PA NEGRE

Als cines babel es va estrenar divendres passat la pel·lícula Pa negre, basada en la novel·la del mateix nom d'Emili Teixidor. Els fets dramàtics que es conten ens situen als primers anys de la potguerra espanyola, a la comarca d'Osona. Foren anys difícils de silencis, pors, secrets i traïcions, que el protagonista, un xiquet que camina cap al món dels adults, descobrirà.
Us recomane que vegeu aquesta entrevista que van fer a l'autor poc després de l'estrena de la pel·lícula. Els seus comentaris us facilitaran la comprensió de l'obra i milloraran la vostra ressenya.

Un vídeo molt interessant

Perquè una llengua no es perda, cal parlar-la amb normalitat, i l'actitud dels parlants (a més de les actuacions institucionals per preservar-la i difondre-la) hi influeix molt. És per això que els responsables dels Tallers per la Llengua han elaborat aquest vídeo d'entrevistes a persones destacades de la cultura i la comunicació, com els periodistes Miquel Calçada, Vicent Sanchis i Patricia Gabancho, l’escriptor Sebastià Alzamora, el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, i la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals. L'objectiu és desmuntar diverses fal·làcies que envolten l'ús del català.

La Festa pel Valencià canvia de lloc

Ens ha arribat aquest comunicat urgent perquè el difonguem.

Les previsions meteorològiques anuncien pluja per al 9 d'octubre i
l'organització ha decidit passar la FESTA PEL VALENCIÀ a cobert. L'acte
se celebrarà a LA FIRA DE MOSTRES DE VALÈNCIA (Carrer Senda del Polvorí
amb l'Avinguda de les Fires, ValènciaFòrum Nord, Pavelló 8) i es
respectaran els horaris d'eixida dels autobusos i la programació prevista
de dia. El dipòsit dels "Llibres de les claus" a l'escultura que ha creat
Manuel Boix, les actuacions a l'escenari, els Tallers infantils i la Fira
d'Entitats es desenvoluparan amb normalitat.

El concert especial d'Obrint Pas, quedarà ajornat per a la pròxima
primavera.

Si teniu cap dubte ens podeu telefonar al 96 347 27 83

Obrint pas, amb la Festa pel Valencià

Com sabeu, dissabte vinent, 9 d'octubre, al Passeig Marítim de València, hi haurà una gran Festa pel Valencià, organitzada per Escola Valenciana en commemoració dels 25 anys de Trobades. Hi ha motius per celebrar la fermesa dels col·lectius compromesos en la defensa de la llengua i, també, per reivindicar la necessitat de normalització lingüística al territori valencià.
En aquest enllaç podeu accedir a la programació de la jornada. Pel matí hi ha tallers, lliurament de treballs de les escoles a "La clau que obri tots els panys" (una preciosa escultura de Manolo Boix) i, a la nit (21:30h), no us podeu perdre el concert d'Obrint pas, un dels grups més representatius de música en valencià.



Si us abelleix, podeu obrir gana amb aquest vídeo:

O amb aquest altre:

El resum

El resum és una de les preguntes de l'apartat de comprensió del text de les proves PAU. El seu valor és d'un punt i la seua extensió màxima de 10 línies. Resumir és una tècnica que, amb entrenament, podeu assolir. Per començar us propose aquest exercici. Llegiu atentament els consells i, endavant!

Tot un curs per davant

És, aquest, un curs decisiu, un camí que requereix molts esforços per arribar a la vostra destinació. Amb constància i treball, però, de segur que ho aconseguiu.
Aquest bloc pretén ser una eina útil per assolir els objectius del curs i, alhora, poder arribar a les PAU amb garanties d'èxit. Com veieu, hi ha enllaços a blocs d'altres centres, a publicacions, diccionaris... Sovint us hi deixarem tasques; és per això que convé fer-hi una ullada de tant en tant.

La primera, la visita (opcional) a l'exposició "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", ubicada a l'Escola de Magisteri fins al 30 de setembre. Els qui estigueu interessats m'ho heu de comunicar, i us facilitaré uns materials per fer-ne un treball.

Res més. De moment. Sí! Benvinguts i bon curs a tots!

Estellés, la veu del poble

Paco Muñoz canta, ací, el poema d'Estellés que ha esdevingut símbol del compromís cívic del poeta i, per extensió, del poble. Escoltem-lo bé, llegim-lo amb atenció. No perd vigència. I, mentre uns i altres compartim taula i poemes en honor d'aquest homenot, d'alguna manera, amb permís seu, "assumim la veu del poble i serem, per sempre, poble".

També parem esment en l'Estellés aclaparat pel dolor íntim, a Cançó de bressol, o en l'observador -i patidor, i gaudidor- agudíssim de la quotidianitat, de la vida, com en aquest treball (Coral romput) realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València i editat per Escola Valenciana.

És, aquesta, una petita mostra del llegat, viu i ben viu, del poeta. De la bellesa dels versos, de la necessitat que en tenim. I, el 4 de setembre, a partir d'enguany, una ocasió per reivindicar llengua i cultura des d'una posició valenta, positiva i encoratjadora. Per molts anys.

Més Estellés

A Vilaweb es fan ressò de l'èxit de la convocatòria d'homenatge a Estellés feta per Josep Lozano; de moment, vint poblacions valencianes s'hi han sumat. I és que la poesia d'Estellés, intimista, social, compromesa, ens arriba, a uns i altres, fins al moll de l'os. La defensa de la llengua queda palesa en aquest poema de Les pedres de l'àmfora (Obra Completa 2):

Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.

Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.

Vindrà un jorn que ho reconeixeran.

Em buscaran, però no em trobaran.

Llavors diran, però en vers: quina pena!


Després d'açò, no podem afegir res més. Sí: donem suport a la Festa Estellés. Per tants motius...

4 de setembre, festa Estellés

A iniciativa de l'escriptor Josep Lozano, es pretén que cada 4 de setembre, data de naixement del nostre poeta, es faça un àpat popular per reivindicar cultura i llengua, tal com es fa al "Burns Supper" escocés (on es commemora el naixement del poeta Robert Burns al voltant d’una taula).
En aquesta data, a més de fer un dinar/sopar de germanor, es recitaran poemes d'Estellés i d'altres autors. Arreu del país es pararan moltes taules com a homenatge a Estellés, però també com a reivindicació de la nostra llengua i cultura. Així, a Alginet tindrà lloc el dia 3; a Burjassot, Alboraia i Benimodo, el 4... Més informació, en aquest article de Pica'm.

A LLIMA, el bloc de Paco López, hi ha una sèrie de propostes per enriquir la Diada Estellés des dels nostres blocs. Una d’elles rau a escriure un post el dia 4 al voltant de l’autor de Burjassot. Homenatge analògic, sí, i digital, per descomptat!

És el primer any d’una celebració que, de ben segur, es consolidarà i ajudarà a fer xarxa entre tots els qui ens estimem llengua, cultura i país. Entre tots.

Sociolingüística: alguns conceptes

Per refrescar la memòria i pensant que tenir clar alguns dels conceptes clau de la sociolingüística us pot ajudar a comprendre millor el tema del text, si així fóra necessari, ací en teniu uns quants extrets del llibre Nou vents. Valencià: llengua i literatura 2. Podeu consultar la unitat 9 per ampliar coneixements.


Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.
Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.
Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.
LLENGÜES EN CONTACTE
Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).
Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).
Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:
Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.
Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).
La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.
Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.
Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.
Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.
Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.
Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.

Models d'examen: un repàs

Aquests dies aneu atabalats; en poc de temps voleu retindre allò més important de tot un curs. La tranquil·litat és bàsica; no us deixeu dur pels nervis i la inseguretat. Heu arribat ja a les portes de la Universitat i només us resten unes poques passes. Confie que dedicareu alguna estona a revisar els temes de literatura, les qüestions de sintaxi o la conjugació verbal, entre d'altres. Recordeu que estic a la vostra disposició per aclarir dubtes. A més, per tal de preparar l'examen, ací us en deixe dos models.

1r model

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents.

EL GELAT ROSA

-Té, quin vols, el groc o el rosa?

Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó es guardà els diners que ell li acabava de donar i ja servia altres clients tot cridant:”Al bon gelat!...”

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

Al parc, al costat d’ella, amb tota la tarda estesa davant, amb l’esplendor del sol, sota els arbres remorosos, estava alegre, comunicatiu. La banda de música tocava l’obertura de Lohengrin: l’havien escoltada religiosament agafats de les mans. Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per a homes de debò.

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible. “Jura’m que no te’l trauràs mai més.” Per mirar-se’l, separà els dits, estirà una mica el braç, i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la seva mà d’una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.

Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l’entrada del metro.

-Té, pren el rosa.

Ella l’agafà i sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. “Rosa, rosa...” tot d’una s’estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.

-Ai, el gelat!- L’havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.

-Vols que te’n compri un altre?

-No.

“...rosa...rosa... de pressa, que no s’adoni de res...Per què et menges les roses? Ens casarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si pogués guardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses?En duia un pom a la mà i ell em besava i réiem i caminàvem. M’agafava per la cintura. Portava el barret decantat, tenia els ulls brillants. Jo menjava una fulla de rosa[...]

Mercè Rodoreda, Tots els contes

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

d) Identifica i justifica la varietat dialectal del text. [0'5 punts

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Havien sortit del parc […]. Sorda o sonora?

2. semblaven figuretes que caminessin[…] Sorda o sonora?

3. cel·luloide. Oberta o tancada?

4. colls erectes. Oberta o tancada?

b) Substitueix els sintagmes en cursiva pel pronom corresponent.[1 punt]

1. S’assegueren en un banc verd(…)

2. Porta els xiquets a escola!

3. Recorda’t de les compres pendents!

4. Pep va portar les motxilles a les xiquetes.

c) Identifica el tipus d’oració i digues la funció sintàctica que fan.

Els que formen el primer bloc són textos de gran calat que inquireixen a fons el seu objecte d’estudi.

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,

sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Reflexiona sobre les relacions amoroses en la societat actual, en diverses cultures. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

2n model

1. Llig aquest text i respon les qüestions següents.

Feia més de tres hores que havien eixit de València i l’autobús pujava ja amb dificultat el Coll de les Torres, esbufegant, canviant de marxa, gairebé reculant en cada revolt tancat. Pujaven entre el rocam tallat gris i blau, bancals de garrofers i, més amunt, rectangles de pinets tendres de la repoblació, més tendres i clars encara a la llum de la tarda d’estiu.

Al seient número catorze, finestreta de l’esquerra, Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie que havia comprat per al viatge, i mira com la Rambla Carbonera va quedant allà a baix, l’ample llit de pedres blanques entre els baladres. La dona que va al seu costat ha intentat ja lligar conversa dues o tres vegades, inútilment.

“¿Que vosté va a Rieres?”

“Sí, senyora.” No tinc ganes de parlar amb ningú. “La seua cara, com si l’haguera vista alguna vegada”, insisteix, tota vestida de negre, les mans aferrades a les anses d’una gran bossa que duu sobre els genolls.

“No crec, no és fàcil.” ¿I si aquesta dona...? Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare només que ell duia bigot i no portava ulleres tampoc. Parpelleja, es toca el pom de les ulleres amb la punta d’un dit. Sembla que com més pugem més calor fa.

“Perdone, era un pensament”, diu la dona.

Un pensament. ¿Quants anys? Més de vint. Vint-i-dos o vint-i-tres, deuen ser. És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més. Ni imaginar. Com un turista. Això és: faré el paper del turista. Ja comencem, en realitat no em caldrà dissimular, a més vaig per la faena i en últim extrem algun profit en trauré. Probablement sóc el primer que ve per ací dalt amb açò de les maquinetes. Té el nas suat i les ulleres li tornen a relliscar.

“Molt bé, home, molt bé. ¿De manera que ara te’n vols anar al poble?”, li havia dit el senyor Corella des de darrere de la taula del despatx, bellugant sense parar l’enorme mostatxo gris com si rosegués un pinyol de pruna eternament dins la boca o es passés la llengua blanquinosa i ampla entre les dents i els llavis. El senyor Corella, sempre paternal, ple d’experiència i de bons consells, que tan bé s’havia portat sempre amb la mare. I tanmateix no el puc suportar, ni el moviment que fa de morros, ni quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]

El bou de foc, Joan Francesc Mira, ed. 3i4

1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]

c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]

d) Identifica i explica les marques de modalització que hi ha al text [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1.vaig per la faena: sorda o sonora?

2.pinyol: oberta o tancada?

3. genolls: oberta o tancada?

4 les he tornades a veure: sorda o sonora?

5. No tinc ganes: sorda o sonora?

b) Reescriu aquest fragment però canviant-ne l’eix temporal al de passat. Modifica

els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]: És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més.

c) Substitueix els sintagmes subratllats pel pronoms feble corresponent i assenyala’n la funció sintàctica.

1. Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie.

2. Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare.

3. Vaig per la faena.

4. No el puc suportar [...] quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a.1) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

a.2) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts] Cal triar-ne una.

b.1) Narra un trajecte d’un viatge en tren.

b.2) A partir del text, aventura hipótesis sobre Daniel i el lloc on es dirigeix.

. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]

Estructures textuals: uns dubtes

Només queda una classe abans de l'examen de dilluns. Confie que estigueu repassant qüestions de morfosintaxi, de fonètica, les preguntes de literatura... i que les darreres classes us hagen aclarit dubtes.
Ara, però, és el torn de les estructures textuals. Hem observat que, alguns (no tots, és clar!) us entossudiu a trobar una estructura narrativa completa en un fragment d'un conte, per exemple, i d'altres errades que us poden fer perdre punts. No es tracta, ací, de reproduir els esquemes textuals (al llibre ho teniu molt ben explicat), sinó d'incidir en aquells casos en què trobem més vacil·lacions. Vegeu si us és útil, i a repassar!

ESTRUCTURES TEXTUALS. ASPECTES A TENIR EN COMPTE.

Text expositiu

El text expositiu és el que predomina al discurs acadèmic i, en general, en aquells textos la finalitat dels quals és informar.

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos expositiu i conclusió.

Cal, però, distingir diverses estructures convencionals, que organitzen bé tot el text, bé un paràgraf. En un text es poden trobar diversos esquemes organitzatius. Recordem-los:

- problema/solució

- causa/conseqüència (atenció als connectors lògics)

- descripció/enumeració (connectors de canvi de tema, índexs gràfics...)

- comparació/contrast (bé per descripcions separades, bé per descripcions contraposades)

- seqüència temporal (connectors temporals, índexs gràfics i numèrics...)

Si ens trobem amb un text fragmentari, no ens hem de capficar a trobar-hi l’estructura completa. En aquest cas, però, és molt útil analitzar-ne la dels diferents paràgrafs, i raonar per què no trobem al text una part o altra de l’estructura.

Important: un text pot presentar-se complet a pesar d’estar inclòs en un llibre; són reculls d’assajos, d’articles de premsa... Hem observat que us deixeu dur erròniament per la informació a peu de text. Compte amb això!

Text argumentatiu

La finalitat d’un text argumentatiu és defensar una idea. Per tant, cal localitzar-ne la tesi (no l’hem de confondre amb el tema de què tracta el text).

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos argumentatiu i conclusió. Segons el lloc que ocupe la tesi al text, ens trobarem amb una estructura analitzant o deductiva (la tesi apareix al principi de l’escrit), una estructura sintetitzant o inductiva (la tesi apareix al final del text), o bé circular o enquadrada (la tesi apareix tant al principi com al final del text).

És molt productiu diferenciar, al cos argumentatiu, els diferents tipus d’arguments. Recordem-ne uns quants:

- d’autoritat

- de causa/conseqüència

- de quantitat

- exemple

- comparació

- del benefici

- de qualitat

Heu de tenir ben present que totes les afirmacions que feu han d’estar fonamentades al text; no podem dir que hi ha un determinat argument i no esmentar-lo (és molt útil numerar les línies i, així, no haver de copiar-ho tot).

És molt usual l’estructura expositivoargumentativa, on se’ns informa però, alhora, se’ns pretén convéncer d’una determinada opinió/tesi. Es diferencia de l’expositiva en el fet que poden aparéixer elements modalitzadors, mentre que aquella pretén donar objectivitat i, per tant, hi abundaran els elements impersonalitzadors i l’absència de lèxic marcat.

Si se us demana que raoneu per què és un text argumentatiu, a més de citar algun argument, cal esmentar els recursos modalitzadors.

Text narratiu

Pel que fa a la narrativa, només podran aparéixer textos complets a l’examen si es tracta de contes (i encara així...). Per tant, l’estructuració clàssica (situació inicial, de conflicte, desenvolupament del conflicte, desenllaç i situació final) és poc probable que aparega. A més, cal tenir en compte que hi ha narracions sense situació inicial, o el final de les quals remet al plantejament del conflicte (circular). No intenteu trobar allò que no hi és; cal llegir bé el text, trobar, si n’hi ha seqüències descriptives o diàlegs (i veure si hi predominen o no; aquesta petita anàlisi ens dirà molt del text).

Convé analitzar l’ordre de presentació dels fets en la història, així com la veu narrativa i la focalització de la narració.

Si hi ha referències al temps, cal que distingim entre el temps de la història i el temps del discurs. Així, el primer ens remet tant a l’època com a la durada dels fets, mentre que el segon analitza la disposició dels fets de la història en el discurs (estructura lineal, retrospecció i anticipació).

Quant al que diuen els personatges, es pot fer referència al discurs directe, directe lliure, indirecte, indirecte lliure, monòleg interior... Repasseu-ho.

Relacionem açò amb la polifonia enunciativa: la presència de diversos enunciadors al text, a més del locutor/narrador.

Una altra qüestió important en els textos narratius és l’eix temporal en què se situen els fets, que regiran una correlació de temps verbals. És possible que se us demane un canvi en l’eix temporal en un fragment seleccionat.