23 de novembre, 2015

La nació dels valencians, conferència amb J.F. Mira


El dijous 12 de novembre amb motiu de la publicació de la nova  edició de La nació dels valencians, assistírem amb alumnes de 2n de batxiller a la conferència de presentació a l’Octubre Centre de Cultura de València. L’escriptora Gemma Pasqual féu la presentació, el president de les Corts, Enric Morera, i el director d’El Temps, Vicent Sanchis, dissertaren sobre l’obra i la figura de Mira, com a antropòleg, traductor dels clàssics, novel·lista, humanista i assagista.

Esperàvem, però, el moment de la seua intervenció i no defraudà: no és fàcil, ni confortable, viure en un país d'identitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valencià, la reflexió (i si pot ser l'acord) sobre el “ser” i el “no ser”, no és un luxe acadèmic: és la condició necessària per existir com a societat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Per què no podem ser com qualsevol altre país europeu, com ara els suecs, que no han de preguntar-se què són, ni quina és la seua llengua? Són suecs i parlen suec, tot i que la majoria coneix l’anglés. O com el revisor de tren suís, que fa servir indistintament la llengua oficial segons el cantó que travessa el ferrocarril i demana els bitllets ara en  italià, ara en francés, ara en alemany. Cap problema per al revisor. 




Aquestes i altres anècdotes que Mira va relatar van donar color a la conferència i acostaren el nacionalisme al públic més jove de la sala. Un nacionalisme, en paraules de Mira, entés com un compromís solidari amb el propi poble... el territori i la societat sobre els quals tenim un nexe moral i personal immediat: són els nostres i moralment no ens podem inhibir de la seua sort o la seua desgràcia. 



En comentar-li que érem alumnes dels barris de La Torre i de Sant Marcel·lí --zona on passà la seua infantesa-- accedí de bon grat i molt il·lusionat a fotografiar-se amb nosaltres.