14 de desembre, 2007

L'oració composta: coordinades i subordinades

Després de presentar i aprendre a reconéixer una mica les propietats textuals, fem ara l'estudi de l'oració composta: els diferents tipus de coordinades i de subordinades substantives, adjectives i adverbials. Ja sabeu que practicarem el reconeixement de les diferents proposicions al costat del tipus de connectors que fan servir, alhora que jugarem a canviar aquests per d'altres que tinguen un valor equivalent. En el cas de les oracions de relatiu, haurem de detectar la funció sintàctica i l'antecedent del pronom emprat.
Heus ací un parell de quadres que contenen, en suma, la classificació i els connectors que se solen usar per a formar oracions complexes. Potser hi falta desplegar millor l'apartat de l'oració de relatiu en les diferents funcions sintàctiques del pronom. Ho farem a classe. Mentrestant, descarregueu-vos aquests dos fulls que seran la nostra xulla per repassar la unitat 8 del llibre de text. Més endavant completarem aquest apartat amb nous exercicis.

03 de desembre, 2007

"Centre de redacció": web de tècniques d'escriptura per a textos acadèmics


Com a eina en xarxa molt útil per a l’aprenentatge i millora de la redacció escrita, us proposem que visiteu esta web: el Centre de Redacció. Aquest és una web de suport a les necessitats de redacció i comunicació acadèmica que la Universitat Pompeu Fabra posa a la vostra disposició.

El Centre de Redacció s'adreça a tota la comunitat d'estudiants de la UPF i als navegants que intenten millorar les seues habilitats de comunicació escrita en l'àmbit dels gèneres acadèmics amb la finalitat de:
  1. Resoldre dubtes que es plantegen durant l'elaboració d'un treball de classe o d'assignatura: com puc trobar més idees sobre un tema, com puc organitzar les idees, com es poden estructurar els apunts, quins components ha de tenir un treball, com es formulen uns objectius de recerca, etc.
  2. Resoldre dubtes d'ordre lingüístic que no es poden consultar en un diccionari: com puc escriure de manera no sexista, com s'ha de presentar l'autor en un treball, com es presenta la bibliografia, com s'ha de presentar un treball (format, espais, interlineat), etc.
  3. Trobar models comentats, ideals i reals, dels textos que cal redactar, que servisquen d'orientació.
  4. Fer alguns exercicis autocorrectius per millorar el nivell de coneixement i el grau de destresa en redacció acadèmica.
  5. Trobar enllaços en d'altres webs sobre qüestions relacionades amb la redacció i la comunicació escrita.

El Centre de Redacció és un extens document hipertextual que us permetrà realitzar tasques especialitzades de producció escrita. Podeu seguir diferents itineraris, segons quines siguen les vostres necessitats.

En primer lloc, cal que trieu la llengua de teball que us interessa (català o castellà). A continuació, haureu d'escollir l'opció que més us convinga: "tècniques d'escriptura" (de planificació, textualització i revisió), "models de textos" o "tests d'autoavaluació". Per exemple, si no sabeu com trobar més idees sobre el tema que tracteu, dit d'una altra manera, si voleu trobar tècniques per generar idees, el recorregut que hauríeu de fer és el següent: 1. Clic sobre "català". 2. Clic sobre "tècniques d'escriptura". 3. Dins de "planificació", clic sobre "generar idees". 4. Clic sobre el mètode que més us convinga. Com en qualsevol altre document hipertextual, cal que navegueu d'enllaç a enllaç i, de ben segur, trobareu el que necessiteu.

28 de novembre, 2007

Adequació, coherència i cohesió: revisa allò estudiat

De cara al proper control dels grups 22C i 22T convé revisar en el llibre de text les pàgines i els apartats següents:

-16: els signes de puntuació
-18-19: introducció i esquema al comentari de textos literaris
-22: l’adequació als participants, al canal i al codi
-23: classes de textos segons l’àmbit d’ús i segons la finalitat
-24: la informació implícita: sobreentesos i pressuposicions
-25: tema principal i temes secundaris. Tipus de títol.
-27: l’estructura externa i la interna (superestructura i macroestructura)
-28: la superestructura i les seqüències textuals. Estructura inductiva, deductiva i enquadrada
-30-31: ús correcte dels determinants, principalment de l’article neutre LO
-32-33: el comentari de textos no literaris (II): explicació i situació dels elements de l’esquema descrit a les pàgines 18-19
-36: mecanismes de referència gramatical (dixi, anàfora i catàfora, elipsi, determinació, possessius, demostratius, correlació temporal)
-37: dixi personal, social, espacial i temporal
-38: mecanismes de referència lexicosemàntica (repetició, sinonímia, hiperonímia o hiponímia, mots generals, famílies lèxiques, camps semàntics, relacions de contrast, relació enciclopèdica, metàfora i metonímia, aposició, reformulació parafràstica, exemplificació, oració de relatiu, nominalització)
-40: classificació semanticopragmàtica dels connectors (ampliat al glossari): additius, disjuntius, contrastius i de causa-conseqüència
-41: procediments de cohesió tipogràfica: recursos ortotipogràfics, signes de puntuació, índexs gràfics, col·locació en la pàgina

El control serà quasi totalment pràctic i guiat amb preguntes: sobre un text no massa extens haureu de respondre unes qüestions consistents a localitzar exemples del tipus concret que se us demana, i també classificar i anomenar els diferents mecanismes de cohesió que es troben al mateix text o en oracions separades. Haureu de corregir una oració amb barbarismes i fer un resum del tema principal i els temes secundaris al voltant de l’escrit que se us presente.

Un exemple de prova possible, que podeu abaixar-vos, us servirà per repassar gran part dels punts treballats a classe ─amb major o menor dedicació i fortuna, és clar─.

Descarregueu >>> Exercicis preparatoris del control

Les propietats textuals (1a part)

La pròxima setmana tenim el control d'avaluació al voltant dels diferents nivells i aspectes de descripció d'un text breu -ja siga expositiu o argumentatiu-. Hem revisat totes les característiques i els elements que el fan adequat, coherent i cohesionat. Hem resumit alguns textos i hem elaborat opinions breus. Però tan sols hi hem fet un primer acostament general, només per fer-nos la idea del que suposa "teixir" amb mots i del producte final, el "teixit" (textum o text). Us adjuntem unes pàgines que aborden les qüestions següents:
1. La lingüística del text
2. Nivells de descripció d'un text
2.1. Procés d'elaboració d'un text
2.2. Les propietats textuals
- Esquema de comentari de text
- Tipus d’arguments i recursos argumentatius
- Els connectors textuals
- Remarques sobre els connectors
- Recursos ortotipogràfics: cometes, guió, cursiva, claudàtor
Us recomanem que vos descarregueu el text que us proposem com a eina de revisió dels conceptes i exercicis desplegats a classe.
-Descarrega't ací >>> "Nivells de descripció del text. Les propietats textuals".

23 d’octubre, 2007

Els colors del blat, poesia per a xiquets



La polifacètica Eva Dènia, que, a més de fer classe de català, és cantant de jazz, s'ha atrevit amb la poesia. Aquest llibre és un recull de poemes per a xiquets.


30 de setembre, 2007

Objectius, avaluació i bibliografia del nou curs

Comencem el nou curs amb propostes didàctiques una mica innovadores. Al costat del treball a l'aula per a llegir, crear i comentar nous textos de l'àmbit periodístic i acadèmic, afegirem també una hora setmanal a desplegar i potenciar les nostres habilitats amb les TIC (tecnologies de la comunicació i la informació) per mitjà de la creació de textos audiovisuals i escrits a l'ordinador de l'insti i al personal. D'aquesta manera usarem el valencià en un nou àmbit que esdevinga més atraient alhora que millorem la reflexió i el treball de llengua. L'alfabetització digital ens ajudarà amb l'altra, la quotidiana, l'expressió oral i escrita tradicional, una mica deixades de la mà de Déu, desateses, arraconades o menystingudes a causa d'algun canvi de valors que deu rondar per ací els darrers temps. Deixem a banda ara aquestes especulacions per presentar-vos la programació "manual" -i anual- del curs: objectius, continguts, sistema d'avaluació i llibres de lectura obligatòria. Haureu de descarregar-vos el full per tal de tenir-lo ben present. I per acabar avui, us desitgem que tingueu un bon viatge en la nau que encarna metafòricament el nostre recorregut d'aventura i esperit emprenedor, la nau Enterprise de la sèrie Startrek.
---Descarrega't la programació de 2n de BAT (2007-08) pitjant ací.

"Setge, escola i família", comentari de setembre

Per si perdeu l'originial i les respostes del darrer text que s'ha hagut de comentar al selectiu, es queda ací per a descarregar-lo quan vulgueu.

09 de setembre, 2007

"Els factors polítics", prova de comentari de juny

Estic convençut que la majoria de vosaltres teniu ja el model de text que va caure al selectiu de juny en anàlisi de text valencià. A més d'adjuntar-vos-el ací perquè el descarregueu, incloem les respostes -possibles- de les quatre preguntes que tant valen i que poden apujar o abaixar en gran mesura la nota final del comentari. A més, un tercer fitxer inclou quatre comentaris fets (transcrits) dels millors alumnes de selectiu. Són models diferents, com ho són les possibilitats variades d'abordar un comentari en selectiu. El tema sociolingüístic de l'informe que conté la prova de juny no resulta còmode per alguns de vosaltres. Doncs ara és poc probable que el tema siga el mateix. Això no obstant, reviseu el model de comentari que heu vist al llarg del curs. Feu un bon resum -sense deixar punts secundaris- i sigueu generosos en la valoració final a l'hora de redactar. Reviseu l'expressió i l'ortografia. Aquest dimecres comencen les proves de setembre amb el comentari castellà i el dijous amb el valencià. Seguiu l'esquema que més còmode us resulte i penseu que podeu usar en qualsevol dels vostres comentaris la nomenclatura i els punts d'anàlisi més adequats a les característiques del text que se us presente. Llegiu, també aquests quatre comentaris elaborats per col·legues vostres que dominaven la tècnica. Molta sort i serenitat.

-"Els factors polítics" - prova de selectiu, juny 2007.
-Solucionari a les 4 preguntes de "Els factors polítics".
-4 comentaris fets d'alumnes a "Els factors polítics".

14 de juliol, 2007

Itàlia monumental

La darrera setmana de juny he tingut la sort d'acompanyar els meus alumnes de segon de batxillerat en el seu viatge fi d'estudis per Itàlia. Ha sigut un viatge ràpid i intens de vuit dies. Calia afanyar-se per veure tantes coses com estaven programades. Per a ells ha sigut apassionant pels moments viscuts. Han aguantat la calor africana de Roma mentre deambulaven per la ciutat imperial, de visita per les places i les esglésies més representatives. Però la calor no permet disfrutar tant d'una ciutat que té molt a oferir i fa gust de poc malgrat els dos dies i mig per caminar-la. Molts van llançar la moneda a la Fontana di Trevi, hi tornaran de segur. Els museus vaticans, la capella Sixtina i Sant Pere foren els plats forts del primer dia. I l'oportunitat de veure el Papa resant l'Angelus aquell diumenge. A Pisa i Luca les breus visites ens deixaren gaudir de l'arquitectura del Renaixement, tan impactant i rica, tan diferent a la nostra. Florència va ser el no va més del viatge. Des de la Seu, el Baptisteri, el palau dels Medici, els carrers, el ponte Vecchio, i les esglésies com ara la Santa Croce, el porcellino. La pluja va refrescar-nos la visita. Venècia, tan denostada els últims temps, va oferir-nos el que millor té d'ella. El dia fou esplèndid i vam poder agafar góndoles abans d'una forta tempesta d'estiu. Passàrem breument per Milan. Just per veure la seua Catedral, la galeria Vittorio Emmanuele i els comerços de moda. Les fotos que van ara són només detalls subjectius i parcials del que aquestes ciutats mostren de bell. Si encara no hi heu anat, fiqueu-les aviat als vostres plans de viatge. Són impressionants.

02 de juliol, 2007

Fotos del grup a Itàlia

M'agradaria relatar breument les sensacions i els descobriments del viatge que acabem de realitzar a Itàlia però no tinc ara temps. Ens ho hem passat molt rebé i a penes hem notat el cansament que acumulàvem dia rere dia. Roma, Pisa, Lucca, Florència, Venècia, Milan han donat molt de si i ens conviden a retornar algun dia, ni que siga a Roma, ja que molts vam llançar la moneda a la Fontana di Trevi.

Al llarg de la setmana vinent introduïrem una nova entrada amb més fotos del grup, de monuments i un dietari del viatge. Us convide que m'envieu més fotos vostres i una del detall que millor heu fotografiat al vostre parer. S'admeten fragments de videos que puguen ser interessants. En l'apartat de comentaris a esta entrada del bloc podeu deixar alguna opinió sobre este viatge irrepetible: què us ha impactat més, què heu descobert o aprés, quina vivència recordeu gratament... Seguirem en contacte. Bon estiu i sort amb els exàmens o amb la matrícula en la Uni.

>>> delatorre.antoni@gmail.com


BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.

29 de maig, 2007

Solucionari de les preguntes als textos de les PAU en valencià

Després de l'examen final d'anàlisi de text convé fer-ne una breu valoració. En revisar els vostres comentaris s'ha de constatar que les dues preguntes de caire lèxic i gramatical han sigut el cavall de batalla de l'exercici ja que ben pocs les han respost correctament o de manera completa. La nota mitjana ha estat de punt i mig sobre tres, per la qual cosa es fa necessari revisar estos dies els diferents aspectes lèxicogramaticals que s'hi plantegen.


A classe, i de forma voluntària els repassarem de nou. Això no obstant, per a aquells que vulgueu estudiar pel vostre compte, us deixe ací les respostes i el sistema de baremació detallada que se sol fer en l'exercici de les qüestions amb el fi que les estudieu i que doneu molta més importància a la contestació d'estes "innocents" preguntes que us abaixen generalment la nota del comentari.


Heus ací el solucionari als sis darrers textos que es van presentar a les PAU de valencià. Es troben al web del Departament de Català de la U.V. i les enllace ací una per una. Observeu com sol desglossar-se en apartats la baremació de cada pregunta i com s'espera de moltes preguntes una contestació detallada.


>>>Respostes a "La mirada"
>>>Respostes a "De buit en buit"

18 de maig, 2007

Comentari elaborat de "Pena de mort a Enrique Iglesias"

La setmana vinent serà l'última lectiva per al segon de Batxillerat. Al nostre centre dediquem la setmana als exàmens finals i les recuperacions. Ara és més necessari que mai estar serens per a recapitular allò estudiat i consolidar coneixements. Les habilitats i les destreses del comentari s'han adquirit amb les moltes o poques pràctiques que hem fet i amb les lectures atentes que ens han servit de model. Parlant de models. Heus ací un comentari elaborat que pot servir de guia sobre un dels textos de major dificultat per a vosaltres a l'hora d'abordar-lo: "Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó. Es tracta de la columna que va eixir fa quatre cursos a les PAU en valencià. El model que us presentem té molt en compte les limitacions amb què us podeu enfrontar si el text de la prova és difícil a causa del lèxic o de la informació implícita (cultural, literària, social, etc.) D'un text difícil també es poden inferir coses: el punt de vista de l'autor, la ironia o distància entre el que afirma i el que pensa realment, els coneixements que se li pressuposen i els que demana al lector ideal -ja puguen ser o no joves com vosaltres-, el grau de formalitat o confiança que intenta establir amb el destinatari... No us espanteu de les possibles dificultats i intenteu posar-vos en la pell de l'autor malgrat que no pense en vosaltres. Per acabar, el model de comentari elaborat l'hem repartit avui en classe i el pengem al bloc per si algú no l'ha agafat. És només un model amb la trampa d'haver disposat de molt més temps que una hora i mitja, i fet per un professor. La tria d'elements i les valoracions i opinions són, clar està, subjectives i discutibles. Quedeu-vos amb la manera de seleccionar i d'organitzar l'exposició, amb els subratllats que s'han de fer per cada apartat, i amb aquelles expressions que pugueu imitar al comentari vostre. Ja sabeu: poseu exemples i raoneu per què o per a què fa servir l'autor els diversos mecanismes que comenteu. Feu paràgrafs a doble espai. Un esquema personal previ us ajudarà a organitzar els apartats que vulgueu comentar. No oblideu de revisar el vostre escrit per si cal fer-hi esmenes... En fi, que procureu disfrutar també del text que comenteu per tal que no us resulte massa impersonal i sí més accessible. I sort per al dilluns.

>>>Descarrega't en word el comentari elaborat de "Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó.

17 d’abril, 2007

LA GUERRA, de Josep M. Terricabras. Comentari elaborat.

Heus ací un nou model de comentari elaborat completament al voltant de l'article "La guerra" del filòsof català Josep Maria Terricabras. L'aproximació en el comentari de textos respon en gran part a un clixé comú, però té també un alt grau d'originalitat i de "compromís" a l'hora de resumir i de valorar. El comentari oferit més avall palesa aquest compromís, un tant arriscat, amb la crítica al text original. És cert que a classe molts professors repeteixen la necessitat de separar clarament l'exposició i l'opinió en el comentari. Tanmateix és impossible separar les valoracions que emetem en el resum i en la tria i anàlisi d'elements destacables que comentem. Tot requerix interpretació i, per tant, subjectivitat. Un comentari està lligat a la subjectivitat des de la primera línia. Però és un risc no encertar amb la intenció de l'autor. La comprensió del que llegim resta sempre oberta, així és que, atrevim-nos a valorar l'estil de l'autor, els mecanismes que fa servir i, finalment, la tesi i els arguments. No sempre podem trobar textos tan motivadors per esplaiar-nos. Descarregueu-vos i imprimiu, com a model, aquest comentari que qualifiquem com a molt bo. Us pot servir per a imitar.

>>>LA GUERRA, de Josep M. Terricabras. 1999

28 de febrer, 2007

20 exàmens de les PAU per a Comentari de Text Valencià

A fi de disposar de més models de textos susceptibles de comentari incloem en aquesta entrada la resta d'exàmens que s'han fet servir des de juny de 1994 -data d'inici de les proves seguint el model LOGSE- per a l'anàlisi de text valencià. Heus ací, doncs, 20 models replegats en una pàgina web, a més dels set ja publicats en anteriors entrades que presentaven el model original de la prova. Amb aquests treballarem donant resposta a les quatre preguntes que planteja cada examen i en farem comentaris totals o parcials per a desenrotllar la sensibilitat i l'estil que un comentari obert com aquest requereix. A més, convé que els llegiu tots per a fer-vos-en bona idea de la varietat de textos i autors que s'han proposat al llarg d'aquests darrers tretze anys. Més endavant veurem les propostes concretes al voltant de tot el material que ara queda a les vostres mans.


  1. Juny de 1994
  2. Setembre de 1994
  3. Juny de 1995
  4. Setembre de 1995
  5. Juny de 1996
  6. Setembre de 1996
  7. Juny de 1997
  8. Setembre de 1997
  9. Juny de 1998
  10. Setembre de 1998
  11. Juny de 1999
  12. Setembre de 1999
  13. Juny de 2000
  14. Setembre de 2000
  15. Juny de 2001
  16. Setembre de 2001
  17. Juny de 2002
  18. Setembre de 2002
  19. Juny de 2003
  20. Setembre de 2003

12 de febrer, 2007

Comentaris de text elaborats per alumnes (I)

Per tal de començar a tenir models de comentaris de text elaborats per alumnes i/o professors, n'incloem alguns al voltant de dues proves del selectiu, de les quals oferim també el text original, ja presentat en entrades anteriors. Podeu descarregar-vos-les o imprimir-les per a observar amb atenció els punts que aborden en cada cas, l'estil, la puntuació que n'obtenen i els comentaris o correccions dels professors. Els dos últims textos són els originals de les dues entrades anteriors en aquest bloc. Així es facilita la seua impressió per a l'estudi dels arguments i l'esquema dels punts susceptibles de comentari.
Text de les PAU: Tecnologia (juny de 2002)
Text de les PAU: La intel·ligent no es casa (setembre de 2006)
Comentari d'alumnes a Tecnologia
Comentari d'alumnes a La intel·ligent no es casa
El text argumentatiu: classificació de les premisses i els arguments
Punts per analitzar un text expositivoargumentatiu

Aspectes per analitzar un text expositivoargumentatiu

-gènere textual
-àmbit d’ús
-finalitat o intenció comunicativa
-canal o mitjà
-codi
-variació lingüística
(dialecte geogràfic demostrat amb proves, dialecte social –si cal-, registre (amb exemples)
-veus del discurs (marques d’emissor i receptor, anàlisi del destinatari del text)
-temps i espai compartit o no amb el receptor. Este punt i l’anterior es refereix a la dixi.
-impersonalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-modalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-polifonia (altrament dit, intertextualitat o veus del discurs): citacions d’altres veus
-sobreentesos i pressuposicions: anàlisi de la informació implícita.
-anàlisi del títol (temàtic o remàtic / retòric) en relació amb el tema
-tema
-tesi
(en cas de textos argumentatius, localitzar-la i explicar-la)
-progressió temàtica (lineal, tema constant, temes derivats)
-estructura externa (constitució en paràgrafs)
-estructura interna i tipus de seqüències textuals: narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva, argumentativa, instructiva
-macroestructura o mapa conceptual de les idees abordades (resum bàsic del text)
-superestructura (resum detallat del contingut de cadascuna de les parts.)
-estratègies argumentatives: analítica, sintètica, enquadrada, paral·lela, dialèctica
-recursos argumentatius: exemples, analogies (comparacions), arguments d’autoritat, de quantitat, deductius (de causa i conseqüència), contraargumentacions (per refutació, per concessió a l’adversari); amb premisses que són: judicis de fet (fets, veritats, presumpcions) i judicis de valor (valors, jerarquies, tòpics), judicis ètics...
-diferència entre argumentació i persuasió (anàlisi de fal·làcies si ve al cas)
-mecanismes cohesius de referència gramatical: dixi (personal, social, espacial, temporal), anàfora pronominal, catàfora, el·lipsi, determinació, ús dels possessius i dels demostratius, correlació temporal
-mecanismes cohesius de referència lèxica: repetició del terme, sinonímia, relació de contrast (antonímia, complementarietat, reciprocitat), relació enciclopèdica de mots, procediments de condensació informativa (nominalitzacions, el·lipsi i anàfora), procediments d’ampliació explicativa (aposició, reformulació parafràsica, exemplificació, oració adjectiva explicativa o especificativa)
-figures retòriques comunes: metàfora, metonímia, comparació, ironia, hipèrbole, antítesi i paradoxa, etc.
-mecanismes de connexió: elements tipogràfics i connectors textuals (additius, disjuntius, contrastius i consecutius)
-estil: cohesionat (oracions llargues i sintaxi complexa) / estil segmentat (el contrari)

L'argumentació: les premisses i els arguments

Les premisses

Són la base de l’argumentació. Consisteixen en una preparació del raonament més que en el seu funcionament. Segons Perelman (1989) les premisses poden ser de diferent naturalesa:

Els fets: són dades procedents de l’observació –objectivables- convencionals, precises, limitades, de valor universal i no controvertit.
Les veritats: són sistemes complexos de fets, ja siguen teories científiques o concepcions filosòfiques i religioses que transcendeixen l’experiència.
Les presumpcions: són dades que, de la mateixa manera que els fets, gaudeixen de valor universal perquè estan vinculades al que és normal i versemblant, però sense l’adhesió extrema que aquells generen. El grau de versemblança dels enunciats pot ser posat en tela de judici.
Els valors: són dades a propòsit de les quals només s’aspira a l’adhesió de grups particulars, car possibiliten la comunió entre formes particulars d’actuar. Poden ser abstractes, com ara la justícia, la veritat, la lleialtat, Déu, etc. –útils en una argumentació crítica perquè no es refereixen a ningú en concret– o concrets, com ara Espanya, l’Església, un objecte, etc. Normalment, estos serveixen de base als abstractes i són característics de l’argumentació conservadora que tendim a considerar realista. En general, l’ús dels valors com a argument sol tenir una finalitat persuasiva.
Les jerarquies: s’estableixen per la intensitat d’adhesió a un valor en relació amb la intensitat amb què este s’adhereix a un altre. Açò determina entre els dos valors una jerarquia. Poden ser concrets (superioritat dels homes sobre els animals), abstractes (superioritat d’allò just sobre allò útil), o estar basades en la quantitat d’un mateix valor (és preferible una mica més de justícia que la injustícia).
Els llocs comuns o tòpics: Premisses de caràcter molt general. Serveixen de base als valors i les jerarquies i es poden veure repetits abastament en els arguments contra el vici, el luxe, la luxúria, la peresa, etc. Tot i que varien segons les èpoques, en realitat intervenen per a justificar moltes de les nostres preferències i eleccions. Hi ha tòpics de quantitat (la superioritat del que està admès per la majoria, el sentit comú, preferència per les coses probables, etc.), de qualitat (apareixen en l’argumentació quan es posa en tela de judici l’eficàcia del número o de l’opinió comuna tot fent incidència en allò original i únic), d’ordre i d’allò existent.

Els arguments

Són el pont o pas entre la dada o la premissa i la conclusió. Es constitueixen establint una relació d’associació o de dissociació entre dos idees. Les formes més comunes que adopten són:
Els exemples: Són fets que il·lustren i donen suport a una generalització i condueixen a la conclusió. Han de ser suficientment representatius i cal comprovar que no hi haja contraexemples del que es vol defensar. Una manera de contraargumentar és donar un exemple ad contrarium que debilite la tesi que ataquem.
Les analogies: Són maneres de relacionar dos o més termes, casos o exemples específics recolzant-se en alguna característica comuna o semblança fonamental per a l’argumentació.
L’autoritat: Està constituïda per testimonis fidedignes i cites de persones famoses o expertes conegudes que manifesten l’opinió sobre un tema. S’hi reforça la idea sostinguda i s’avança a possibles contraargumentacions. Per a ser rigorosos, cal que la cita continga tota la informació necessària.
Les causes: Són arguments que relacionen un fet amb la seua causa o amb la seua conseqüència. Els bons arguments no apel·len solament a la correlació d’A i B, també expliquen per què té sentit per a A causar B. Alerta amb el fet que la simple correlació no sempre estableix una relació de causa-efecte.
Les deduccions: Són arguments en què, correctament formulats, la veritat de les seues premisses garanteix la veritat de les seues conclusions, però s’han d’explicar i defensar bé les dues premisses que es gasten:
1.Modus ponens: Suposat que passa o es fa una cosa, s’aconsegueix una altra.
2.Modus tollens: Eliminant una possibilitat s’elimina una altra.
3.Silogisme hipotètic: Si passa o es dóna una cosa, aleshores succeïrà tal altra.
4.Silogisme disjuntiu: Tenim dos casos a triar, si no potser l’un per tant ha de ser l’altre.
5.Dilema: Tenim l’acceptació o no d’un cas. Si l’acceptem, aleshores tenim un tipus de conseqüència, si no l’acceptem, en tenim una altra de caràcter diferent. Per tant, atenguem-nos a una o l’altra conseqüències.

Per a ampliar convenientment el coneixement de l'argumentació, us emplacem que consulteu aquestes tres pàgines web en castellà que expliquen el següent:

1. Proyecto Cíceros - Tipologies textuals: l'argumentació
Tipus d'argumentació
Estructura externa
Estructura interna
Tècniques d'argumentació i refutació
Característiques lingüístiques
Decàleg per a elaborar un text argumentatiu

2. EL TEXT ARGUMENTATIU: ESTRUCTURES I TÈCNIQUES.
1. El text argumentatiu. Connexions amb el text expositiu.
2. Tipus d'arguments.
3. Estructures argumentatives.

3. Tipus d'arguments: segons la capacitat persuasiva, la funció, el contingut i la finalitat.

31 de gener, 2007

Materials de la xarxa sobre argumentació i fal·làcies

Se m'ha acudit que, a més dels apunts de classe, podríeu buscar materials que amplien una mica el vostre coneixement sobre el text expositivoargumentatiu, a partir del qual iniciarem els primers comentaris. Pròximament ens centrarem en l'estructura inductiva i deductiva que plantegen, i en la classificació dels arguments i de les fal·làcies per tal de distingir la persuassió de l'argumentació. En la meua recerca per mitjà del Google apareixen els índexs de molts cursos universitaris per a les carreres de Dret i Filologia on s'aborda aquestä mena de textos, però poc més. De moment podeu consultar aquestes quatre webs de baix, que us n'aportaran una introducció molt precisa i si voleu indagar-ne més, no ho dubteu,i animeu-vos a buscar. Aquell(a) que trobe apunts i explicacions d'interés, anoteu-ho en comentaris o comuniqueu-ho en classe.
1.El text argumentatiu (Llengua catalana de 2n de Batxillerat)També s'hi repassa la resta de la tipologia textual.
2.Llistat de fal·làcies lògiques. (Universitat de Michigan)
3.Fal·làcies lògiques: formals i no formals. Classificació molt útil que té l'enorme avantatge de presentar exercicis interactius amb exemples per a detectar fal·làcies. És de gran interés.
4.Lògica inductiva, lògica deductiva. Per a practicar i reconéixer l'estructura inductiva i deductiva de les premisses i dels textos argumentatius. Porta algun exercici.