05 d’octubre, 2006

L'INGENU de Voltaire: Un conte "detergent".

Arriba el moment de començar la lectura proposada de L'Ingenu, conte voltairià escrit quan l'autor tenia 73 anys. Com explica la introducció, aquest és un magnífic exemple de la voluntat de l'escriptor per demostrar que hi ha una moral universal, que la raó i la tolerància sempre donaran millors resultats que els dogmes i l'autoritat arbitrària i, finalment, que el temps ho cura tot.
Per tal de preparar l'examen de lectura del 3 de novembre, us convide a llegir les propostes didàctiques que apareixen a la pàgina 140 i posteriors i desenrotllar ací, al blog en l'apartat de comentaris a esta entrada, alguna de les qüestions que se us proposa al llibre. Un altre suggeriment és que extragueu de la lectura un parell de sentències, afirmacions, reflexions o diàlegs que més us hagen cridat l'atenció (com els exemples que podeu enllaçar) i que els comenteu. No oblideu introduir el punt o els punts que penseu abordar i desplegar-los breument i de manera fonamentada. L'extensió aproximada del vostre escrit girarà al voltant de les quinze línies en un full escrit en word prèviament. Només quan hàgeu revisat el vostre text i n'hàgeu fet les correccions oportunes, podreu publicar-lo ací. El termini de participació en aquesta entrada acaba el dia de l'examen. Mentrestant, els vostres escrits al blog us serviran per a contrastar les diverses opinions i les investigacions dels companys, les quals enriquiran la vostra lectura. Si voleu entrar en discussió o polèmica amb algun escrit d'altre company, no dubteu a fer-ho. "Demà, més".

22 comentaris:

Anònim ha dit...

Un dels capítols que més m’ha agradat del llibre és precisament aquell en què l’acció principal es deté, l’XI, “Com l’Ingenu cultivava la seua intel•ligència”. Descriu un període injust per a la vida d’Hèrcules, la seua llarga estada en presó. Lluny d’afonar-se davant l’infortuni, el protagonista –així ho conta el narrador omniscient- en trau profit perquè “La lectura dignifica l’ànima i un amic instruït la consola”. El captiu gaudeix d’estos dos avantatges.

El tema que comença a abordar i del qual es va fent preguntes és la història antiga. Ací Voltaire palesa el seu pensament mitjançant els comentaris de l’Huron, dos dels quals són força poderosos: “La veritat resplendeix amb llum pròpia i els esperits no s’il•luminen amb les flames del suplici” –axioma contrari al catolicisme regnant de l’època- i “Tremole de pensar que m’he dedicat a fortificar laboriosament uns quants prejudicis” –pensa Gordon, el company de cel•la i home culte, quan es compara amb el sentit comú natural del jove quasi salvatge.

Els tres fragments extrets del capítol em duen a considerar que Voltaire proposa que siguem persones instruïdes per mitjà de la lectura, dels amics del raonament i de la raó, de la posada en qüestió de moltes idees i de la detecció dels nostres prejudicis, a fi d’evitar el suplici personal i donar llum a la veritat que ens puga alliberar: un pensament “detergent”, com diria Fuster, per a totes les èpoques. (Toni de la T.)

Anònim ha dit...

Una de les coses que em cridà l’atenció del llibre va ser quan l’Ingenu, que al principi no era catòlic, canvia completament en descobrir que era nebot de la senyoreta de Kerkabon y del prior. No havia llegit la bíblia i el seu oncle li dona un llibre, aleshores decideix convertir-se començant per la circumcició sense saber que en l’actualitat ja no es feia, però ell estava decidit. Finalment el van convéncer perque es batejara com tot el món feia i ell ho va aceptar. Però el dia del batejament, tots estaven esperant-lo pensant que havia tornat a Anglaterra ja que tardava molt, i van eixir a buscar-lo. El van trobar en el riu, nuet i tombat esperant a que el batejaren, pensant-se que era així com es feia ja que en el llibre ho explicava d’eixa manera i l’unica persona que va poder convencer-lo per que ho fera com tothom va ser la senyoreta de Saint Yves. (El que es fa per amor)

Laura 22c

Anònim ha dit...

El que més m'ha cridat l'atenció d'este llibre és la manera en què exposa com les persones menys cultes solen tindre la capacitat de solucionar els problemes del món, ja que, al no entendre el funcionament del món, simplifiquen les coses i no li donen tantes voltes als assumptes. Fan el que millor els pareix, sense importar-los les lleis, ni el que els altres pensen d'ells.

L'exemple més clar d'açò és com, l'ingenu, parlarà amb els anglesos quan ells es disposen a atacar Bretanya, confiant que ha d'haver-hi un mal entés, ja que els anglesos que ell ha conegut no són males persones. D'esta manera intenta solucionar el problema, sense haver de lluitar, cosa que no aconseguix. Un altre clar exemple és quan diu que el no necessita l'autorització de ningú per a casar-se, excepte la de la seua amada, ja que cada u és amo dels seus sentiments.

També m'ha agradat la comparació que fa entre els països mes desenvolupats i els menys desenvolupats, ja que pareix que com més cultura hi ha en un país, menys conscienciada està la gent sobre el que realment importa: l'amor, l'honor…


Jesus 22-C

Anònim ha dit...

Per a comenÇar crec que es un libre molt entretingut.Peró no estic gens a favor que´L'Ingenu tinga que ser batejat per obligació dels seus oncles i de la resta de gent del poble.Aço tindria que ser una cosa voluntaria.A mes no tendrien que ferlo llegir la biblia.
No se perque no pot casarse amb la dona que el ama tan sols perque ha sigut la segua madrina.Per la resta veig que es un llibre molt entretingut i que quan comences a llegirlo no pares fins que no has terminat.Altra ventaja es que es llig molt ràpid i que té un vocabulari poc complicat d'entendre.A més es un llibre amb poques fulles i amb una lletra mes o menys grand i que porta dibuixos.
Per altra banda quan pala de les llengües tant del francés com del anglés i del huron no dicrimina ninguna d'elles cosa que m'agradat perque ninguna llengua es més que altra que s'utilitze més o menys es altra cosa.
Per concluir espere que els altres llibres que tenim que llegir siguen açi de breus i de entretinguts.


LOLI ALCAIDE
HERRERA 22-C

Anònim ha dit...

En primer lloc he de dir que aquesta lectura m'ha semblat prou interessant. Resulta curiós com l'autor ens conta la història d'un personatge convertint-lo en l'exemplificació antònima de la societat en la que es troba, que no és sinó un món de injusticies i de prejudicis en el qual les persones més ingenues arriben a ser les menys afavorides per part de la humanitat.

Així, rere un fons crític, es desenvolupa el camí d'un home anomenat l'Ingenu que serà l'encarregat de mostrar-nos com la seua ment ingenua s'instrueix com a conseqüència dels fets que viu durant part de l'obra, sense oblidar que aquests fets o successos són el reflexe de les hipòcrites convencions socials. Per a arribar a aquesta conclusió m'he basat en els capítols VIII i IX del llibre, en els quals l'Ingenu és empresonat després d'haver estat acusat de simpatitzar amb els hugonots i de criticar la conducta dels jesuïtes, i tot per voler canviar les coses.

Un altre exemple d'aquesta hipocresia l´he trobat en el capítol XVI, en el qual, la senyoreta Saint-Yves consulta al pare Totatots per tal de decidir-se en les proposicions que li ha fet Saint-Pouange. El pare, després d'escoltar-la i sense saber qui era l'home de les propostes, acusa a l'home de pecador i assegura que es tractarà d'un jansenista (clar exemple de prejudici). Però al saber que es referia a Saint Pouange canvia d'opinió i el defensa diguent que és un bon cristià i que mai faria aquest tipus de propostes.

Per tant la meua opinió respecte aquest llibre és que l'autor ha aconseguit plasmar les seues idees, tant socials com morals i ètiques, descrivint la vida d'un personatge que representa l'optimisme per canviar i millorar la societat.

Marta Martínez Rubio 22-C

Anònim ha dit...

Una vegada llegit l’Ingenu, he de dir que és un llibre que invita a raonar i reflexionar. Si haguera de parlar de alguna cosa que m’haja cridat l’atenció d’aquest conte, és sens dubte la gran comparació que he vist en ell.

El llibre ens mostra tal i com diu el títol, la ingenuitat d’una persona totalment pura i “salvatge” que ha crescut i s’ha desenvolupat moralment fora de cap societat amb ideals, classes, i normes socials.

L’altra part de la comparació és el fet que quan l’Ingenu arriba a França es troba amb un altre món. Es troba en una societat que es basa en les apariències, en una societat en que la gent viu amb creençes, normes, i molt de conformisme. Però a la mateixa vegada, el desenvolupament cultural i intelectual es molt major, fet que queda visible en el període de tancament de l’Ingenu, en que es desenvolupa filosoficament parlant gracies a la gran quantitat de llibres llegits.

Aquesta comparació de la que estic parlant, queda molt bé exemplificada en els capítols III i IV, quan l’Ingenu es convertix al Cristianisme i es bateja per petició dels seus oncles. Este procediment es fa difícil en l’enteniment de l’Ingenu, ja que no és capaç de comprendre moltes coses que es diuen, es fan, i es deixen de fer sense cap explicació aparent.

Sergio Sánchez Lacalle. 22 C

Anònim ha dit...

Començaré per dir que aquest llibre m’ha agradar molt, ja que combina la ingenuïtat de l´Huron al començament de l’obra, mostrant el seu bon cor i les seues facultats per a dir i expressar allò que pensa sense cap remordiment i també com va evolucionant e instruint la seua intel·ligència per al món que l’envolta; i la seua ànima lliure, que l’inspira confiança a l’hora de fer allò que l’hi dicta la seua consciència o aquelles lleis que ell pensa que son les que tots deurien de respectar i seguir: les lleis de la natura. Per a mi també es curiós la forma en que l’autor presenta la situació de l’Ingenu: com el seu bon cor es veu desconcertat per la crueltat i el propi interès de la gent, condemnant la seua ànima durant tota la seua estada a França a sofrir penúries darrere d’altres penúries per culpa de la cruel e hipòcrita societat humana.

Els capítols que més m’han agradat han sigut els capítols X, XI i XII; que jo els envoltaré solament en un, ja que tots es desenvolupen a la presó on es troba l´Huron. Ma commogut molt la l’amistat que naix entre Hèrcules l’Ingenu i el seu company de cel·la, Gordon. Aquesta amistat es causant de la situació en la que es troben: potser tots dos pensen totalment forma diferent, potser un no pertany a cap religió o es guie per lleis elementals i l’altre siga extremista d’una religió; però la soledat que comparteixen, la necessitat de compartir els seus temor i pensament es tan forta, que arriba a unir a aquestos dos personatges més que a un pare i a un fill. Fins i tot aquesta simbòlica amistat arriba a canviar Gordon i la seua manera de veure les coses, i l’Ingenu perfecciona la seua intel·ligència i d’eixa de ser l’Ingenu que era abans per a ser un home perfectament preparat per a enfrontar-se a la vida.

Per al meu punt de vista, a través d’aquesta obra Voltaire ens invita a utilitzar la intel·ligència per damunt de tot, a raonar i a ser tolerant cap a tots el diferents pensaments, ja que cada persona som un diferent món, i cada mon deu ser respectat encara que no pugi ser entès. I encara que l’Ingenu a viscut sofrint totes los penúries possibles, Voltaire ens mostra que em de ser optimistes por damunt de tot i tenir un somni, ja que sense cap somni, la nostra raó de viure i existir no te cap sentit.

DIEGO FUENTES GARCÍA 22-C

Anònim ha dit...

L’Ingenu, Voltaire

La part que més m’ha agradat és aquella en la que la senyoreta de Saint-Yves lluita amb totes les seues forces per tal de salvar el seu estimat de la presó de la Bastilla.
A ella l’havien encarcelada en un convent, però semblava més una presó, però, el dia de la seua boda amb el fill del batle, aconseguí fugir cap a Versalles.

És en aquest lloc on es veu el gran amor, el profund sentiment que la senyoreta sentia per l’Ingenu. Per això, en arribar a París, el cosí favorit de monsenyor Louvois, el senyor de Saint-Pouange, li digué a ella que si volia de veres alliberar el seu estimat tenia que fer l’amor amb ell.
Ella ho va pensar bastant, però finalmente decidí que si realment volia estar al costat de l’Ingenu, havia de fer el que aquest home li demanava. Així que, fent de tripes cor ho va fer i ell complí la seua promesa. Alliberà l’huron.

En canvi, la senyoreta de Saint-Yves, encara que havia tret el seu estimat de la Bastilla no es sentia bé pel que havia fet. No tenia la conciència tranquil.la després de l’ocorregut amb el senyor de Saint-Pouange.
Finalment es posà malalta i morí confesant el que havia fet.

M’ha agradat molt aquesta part perquè es demostra que el poder de l’amor traspassa fronteres i és capaç de fer que una persona arrisque la seua vida per salvar una altra, com va fer la senyoreta de Saint-Yves amb l'Ingenu.

Patricia Prieto Moreno 22-C

Anònim ha dit...

Després d'haver llegit l'Ingenu he de dir que es un llibre el qual l'autor plasma molt bé les seues idees. L'autor enfoca el personatge principal incapaç d'entendre els prejudicis,la societat hipòcrita, ja que s'ha criat en una societat sense cap prejudici, ideals, lleis...

Un dels capítols que més m'agradat ha sigut l'XIII, quan la senyoreta Saint-Yves marxa cap a Versalles i es plasma l'evolució de la seua personalitat(que es marxa pel grandíssim amor que li té a l'Ingenu), i per la societat hipòcrita del moment on té que demanar consell a un jesuïta. Al que li conta que un secretari l'ha dit que a canvi dels serveis que vol que li proporcione, ell li donarà el permís perque ixca de la pressó el seu "marit". Ell indignat per les paraules de Sant-Yves diu que eixe deu ser un miserable, cosa que canvia quan li diu que es tracta de Saint-Pounange.
En aquest moment es on es reflexa clarament la societat hipòcrita d'aquest moment, que constantment plasma l'autor.

M'ha aparegut un llibre molt interessant, és un llibre que es basa en el continu reflexionament.

Anònim ha dit...

Aquest llibre m´agradat molt.És una lectura molt divertida i entretingunda.Yo destacaria d´aquest llibre el seu final.L´Ingenu es empresonant, i a partir d´ací, comença la meua sorpresa.Lluny de caure en el pesimisme a la presó,Hèrcules es fa amic íntim de Gordon i a dintre de la càrcel, comença a cultivar la seva intel.ligència intentant buscar la perfecció moral.Tot el temps passant a la càrcel amb el seu company Gordon,fa que l´huron millore y perfeccione el seu raonament, la seva tolerància,etc.Y és per això(i arrivem a la part que més m´ha impactat perquè no m´ho imaginava), que l´Ingenu es capaç de superar amb el temps la mort de la seva estimada.

Segons Voltaire, el temps ho cura tot gràcies a que hi ha una moral universal que sempre donara millors resultats que els dogmes y l´autoritat arbitràtia, como queda reflectit en L´Ingenu.

Anònim ha dit...

En primer lloc vull dir que aquest llibre m´ha agradat, però no com altres d´altres anys. Desde el meu punt de vista està bé estructurat, lùnic que le faltaría sería saber alguna cosa més de la vida de L´Ingenu, es a dir, que l´autor podría haber ficat algun capìtol més abans del seu primer, contant-nos com li anava la vida al protagonista avans d´arribar al "priorat de la Muntanya". Així sabríem més sobre ell i ens situaríem millor per a encarar el desenllaç.
També he de dir que en algunes parts d´alguns capítols m´he perdut en el plà filosófic i moral, concretament quan el protagonista encercla les idees principals dels llibres que comença a llegir a la càrcel induit per Gordon.
M´agradaría a la vegada també el masclisme produït a aquesta època reflectit al soborn sexual que es veu sometida la senyoreta de Saint-Yves per part del senyor de Saint-Pouange ( I això, que era molt religiós, anava a confesar-se...) per a salvar de la càrcel al seu amant .
En resum, és un llibre que no està mal. La seua lectura es medianament ràpida i la seua extensió es corta. Es llig fàcilment i es comprén molt bè gàcies a la claretat i estructura del text. Espere que durant el curs pugam llegir llibres de la qualitat d´aquest o, si pot ser, millor.

Eduardo Pérez 22-C

Anònim ha dit...

Dos dels capítols que més m’han cridat l’atenció d’aquest llibre anomenat L’INGENU han sigut precisament aquells en què l’acció es desenvolupa en les seguents escenes: XI “Com l’ingenu cultivava la seua intel•ligència”.
On podem destacar les idees més importants, en aquest cas, la lectura dignifica l’ànima i un amic instruit la consola, el captiu gaudeix d’estos dos avantages i així l’ingenu fa una comparació, puix que es sent temptat a creure en les metamorfosis perquè s’ha transformat de bèstia en home.
D’altra banda en l’escena o capítol seguent, XII “Què pensa de les obres teatrals” destaquem l’enumeració de les obres que tenien els dos captius, aleshores hi havia poemaris, traduccions de tragèdies gregues i algunes peces del teatre francés. I a més esmenta algunes obres teatrals amb títols com Taruf, Ifigènia, Dos coloms, Rodoguna, entre altres.
D’eixa manera l’autor, en aquest cas, Voltaire en els capítols anterios ens incita o ens proposa a què seguim persones instruïdes per mitjà de la lectura i a un procés de culturisme desnvolupat per mijà de la lectura de llibres que han sigut importants desde el nostre pasta fins al present.

EVA MONTOYA MALUENDA 22-A

Anònim ha dit...

Per a comenÇar, el llibre no està malament, ja que es breu, te dibuixos y l´argument es molt entretingut, per totes les aventures: s´enamora, li posen a presò, després va morir la persona a qui estima,...

La part que més m´agradat es quan la dona a qui estima l´Ingenu, va caure enferma i va morir, perquè m´ha fet sentir una sensació de llàstima, com si estiguera davant del moment eixe. Es estrany ja que mai havia sentit alguna cosa pareguda. Crec que ho he sentit perquè està molt be expresat, les paraules que utilitza l´autor son les correctes.

La part que no m´agrada gens, es quan esta l´Ingenu amb Gordon a la presó. No m´agrada les conversacions que te amb ell. Es una part del llibre molt aburrida, no ho se, gairebé va ser per el tema de conversa que tenen, no m´agrada aixó.
Aquesta part se m´ha fet un poquet aborrida.

En general, el llibre està molt be; ha sigut un dels pocs llibres que m´agradat.

Anònim ha dit...

Per a comenÇar, el llibre no està malament, ja que es breu, te dibuixos y l´argument es molt entretingut, per totes les aventures: s´enamora, li posen a presò, després va morir la persona a qui estima,...

La part que més m´agradat es quan la dona a qui estima l´Ingenu, va caure enferma i va morir, perquè m´ha fet sentir una sensació de llàstima, com si estiguera davant del moment eixe. Es estrany ja que mai havia sentit alguna cosa pareguda. Crec que ho he sentit perquè està molt be expresat, les paraules que utilitza l´autor son les correctes.

La part que no m´agrada gens, es quan esta l´Ingenu amb Gordon a la presó. No m´agrada les conversacions que te amb ell. Es una part del llibre molt aburrida, no ho se, gairebé va ser per el tema de conversa que tenen, no m´agrada aixó.
Aquesta part se m´ha fet un poquet aborrida.

En general, el llibre està molt be; ha sigut un dels pocs llibres que m´agradat.


MÓNICA ABELLAN, 22C

Anònim ha dit...

El llibre esta bé,es entretingut amb el problemes que li succeixen,quan el troben i averiguen que es el nebot de la senyoreta de Kerkabon per un colgant que portava,quan el fiquen a la pressó,quan la seua amant li torna la llibertat,pero sense dubte el capitol que mes ma impresionat a sigut l'ultim.
Quan ja pensava que anava a acabar be la novel·la,Saint-Yves cau enferma i mor.I L'ingenu es vol vengar y vol matar a Saint-Pouange perque ell la causat la mort.Transcurreix el temps molt prompte en la novel·la i es fa militar.
No m'esperaba que la novel·la acabara amb la mort de la dona del protagonista,pero el contingut del llibre esta bé,m'agradat.

SERGIO MARTINEZ 22-T

Juan Carlos Perez DIaz ha dit...

Aquest llibre que he regit es un clar exemple d’una persona que lluita per la seua vida. L’Ingenu per a mi clarament es una persona amb les idees clares i vol amb el seu pensament incidir en el pensament de les persones que l’envolten.
Es veu clarament els distints pensaments que hi han. L’Ingenu es una persona mes lliberal que no creu en totes aquelles tonteries de l’època com que no es podies casar amb una persona si no estaven d’acords els demés. Açò es el que me ha impactat, sobre el pensament que tenien en el segle XVIII.
Pense que l’anomenaven Hèrcules perquè lluitava contra tot el que s’imposara en el seu camí. Un clar exemple es la lluita per recuperar a l’amor de su vida, que per mes el deien el demés ell seguia intentant casar-se amb ella.
Es veu clarament en tota l’obra que el títol d’aquest llibre es el mes apropiat, perquè es nota l’actitud de l’Huron respecte als demés. Es creu tot el que li diuen i a pesar dels seus pensament moltes vegades quan intenten que l’Huron entren en raó al final acaben conseguint-lo, menys quan li diuen que no pot casarse amb la seua amada.

Juan Carlos Perez Diaz ha dit...

Aquest llibre que he regit es un clar exemple d’una persona que lluita per la seua vida. L’Ingenu per a mi clarament es una persona amb les idees clares i vol amb el seu pensament incidir en el pensament de les persones que l’envolten.
Es veu clarament els distints pensaments que hi han. L’Ingenu es una persona mes lliberal que no creu en totes aquelles tonteries de l’època com que no es podies casar amb una persona si no estaven d’acords els demés. Açò es el que me ha impactat, sobre el pensament que tenien en el segle XVIII.
Pense que l’anomenaven Hèrcules perquè lluitava contra tot el que s’imposara en el seu camí. Un clar exemple es la lluita per recuperar a l’amor de su vida, que per mes el deien el demés ell seguia intentant casar-se amb ella.
Es veu clarament en tota l’obra que el títol d’aquest llibre es el mes apropiat, perquè es nota l’actitud de l’Huron respecte als demés. Es creu tot el que li diuen i a pesar dels seus pensament moltes vegades quan intenten que l’Huron entren en raó al final acaben conseguint-lo, menys quan li diuen que no pot casarse amb la seua amada.

Anònim ha dit...

El llibre està bastant bé, ja que és breu, no es fa pessada la lectura i es curt.

En la meua opinió el llibre és interessant perque es curiós com una persona amb menys cultura, té una forma tan curiosa de pensar, una forma de pensar molt més humana i clara que aquell que s’ha pasat la vida llegint i veu el mon d’una determinada manera.

El llibre està entretingut però el final no m’agradat perque Saint-Yves després de tot el que passa i fa per tal que el seu amant siga alliberat de la pressó, no es capaç d’aguantar la culpa y mor, per una part puc entendre que amb la consciència bruta no es vui bé pero ja hauria pogut parlar amb ell per tal de sentir-se millor o per olvidar-se’n del tema, encara que vuire amb aquesta culpa no deu ser molt millor, m’ha donat un poquet de llàstima que es mora, perque el pobre ingenu amb el que la volia i ara que per fi podrien estar junts. Per una part ara té a Gordon que s’ha convertit en un gran amic, li han convertit en oficial, pero jo crec que aixó no és res comprarat amb que Saint-Yves estiguera amb ell.

Andrea Nieto-Sandoval 22T

Anònim ha dit...

“L’Ingenu” de Voltaire, m’aparegut un llibre molt interessant, d’una lectura ràpida i entretinguda, i he de dir que m’agradat molt ja que és un llibre que invita molt a la reflexiò durant i després de la lectura.

Per això una de les parts que més m’agradat i que voldria destacar és quan Saint-Yves deixant plantat el seu pretendent,el fill del batle,i fugix a soles i se’n va fins a Versalles per a salvar el seu vertader amor però quan arriva a Versalles es troba amb moltes dificultats fins que consegueix parlar amb el senyor de Saint-Pouange i aquest li diu que el seu amor serà lliure si és seua per una nit. Aleshores Saint-Yves té que prendre una decisió molt important per a ella,té dues opcions salvar el seu amor i futur marit però deshonrant-se así mateixa per a tota la vida o bé no salvar el seu marit i deixar-lo morir a la presó.

I finalment Saint-Yves preferix salvar al seu amor perdent la seu honra com a conseqüència.Una decisió molt valent i que demostra el gran amor que sentia per l’Ingenu,ja que en aquella època l’honra era molt important.

Jose San Andrés Marco 22-C

Anònim ha dit...

Aquest llibre em pareix molt entretingut de llegir per la seua facilitat a l'hora de comprende'l i de seguir la història a més a més de fer q penses y reflexiones sobre les injusticies aparegudes a l'argument.

Crec que d'aquest llibre podem extraure que pero moly salvatge que siga una persona no vol dir que no es puga convertir en una persona de gran intelecte.A més també es veu clar una al·lusió a la corrupció que poden sofrir les persones per bondadoses que siguen.

En la meua opinió aquest llibre es mereixia una final millor i no que finalitzara amb la mort de l'amada de l'Ingenu amb tot el que habia lluitat per tindre una vida junt al seu amor.Voltaire acaba l'obra intentant que el final no siga tan tragit solucionant la vida a Gordon, a l'Ingenu i als seus familiars encara que no crec que aixó siga suficient comparat amb el sofriment d'una vida sense Saint-Yves.

Dani Domínguez Aguilar 22T

Toni de la Torre ha dit...

Doncs, bé. Acabe de revisar l'allau d'opinions sobre el llibre de L'ingenu que heu deixat fins a altes hores de la matinada. M'han semblat instructives per a captar les vostres interpretacions de l'obra. Estos dies en faré algun comentari per escrit. Ara és tard. Gràcies per aportar estes línies.

Anònim ha dit...

Després de llegirme el llibre, per a mi el que més m'ha impactat ha sigut l’amor que hi havia entre l’Ingenu i la senyoreta Saint-Yves.

Primer demostra el seu amor Hércules, que va fer oids sords a tots els que li deien que per a batejarlo no feia falta que fora dins del riu, i que eixira per a ser batejat en l’esglesia. En canvi quand va arrivar la senyoreta Saint-Yves i li va demanar que iexira per a ser batejat el va eixir a la primera.

Més tard el demostra la senyoreta Saint-Yves, que va jugarse la vida fugint de sa casa deixant de costat un es noces i deixant-se deshonrar per Saint-Pouange, tot per conseguir l’alliberament del seu amant. I fins i tot arriva a morir per fer-se mala sang per pensar que havia traït l’Ingenu, encara que era això o disar-lo en la pressó per a tota la seua vida.

Sergio Gil 22-T