El telèfon sona a la matinada. Una veu anònima pronuncia la frase «Post tenebras». Broma vulgar o peremptòria advertència? Poc després, desapareix l’encantadora esposa d’un amic, amb les prediccions d’una santera cubana com a únic indici. I en el fons de la narració, trobem el pòsit de soledat que uneix els relats d’aquest volum.
Mitjançant tècniques i estils narratius ben diferents, Josep Lozano ens fa partícips del testimoni d’un emigrant solitari en una gran ciutat, de l’amant que ha perdut el seu enamorat, d’un cambrer temptat pel suïcidi i d’un cabdill morisc a punt de ser ajusticiat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada