
-"Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglés", Jesús Tusón.
Jesús TUSÓN, UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES. CONTRA ELS TÒPICS, Barcelona, Editorial Empúries, 2001
L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seva funció és intel·lectual, és a dir que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.
És un text de caràcter divulgatiu, ja que va adreçat a un públic ampli i té un caràcter didàctic . Així el tema és especialitzat, però empra poca terminologia específica i, en canvi, hi abunden les explicacions i els exemples; és formal i objectiu (predomini de la tercera persona); respon a la intenció de transmetre coneixements.Des del punt de vista literari és un assaig. Aborda, d’una manera no especialitzada un tema sociolingüístic. Té un doble caràcter: explicatiu i argumentatiu. Ens informa sobre els tòpics que imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Ens diu quins són i els rebat de manera raonada. La finalitat del llibre és fer reflexionar el lector sobre els tòpics i ensenyar-lo a descobrir-los i a alliberar-se’n. Hi abunden les referències culturals. Presenta un llenguatge (lèxic culte, interrogacions retòriques...) i una estructuració prou elaborats.
2 comentaris:
Em sembla que s'ha de diferenciar entre l'assaig literai i l'assaig acadèmic, totsdos no tenen la mateixa finalitat i, per tant tampoc no comparteixen l'àmbit d'ús ni es poden analitzar de la mateixa manera des del punt de vista pragmatic...
Interessant distinció. Quants professors han abordat a classe la diferència? Qui pot assegurar que la finalitat didàctica (acadèmica) dels llibres de Tuson no tinga també vocació literària per la multitud de recursos usats d'aquest àmbit? És important detindre's en aquest punt en un comentari, o donar per vàlida qualsevol de les dues respostes? Jo no perdria gaire temps en avaluar negativament una sola resposta si el comentari de l'alumne justifica acceptablement aquest element d'adequació.
Publica un comentari a l'entrada