14 d’abril, 2014

Treballs creatius de Ser Joan Fuster

L’antologia de treballs creatius que presentem ara i ací és el resultat pràctic de l’activitat lectora de la segona avaluació durant aquest curs, una pràctica d’expressió escrita i literària en què els estudiants han elaborat dos escrits assagístics personals imitant l’estil de Fuster.


L’assaig humanístic és un intent, una temptativa d’exposar les opinions pròpies al voltant d’un tema determinat, amb subjectivitat, parcialitat, manca d’exhaustivitat, amb la funció predominant comunicativa, per difondre les idees de l’autor, però amb voluntat literària.

Fuster destaca per l’ús de la primera persona que dubta, que no mai està segura del tot, escèptica, que interpel·la el lector, constantment,  per assolir la seua implicació i fer-se comprendre. Una modalització elevada, amb una adjectivació abundant i adequada, amb interrogacions retòriques, amb l’ús de cometes per ressaltar o allunyar-se del sentit original del mot, amb frases curtes, amb exclamacions, amb ironia i humorisme, amb canvi intencionat de sentit, amb invenció de paraules.

L’activitat ha consistit  en la lectura de l’antologia de textos fusterians Ser Joan Fusterde l’editorial Bromera. Hem triat aquesta lectura perquè és una antologia variada i arriba fàcilment als joves estudiants. A continuació us oferim la selecció de textos de creació pròpia: 

Antologia de textos creatius (cliqueu per accedir a la carpeta)




23 de març, 2014

LA POESIA CONTEMPORÀNIA

Per facilitar l'estudi  de la poesia catalana contemporània, temes 6 al 10 del selectiu, us deixem en la pàgina superior del bloc en Literatura contemporània unes presentacions. Trobareu una introducció a la poesia en el  primer terç del segle XX que és bàsica per entendre i poder valorar la poesia de postguerra: després de la Renaixença, la nostra poesia entra en el segle XX de la mà del modernisme i ben aviat adoptarà els nous corrents europeus, com ara l'avantguardisme. El noucentisme suposarà la normalització lingüística, tot i que limitarà la innovació poètica. És a dir, ens trobem amb una poesia contemporània que ha trencat els lligams amb la tradició jocfloralesca.  Aquests avanços es veuran truncats pel conflicte bèl·lic i la posterior repressió i censura: l'exili exterior i, també, l'exili interior. Després del silenci estricte, la poesia tornarà a caminar  amb el postsimbolisme, i en la dècada dels seixanta farà aparició el realisme social: el poeta forma part del poble, el representa i parla la seua llengua. La Nova Cançó s'encarregarà de difondre la poesia més enllà de la lectura individual dels poemaris. Amb la "democràcia", en les últimes dècades del segle XX, la poesia experimentarà nous camins més íntims i elaborats.



>Presentacions de poesia (cliqueu)