’ús dels valors com a argument sol tenir una finalitat persuasiva.
Les jerarquies: s’estableixen per la intensitat d’adhesió a un valor en relació amb la intensitat amb què este s’adhereix a un altre. Açò determina entre els dos valors una jerarquia. Poden ser concrets (superioritat dels homes sobre els animals), abstractes (superioritat d’allò just sobre allò útil), o estar basades en la quantitat d’un mateix valor (és preferible una mica més de justícia que la injustícia).
Els llocs comuns o tòpics: Premisses de caràcter molt general. Serveixen de base als valors i les jerarquies i es poden veure repetits abastament en els arguments contra el vici, el luxe, la luxúria, la peresa, etc. Tot i que varien segons les èpoques, en realitat intervenen per a justificar moltes de les nostres preferències i eleccions. Hi ha tòpics de quantitat (la superioritat del que està admès per la majoria, el sentit comú, preferència per les coses probables, etc.), de qualitat (apareixen en l’argumentació quan es posa en tela de judici l’eficàcia del número o de l’opinió comuna tot fent incidència en allò original i únic), d’ordre i d’allò existent.

Els arguments

Són el pont o pas entre la dada o la premissa i la conclusió. Es constitueixen establint una relació d’associació o de dissociació entre dos idees. Les formes més comunes que adopten són:
Els exemples: Són fets que il·lustren i donen suport a una generalització i condueixen a la conclusió. Han de ser suficientment representatius i cal comprovar que no hi haja contraexemples del que es vol defensar. Una manera de contraargumentar és donar un exemple ad contrarium que debilite la tesi que ataquem.
Les analogies: Són maneres de relacionar dos o més termes, casos o exemples específics recolzant-se en alguna característica comuna o semblança fonamental per a l’argumentació.
L’autoritat: Està constituïda per testimonis fidedignes i cites de persones famoses o expertes conegudes que manifesten l’opinió sobre un tema. S’hi reforça la idea sostinguda i s’avança a possibles contraargumentacions. Per a ser rigorosos, cal que la cita continga tota la informació necessària.
Les causes: Són arguments que relacionen un fet amb la seua causa o amb la seua conseqüència. Els bons arguments no apel·len solament a la correlació d’A i B, també expliquen per què té sentit per a A causar B. Alerta amb el fet que la simple correlació no sempre estableix una relació de causa-efecte.
Les deduccions: Són arguments en què, correctament formulats, la veritat de les seues premisses garanteix la veritat de les seues conclusions, però s’han d’explicar i defensar bé les dues premisses que es gasten:
1.Modus ponens: Suposat que passa o es fa una cosa, s’aconsegueix una altra.
2.Modus tollens: Eliminant una possibilitat s’elimina una altra.
3.Silogisme hipotètic: Si passa o es dóna una cosa, aleshores succeïrà tal altra.
4.Silogisme disjuntiu: Tenim dos casos a triar, si no potser l’un per tant ha de ser l’altre.
5.Dilema: Tenim l’acceptació o no d’un cas. Si l’acceptem, aleshores tenim un tipus de conseqüència, si no l’acceptem, en tenim una altra de caràcter diferent. Per tant, atenguem-nos a una o l’altra conseqüències.

Per a ampliar convenientment el coneixement de l'argumentació, us emplacem que consulteu aquestes tres pàgines web en castellà que expliquen el següent:

1. Proyecto Cíceros - Tipologies textuals: l'argumentació
Tipus d'argumentació
Estructura externa
Estructura interna
Tècniques d'argumentació i refutació
Característiques lingüístiques
Decàleg per a elaborar un text argumentatiu

2. EL TEXT ARGUMENTATIU: ESTRUCTURES I TÈCNIQUES.
1. El text argumentatiu. Connexions amb el text expositiu.
2. Tipus d'arguments.
3. Estructures argumentatives.

3. Tipus d'arguments: segons la capacitat persuasiva, la funció, el contingut i la finalitat.