30 de novembre, 2010

Fuster i Mira. L'assaig amb majúscules


Ara, acabada la unitat dedicada a l'assaig, és moment de començar a redactar les qüestions de literatura. Fuster i Mira, dos grans assagistes valencians, en són els primers. Us enllace ací i ací amb dues entrades del curs passat, on trobareu alguns materials d'interés. També podeu consultar els blocs de 2n de Batxillerat enllaçats a la barra lateral.
D'ara endavant, aquesta feina, la de redacció, és un exercici global, de recerca, planificació i discriminació de dades, d'una banda i, de l'altra, d'escriptura (la pràctica de la qual, amb la consegüent depuració d'errades de tot tipus, és necessària).
Us enllacem, a més, amb els criteris per a la prova PAU (hi ha, a l'apartat Reflexió i expressió crítica, els ítems de Literatura). Una vegada passada la Setmana fantàstica, us hi podeu dedicar. Un descans... i a la feina!

27 de novembre, 2010

Parla'm

Us heu plantejat si el vostre nivell de valencià és acceptable? Potser presenta deficiències per falta de pràctica. O el parleu amb fluïdesa, però no teniu moltes ocasions de practicar. En qualsevol cas, el Voluntariat pel Valencià us acosta possibilitats de conversar en la llengua pròpia. Vegeu el vídeo, i animeu-vos-hi!

15 de novembre, 2010

El text argumentatiu. Proposta de treball


Una volta acabada la unitat dedicada al text argumentatiu, us proposem de fer aquest exercici, basat en un article del gran mestre Joan Solà, per tal d’aclarir dubtes i practicar una miqueta. Una estona de feina que pot ser-vos ben productiva. Ací el teniu:

Llig atentamente aquest text de Joan Solà i contesta aquestes preguntes:

a) Localitza el tema de què tracta el text, i relaciona’l amb el títol.

b) Quina tesi defensa l’autor? On apareix?

c) Identifica els arguments emprats per Solà.

d) Extrau l’estructura textual, tot raonant la resposta.

e) Localitza i identifica al text els mecanismes de cohesió, tant gramatical com lèxica.

f) Esbrina les marques enunciatives presents al text.

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 31 de gener del 2009

La satisfacció del canonge

Al tombant de l'any 1999 al 2000 van ploure una veritable allau de consultes sobre la CALA (Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu) i sobre la Real Academia Española per la qüestió següent: si s'havia d'escriure «10 de gener del 2000» o bé «10 de gener de 2000» (amb article o sense). Totes dues entitats van emetre documents en què deien el següent (segons el document català): «tot i que la tendència natural de la llengua oral és de fer servir l'article davant els anys del segle XXI [...] la [...] CALA considera que cal mantenir el criteri de datació actual». El criteri que la CALA havia fet córrer era d'estalviar-se l'article. Ara bé: fins a l'any 2000 ningú no es va estranyar de res: tothom «sabia» per simple intuïció que tant era escriure «... del 1975» com «... de 1975», i si hi havia consens a suprimir l'article, doncs endavant: la uniformitat en els documents estalviava l'esforç (!!) dels assessors i les duplicacions en manuals i ordinadors, etc. Però resultava que a partir de l'any 2000 la intuïció precisament deia el contrari: que ara ja «no sonava bé» la data sense article. Altra documentació produïda aleshores aclaria que no sabia ningú el perquè d'aquell canvi en la intuïció. Per tant, semblava raonable i potser indiscutible que l'única raó apel.lable era la intuïció: calia, doncs, canviar aquella rutina. Així ho va creure la CALA, que va dir que rectificaria. Però no va rectificar; i, en conseqüència, en medis més o menys oficials suprimeixen l'article (mantenen l'error de la CALA). De la resta d'usuaris, n'hi ha que hi posen l'article, n'hi ha que encara pregunten (dos cops em van preguntar la setmana passada) i n'hi ha que «saben» que no n'hi ha d'haver perquè així ho veuen en la paperassa oficial i a les plantilles dels ordinadors; i per una altra raó, poderosíssima: quan, a pesar de la teva intuïció, veus una cosa vint, trenta vegades, ja tant te fa i ho deixes córrer.

O quan «veus» que es tracta d'una «raó» d'«autoritat»; d'autoritat mal entesa, evidentment. Males llengües conten que la primera consulta a la Real Academia es va produir un cap de setmana, i allà només hi havia el porter; però el porter no era porter de qualsevol cosa, sinó «¡de la Real Academia Española, señor!»; i l'home es va sentir revestit de gran autoritat i va dictaminar que no hi havia article. La resta...: la veritable autoritat «no podia pas» desautoritzar l'autoritat improvisada... (ni, ei, donar el braç a tòrcer davant els ciutadans ignorants...).

Arrossegant-me per nombroses institucions, més d'una vegada he percebut que tal o tal membre pregunta o respon en un plenari alguna cosa no pas perquè li calgui resoldre un dubte sinó per «sentir» la profunda satisfacció de saber-se membre d'una institució com aquella. Com era brama que se sentien els canonges de dècades enrere. (Avui, si encara hi ha canonges, no sé com se senten i és ben possible que no se'ls pugui aplicar la brama, cosa que seria ben positiva.)

Joan Solà

ComparTIC: Jornada Formativa. Experiències d'ensenyament amb TIC

Un entre tants organitza aquesta Jornada Formativa per a docents, centrada en l'intercanvi d'experiències amb TIC, el proper 11 de desembre. Ací teniu el programa i, a la xarxa, l'accés al formulari d'inscripció. Us hi esperem.



21 d’octubre, 2010

PA NEGRE

Als cines babel es va estrenar divendres passat la pel·lícula Pa negre, basada en la novel·la del mateix nom d'Emili Teixidor. Els fets dramàtics que es conten ens situen als primers anys de la potguerra espanyola, a la comarca d'Osona. Foren anys difícils de silencis, pors, secrets i traïcions, que el protagonista, un xiquet que camina cap al món dels adults, descobrirà.
Us recomane que vegeu aquesta entrevista que van fer a l'autor poc després de l'estrena de la pel·lícula. Els seus comentaris us facilitaran la comprensió de l'obra i milloraran la vostra ressenya.

19 d’octubre, 2010

Un vídeo molt interessant


Perquè una llengua no es perda, cal parlar-la amb normalitat, i l'actitud dels parlants (a més de les actuacions institucionals per preservar-la i difondre-la) hi influeix molt. És per això que els responsables dels Tallers per la Llengua han elaborat aquest vídeo d'entrevistes a persones destacades de la cultura i la comunicació, com els periodistes Miquel Calçada, Vicent Sanchis i Patricia Gabancho, l’escriptor Sebastià Alzamora, el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, i la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals. L'objectiu és desmuntar diverses fal·làcies que envolten l'ús del català.


07 d’octubre, 2010

La Festa pel Valencià canvia de lloc


Ens ha arribat aquest comunicat urgent perquè el difonguem.

Les previsions meteorològiques anuncien pluja per al 9 d'octubre i
l'organització ha decidit passar la FESTA PEL VALENCIÀ a cobert. L'acte
se celebrarà a LA FIRA DE MOSTRES DE VALÈNCIA (Carrer Senda del Polvorí
amb l'Avinguda de les Fires, ValènciaFòrum Nord, Pavelló 8) i es
respectaran els horaris d'eixida dels autobusos i la programació prevista
de dia. El dipòsit dels "Llibres de les claus" a l'escultura que ha creat
Manuel Boix, les actuacions a l'escenari, els Tallers infantils i la Fira
d'Entitats es desenvoluparan amb normalitat.

El concert especial d'Obrint Pas, quedarà ajornat per a la pròxima
primavera.

Si teniu cap dubte ens podeu telefonar al 96 347 27 83



04 d’octubre, 2010

Obrint pas, amb la Festa pel Valencià


Com sabeu, dissabte vinent, 9 d'octubre, al Passeig Marítim de València, hi haurà una gran Festa pel Valencià, organitzada per Escola Valenciana en commemoració dels 25 anys de Trobades. Hi ha motius per celebrar la fermesa dels col·lectius compromesos en la defensa de la llengua i, també, per reivindicar la necessitat de normalització lingüística al territori valencià.
En aquest enllaç podeu accedir a la programació de la jornada. Pel matí hi ha tallers, lliurament de treballs de les escoles a "La clau que obri tots els panys" (una preciosa escultura de Manolo Boix) i, a la nit (21:30h), no us podeu perdre el concert d'Obrint pas, un dels grups més representatius de música en valencià.



Si us abelleix, podeu obrir gana amb aquest vídeo:



O amb aquest altre:

23 de setembre, 2010

El resum

El resum és una de les preguntes de l'apartat de comprensió del text de les proves PAU. El seu valor és d'un punt i la seua extensió màxima de 10 línies. Resumir és una tècnica que, amb entrenament, podeu assolir. Per començar us propose aquest exercici. Llegiu atentament els consells i, endavant!

20 de setembre, 2010

Tot un curs per davant


És, aquest, un curs decisiu, un camí que requereix molts esforços per arribar a la vostra destinació. Amb constància i treball, però, de segur que ho aconseguiu.
Aquest bloc pretén ser una eina útil per assolir els objectius del curs i, alhora, poder arribar a les PAU amb garanties d'èxit. Com veieu, hi ha enllaços a blocs d'altres centres, a publicacions, diccionaris... Sovint us hi deixarem tasques; és per això que convé fer-hi una ullada de tant en tant.

La primera, la visita (opcional) a l'exposició "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", ubicada a l'Escola de Magisteri fins al 30 de setembre. Els qui estigueu interessats m'ho heu de comunicar, i us facilitaré uns materials per fer-ne un treball.

Res més. De moment. Sí! Benvinguts i bon curs a tots!

04 de setembre, 2010

Estellés, la veu del poble

Paco Muñoz canta, ací, el poema d'Estellés que ha esdevingut símbol del compromís cívic del poeta i, per extensió, del poble. Escoltem-lo bé, llegim-lo amb atenció. No perd vigència. I, mentre uns i altres compartim taula i poemes en honor d'aquest homenot, d'alguna manera, amb permís seu, "assumim la veu del poble i serem, per sempre, poble".

També parem esment en l'Estellés aclaparat pel dolor íntim, a Cançó de bressol, o en l'observador -i patidor, i gaudidor- agudíssim de la quotidianitat, de la vida, com en aquest treball (Coral romput) realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València i editat per Escola Valenciana.

És, aquesta, una petita mostra del llegat, viu i ben viu, del poeta. De la bellesa dels versos, de la necessitat que en tenim. I, el 4 de setembre, a partir d'enguany, una ocasió per reivindicar llengua i cultura des d'una posició valenta, positiva i encoratjadora. Per molts anys.

02 de setembre, 2010

Més Estellés



A Vilaweb es fan ressò de l'èxit de la convocatòria d'homenatge a Estellés feta per Josep Lozano; de moment, vint poblacions valencianes s'hi han sumat. I és que la poesia d'Estellés, intimista, social, compromesa, ens arriba, a uns i altres, fins al moll de l'os. La defensa de la llengua queda palesa en aquest poema de Les pedres de l'àmfora (Obra Completa 2):

Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.

Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.

Vindrà un jorn que ho reconeixeran.

Em buscaran, però no em trobaran.

Llavors diran, però en vers: quina pena!


Després d'açò, no podem afegir res més. Sí: donem suport a la Festa Estellés. Per tants motius...