22 d’abril, 2021

Dramaturgs

 Afegim, ací, uns enllaços per aprendre un poc d'altres dramaturgs contemporanis, a banda de Rodolf Sirera, de qui hem llegit i gaudit "El verí del teatre".

Heus ací, doncs, informació sobre Manuel Molins (ací, el seu web) un dels nostres autors més aclamats per crítica i públic. Hi adjuntem un article de la revista El Temps on parla, entre d'altres coses, de "Poder i santedat", obra polèmica i que ha suscitat reaccions negatives per part de l'església. Senyal que el dard en la paraula del prolífic autor no està gens ni miqueta esmussat.

https://www.culturacv.com/lugar/teatro-principal-de-valencia/

Un altre autor molt interessant, de qui heu llegit "El mètode Grönholm" és Jordi Galceran. Ens trobem amb un comediògraf hàbil, que crea obres contemporànies, amb ecos d'altres mitjans expressius, i que connecta amb un públic majoritari. 

No podem deixar de costat Sergi Belbel, autor, traductor i director teatral molt aclamat. Ni la tasca d'autores com Lluïsa Cunillé o Marta Buchaca, entre d'altres dramaturgues a reivindicar.

Amb aquest repàs podem tindre una visió més completa del teatre actual en català. Un teatre que, com heu comprovat, és un gènere interessant, àgil, catàrtic. Com cal. 

25 de febrer, 2021

Assagistes

 L'assaig és un gènere minoritari, conreat, en la nostra llengua, per un bon grapat d'escriptors entre els quals destaquen, és clar, Pla i Fuster, com molt bé assenyala Toni Mollà al seu article "Assaig a sis mans", publicat a La Vanguardia.

Precisament fa un mes, Salvador Enguix publicava, al mateix periòdic, un article sobre assagistes valencians  que ha alçat polseguera i ha estat contestat per autors com Víctor Labrado a La Veu, i per Lourdes Toledo a Posdata (Levante-EMV).

Més enllà de les polèmiques concretes (faríeu bé de llegir els articles i aprendre'n bona cosa, de temes i d'autors-i autores-), és evident que hi ha una bona nòmina de caps lletraferits que es dediquen a la prosa d'idees, també a casa nostra.

L'assaig no és un gènere fàcil, acomodatici, com de vegades pot ser una narració si hom només en llig el que sura, i els pares de l'assaig en la nostra llengua són els dos homenots de la fotografia: Pla i Fuster.

Els pares. Pares que han tingut bona cosa de descendents conreadors de l'assaig.  Així, em venen al cap grans assagistes com Joan Francesc Mira (ací, la seua pàgina), Montserrat Roig (Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Els catalans als camps nazis, Un pensament de sal, un pessic de pebre: dietari obert...), Maria Aurèlia Capmany, Manuel Baixauli. A banda, és clar, de tots els noms recollits als articles de la darrera polèmica literària. Bona cosa: açò es mou.


17 de febrer, 2021

Autors de poesia

Fem un breu repàs d'alguns dels poetes més destacats de la nostra literatura, com són Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol, Gabriel Ferrater, Maria Mercè Marçal, com també els valencians Maria Beneyto i Marc Granell.

Salvador Espriu, autor d'una vasta cultura, és un dels poetes més insignes del s.XX. Construeix un món mític a través del qual reflexiona sobre la identitat, la religió i la consciència moral i nacional de la societat catalana, entre d'altres.

 Miquel Martí i Pol és un dels autors més representatius de la poesia catalana contemporània. Ací, poemes per acostar-nos a l'obra d'un poeta singular, amb consciència de classe (obrera) i dotat d'una gran sensibilitat.

Maria Mercè Marçal és una veu personalíssima dins el panorama literari de les darreries del s.XX. Alguns dels seus poemes han esdevingut himnes, com ara la Cançó de fer camí. Una mort prematura ens va privar de gaudir de més obres de l'autora.

Marc Granell, poeta valencià, inicia la producció a les darreries dels 70 i és un autor prolífic que fa de l'aparent senzillesa una marca d'estil.  Ací, "No hi ha llum", de Versos per a Anna, en una versió de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba. Una delícia.

Maria Beneyto fou poeta i novel·lista; començà a publicar als anys 50, tant en castellà com en valencià.

09 de febrer, 2021

Proves PAU 2021

 Dilluns ens arribà un correu amb l'enllaç al web de Conselleria d'Educació amb tot de documents relacionats amb les PAU 2021, com són el calendari, un text amb preguntes freqüents sobre les proves i una guia amb exemples d'exàmens de cada assignatura.

Cada dia ens hi acostem més, i convé de fer una ullada atenta per tal d'anar-hi ben preparats.

24 de gener, 2021

Assaig i poesia

Vicent Andrés Estellés
Assaig i poesia són considerats, sovint, gèneres "menors" quant al nombre de lectors. La poesia i l'assaig (o prosa d'idees) no són de consum fàcil atesa la complexitat i la densitat dels textos. Ara bé, una vegada ens hi hem endinsat, el plaer intel·lectual i el goig estètic són segurs. 

A casa nostra comptem amb poetes i assagistes molt importants. Estellés i Fuster, per posar-ne un exemple de cada gènere, assoleixen les cotes més altes en les seues obres.


Recuperem, ací, diverses entrades d'aquest blog sobre literatura. En primer lloc, aquesta sobre la poesia contemporània. També, aquesta que recull les veus d'alumnes del centre convertits en rapsodes, gràcies a la iniciativa de #paraulaviva. També, la tercera, preciosa. Estellés musicat, Estellés declamat. València. 

A més, aquesta selecció del Llibre de Meravelles, a cura  d'Enric Iborra. 

Tampoc no podem obviar el magnífic homenatge emés per À Punt. Paga la pena de veure'l per conéixer un dels millors poetes de la nostra literatura.

L'assaig de Fuster i Mira apareix ací. A més, una entrada amb treballs fets per alumnes, que ben bé us poden servir d'inspiració. I, per últim, aquesta, amb el reportatge "Ser Joan Fuster" (C33).

Tot plegat és una introducció, un breu tast a la poesia i l'assaig des de la postguerra fins ara, i a aquests grans autors que han assolit un nom preeminent en la nostra literatura. 

17 de gener, 2021

Tast de textos

 Ens hem endinsat en els textos expositius, argumentatius i, òbviament, expositivoargumentatius. Al dossier en tenim a bastament, però sempre és bo d'actualitzar-ne el recull amb exemples ben fresquets, que tracten temes d'actualitat, o bé d'altres, més aviat atemporals.

Heus ací un article de Gabriel Bibiloni, publicat a l'Espira, el suplement cultural del Diari de Balears, sobre el terme vaccí. I, de Fina Cardona Bosch (@finonna), aquest article publicat a valencia Plaza.

També,  aquest de Mar Calpena (@mcalpena) a El Periódico o aquest de Jorge Fauró, tots dos publicats a El Periódico, ens serveixen per aprendre'n més, del gènere dels articles d'opinió, dintre dels textos argumentatius. 

Trieu-ne un i feu-ne un comentari tan complet com pugueu.