30 de setembre, 2007

"Setge, escola i família", comentari de setembre

Per si perdeu l'originial i les respostes del darrer text que s'ha hagut de comentar al selectiu, es queda ací per a descarregar-lo quan vulgueu.

2 comentaris:

Antonia ha dit...

SETGE, ESCOLA I FAMÍLIA
Text extret del diari El Periódico, de Rosa Cañadell.
El títol es de tipus remàtic ja que quasi no ens indica cóm s’orientarà l’escrit.
Pel que fa a la coherència tenim:
Un model de resum podria ser similar a: L’autora exposa al seu escrit la situació problemàtica que es viu als centres educatius, la violència creixent per part dels joves i la sempre sorprenent falta de comunicació o implicació d’algunes famílies, que sempre troben la manera de culpar l’escola que disposa de poc per a fer front.
Així el tema pot ser el clima cada vegada més preocupant als centres educatius.
El text es troba repartit en quatre paràgrafs que conformen la seva estructura externa. Pel que fa a la organització temàtica o estructura interna podríem repartir el text d’aquesta forma:
·Introducció: Podem situar-la des del principi fins a “indiferència per part de tothom” (línies 1-3). Dins d’aquest breu fragment s’exposa la relació que s’explicarà a continuació en el text, a saber, problemes a l’escola, la responsabilitat de la societat i les possibilitats limitades del conjunt educatiu.
·Desenvolupament: Aquesta part abarca fins al final del tercer paràgraf (línies 3-20) i haurien d’assenyalar-se com a idees afegides dins del cos argumentatiu les següents:
-Els mitjans escassos de l’escola per a fer front al clima de conflicte creixent al seu interior i la passivitat de l’Administració i la societat. (línies 3-9)
- La responsabilitat de les famílies dels alumnes víctimes d’aquest problema social i la falta de comunicació a vegades entre pares i fills (tot el segon paràgraf)
-La responsabilitat de les famílies dels alumnes conflictius i violents.
·Conclusió : Abarca tot el quart paràgraf i reitera el que s’assenyalava breument a la introducció, emfatitzant-lo, es a dir, reapareix la idea de que les responsabilitats s’atribueixen malament, exculpant massa sovint tots els factors exteriors a l’escola dins d’aquest problema. Les dues línies que terminen amb el text conformen la idea característica d’aquesta part: la necessitat d’una actuació conjunta per a fer front al problema.
Podríem dir, doncs, que el text te una estructura inductiva si prenem com a tesi la idea de la necessitat d’una acció conjunta. La progressió temàtica seria constant de totes maneres.
Terminada la coherència passem a l’adequació:
L’àmbit d’ús es periodístic de formalitat mitja. Concretament un article d’exposició i opinió. Dins de la tipologia textual podem classificar-lo com expositiu-argumentatiu i, per tant, les funcions del llenguatge predominants son la informativa i la expressiva, amb algunes introduccions d’ apel·lativa sota la forma de recomanacions.
L’article esta raonablement modalitzat ja que l’autora exposa tant com argumenta i no s’amaga darrere de qualsevol impersonalització. Podríem destacar com a elements modalitzadors l’ús de preguntes retòriques (segon paràgraf) i la presència de lèxic valoratiu com “dramàtic” (línia 1) o “greu” (línia 21). La modalitat oracional és enunciativa majoritàriament.
Caldria destacar la presencia de elements característics dins de l’àmbit del dialecte ORIENTAL, com les terminacions en “i” en temps verbals com “hagi” o “s’assabentin”, lèxic específic com “noi o noia” o l’ús del “pas” en la negació.
El text esta escrit de manera que l’autora es dirigeix a un màxim de lectors, és a dir, empra un vocabulari accessible, no enfoca l’escriptura a un determinat públic i aborda el tema amb la intenció també d’implicar una mica al lector en el problema – la varietat dialèctica pot crear una lleugera proximitat amb els lectors que la comparteixen.
Endinsem-nos en la cohesió:
Dins de la cohesió lèxica podríem assenyalar casos de sinonímia com “nois/joves/adolescents” – idèntic significat dins del context – però poca cosa realment significativa. Pel que fa a la gramàtica podem assenyalar l’us de connectors com “però” –adversació- , “perquè” –finalitat-,o “al mateix temps” –temporal-.
Per a acabar, i com a valoració crítica, diria que el text presenta un equilibri agradable i eficaç entre objectivitat i subjectivitat. L’argumentació esta correctament estructurada i la opinió de l’autora queda clara sense imposar-se violentament al lector.
Envie aquest text d’un alumne d’altre centre

Antoni de la Torre ha dit...

Gràcies, Antònia, per aquesta aportació. De segur que serà útil a l'alumnat de batxillerat.