Un resum del text pot ser aquest: cada vegada són més les hores que s’empren per a l’estudi de l’anglés enfront d’altres llengües com el català que veuen reduïdes les seues oportunitats. L’autor critica aquesta simplificació lingüística i exposa que igual com s’intenta no perdre la biodiversitat del planeta, perquè aquest és així per la varietat que conté, no s’han de perdre les llengües. Si no, arribarà el moment en què tanta simplificació conduirà el món a no tindre més que una sola llengua, un animal i un vegetal: regnarà la uniformitat i formarem una societat de clònics. [...]
30 de juny, 2008
Comentari crític d'un alumne de selectiu: juny de 2008
Un resum del text pot ser aquest: cada vegada són més les hores que s’empren per a l’estudi de l’anglés enfront d’altres llengües com el català que veuen reduïdes les seues oportunitats. L’autor critica aquesta simplificació lingüística i exposa que igual com s’intenta no perdre la biodiversitat del planeta, perquè aquest és així per la varietat que conté, no s’han de perdre les llengües. Si no, arribarà el moment en què tanta simplificació conduirà el món a no tindre més que una sola llengua, un animal i un vegetal: regnarà la uniformitat i formarem una societat de clònics. [...]
11 de juny, 2008
El text de les PAU de juny: "Val més dedicar...", de Jesús Tusón
-"Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglés", Jesús Tusón.
Jesús TUSÓN, UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES. CONTRA ELS TÒPICS, Barcelona, Editorial Empúries, 2001
L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seva funció és intel·lectual, és a dir que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.
És un text de caràcter divulgatiu, ja que va adreçat a un públic ampli i té un caràcter didàctic . Així el tema és especialitzat, però empra poca terminologia específica i, en canvi, hi abunden les explicacions i els exemples; és formal i objectiu (predomini de la tercera persona); respon a la intenció de transmetre coneixements.Des del punt de vista literari és un assaig. Aborda, d’una manera no especialitzada un tema sociolingüístic. Té un doble caràcter: explicatiu i argumentatiu. Ens informa sobre els tòpics que imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Ens diu quins són i els rebat de manera raonada. La finalitat del llibre és fer reflexionar el lector sobre els tòpics i ensenyar-lo a descobrir-los i a alliberar-se’n. Hi abunden les referències culturals. Presenta un llenguatge (lèxic culte, interrogacions retòriques...) i una estructuració prou elaborats.