El bloc
és una eina comunicativa en format TIC; necessària també, en el cas de llocs
en valencià, per normalitzar l’ús de la llengua i ampliar-ne els àmbits d’ús de
cara als alumnes. Els hi plantegem reptes i tasques, els connectem amb la música,
la cultura, amb d’altres blocs. Hi pengem informació d’utilitat, enllaços per
guiar-los en un treball en xarxa, materials de reforç i d’ampliació...
Els docents que
decidim obrir o que assumim un bloc de matèria ho fem amb propòsit de
compartir, d’aprendre del treball d’altres i de, modestament, contribuir a la millora
del rendiment escolar. Aquesta és una feina voluntària, potser solitària. No
tant; els qui coneixen 1entretants (per citar una xarxa de professors) saben que en som un grapat i que ( per citar
només un repositori; n’hi ha més), al Planetaki podem, en una ullada, conéixer
el treball de molts companys. De fet, l’intercanvi ens estimula i aprenem els
uns dels altres. La generositat n’és la tònica general, com també el respecte a
la feina dels companys. Si un post d’un bloc amic ens sembla enriquidor, fem una
entradeta i l’enllacem, de manera que
els alumnes i públic en general puguen llegir-lo i aprendre’n. Si no podem publicar, no ho fem; ningú no ens fiscalitza per això.
No oblidem que som un model de
conducta, ho vulguem o no, i prou que ens queixem dels estudiants que, en
comptes de fer un treball i aprendre’n del procés i del resultat, recorren al Rincón del Vago (per posar un exemple).
Volem treballs originals, fets per ells, no còpies –sempre sospitoses- sense ànima ni esforç.
És per això, per tot plegat, que ens sembla escandalòs haver descobert, al bloc La Foia, de l'IES "La Hoya de Buñol", un post breu, una ressenya que vaig penjar fa vora quatre anys en aquest espai. No n’han canviat ni el títol, ni
s’han dignat a contestar quan els he escrit una queixa. Això, docents, no es fa.
Un exemple molt, molt lleig.
2 comentaris:
És normal que et copien: escrius com els àngels i la teua prosa descriptiva és insuperable. A molts i moltes ens agradaria agafar com tu la ploma -o escollir la tecla- i deixar el verb que desemboque encertadament en la frase.
A l'Edat Mitjana i durant molts segles el fet d'ésser copiat era un elogi: havies esdevingut model magistral.
Queti, si més no, han centrat la imatge. Això ja fa el post una mica diferent.
Ànim mestra!
Olga,
gràcies pels compliments (immerescuts!!), però no crec que es tracte d'això en un bloc d'ensenyament. La majoria dels qui portem blocs d'assignatura ho fem amb el propòsit de compartir, de millorar la qualitat de l'ensenyament (que, en aquests temps d'internet, no pot quedar entre quatre parets)i, també, aprenem del treball dels altres. El que ens ha molestat molt ha estat la còpia (d'una humil ressenya) en comptes d'un enllaç. Cal fer bé les coses, i això passa per citar les fonts i no afusellar continguts sense permís. Pobre exemple, el que donen aquestes persones als seus alumnes...
Besets
Publica un comentari a l'entrada