25 de setembre, 2006

LA INTEL·LIGENT NO ES CASA. Text de comentari valencià a les PAU de setembre

Com a primera activitat per a començar a usar el nou blog, us propose de llegir novament l'article que hem treballat a classe i formular definitivament una opinió més elaborada al voltant d'algun argument o opinió que s'hi enuncien. Hem comprovat que algunes afirmacions allí contingudes us han afectat, per la qual cosa seria bo d'explicitar-les i donar-hi suport o contradir-les. Recordeu la necessitat de fonamentar les vostres valoracions. Per a escriure-les, pitgeu amb el cursor en "comentaris" i en la casella que aparega, després d'elegir la identitat "Anónimo", redacteu-les. No sigueu massa extensos. Vigileu la correcció i les possibles repeticions o pèrdues de referència en la vostra expressió. Per veure l'esborrany de la vostra redacció i corregir-ne l'expressió, premeu "Vista previa" i en acabant torneu a l'original. Quan haureu quedat contents del que redacteu, signeu el vostre comentari amb el nom, un cognom i el grup, i finalment, marqueu: "Acceder y publicar".

La intel·ligent no es casa
Si ho han fet les universitat d'Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l'estudi fet durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d'opcions. Paral·lelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants "escullen companyes que s'assemblin a les mares" i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l'Australian Twins Registry: "Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos". Amb la qual cosa, troben menys opcions.
Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d'un llibre meu: "El poder femení arruga el penis". L'ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l'estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l'èxit femení i la seva libido no només no s'espanta, sinó que s'engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.
Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005

24 comentaris:

Anònim ha dit...

A molts de vosaltres us ha semblat un article fort, el de Pilar Rahola. Per què? És humiliant per als homes? No respon a les vostres observacions o experiències? Opina l'autora igual que les conclusions de l'estudi que presenta? Intenteu diferenciar al text el que és l'exposició de l'argumentació. Ànim!
Toni.

Anònim ha dit...

Opinió del text "La intel•ligent no es casa".

Estem d’acord en algunes parts del text que va escriure Pilar Rahola.
Primer, no estem d’acord amb l’estudi que van fer les universitats i va publicar el diari The Sunday Times, perquè eixe estudi l’han fet des de fa quaranta anys fins ara i en aquells anys es veia mal que les dones estudiaren i competiren amb l’intel•ligència masculina, segurament per por dels homes a ser igualats o superats en intel•ligència per les dones.
L’estudi també tracta sobre que a medida que la dona aumenta la seua intel•ligència te menys probabilitats de casar-se i que l’home busca dones que es pareguen a les seues mares i que perdin la xaveta pel seu èxit. No estem d’acord perquè les dones al ser mes intel•ligents busquen companyia per a no passar-se la vida a soles i per que les agraden formar una família. I els homes ja no busquen parelles que es pareguen a les seues mares i busquen dones mes intel•ligents per a poder conversar amb elles i tindre mes coses en comú.
En conclusió, estem d’acord amb l´ opinió de Pilar Rahola en que ara els homes busquen dones intel•ligents i les dones tenen les mateixes possibilitats de casar-se siguen mes o menys intel•ligents.





SERGIO GIL Y ANGEL FERNANDEZ 22-T

Anònim ha dit...

En el text publicat per Pilar Raola exposa un estudi de l'intel·ligencia femenina,on comenta que les dones quan mes intel·ligents son,menys possibiltats tenen de contraure matrimoni.Personalment no estic d'acord en les valoracions que hi fa el estudi,perque diu "la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta",mentres que hi han molts homes que acepten l'intel·ligencia de la dona i amés l'agrada.
La opinio que fa Pilar Raola del estudi el trobe aceptable perque pense que el homes tambe volem dones inteligents i la frase que comenta en el text "saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles" la trobe molt be adequada al text.
En cloncusió estic d'acord amb les opinions que fa Pilar Raola mentres que en els aspectes del estudi fet,no estic molt d'acord.

SERGIO MARTINEZ SERNA 22-T

Anònim ha dit...

Al text de Pilar Rahola ens comenten els punts de vista de persones que han fet un estudi de la intel.ligéncia dels homens i de les dones.En el cual diuen que els hòmens intel.ligents busquen dones que no sigan intel.ligents per a que no les fasen la competéncia,pel contrari les dones busquen homens que sigan intel.ligents.
Desde el meu punt de vista açó no es veritat perque tant els homens com les dones intel.ligents tenen molt d'éxit i no sols els homens com possa al text.
A més l'intel.ligéncia no és l´únic requisit per a enamorarse dúna persona.
Per finalitzar crec, al contrari que Pilar Rahola, que els homens de hui en dia busquen en les dones l'atractiu físic i no l'intel.ligéncia.

Anònim ha dit...

Al text de Pilar Rahola ens comenten els punts de vista de persones que han fet un estudi de la intel.ligéncia dels homens i de les dones.En el cual diuen que els hòmens intel.ligents busquen dones que no sigan intel.ligents per a que no les fasen la competéncia,pel contrari les dones busquen homens que sigan intel.ligents.
Desde el meu punt de vista açó no es veritat perque tant els homens com les dones intel.ligents tenen molt d'éxit i no sols els homens com possa al text.
A més l'intel.ligéncia no és l´únic requisit per a enamorarse dúna persona.
Per finalitzar crec, al contrari que Pilar Rahola, que els homens de hui en dia busquen en les dones l'atractiu físic i no l'intel.ligéncia.
LOLI ALCAIDE

Anònim ha dit...

Jo crec que hi ha molts homes que opinen de maneres molt distintes. A alguns li agraden les dones inteligents i que es guanyen la vida per elles mateixes, mentre que hi ha altres que davant elles es senten inferiors i per eixa raó les busquen menys inteligents. Pense que aquesta situació era més comú fa uns quants anys, que ara està canviant cada vegada més, els homes ja no es senten tan aterrorits d'avant la inteligència femenina.

Laura Aldomar 22-C

Anònim ha dit...

Aquest text tracta de que les dones accepten la competència intel·lectual i els homes no, es a dir,les dones busquen homes intel·ligents.

Per a mi punt de vista, hi ha homes intel·ligents i que no ho són,doncs no es el més important, ja que no totes les dones volem homes així.

Aleshores, no estic d`acord amb el que diu el text perque qualsevol pot enamorar-se d`una persona que no es intel·ligent i a la seua parella el dona tot el que necesite;aixó es suficient per a que no l`abandone.

Mónica Abellán 22-C

Anònim ha dit...

Aquest text de Pilar Rahola descriu, des d’un punt de vista feminista, com les dones han evolucionat intel·lectualment i han anat enrere a la vida sentimental, arribant a un punt en el que les dones més intel·ligents tenen menys possibilitats de trobar una parella que les accepten tal i com són sense haver de competir amb elles en un plànol intel·lectual.

Pot ser que aquesta siga la situació actual en la que moltes dones es troben, però com a tots els exemples sempre hi ha l’excepció que ens fa pensar que les coses canvien a poc a poc. I es que també hi ha homes que busquen dones intel·ligents sense la necessitat de sentir-se inferiors o superiors a elles, convertint-se així en un exemple d’home tolerant que respecta la dona en tots els seus aspectes.

No hi ha dubte que si al llarg de l’historia el paper que la dona ha representat ha sigut el de senyora poc intel·ligent que “serveix” el seu home en tot allò que ell li demana, és probable que quedin casos com aquestos a l’actualitat que no avancen un pas enllà dels tòpics.

Solament em queda pensar que existeixen esperances de canviar i avançar en el que a la societat es respecta, per tal d’aconseguir la tolerància entre els dos sexes i la millor convivència sense anar arrere en cap dels dos camps: el sentimental i l’intel·lectual.

Marta Martínez Rubio 22-C

Anònim ha dit...

Al text de Pilar Rahola “La intel.ligent no es casa”, exposa els resultats al que han arribat algunes universitats i el que ha publicat el periódic “The Sunday Times”, que tracta sobre els gustos dels homes per a triar parella. Aquest estudi conclou que els homes busquen dones menys intel.ligents que ells simplement per a no sentir-se inferiors a elles.

Encara que jo pense que aquestos estudis són més bé interpretatius, és de veres que als homes, durant els anys, no els ha agradat que les dones siguen superiors a ells en cap dels aspectes de la vida.

En canvi, crec que aquesta situació, encara que lentament, està canviant i que ara, a ells no els importa tant l’intel.ligència femenina com abans. Fan més cas als seus sentiments, i si volen a la dona vertaderament, la volen tal i com és.

Patricia Prieto Moreno 22-C

Anònim ha dit...

Sobre aquest article caldria comentar idees que estic a favor i en contra.
Per a començar, en la meua opinió, aquest estudi seria més cert fa unes dècades, peró ara mateix, la societat és distinta, i les persones són més obertes que abans.
Per altra banda, també pense que l’estudi només comenta el nivell intel·lectual, però la gent, ja siguen homes o dones, no només es fixen en això, sinó en la personalitat…, i altres aspectes.
És a dir, en la meua opinió, tinc que afirmar que estic d’acord amb el final de l’article, perquè cada vegada hi ha més homes que s’interessen per les dones amb un nivell alt, ja què abans elles tenien menys possibilitats de cultivar la seua intel·ligència.

Fran Sánchez 22-T

Anònim ha dit...

El text de Pilar Rahola diu que després d’un estudi fet durant 40 anys, s’ha arribat a la conclusió de quant més intel·ligent es torna la dona, menys possibilitats té aquesta de trobar parella debut a que els homes no suporten la competència intel·lectual; i quant més intel·ligent es torna l’home, les seues probabilitats matrimonials o de trobar parella augmenten.

Aquesta situació potser estiga vigent ara en alguns casos, ja que la dona durant temps enrere a estat amb el peu al coll per homes ignorants que pensen que les dones són inferiors als homes, i per això una situació pareguda pot presentar-se en el camp de l’intel·lecte. Però naturalment, la societat es civilitza poc a poc, o això espere.

Hui en dia pense, o vull pensar, que aquesta situació esta desapareixent, ja que els homes no busquen dones que no siguen intel·ligents i que els idolatren per tots els seus actes per a sentir-se superiors a elles. Els homes hui en dia busquen dones intel·ligents sense sentir-se inferiors per la estupidesa de la capacitat intel·lectual: es senten orgullosos per el cervell ben plantat de la seua dona.

La mentalitat de que els homes son superiors a les dones potser ronda pel cap d’alguns, però en la meua opinió, depresa o aspai, aquesta mentalitat masclista esta en perill d’extinció i arribarà el dia en el qual siga extingida per sempre.

Diego Fuentes Garcia 22-C

Anònim ha dit...

Aquest text de Pilar Rahola parla sobre les diferències entre els homes i les dones alhora de casar-se segons la seua intel.ligència. L´autora cita un estudi publicat al the sunday times, que no crec que siga veritat, perque ara tant homes com dones poden estudiar si volen, no té res a vore l´intel.ligència.
per contrari estic d´acord amb l´aurtora en les ultimes linies, ara el homes cada vegada més estàn seduits per l´èxit femení.
sheila torres 22-t

Anònim ha dit...

Al text de Pilar Rahola s'exposa com les dones han evolucionat al llarg de la vida tant al camp intel.lectual com sentimental, ja que segons els estudis d'algunes universitats han arribat a la conclusió de que com més intel.ligent es la dona menys possibilitats en té de casar-se. Cosa que passa perquè els homes hi tenen complex d'inferioritat davant la dona i per això diu l'autora que els homes busquen dones menys brillants.

Tot i això jo pense que aquesta situació no passa com fa quaranta o cincuanta anys ha disminuit eixa mentalitat dels homes de tindre una dona poc intel.ligent, encara que hi han excepcions, per això encara no existeix verdaderament la igualtat dels dos sexes. Queda molt cami per recorrer les dones davant la societat.

Bea Murgui Lloria 22-C.

Anònim ha dit...

El text de Pilar Rahola, la intel·ligent no es casa, exposa uns estudis fets per universitats de prestigi que parlen de les baixes opcions matrimonials de les dones amb un alt nivell intelectual. Pel contrari, els homes busquen inferioritat en elles per por del poder femení.

L'opinió de l'autora és, desde un punt de vista feminista, que la societat ha canviat i aquesta situació es dona cada vegada menys.
Però, encara que cada vegada menys, són certes les darreres afirmacions i és clar que el masclisme va cap arrere en l'ordre de la parella ja que que, en general, ens sentim cada vegada més atrets per la persona.

Estic d'acord amb l'autora en les seues reflexions, perquè està incrementant-se el número de persones que veuen l'intel·ligència com a una qualitat positiva. Una mentalitat gens masclista -com a la que ens apropem sense arribar a aplegar-, i amb una manera de pensar igualitària entre els dos membres potser siga la més correcta per a establir una parella.
Elena Pechuán, 22-C

Anònim ha dit...

Pense que sí que és cert que hi ha que donar-li crédit als estudis, no obstant no estic del tot d'acord ja pense que generalitza massa.
Està clar que al llarg de la història hem viscut a una societat masclista, en la que els homes buscavem sempre sentir-nos i ser superiors.
Però els temps canvien, i la societat evoluciona. No crec que hi haja que generalitzar com ho fa l'estudi, perque crec que els homes ara, i cada vegada més, som consients de que tots som iguals.
Pense que la intelgència i la cultura és un factor molt important en la vida, i crec, sincerament, els homes que busquen dones per tal de sentir-se superiors tenen els dies comptats.
Per tant, estic d'acord amb l'autora, ja que cada vegada hi ha més homes que busquen més enllà d'una cara bonica que els diga que quapos que són. No hi ha que generalitzar com ho fa l'estudi.

Sergio Sànchez Lacalle. 22C

Anònim ha dit...

Al text de Pilar Rahola es diu que les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants "escullen companyes que s'assemblin a les mares" i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta.

Jo no estic d´acord amb això ja que, en la meua opinió, tant homes com dones tenen gustos molt variats i no pense que justament a la majoría dels homes i les dones li donen més importancia a la intel·ligencia que a la personalitat de la parella sentimental.

Jesus Vera Garcia 22 C

Anònim ha dit...

El text de l’autora Pilar Rahola anomenat LA INTEL•LIGENT NO ES CASA, fa referència a com la intel•ligència afecta a trobar parella. En l’estudi fet per les universitats britàniques destaquen que l’home intel•ligent augmenta bastant les segües possibilitats de troba parella, tot el contrari que les dones.
Jo estic un poc d’acord amb aquest estudi perquè les dones sempre busquen alguna cosa millor que el seu nivell i si n’hi ha dones amb molt nivell hi ha pocs homes amb molt nivell os escollir amb tots els detalls que busca una dona. I per altra part també estic d’acord amb l’autora perquè la societat canvia i els homes busquem una dona que no siga d’acostumat perfil de dona de casa.

Adrià Albalat 22t

Anònim ha dit...

Des del meu punt de vista, estic dácord amb l´autora d´aquest text.
A aquest es diu des d´un punt de vista feminista com la dona ha estat discriminada per l´home des del principi del temps i un ésser inferior a aquest per l´unic fet de ser dona.

Hui en dia açò ha canviat i la dona està igualada a l´home tant en drets com en altres aspectes. Amb aquest raonament podem comprovar com la societat ha avançat ideològicament i com diu l´autora avuí la dona es la dona “arrugant el penis amb el poder femení”.

Eduardo Pérez Zafrilla 22-C

Anònim ha dit...

A l'article "La intel·ligent no es casa", l'autora,Pilar Rahola, manifesta el masclisme que hi ha a la societat actualment.
Rahola exposa un estudi que diu que quant més intel·ligent són les dones,mnys possibilitats tene de casar-se i que el homes no accepten la competència intel·lectual a la convivència,afirmacions per a mi incertats, ja que tot això éssegons el tipus d'home, i no es pot generalitzar.
Desde el meu punt de vista Pilar Rahola deixa de manifest el seu pensament feminista , generalitzant amb tots el homes comportaments que tan sols poden ser aplicables a uns quants homes.

Jose San Andrés Marco
22-C

Anònim ha dit...

En la meua opinió, el que comenta l’autora és cert però no tan exageradament. És veritat que la dona sempre ha estat més limitada a les seues possibilats segons la seua capacitat intel•lectual però des d’aquest punt fins a dir directament que no es casa, és massa exagerat.

Sincerament, l’home, encara que n’hi haja, que els interesse la competència intel•lectual, la gran majoría prefereixen tornar a casa y trobar-se els llits fets, el sopar a taula, i coses així, el qual no vol dir que les dones no treballen, només que treballen en menor queantitat que ells, i per tant no logren tants éxits com ells. Des de sempre s’ha sabut que les dones sóm més independents, per aixó el homes, en general, busquen la dona que faça de model de mare (el que comentava abans de fer els llits, etc).

Els homes disposats a tindre aquesta competència intel•lectual, no són molts, però cada vegada més.

Anònim ha dit...

El text de Pilar Rahola, exposa un tema que avuí en dia pot ser discutible. L'autora fa la seua argumentació en base a un estudi realitzat per diverses universitats i que fou publicat a un periòdic estranger de prestigi.

Personalment, trobe que aquest estudi era vàl·lid fa quaranta anys, quan la mentalitat i la societat era un altra. Actualment, llevat d'algunes excepcions, tant hòmens com dones el que miren es la personalitat, el comportament... de la seua parella i no es senten ni inferiors ni superiors ja siga per la intel·ligència, la força o qualsevol altre element.

Lucía Masó 22 C

Anònim ha dit...

La conclusió que se arriba llegint aquest article es que la dona ha anat evolucionant en l`història i si abans habien més matrimonis en els quals l'home dominava culturalment i economicament, la dona es dedicaba a la casa i la familia.
Conforme la dona ha conseguit tenir major cultura i economia.
Esta logrant que la posibilitat de matrimoni siga menor pero més selecta, es a dir que a la dona no l'importa que la seva parella sigui del mateix nivell cultural es a més el prefereix.
Mentrestant l'home avui en dia la esta emplacat a valorar a la dona per la seva capacitat.


azahara perez 22-c

Anònim ha dit...

L'autora d'aquest text escriu sobre les conseqüències de la intel·ligència de la dona.
Pilar Rahola explica que a més nivell intelectual que te la dona, menys possibilitats té de casar-se.
Per a dir-ho,es basa en diversos estudis que han fet unes universitats.
També comenta que la dona accepta la competència intelectual però l'home no.
Finalment dona la seua opinió personal, i diu que la intel·ligència femenina no era considerada atractiva però ara ja comença a ser-ho.
Maria Jose 22C

Rafael del Barco Carreras ha dit...

PILAR RAHOLA



Rafael del Barco Carreras



Introduciendo mi nombre en GOOGLE aparece entre las primeras etiquetas Pilar Rahola, su blog, con un inquietante y amenazador estribillo… “sería interesante investigar a Rafael del Barco Carreras”. Me inquieta tanto que desata mis irrefrenables ganas de escribir. Estoy hasta las narices de leer lo que consultado el blog ella atribuye a un comentarista, un tal García. Sin más asegura que miento, y tras pedir que se me investigue, se auto alegra de que por suerte mi peso mediático es nulo. Doña Pilar criba los comentarios, es decir, que aun suponiendo que exista es ella quien le da pie, por tanto es su parecer. “Nulo”, eso son los millones que no tenemos la suerte o desgracia de su celebridad. NADA, “no somos NADA”, solo formamos parte de la manada que pagamos su vida de charlatán.

No entra en comentar la serie de escritos, que ateniéndome al suyo de “Lo sabía toda Barcelona” sobre la larga carrera delictiva del Juez Luis Pascual Estevill y Juan Piqué Vidal (mis nefastos y corruptos abogados), dejé y dio entrada en su blog, sino que por su expresión pretende MATAR AL MENSAJERO. Por lo visto, ella puede escribir sobre esa GRAN CORRUPCION (dejando en el tintero la parte correspondiente a sus amigos), pero el resto de los mortales, y una de sus más sangrantes VICTIMAS, yo mismo, deben callarse, y ni hablar de arremeter contra los asociados de tan amorales personajes, sus propios Serra y Maragall, los del Grupo Z, y toda la zarabanda barcelonesa. Eso ni hablar, ¡a por él!.

¡Buen elemento Doña Pilar!, primero de ERC, Teniente Alcalde con Maragall, después con el Grupo Z, y sus apaños con sionistas, conferencias, y Televisiones (en todas, o sea, la Única), y ahora con la Vanguardia. Todos los que no quieren que yo haya existido, mejor dicho, que exista, recordándoles su corrupta historia.

¡No se preocupe Doña Pilar!, soy muy consciente de mi NULIDAD, y de que también los organismos públicos, que son de los pocos que entran en mi web con inquietante asiduidad, no lo hacen para reparar el daño sufrido sino para INVESTIGAR, y “empapelarme”, ¡cómo mínimo!.

Me advierten que no me meta con usted, que es muy vengativa. Pero debería aplicarse mucho, porque menos maricón me lo han atribuido TODO (la invención de pervertidor y golfo la repitieron hasta la saciedad), y denuncias falsas ya he toreado unas cuantas, con sentencias de absolución incluidas. Ocho años de cárcel, por culpa de sus “amigos”, repartidos en los últimos treinta, curten tanto, que sus amenazas son alaridos de chihuahua, o sea, NADA, y hasta me van bien porque me preparan para las de los que si pueden hacer daño, los triunfantes y enriquecidos en sus cargos públicos con la GRAN CORRUPCION.