A Vilaweb es fan ressò de l'èxit de la convocatòria d'homenatge a Estellés feta per Josep Lozano; de moment, vint poblacions valencianes s'hi han sumat. I és que la poesia d'Estellés, intimista, social, compromesa, ens arriba, a uns i altres, fins al moll de l'os. La defensa de la llengua queda palesa en aquest poema de Les pedres de l'àmfora (Obra Completa 2):
Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.
Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.
Vindrà un jorn que ho reconeixeran.
Em buscaran, però no em trobaran.
Llavors diran, però en vers: quina pena!
Després d'açò, no podem afegir res més. Sí: donem suport a la Festa Estellés. Per tants motius...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada