27 d’octubre, 2006

Agenda de l'excursió a Elx (30-10-2006)

Eixida de la parada d’autobús de l’insti: 8’30h.
Arribada al parc municipal d’Elx: 10’45h.

El grup 3V es dirigeix amb Carme i Empar al Molí del Reial (a l’altra banda del parc municipal d’Elx –a 4 minuts de la parada-) a veure el taller de la palma blanca on la professora Conchi farà durant quinze minuts una demostració dels treballs amb palma per al diumenge de rams.

La resta van amb Santiago i Toni directament a l’Hort de Sant Plàcid on es troba el Centre d’interpretació del palmerar.

11h-12h: Visita al centre d’interpretació del palmerar, audiovisuals i exposicions, horts, sèquies i partidors, zona de pic-nic. Allí entrarem de 25 en 25 a veure el museu i la resta espera esmorzant. Mentrestant arribarà l’últim grup del taller de palma blanca. (1€ inclòs)

12h-13h: Visita en grup a l’Hort del Cura: Jardí botànic privat de la ciutat d’Elx, amb gran quantitat d'espècies de palmeres i cactus. (1’60€ inclòs al viatge). Es troba enfront del centre d’interpretació anterior.

13h-14-h: Activitats diverses, entre les quals haureu de realitzar-ne una almenys. Es formaran grups. A les dos de la vesprada és possible que tanquen museus i exposicions:

-Passeig pels horts de palmeres amb cases tradicionals del camp d’Elx. 2 km. 45 minuts. El recorregut s’inicia i acaba al centre d’interpretació visitat. –Gratis-

-Al Centre de Congressos d’Elx (a cinc minuts de l’Hort del Cura), Exposició: “Les portes del Cel”. Presenta el “Misteri” o Festa d’Elx com a eix vertebrador per a realitzar un recorregut per la història i la cultura d’Elx.” –Gratis-

-A la Sala d’Exposicions de la CAM: “Iberia, Hispania, Spania: una mirada desde ILICI”, molt interessant per als amants de l’arqueologia ibera i romana. –Gratis-

-Llotja medieval – Ajuntament d’Elx: Exposició “La Sèquia Major: un patrimoni recuperat”. La recuperació de l’entorn natural és una fita important de la qual és testimoniatge esta exposició.
–Gratis-

-La Calaforra, torre defensiva almohade del segle XII (vora la Basílica de Santa Maria), exposició de pintura “Paisatges d’Elx”. Per als amants de l’art. –Gratis-

-14h-15h Dinar en el parc municipal d’Elx, a la Glorieta o en les places, bars i restaurants propers.

-15’15h primer torn d’entrada (autobús 1) al MAHE (Museu d’Arqueologia i Història d’Elx). –Gratis-
-15’30h segon torn d’entrada (autobús 2) al MAHE. L’entrada al museu es troba a un minut de l’oficina de turisme que està vora el parc municipal.
La visita consta de diverses sales amb material arqueològic i interactiu de l'època ibera, romana i musulmana, on s’exposa, al final del recorregut, la Dama d’Elx. Es poden fer fotos sense flash. Per a accedir a la sala de la Dama les cues són llargues, s’hi entra de 15 en 15, i només deixen tres minuts de temps per contemplar-la i fotografiar-la sense flash.

-16’30h-18’30h. Temps lliure per visitar la resta del centre antic i fer fotos i entrevistes, així com tornar a alguna exposició no visitada. Visites noves possibles: basílica de Santa Maria, Torre del campanar amb estupendes vistes sobre Elx (1€ en grup, inclòs), carrers comercials, Glorieta d’Elx, Centre de visitants al parc (a les 18h. audiovisual sobre Elx projectat sobre la cúpula, de 15 minuts), etc. Finalment ens farem foto de grup davant el gran mural de la dama d’Elx, vora l’oficina de turisme.

-18’30h. Eixida a València des del parc municipal. Arribada prevista a les 21’00 hores.

ACTIVITATS EN EQUIP (de 3 a 6 persones màxim) PER A COMPLETAR LA VISITA.

Per cada grup que es forme s’haurà de presentar:

1.- un xicotet àlbum fotogràfic (10 fotos seleccionades d’algun tema proposat);
2.- dos enquestes: a una persona de 14 a 18 anys i una altra a una persona major de 40 anys aproximadament (poden estar gravades en MP3 o transcrites per vosaltres);
3.- un breu resum (una plana de full o 15 + 15 línies en word) del que heu vist i aprés en dues de les visites que heu fet, ja siguen exposicions, museus, parcs, audiovisuals, demostració artesanal, recorreguts a peu, contacte amb la gent d’Elx, etc. Ací heu d’usar el registre més tècnic possible. No és vàlid copiar text dels fullets informatius que porteu. Us serveixen d'orientació. Preferim les vostres impressions i descobriments personals.

Heu de portar cada grup un bolígraf, una càmera fotogràfica i/o una gravadora MP3.

Orientacions per al treball escrit i per a l’àlbum fotogràfic:

1.Un dels museus o exposicions visitades a Elx, (de l’exterior i del contingut interior). (Pregunteu primer si es pot usar el flash).
2.Monuments, cases antigues, façanes i interiors d’esglésies, convents, etc.
3.El palmerar i l’artesania de la palma. Vocabulari de la palma i del seu cultiu. Els horts de palmeres. Les sèquies i els partidors. Les cases tradicionals del camp d’Elx.
4.Plantes, flors i arbres (principalment de l’Hort del Cura o del Parc Municipal).
5. ... un tema d’interès cultural, social, lingüístic que us haja interessat en la visita...

Orientacions per a l’entrevista al carrer:

Quan entrevisteu a la gent heu d’anotar les respostes en el full a banda o bé gravar-los en gravadora de cassette o de MP3 demanant-los permís en primer lloc.

En l’entrevista cal identificar-se: “Som Alumnes de l’Institut Joanot Martorell de València i volem conéixer de la gent d’Elx aspectes típics de la seua població. Podem fer-li (o fer-te) un qüestionari ràpid de 6 preguntes?”

Recordeu, una entrevista a un/a jove de 14 a 18 anys i una altra a un adult de més de 40 anys aproximadament que parlen en valencià.

1. Parla en valencià? (Quan us diguen sí, us presenteu i continueu l’entrevista.)

2. Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?
3. Què és el Misteri d’Elx? De què tracta?
4. Coneix alguna cançó tradicional d’Elx? Quina?
5. En què treballa principalment la gent d’Elx?
6. Quins són els plats i els menjars típics d’Elx?
7. Per què em recomanaria viure en esta ciutat?


Després de l’excursió, el grup que heu format ha de seleccionar el material per a presentar-lo imprés en fulls, en un CD o bé enviar-lo a este blog: fotos amb peu explicatiu, treball escrit i 2 entrevistes. Poseu-hi el nom dels components. El vostre treball en equip es valorarà fins a un punt més sobre la nota de l'avaluació, i alguns d'ells s'exposaran de forma voluntària en els panells de l'institut i en este blog. Termini de presentació : 10 de novembre.

18 d’octubre, 2006

Quadres i exercicis de sintaxi de l'oració composta


"Un està convençut que, fora d'alguns rudiments teòrics, la gramàtica s'aprén llegint i escrivint, i que aquell que arribe, per exemple, a llegir bé una pàgina, entonant bé les oracions i desentranyant amb la veu el contingut i la música de l'idioma, aquest sap sintaxi. Només aleshores, com una confirmació i un enriquiment d'allò que bàsicament ja se sap, arribarà la teoria a tenir un sentit i a millorar la competència lingüística de l'usuari".
Luis Landero. "El gramático a palos". El País, 14-12-1999 (traducció)


En la dura navegació entre la lectura, la producció escrita i la reflexió sobre la llengua, hi ha moments com ara els d'estos pròxims dies en què haurem d'aprofundir en tots els matisos que pot arribar a expressar un connector coordinant o subordinant i que caldrà manejar-los amb certa mestria. Per a practicar l'estudi de l'oració composta, heus ací cinc exercicis més que completaran els que ofereix el llibre de text. Bona digestió.

1.- Subratlla el nexe de cada oració composta i anota a la dreta si es tracta d’una coordinada (C), o subordinada (S). Assenyala si es tracta de substantives (Subs), o adverbials (Adv). Completa la classificació amb la funció sintàctica que tenen o la classe que són.

a. Com més s’investiga, més avança la ciència. -S. Adv. Comparativa
b. No m’agrada que arribes tard. -S. Subs. Subjecte
c. Vist que heu acabat, podeu eixir.
d. Qui canta els seus mals espanta.
e. No el perdonaré tret que no s’excuse.
f. El meu desig és que vingues a veure’m.
g. Este xic no és el que semblava.
h. No s’ha presentat a l’examen de por que el suspenguen.
i. No sé quan vindrà.
j. No canviarà l’oratge fins que arribe la primavera.
k. Sap orientar-se bé.
l. Canta tan malament que l’han fet fora de la coral.
m. Digueu-me si encara falta molt.
n. Per molt que li ho expliques, no t’ha d’entendre.
o. Dóna això a qui ho necessite.
p. Et recordes qui t’ho ha dit?
q. Podeu suprimir este mot sense que es perda el sentit.
r. Tinc el pressentiment que no vindran.
s. No ha menjat, ni tan sols ha begut durant hores.
t. És digne que li facen un monument.
u. Qui més, qui menys, tots estan implicats.
v. T’avindràs al fet que ell no tornarà més.
x. No em desagrada, més aviat em resulta estrany.
y. El pa és desitjat pel qui passa fam.
z. Per fi han venut el pis, així, s’han comprat una casa al camp.
1. Ells no volen anar de cap manera, amb tot, crec que anirien.
2. No em va malament, ans al contrari, m’agrada.
3. No solament ho va dir, sinó que ho va fer.
4. Ell estudiava mentre que jo escoltava música.
5. Quants esforços he fet per tal de comprar un cotxe.

2.- Tradueix al valencià esta oració composta:

"El coche con cuyo diseño trabajamos desde que nos lo encargaron tiene que ser muy original para que se venda antes de que acabe el año".


3. En quines d’estes oracions compostes és incorrecte l’ús de la preposició. Fes una creu al damunt de la preposició incorrecta, i refés tota l’oració correctament.
a. No t’adones de que hi ha perill?
b. Tinc sospites de que és culpable.
c. Està acostumat a que l’ajuden en tot.
d. M’agrada somiar amb el fet que em toca la loteria.
e. No sé de què parles.

4. Indica al costat de cada oració si és substantiva o adjectiva, si el nexe “que” és conjunció o relatiu, i en tercer lloc la funció sintàctica de la proposició subordinada substantiva o la funció sintàctica del relatiu “que”.
Em satisfà que sigues tan amic del meu fill.
Cada dia s’esforça més que els resultats siguen bons.
El meu germà està que se l’emporten els dimonis.
Tinc una pomera que regue cada mes.
La pel·li que tant us agradava l’han llevat del cine.


5. Agafant de l’exercici 1 de dalt les tres oracions compostes que s'indiquen, copia-les de nou canviant el connector per un altre d’equivalent.

Condicional:
Causal:
De temps:
Concessiva:

Perquè pugueu fer més pràctiques amb l'oració composta adjuntem ací baix un document amb tres models d'exàmens de sintaxi que tenen cadascú 50 ítems o respostes qualificables. El primer ja ha estat reproduït línies amunt. El segon document presenta dos quadres que abracen els connectors que formen les oracions subordinades (substantives, adjectives i adverbials) i les coordinades.
QUADRES DE LA SINTAXI DE L'ORACIÓ COMPOSTA >>>
EXERCICIS DE SINTAXI DE L'ORACIÓ COMPOSTA >>>
- - - - - - - - - 

P.S.  Reprenem els exercicis de l'oració composta elaborats en formularis de Google per tal de revisar el grau de reconeixement que cadascú té de les oracions coordinades, les subordinades substantives, adjectives i adverbials. 

Contesteu-los i pregunteu dubtes al vostre professor o professora. 

10 d’octubre, 2006

El resum d'un text: proposta d'exercici complementari


Un resum és una operació de reducció de la informació mínima fonamental. En esta operació un cert nombre de proposicions poden ser substituïdes per una macroproposició que incorpora o subsumeix la informació més detallada en un nivell global de generalització. El problema no rau tant en la detecció del tema -que esdevé fàcil- com ara en la selecció de la informació bàsica que l’autor pretén transmetre al text. Detectar els temes i els subtemes i relacionar-los de la forma com ho fa l’autor és una de les tasques importants per fer un bon resum.

EXERCICIS:

1.-Subratlla les incorreccions que trobes als textos resum de baix.
2.-Tot coneixent el text original del qual procedeixen estos resums, valora el text 2 i el 5 d’este full, pel que fa a la consecució de l’objectiu "resum de l'article «Epitafi del garrofer»."
3.-Tria un dels cinc textos i redacta’l de nou millorant-ne l’estil.


[TEXT 1] El text parla de el mal considerat que esta el garrofer y el compara amb altres arbres millor considerats. Per això a l’hora de buscar una bona ombra ningú va a refugiarse a altre arbre que no sigui el garrofer aunque fisicament sigui lleig les persones acudim a ell.
_______________________________________________________

[TEXT 2] Aquest text critica la poca consideració i el poc afecte que la gent li té al arbre del garrofer. Per a l’autor del text, aquest arbre és el més especial dels arbres, i en la Marina, on ell viu, és més valorat que els demés.
_______________________________________________________

[TEXT 3]L’autor d’aquest text fa una reivindicació del garrofer. Utilitza comparacions frent a dues abres més: l’olivera i l’ametler, per deixar clar l’igualtat de condicions. Els pocs elogis del garrofer fan una xicoteta discriminació, sens dubte, frent al rest.
No obstant, a la fi del text s’argumenten algunes de les qualitats i utilitats del garrofer.
_______________________________________________________

[TEXT 4] El text de Antoni Selva, argumenta raons per defendre el garrofer. Afirma que arbres com l’olivera i l’atmeler son mes bonicos, pero exposa i descriu les cualitats que poseis el garrofer, com el seu fruit que va donar de menjar en la guerra, la seua ombra (que es mes extensa que l’olivera i l’atmeler) i la seua utilitat per als camperols...
El problema que té es el recorde que dona a la gent de la guerra a causa de que van ser d’ell del que s’alimentaren
_______________________________________________________

[TEXT 5] Hi han molts elogis a l’olivera i a l’ametler i n’hi han motius per aixo, l’olivera te una bellessa molt simple i l’ametler quan floreix emergeix com un miracle. Pero al garrofer poques vegades se li han fet elogis. D’acord que es recordat amb horror per l’època de guerra i pels restrenyiments del seu fruit, pero te també moltes coses bones, la gent li te cert afecte, fa una ombra molt més espessa que l’olivera i l’ametler, els llauraors pengen la botija de les seues banques i quan un día de festa vols berenar o menjar-te una paella, l’obra del garrofer es la mitjor i no la de l’olivera, ni l’ametler, ni tampoc el pi.

06 d’octubre, 2006

La modalització i la dixi, la impersonalitat i la polifonia textuals.

El manual Text i Gramàtica: teoria i pràctica de la competència discursiva, les autores del qual són Maria Conca, Adela Costa, M.Josep Cuenca i Gemma Lluch, va aparéixer l'any 1998 a l'editorial Teide. S'ha de reconéixer que és un manual molt útil per ampliar i practicar les nocions per al comentari que es tracten a classe. Ací teniu, doncs, els resums de sengles capítols.
Hem considerat que pagava la pena deixar els primers apunts d'ampliació sobre l'adequació, la coherència i la cohesió textuals en este blog per tal com pot esdevenir la manera com tots compartim el material teòric i puguem fins i tot fer-hi consultes i preguntes de comprensió. Sense la pràctica amb textos reals on aplicar tanta classificació, este marc teòric aparenta ser una mica complicat. Això no obstant, cal donar-se temps per a entendre estos quatre apartats força importants de l'adequació. Aquests apunts són un extracte resumit d'algun capítol del llibre

LA MODALITZACIÓ
El concepte de modalització abraça una gamma extensa d'elements lingüístics i no lingüístics que vehiculen les actituds, creences, apreciacions, opinions i intencions de l'emissor respecte a l'enunciat. La modalització és, doncs, el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seua presència i, de vegades, també la del receptor. Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries, d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté.

Marques de modalització:

1. Fenòmens d'èmfasi: focalitzar, manifestar valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, sorpresa, etc. Típic de la llengua oral. Exemples: Ah! és ben interessant allò que expliques! La teua O-BLI-GA-CI-Ó és compartir amb mi les faenes de casa.
2. Les modalitats oracionals no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa) tenen funció modalitzadora. Exemples: Què vols? Vine cap a casa! És magnífic! Deu ser difícil d'aprovar. Desitge que ho faces bé.
3. Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa, afecte, menyspreu, etc. Solen ser els augmentatius, diminutius, pejoratius i superlatius. Exemples: homenet, ventijol, pardaliu, poetastre, veuarra, senzillíssim, redolent, superfàcil, arxisabut.
4. Elements lèxics de categoria gramatical diferent que tenen com a missió evidenciar els propòsits i les valoracions de l'emissor.
-Verbs performatius: felicitar, lamentar, opinar, criticar, etc.
-Verbs valoratius: responsabilitzar, solidaritzar, enganyar, meréixer, pretendre.
-Substantius valoratius: llàstima, admiració, lleialtat, noblesa, esperança, dolor.
-Adjectius valoratius: magnífic, sincer, perfecte, trist, rialler.
-Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, amb eficàcia...
-Alguns quantificadors: molt, poc, massa, gens, força, prou, bastant...
5. Les interjeccions: ah!, oh!, uf!, hurra!, ca!, carall!, òndia!, diantre!, llàstima!...
6. Les unitats fraseològiques: locucions, fórmules rutinàries i proverbis. Exemples: vaques flaques (escassesa), clar i net (transparent), sa i estalvi ( il·lès); per molts anys, i vosté que ho veja, ací pau i allà glòria, ja ho crec, clar que sí, ni de bon tros, paraula d'honor; el ruc callat, per savi és reputat; més val vestir sants que despullar borratxos.
7. Algunes figures retòriques, que no sols s'usen en literatura sinó també en la llengua oral, com ara la interrogació i l'exclamació retòriques, la metàfora, la hipèrbole, la comparació o la ironia. Exemples: Per què la vida és tan ingrata? Què he fet jo per a ser tan infeliç? Aquest xic és un ase, o, només li falta la cua per a ser un ase. Li ix foc pels ulls i serps per la boca, cada vegada que es posa així, tremole com una fulla (metàfores). La cara que fem quan dormim és involuntària. No se'ns ha de tenir en compte (ironia de Joan Fuster).
8. L'alternança de codi també pot manifestar en certs contextos una valoració del que es diu. Es tracta del canvi d'una llengua per una altra. Exemple: El molt imbècil em va dir: "Pues no sé de qué se queja". Em respon sempre: "Ego sum qui sum" i m'aguante.
LA DIXI PERSONAL
Parlem de dixi personal quan algun element de l’enunciat remet a les persones de l’enunciació, és a dir, a l’emissor o al receptor. Les marques lingüístiques de dixi personal són de tres tipus: pronoms personals (forts i febles) de 1a i 2a persona, morfemes verbals de 1a i 2a persona, possessius de 1a i 2a persona. Només en certes situacions on una tercera persona es troba en el context i l’emissor l’assenyala, poden utilitzar-se aquests pronoms dícticament: Vull parlar amb ella (assenyalant una dona).

Els pronoms de 1a i 2a persona del plural, i en correspondència els morfemes verbals i els possessius, poden presentar diversos valors discursius. Nosaltres (ens, -nos, nostre...) es un terme polisèmic i ambigu. S’esquematitza així:
Nosaltres = jo + 0 : majestàtic (reis) o de modèstia (en textos tècnics)
+ tu (+ tu...): inclusiu ─l’emissor implica el receptor. + ell (+ ell...): exclusiu ─l’emissor no compta amb el receptor.
+ tu + ell (+ tu + ell...): global ─pot incloure el receptor i d’altr.
+ tota la comunitat : universal.

La dixi social: les marques que específicament indiquen la relació entre els interlocutors es denominen díctics socials. Quan la relació és de distància, es requereix l’ús de fórmules de tractament formal: vosté, vós. Però hi ha altres marques no pronominals com l’ús del nom i el cognom, la utilització de títols com ara senyor/a, doctor, excel·lentíssim i magnífic senyor rector, president/a, etc. Si la relació és de proximitat, s’utilitza el tractament de tu i un s’adreça al receptor pel nom directament, no pel cognom: Hola Pep, sóc la Marta, etc. Aquestes formes poden considerar-se elements díctics, atès que remeten a les persones de l’enunciació, però es consideren una dixi diferent de la persona pel fet que no assenyalen directament els interlocutors, sinó el tipus de relació que hi ha entre ells.LA DIXI ESPACIAL
L’espai de l’enunciació és aquell que es determina des de la perspectiva dels interlocutors, és a dir, és el lloc on es produeix l’acte comunicatiu, i a partir del qual concebem la resta de llocs del discurs, per proximitat i per llunyania. Les marques díctiques d’espai són els demostratius espacials i els adverbis i locucions adverbials de lloc. Els demostratius espacials poden correspondre a tres classes gramaticals diferents: els determinants (aquest, aqueix, aquell, este, eixe, en aquesta ciutat, etc.), els pronoms neutres (açò, això, allò) i les proformes adverbials (ací, aquí, allí/allà).
LA DIXI TEMPORAL
El temps del discurs es pot considerar en tres moments: l’ara enunciatiu, l’abans d’ara i el després d’ara. Les marques que assenyalen aquesta temporalitat poden manifestar-se sota la forma d’adverbis temporals, sintagmes nominals amb demostratius o morfemes verbals. En el primer grup, incloem elements com avui, demà, ahir, ara, aquesta vesprada, dilluns, fa vuit dies, en un mes, enguany, l’any vinent... Els temps díctics són el present, el perfet i el futur d’indicatiu. No confonguem amb els elements anafòrics: el lendemà, l’any següent...
LA DIXI TEXTUAL
És l’ús d’una forma díctica que remet a un element aparegut al text, la qual, en aquest sentit, s’utilitza com a anafòrica: «Van dir que cal invertir en processos de reciclatge. Això no és nou / Aquesta idea no és nova.» El pronom díctic això i el demostratiu aquesta seguit del nom general idea reprenen el contingut semàntic de la frase anterior i alhora indiquen proximitat en el text, el text és identificat com un lloc, d’ací la funció díctica –i no fòrica.
LA IMPERSONALITAT
Hi ha molts textos en què no apareixen les marques díctiques de persona ─la presència dels interlocutors─ . Això ocorre quan l’emissor decideix no mostrar-se a través dels enunciats que construeix i tampoc no implica el receptor en el seu discurs. En aquest cas l’emissor es distancia del que diu i respecte a qui ho diu. Aleshores parlem de discurs «objectiu», caracteritzat per abundància d’estructures impersonals. Els exemples més significatius es donen en els anomenats textos científics, especialitzats i divulgatius. Les fórmules lingüístiques que anomenem fórmules d’impersonalització són principalment les següents:

Les construccions impersonals reflexes, oracions amb un subjecte genèric, que contenen el pronom es com a marca de subjecte indeterminat i apareixen sempre en 3a persona del singular: «Es parla constantment de la mala qualitat de determinats productes alimentaris, però no es fa res per tal de posar-hi remei.»
Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom, o amb sintagmes nominals de caràcter genèric com ara la gent, tothom, algú: «Algú podrà pensar que és bo fumar.»
Construccions esdevenimentals, que descriuen successos i no accions realitzades per algun subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver-hi, caldre, fer falta: «Hi va haver molta gent en la festa del meu aniversari.»
Construccions amb el verb semblar / parèixer: «Sembla que vindran avui.»
Interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 3a del plural, la 1a del plural o la 2a del singular o plural: «Truquen a la porta». «M’han posat una multa». «En valencià posem accent als mots esdruíxols». «Quan penses en estes coses, no pots fer més que tremolar». El caràcter indeterminat pot donar-se per ignorància de l’emissor, per indiferència, perquè se’l vol ocultar intencionadament o perquè es vol fer referència a un agent global.
Algunes construccions d’infinitiu el subjecte semàntic del qual s’interpreta com a genèric: «Cridar no ajuda gens a resoldre els problemes».
Les oracions passives produeixen un efecte paral·lel al de les impersonals: el fet de destacar l’objecte de l’acció verbal fa que es deixe en segon lloc o fins i tot s’obvie el subjecte lògic (l’agent). Aquesta equivalència es veu clara si comprovem la relació entre les oracions passives i la impersonal següents:
Les seues aptituds foren molt valorades (pel tribunal). O. Passiva.
Les seues aptituds es van valorar molt. O. Passiva reflexa.
Es va valorar molt les seues aptituds. O. Impersonal.
EL DISCURS CITAT I LA POLIFONIA: VEUS DEL DISCURS
Parlem de discurs citat quan l’emissor d’un enunciat incorpora explícitament un altre enunciat, el qual correspon a una altra veu, a un altre emissor previ. La presència d’aquesta veu o de diverses veus diferents de la de l’emissor s’assenyalen en el text mitjançant mecanismes diversos com és l’aparició d’un verb de locució (dir, declarar, afirmar, confessar...), les marques de subordinació substantiva o gràfiques, com les cometes i els dos punts:
a.- [Pere diu] Lluïsa em va va dir: «Demà no podré anar a classe.»
b.- [Pere diu] Lluïsa em va va dir que l’endemà no podria anar a classe.

L’operació d’incorporar paraules d’altri al propi discurs no consisteix tant a citar un enunciat, unes paraules, com a citar una enunciació, és a dir, una situació comunicativa pròpia i distinta de la situació enunciativa actual, amb els consegüents canvis.

El discurs citat és la manifestació més usual de la polifonia. Aquest concepte, d’abast més general que l’anterior, fa referència a la possibilitat d’advertir en alguns enunciats la presència d’una o altres veus diferents de la de l’emissor, tot i que no s’utilitzen marques gramaticals de citació per a identificar-les. En aquest cas, l’emissor pot citar frases, expressions, proverbis, refranys, eslògans publicitaris, fragments literaris, fílmics o televisius, frases àmpliament conegudes de personatges públics que pressuposa que coneix el receptor:
A: ─Desitja’m sort.
B: ─ Ei, que la força t’acompanye.
B2: ─(Com diuen les forces del bé de La guerra de les Galàxies, que la força t’acompanye).
En aquest exemple, no només se citen unes paraules, sinó tota una situació d’enunciació com l’explicada en la possible intervenció del parèntesi anterior.

Cal distingir el subjecte parlant del locutor d’un enunciat. El primer fa el paper de productor de l’enunciat; el segon correspon a la instància que assumeix la responsabilitat de l’acte de parla. La finalitat d’usar la polifonia als textos és d’assumir el que altres diuen, la de qüestionar o matisar les afirmacions d’altres i fins i tot la d’allunyar-se o desqualificar les afirmacions que s’incorporen al text polifònic. Més exemples:
─Em moriré, em morié, em moriré... Quina llàstima! (per a mi, sobretot)
(Joan Fuster, Consells proverbis i insolències)
En aquesta enunciació en eco (quan un interlocutor reprén una expressió d’un altre participant en la interacció, la repeteix o la parafraseja) respecte a una màxima general que ens recorda la nostra condició mortal, Fuster no nega el contingut de la màxima, però escenifica en el seu aforisme una acceptació merament resignada, i expressa tot seguit la seua actitud de disgust envers aquesta constatació. La dissociació entre “subjecte parlant” i “locutor” es representa ací per procediments subtils que, en el marc d’un microtext literari com és l’aforisme, insinuen la duplicitat enunciativa que és una de les claus de la ironia fusteriana.
- - - - - - - - 
Documents d'ampliació i pràctica, descarregables des d'aquests enllaços:
  1. Les propietats del text: l'adequació. (4 fulls)
  2. Les veus del discurs: polifonia i intertextualitat. (1 full)
  3. Introducció al concepte de dixi textual (1 full)
  4. La dixi: persona, espai, temps i text. (1 full)
  5. La modalització. (1 full)
  6. La impersonalitat. (1 full)
  7. Fulls d'exercicis per a practicar el reconeixement de l'adequació textual: (1)(2)(3) i (4)
  8. Respostes de la pràctica amb l'exercici (3) en una presentació.

05 d’octubre, 2006

L'INGENU de Voltaire: Un conte "detergent".

Arriba el moment de començar la lectura proposada de L'Ingenu, conte voltairià escrit quan l'autor tenia 73 anys. Com explica la introducció, aquest és un magnífic exemple de la voluntat de l'escriptor per demostrar que hi ha una moral universal, que la raó i la tolerància sempre donaran millors resultats que els dogmes i l'autoritat arbitrària i, finalment, que el temps ho cura tot.
Per tal de preparar l'examen de lectura del 3 de novembre, us convide a llegir les propostes didàctiques que apareixen a la pàgina 140 i posteriors i desenrotllar ací, al blog en l'apartat de comentaris a esta entrada, alguna de les qüestions que se us proposa al llibre. Un altre suggeriment és que extragueu de la lectura un parell de sentències, afirmacions, reflexions o diàlegs que més us hagen cridat l'atenció (com els exemples que podeu enllaçar) i que els comenteu. No oblideu introduir el punt o els punts que penseu abordar i desplegar-los breument i de manera fonamentada. L'extensió aproximada del vostre escrit girarà al voltant de les quinze línies en un full escrit en word prèviament. Només quan hàgeu revisat el vostre text i n'hàgeu fet les correccions oportunes, podreu publicar-lo ací. El termini de participació en aquesta entrada acaba el dia de l'examen. Mentrestant, els vostres escrits al blog us serviran per a contrastar les diverses opinions i les investigacions dels companys, les quals enriquiran la vostra lectura. Si voleu entrar en discussió o polèmica amb algun escrit d'altre company, no dubteu a fer-ho. "Demà, més".