30 de novembre, 2010

Fuster i Mira. L'assaig amb majúscules


Ara, acabada la unitat dedicada a l'assaig, és moment de començar a redactar les qüestions de literatura. Fuster i Mira, dos grans assagistes valencians, en són els primers. Us enllace ací i ací amb dues entrades del curs passat, on trobareu alguns materials d'interés. També podeu consultar els blocs de 2n de Batxillerat enllaçats a la barra lateral.
D'ara endavant, aquesta feina, la de redacció, és un exercici global, de recerca, planificació i discriminació de dades, d'una banda i, de l'altra, d'escriptura (la pràctica de la qual, amb la consegüent depuració d'errades de tot tipus, és necessària).
Us enllacem, a més, amb els criteris per a la prova PAU (hi ha, a l'apartat Reflexió i expressió crítica, els ítems de Literatura). Una vegada passada la Setmana fantàstica, us hi podeu dedicar. Un descans... i a la feina!

27 de novembre, 2010

Parla'm

Us heu plantejat si el vostre nivell de valencià és acceptable? Potser presenta deficiències per falta de pràctica. O el parleu amb fluïdesa, però no teniu moltes ocasions de practicar. En qualsevol cas, el Voluntariat pel Valencià us acosta possibilitats de conversar en la llengua pròpia. Vegeu el vídeo, i animeu-vos-hi!

15 de novembre, 2010

El text argumentatiu. Proposta de treball


Una volta acabada la unitat dedicada al text argumentatiu, us proposem de fer aquest exercici, basat en un article del gran mestre Joan Solà, per tal d’aclarir dubtes i practicar una miqueta. Una estona de feina que pot ser-vos ben productiva. Ací el teniu:

Llig atentamente aquest text de Joan Solà i contesta aquestes preguntes:

a) Localitza el tema de què tracta el text, i relaciona’l amb el títol.

b) Quina tesi defensa l’autor? On apareix?

c) Identifica els arguments emprats per Solà.

d) Extrau l’estructura textual, tot raonant la resposta.

e) Localitza i identifica al text els mecanismes de cohesió, tant gramatical com lèxica.

f) Esbrina les marques enunciatives presents al text.

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 31 de gener del 2009

La satisfacció del canonge

Al tombant de l'any 1999 al 2000 van ploure una veritable allau de consultes sobre la CALA (Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu) i sobre la Real Academia Española per la qüestió següent: si s'havia d'escriure «10 de gener del 2000» o bé «10 de gener de 2000» (amb article o sense). Totes dues entitats van emetre documents en què deien el següent (segons el document català): «tot i que la tendència natural de la llengua oral és de fer servir l'article davant els anys del segle XXI [...] la [...] CALA considera que cal mantenir el criteri de datació actual». El criteri que la CALA havia fet córrer era d'estalviar-se l'article. Ara bé: fins a l'any 2000 ningú no es va estranyar de res: tothom «sabia» per simple intuïció que tant era escriure «... del 1975» com «... de 1975», i si hi havia consens a suprimir l'article, doncs endavant: la uniformitat en els documents estalviava l'esforç (!!) dels assessors i les duplicacions en manuals i ordinadors, etc. Però resultava que a partir de l'any 2000 la intuïció precisament deia el contrari: que ara ja «no sonava bé» la data sense article. Altra documentació produïda aleshores aclaria que no sabia ningú el perquè d'aquell canvi en la intuïció. Per tant, semblava raonable i potser indiscutible que l'única raó apel.lable era la intuïció: calia, doncs, canviar aquella rutina. Així ho va creure la CALA, que va dir que rectificaria. Però no va rectificar; i, en conseqüència, en medis més o menys oficials suprimeixen l'article (mantenen l'error de la CALA). De la resta d'usuaris, n'hi ha que hi posen l'article, n'hi ha que encara pregunten (dos cops em van preguntar la setmana passada) i n'hi ha que «saben» que no n'hi ha d'haver perquè així ho veuen en la paperassa oficial i a les plantilles dels ordinadors; i per una altra raó, poderosíssima: quan, a pesar de la teva intuïció, veus una cosa vint, trenta vegades, ja tant te fa i ho deixes córrer.

O quan «veus» que es tracta d'una «raó» d'«autoritat»; d'autoritat mal entesa, evidentment. Males llengües conten que la primera consulta a la Real Academia es va produir un cap de setmana, i allà només hi havia el porter; però el porter no era porter de qualsevol cosa, sinó «¡de la Real Academia Española, señor!»; i l'home es va sentir revestit de gran autoritat i va dictaminar que no hi havia article. La resta...: la veritable autoritat «no podia pas» desautoritzar l'autoritat improvisada... (ni, ei, donar el braç a tòrcer davant els ciutadans ignorants...).

Arrossegant-me per nombroses institucions, més d'una vegada he percebut que tal o tal membre pregunta o respon en un plenari alguna cosa no pas perquè li calgui resoldre un dubte sinó per «sentir» la profunda satisfacció de saber-se membre d'una institució com aquella. Com era brama que se sentien els canonges de dècades enrere. (Avui, si encara hi ha canonges, no sé com se senten i és ben possible que no se'ls pugui aplicar la brama, cosa que seria ben positiva.)

Joan Solà

ComparTIC: Jornada Formativa. Experiències d'ensenyament amb TIC

Un entre tants organitza aquesta Jornada Formativa per a docents, centrada en l'intercanvi d'experiències amb TIC, el proper 11 de desembre. Ací teniu el programa i, a la xarxa, l'accés al formulari d'inscripció. Us hi esperem.



21 d’octubre, 2010

PA NEGRE

Als cines babel es va estrenar divendres passat la pel·lícula Pa negre, basada en la novel·la del mateix nom d'Emili Teixidor. Els fets dramàtics que es conten ens situen als primers anys de la potguerra espanyola, a la comarca d'Osona. Foren anys difícils de silencis, pors, secrets i traïcions, que el protagonista, un xiquet que camina cap al món dels adults, descobrirà.
Us recomane que vegeu aquesta entrevista que van fer a l'autor poc després de l'estrena de la pel·lícula. Els seus comentaris us facilitaran la comprensió de l'obra i milloraran la vostra ressenya.

19 d’octubre, 2010

Un vídeo molt interessant


Perquè una llengua no es perda, cal parlar-la amb normalitat, i l'actitud dels parlants (a més de les actuacions institucionals per preservar-la i difondre-la) hi influeix molt. És per això que els responsables dels Tallers per la Llengua han elaborat aquest vídeo d'entrevistes a persones destacades de la cultura i la comunicació, com els periodistes Miquel Calçada, Vicent Sanchis i Patricia Gabancho, l’escriptor Sebastià Alzamora, el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, i la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals. L'objectiu és desmuntar diverses fal·làcies que envolten l'ús del català.


07 d’octubre, 2010

La Festa pel Valencià canvia de lloc


Ens ha arribat aquest comunicat urgent perquè el difonguem.

Les previsions meteorològiques anuncien pluja per al 9 d'octubre i
l'organització ha decidit passar la FESTA PEL VALENCIÀ a cobert. L'acte
se celebrarà a LA FIRA DE MOSTRES DE VALÈNCIA (Carrer Senda del Polvorí
amb l'Avinguda de les Fires, ValènciaFòrum Nord, Pavelló 8) i es
respectaran els horaris d'eixida dels autobusos i la programació prevista
de dia. El dipòsit dels "Llibres de les claus" a l'escultura que ha creat
Manuel Boix, les actuacions a l'escenari, els Tallers infantils i la Fira
d'Entitats es desenvoluparan amb normalitat.

El concert especial d'Obrint Pas, quedarà ajornat per a la pròxima
primavera.

Si teniu cap dubte ens podeu telefonar al 96 347 27 83



04 d’octubre, 2010

Obrint pas, amb la Festa pel Valencià


Com sabeu, dissabte vinent, 9 d'octubre, al Passeig Marítim de València, hi haurà una gran Festa pel Valencià, organitzada per Escola Valenciana en commemoració dels 25 anys de Trobades. Hi ha motius per celebrar la fermesa dels col·lectius compromesos en la defensa de la llengua i, també, per reivindicar la necessitat de normalització lingüística al territori valencià.
En aquest enllaç podeu accedir a la programació de la jornada. Pel matí hi ha tallers, lliurament de treballs de les escoles a "La clau que obri tots els panys" (una preciosa escultura de Manolo Boix) i, a la nit (21:30h), no us podeu perdre el concert d'Obrint pas, un dels grups més representatius de música en valencià.



Si us abelleix, podeu obrir gana amb aquest vídeo:



O amb aquest altre:

23 de setembre, 2010

El resum

El resum és una de les preguntes de l'apartat de comprensió del text de les proves PAU. El seu valor és d'un punt i la seua extensió màxima de 10 línies. Resumir és una tècnica que, amb entrenament, podeu assolir. Per començar us propose aquest exercici. Llegiu atentament els consells i, endavant!

20 de setembre, 2010

Tot un curs per davant


És, aquest, un curs decisiu, un camí que requereix molts esforços per arribar a la vostra destinació. Amb constància i treball, però, de segur que ho aconseguiu.
Aquest bloc pretén ser una eina útil per assolir els objectius del curs i, alhora, poder arribar a les PAU amb garanties d'èxit. Com veieu, hi ha enllaços a blocs d'altres centres, a publicacions, diccionaris... Sovint us hi deixarem tasques; és per això que convé fer-hi una ullada de tant en tant.

La primera, la visita (opcional) a l'exposició "La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània", ubicada a l'Escola de Magisteri fins al 30 de setembre. Els qui estigueu interessats m'ho heu de comunicar, i us facilitaré uns materials per fer-ne un treball.

Res més. De moment. Sí! Benvinguts i bon curs a tots!

04 de setembre, 2010

Estellés, la veu del poble

Paco Muñoz canta, ací, el poema d'Estellés que ha esdevingut símbol del compromís cívic del poeta i, per extensió, del poble. Escoltem-lo bé, llegim-lo amb atenció. No perd vigència. I, mentre uns i altres compartim taula i poemes en honor d'aquest homenot, d'alguna manera, amb permís seu, "assumim la veu del poble i serem, per sempre, poble".

També parem esment en l'Estellés aclaparat pel dolor íntim, a Cançó de bressol, o en l'observador -i patidor, i gaudidor- agudíssim de la quotidianitat, de la vida, com en aquest treball (Coral romput) realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València i editat per Escola Valenciana.

És, aquesta, una petita mostra del llegat, viu i ben viu, del poeta. De la bellesa dels versos, de la necessitat que en tenim. I, el 4 de setembre, a partir d'enguany, una ocasió per reivindicar llengua i cultura des d'una posició valenta, positiva i encoratjadora. Per molts anys.

02 de setembre, 2010

Més Estellés



A Vilaweb es fan ressò de l'èxit de la convocatòria d'homenatge a Estellés feta per Josep Lozano; de moment, vint poblacions valencianes s'hi han sumat. I és que la poesia d'Estellés, intimista, social, compromesa, ens arriba, a uns i altres, fins al moll de l'os. La defensa de la llengua queda palesa en aquest poema de Les pedres de l'àmfora (Obra Completa 2):

Treballe amb molt d'amor un idioma
que em serà molt censurat de vegades.

Ho pense, ho sé, i no em puc aturar,
car he de dir coses molt necessàries
per al futur de l'idioma que empre.

Vindrà un jorn que ho reconeixeran.

Em buscaran, però no em trobaran.

Llavors diran, però en vers: quina pena!


Després d'açò, no podem afegir res més. Sí: donem suport a la Festa Estellés. Per tants motius...

01 de setembre, 2010

4 de setembre, festa Estellés


A iniciativa de l'escriptor Josep Lozano, es pretén que cada 4 de setembre, data de naixement del nostre poeta, es faça un àpat popular per reivindicar cultura i llengua, tal com es fa al "Burns Supper" escocés (on es commemora el naixement del poeta Robert Burns al voltant d’una taula).
En aquesta data, a més de fer un dinar/sopar de germanor, es recitaran poemes d'Estellés i d'altres autors. Arreu del país es pararan moltes taules com a homenatge a Estellés, però també com a reivindicació de la nostra llengua i cultura. Així, a Alginet tindrà lloc el dia 3; a Burjassot, Alboraia i Benimodo, el 4... Més informació, en aquest article de Pica'm.

A LLIMA, el bloc de Paco López, hi ha una sèrie de propostes per enriquir la Diada Estellés des dels nostres blocs. Una d’elles rau a escriure un post el dia 4 al voltant de l’autor de Burjassot. Homenatge analògic, sí, i digital, per descomptat!

És el primer any d’una celebració que, de ben segur, es consolidarà i ajudarà a fer xarxa entre tots els qui ens estimem llengua, cultura i país. Entre tots.

06 de juny, 2010

Sociolingüística: alguns conceptes


Per refrescar la memòria i pensant que tenir clar alguns dels conceptes clau de la sociolingüística us pot ajudar a comprendre millor el tema del text, si així fóra necessari, ací en teniu uns quants extrets del llibre Nou vents. Valencià: llengua i literatura 2. Podeu consultar la unitat 9 per ampliar coneixements.


Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.
Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.
Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.
Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.
LLENGÜES EN CONTACTE
Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).
Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).
Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:
Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.
Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.
Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).
La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.
Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.
Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.
Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.
Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.
Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.

03 de juny, 2010

Models d'examen: un repàs


Aquests dies aneu atabalats; en poc de temps voleu retindre allò més important de tot un curs. La tranquil·litat és bàsica; no us deixeu dur pels nervis i la inseguretat. Heu arribat ja a les portes de la Universitat i només us resten unes poques passes. Confie que dedicareu alguna estona a revisar els temes de literatura, les qüestions de sintaxi o la conjugació verbal, entre d'altres. Recordeu que estic a la vostra disposició per aclarir dubtes. A més, per tal de preparar l'examen, ací us en deixe dos models.

1r model

Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents.

EL GELAT ROSA

-Té, quin vols, el groc o el rosa?

Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist. La dona del carretó es guardà els diners que ell li acabava de donar i ja servia altres clients tot cridant:”Al bon gelat!...”

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

Al parc, al costat d’ella, amb tota la tarda estesa davant, amb l’esplendor del sol, sota els arbres remorosos, estava alegre, comunicatiu. La banda de música tocava l’obertura de Lohengrin: l’havien escoltada religiosament agafats de les mans. Els ànecs i una parella de cignes blancs amb els colls erectes lliscaven com si fossin de cel·luloide sobre el cristall blau del llac. Els homes, les dones i els infants semblaven figuretes que caminessin i somriguessin mogudes per algun mecanisme preciós dintre un paisatge artificial fet per a homes de debò.

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell, mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbó bastant visible. “Jura’m que no te’l trauràs mai més.” Per mirar-se’l, separà els dits, estirà una mica el braç, i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la seva mà d’una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.

Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l’entrada del metro.

-Té, pren el rosa.

Ella l’agafà i sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. “Rosa, rosa...” tot d’una s’estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.

-Ai, el gelat!- L’havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.

-Vols que te’n compri un altre?

-No.

“...rosa...rosa... de pressa, que no s’adoni de res...Per què et menges les roses? Ens casarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si pogués guardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses?En duia un pom a la mà i ell em besava i réiem i caminàvem. M’agafava per la cintura. Portava el barret decantat, tenia els ulls brillants. Jo menjava una fulla de rosa[...]


Mercè Rodoreda, Tots els contes


1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització del text. [0’5 punts]

d) Identifica i justifica la varietat dialectal del text. [0'5 punts

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Havien sortit del parc […]. Sorda o sonora?

2. semblaven figuretes que caminessin[…] Sorda o sonora?

3. cel·luloide. Oberta o tancada?

4. colls erectes. Oberta o tancada?

b) Substitueix els sintagmes en cursiva pel pronom corresponent.[1 punt]

1. S’assegueren en un banc verd(…)

2. Porta els xiquets a escola!

3. Recorda’t de les compres pendents!

4. Pep va portar les motxilles a les xiquetes.

c) Identifica el tipus d’oració i digues la funció sintàctica que fan.

Els que formen el primer bloc són textos de gran calat que inquireixen a fons el seu objecte d’estudi.

Sempre passava igual: quan s’apropava l’hora de separar-se semblava que li aboquessin una galleda de tristesa al damunt i ja no obria la boca en tota l’estona que els quedava d’estar junts.

3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a) Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,

sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts]

b) Reflexiona sobre les relacions amoroses en la societat actual, en diverses cultures. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]



2n model

  1. Llig aquest text i respon les qüestions següents.

Feia més de tres hores que havien eixit de València i l’autobús pujava ja amb dificultat el Coll de les Torres, esbufegant, canviant de marxa, gairebé reculant en cada revolt tancat. Pujaven entre el rocam tallat gris i blau, bancals de garrofers i, més amunt, rectangles de pinets tendres de la repoblació, més tendres i clars encara a la llum de la tarda d’estiu.

Al seient número catorze, finestreta de l’esquerra, Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie que havia comprat per al viatge, i mira com la Rambla Carbonera va quedant allà a baix, l’ample llit de pedres blanques entre els baladres. La dona que va al seu costat ha intentat ja lligar conversa dues o tres vegades, inútilment.

“¿Que vosté va a Rieres?”

“Sí, senyora.” No tinc ganes de parlar amb ningú. “La seua cara, com si l’haguera vista alguna vegada”, insisteix, tota vestida de negre, les mans aferrades a les anses d’una gran bossa que duu sobre els genolls.

“No crec, no és fàcil.” ¿I si aquesta dona...? Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare només que ell duia bigot i no portava ulleres tampoc. Parpelleja, es toca el pom de les ulleres amb la punta d’un dit. Sembla que com més pugem més calor fa.

“Perdone, era un pensament”, diu la dona.

Un pensament. ¿Quants anys? Més de vint. Vint-i-dos o vint-i-tres, deuen ser. És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més. Ni imaginar. Com un turista. Això és: faré el paper del turista. Ja comencem, en realitat no em caldrà dissimular, a més vaig per la faena i en últim extrem algun profit en trauré. Probablement sóc el primer que ve per ací dalt amb açò de les maquinetes. Té el nas suat i les ulleres li tornen a relliscar.

“Molt bé, home, molt bé. ¿De manera que ara te’n vols anar al poble?”, li havia dit el senyor Corella des de darrere de la taula del despatx, bellugant sense parar l’enorme mostatxo gris com si rosegués un pinyol de pruna eternament dins la boca o es passés la llengua blanquinosa i ampla entre les dents i els llavis. El senyor Corella, sempre paternal, ple d’experiència i de bons consells, que tan bé s’havia portat sempre amb la mare. I tanmateix no el puc suportar, ni el moviment que fa de morros, ni quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]

El bou de foc, Joan Francesc Mira, ed. 3i4


1. Comprensió del text [3 punts]

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text en 10 línies com a molt. [1 punt]

c) Identifica les veus del discurs. [0,5 punts]

d) Identifica i explica les marques de modalització que hi ha al text [0,5 punts]

2. Anàlisi lingüística del text [3 punts]

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1.vaig per la faena: sorda o sonora?

2.pinyol: oberta o tancada?

3. genolls: oberta o tancada?

4 les he tornades a veure: sorda o sonora?

5. No tinc ganes: sorda o sonora?

b) Reescriu aquest fragment però canviant-ne l’eix temporal al de passat. Modifica

els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]: És natural que no me’n recorde de res, ni de la carretera, ni dels pobles que ja hem passat. L’església i la plaça, encara les he tornades a veure en alguna fotografia vella, i segurament les reconeixeré. Però no puc recordar clarament res més.

c) Substitueix els sintagmes subratllats pel pronoms feble corresponent i assenyala’n la funció sintàctica.

1. Daniel ha deixat sobre els seus genolls la novel·la d’Agata Christie.

2. Ma mare deia que tinc tota la cara del meu pare.

3. Vaig per la faena.

4. No el puc suportar [...] quan trau la punta de la llengua entre les dents i, [...]


3. Expressió i reflexió crítica [4 punts]

a.1) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

a.2) Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

(Extensió: 150 paraules) [2 punts] Cal triar-ne una.

b.1) Narra un trajecte d’un viatge en tren.

b.2) A partir del text, aventura hipótesis sobre Daniel i el lloc on es dirigeix.

. (Extensió: 150 paraules) [2 punts]



12 de maig, 2010

Estructures textuals: uns dubtes

Només queda una classe abans de l'examen de dilluns. Confie que estigueu repassant qüestions de morfosintaxi, de fonètica, les preguntes de literatura... i que les darreres classes us hagen aclarit dubtes.
Ara, però, és el torn de les estructures textuals. Hem observat que, alguns (no tots, és clar!) us entossudiu a trobar una estructura narrativa completa en un fragment d'un conte, per exemple, i d'altres errades que us poden fer perdre punts. No es tracta, ací, de reproduir els esquemes textuals (al llibre ho teniu molt ben explicat), sinó d'incidir en aquells casos en què trobem més vacil·lacions. Vegeu si us és útil, i a repassar!

ESTRUCTURES TEXTUALS. ASPECTES A TENIR EN COMPTE.

Text expositiu

El text expositiu és el que predomina al discurs acadèmic i, en general, en aquells textos la finalitat dels quals és informar.

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos expositiu i conclusió.

Cal, però, distingir diverses estructures convencionals, que organitzen bé tot el text, bé un paràgraf. En un text es poden trobar diversos esquemes organitzatius. Recordem-los:

- problema/solució

- causa/conseqüència (atenció als connectors lògics)

- descripció/enumeració (connectors de canvi de tema, índexs gràfics...)

- comparació/contrast (bé per descripcions separades, bé per descripcions contraposades)

- seqüència temporal (connectors temporals, índexs gràfics i numèrics...)

Si ens trobem amb un text fragmentari, no ens hem de capficar a trobar-hi l’estructura completa. En aquest cas, però, és molt útil analitzar-ne la dels diferents paràgrafs, i raonar per què no trobem al text una part o altra de l’estructura.

Important: un text pot presentar-se complet a pesar d’estar inclòs en un llibre; són reculls d’assajos, d’articles de premsa... Hem observat que us deixeu dur erròniament per la informació a peu de text. Compte amb això!


Text argumentatiu

La finalitat d’un text argumentatiu és defensar una idea. Per tant, cal localitzar-ne la tesi (no l’hem de confondre amb el tema de què tracta el text).

L’estructura que presenta consta de tres parts: introducció, cos argumentatiu i conclusió. Segons el lloc que ocupe la tesi al text, ens trobarem amb una estructura analitzant o deductiva (la tesi apareix al principi de l’escrit), una estructura sintetitzant o inductiva (la tesi apareix al final del text), o bé circular o enquadrada (la tesi apareix tant al principi com al final del text).

És molt productiu diferenciar, al cos argumentatiu, els diferents tipus d’arguments. Recordem-ne uns quants:

- d’autoritat

- de causa/conseqüència

- de quantitat

- exemple

- comparació

- del benefici

- de qualitat

Heu de tenir ben present que totes les afirmacions que feu han d’estar fonamentades al text; no podem dir que hi ha un determinat argument i no esmentar-lo (és molt útil numerar les línies i, així, no haver de copiar-ho tot).

És molt usual l’estructura expositivoargumentativa, on se’ns informa però, alhora, se’ns pretén convéncer d’una determinada opinió/tesi. Es diferencia de l’expositiva en el fet que poden aparéixer elements modalitzadors, mentre que aquella pretén donar objectivitat i, per tant, hi abundaran els elements impersonalitzadors i l’absència de lèxic marcat.

Si se us demana que raoneu per què és un text argumentatiu, a més de citar algun argument, cal esmentar els recursos modalitzadors.


Text narratiu

Pel que fa a la narrativa, només podran aparéixer textos complets a l’examen si es tracta de contes (i encara així...). Per tant, l’estructuració clàssica (situació inicial, de conflicte, desenvolupament del conflicte, desenllaç i situació final) és poc probable que aparega. A més, cal tenir en compte que hi ha narracions sense situació inicial, o el final de les quals remet al plantejament del conflicte (circular). No intenteu trobar allò que no hi és; cal llegir bé el text, trobar, si n’hi ha seqüències descriptives o diàlegs (i veure si hi predominen o no; aquesta petita anàlisi ens dirà molt del text).

Convé analitzar l’ordre de presentació dels fets en la història, així com la veu narrativa i la focalització de la narració.

Si hi ha referències al temps, cal que distingim entre el temps de la història i el temps del discurs. Així, el primer ens remet tant a l’època com a la durada dels fets, mentre que el segon analitza la disposició dels fets de la història en el discurs (estructura lineal, retrospecció i anticipació).

Quant al que diuen els personatges, es pot fer referència al discurs directe, directe lliure, indirecte, indirecte lliure, monòleg interior... Repasseu-ho.

Relacionem açò amb la polifonia enunciativa: la presència de diversos enunciadors al text, a més del locutor/narrador.

Una altra qüestió important en els textos narratius és l’eix temporal en què se situen els fets, que regiran una correlació de temps verbals. És possible que se us demane un canvi en l’eix temporal en un fragment seleccionat.

09 de maig, 2010

El darrer esforç...


... abans de l'examen de dilluns 17 de maig. Pel que fa a les respostes a les preguntes de Literatura, és ara el moment de classificar-les, refer-ne alguna, reduir fins ajustar-ne l'extensió (150-200 mots) sense deixar-nos allò essencial. Hem comprovat, a través de les vostres redaccions que, als controls, tendiu a contestar una mena de biografia dels autors, i no ateneu al que us en demana l'enunciat. Cal, doncs, no només haver redactat les qüestions, sinó, també, haver-ne fet un esquema per no perdre-us i contestar vaguetats. ACÍ us enllace amb el web de l'IES Jaume I de Borriana, on el professor Josep Palomero ha penjat, a la disposició de tots, la redacció dels ítems de Literatura. Una eina ben útil que els professors de Valencià li agraïm moltíssim. Us pot servir per millorar-ne les vostres (o bé, per a aquells que us heu despistat i no les teniu, de suport fonamental).
Un altre cas és el de l'ortografia. Com bé sabeu, les faltes us poden fer perdre la puntuació íntegra de les dues redaccions. Si no heu fet l'esforç d'evitar-les al llarg del curs, encara podeu revisar el Gripau, els dossiers de reforç... Per a tots els qui en feu moltes, alerta amb l'excés de mots a les composicions! L'únic límit per restar punts per faltes és la totalitat de la puntuació (2 punts en cada cas). Us caldrà, per tant, ajustar i sintetitzar. Així, a més, potser tindreu temps per repassar i eliminar-ne alguna.
Al llarg d'aquesta setmana, a més, dedicarem les classes a aprofundir en aspectes com la fonètica sintàctica (dilluns), morfosintaxi (dimarts) i estructures textuals (dijous o divendres, segons el grup). Per tal que les sessions siguen productives, convé que reviseu a casa els materials. D'aquesta manera, hi portareu algun dubte concret, i no el gran dubte global. Sabem que aneu carregats, abassegats per tant d'examen en pocs dies, però paga la pena de fer el darrer esforç d'estudi per tal d'arribar -i arribar ben preparat- a les proves PAU. Força!

19 d’abril, 2010

Recital de Vicent Andrés Estellés a Burjassot


Aquesta setmana hi ha tot d'activitats culturals a València i els voltants. El mateix dia, dijous 22, hi ha la presentació, a l'Octubre CCC, a les 19:30 h., dels llibres premiats als darrers Premis Octubre i d'altres novetats editorials, amb l'assistència dels autors.
A les 19:00, a la Casa de la Cultura de Burjassot (Carrer Mariana Pineda, 93-95), amb motiu de la presentació del llibre de Jaume Pérez Montaner "El Mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés", el poeta Manel Rodríguez Castelló, acompanyat al piano per Àlex Andrés, farà un recital dels poemes més representatius i reconeguts del nostre gran poeta. Tot seguit, es projectarà la pel·lícula de Carles Chiner i Antoni Sendra "Cos mortal" que gira al voltant de l'obra del poeta de Burjassot. Aquesta activitat està organitzada per Perifèric Edicions i l'Ajuntament de Burjassot. A l'enllaç teniu més informació sobre l'acte.
Tal com hem comentat a classe, els qui hi aneu haureu de presentar una ressenya de l'acte, amb esment de les poesies recitades (així no us despistareu massa) i, si és possible, una presentació o un relat digital que tracte sobre els poemes, l'actuació, imatges que us suggeresquen els versos... Com sabeu, Estellés és un poeta gran, complet, i paga la pena d'escoltar-lo. Animeu-vos-hi!

14 d’abril, 2010

Dues propostes: Inauguració de l'exposició "Mirades creuades", d'Antoni Miró, i sopar-presentació d'AZ, de Núria Cadenes


El mes d'abril es presenta carregat d'exàmens, sí, però també d'actes culturals molt enriquidors. La primera proposta que us faig és la inauguració, demà 15 d'abril, a les 20 h., de l'exposició "Mirades creuades" d'Antoni Miró. Aquesta exposició és fruit del contacte entre el pintor alcoià i Miquel Martí i Pol. En concret, està inspirada per la "Suite de Parlavà" (1991). Una bona mostra de la relació entre dos llenguatges artístics distants a priori, que romandrà oberta des del 15 d'abril fins al 31 de maig. Recordem que Martí i Pol és un dels autors que hem de treballar amb més atenció, i aquest acostament, des d'una nova perspectiva, potser ens en done una visió més completa.
A la inauguració gaudirem del concert especial de Vicent Torrent ( Al Tall), acompanyat per Ximo Caffarena i Quim Sanz, interpretant cançons de tota la vida. Ací en teniu molta més informació.


Pel que la a la segona, es tracta d'un sopar i la presentació divendres 16, a partir de les 21:30 h., del llibre de contes AZ,de la periodista Núria Cadenes, amb el qual va guanyar, el 2008, el Premi de narrativa Ciutat d'Elx.
Els qui vulgueu acudir a la presentació, emporteu-vos un entrepà o amanida (el Casal en posa la resta). Començarem a les 21:30, sopant i després, al voltant de les 22:30, l'autora ens parlarà del llibre, que sembla emparentat amb l'estil de Pere Calders. Es tracta d'un recull de contes, d'extensió ben diversa, en què el nom del protagonista de cada una comença amb una lletra diferent. L'acte es celebrarà al Casal Jaume I del Cabanyal i la Malva-Rosa.
Com veieu, dues ocasions per acostar-vos al món cultural d'una ciutat on no tot són falles i grans events. Hi esteu convidats.

29 de març, 2010

A Pasqua, un poc de tot


Arriben ja les vacances, merescudes i esperades. Tots necessitem canviar, deixar la rutina i descansar. Alguns, a més, heu de posar-vos al dia en coneixements o competències, i és per això que us he enviat els materials de reforç. Cadascú pot triar-ne l'àrea a treballar i, a poc a poc, fer-ne un repàs.
A més, hi ha la lectura obligatòria (Fugaç, de J.M. Benet i Jornet, Bromera), i les voluntàries (L'illa de l'holandés i Societat limitada; Columna, i Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés, Bromera). De les novel·les, en farem un examen (atenció al context en què es desenvolupa l'acció, necessari per comprendre'n la trama). Els qui us decidiu per la poesia d'aquest gran autor, en fareu un treball que publicaré d'ací a pocs dies.
Per últim, si voleu anar fent comentaris, teniu el text Bilingüisme imbècil, de Ferran Suay, on, a més de les qüestions bàsiques, podríeu fer una redacció (150 mots) sobre els conceptes de Sociolingüística que s'hi tracten.
En resum, només teniu l'obligació de llegir-vos l'obra de teatre; la resta depén del temps, les ganes i/o la necessitat que tingueu de millorar de cara a la recta final del curs.
Bones vacances a tots!

14 de març, 2010

Poseu-me les ulleres. Estellés, al Teatre Micalet




Fins al 28 de març es representa al Teatre Micalet "Poseu-me les ulleres", un espectacle basat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés. L'obra ens acosta d'una manera respectuosa, polièdrica, original i emotiva a l'univers del gran poeta de Burjassot. Les interpretacions, la música en directe de Miquel Gil, la dansa, les diverses veus que hi apareixen i, sobretot, la poesia d'Estellés, fan d'aquesta una obra molt recomanable. Més si pensem que tenim uns dies de vacances. En tornar-ne, ja sabeu: poesia i molt més.

08 de març, 2010

A l'Octubre, el 9 de març

Doncs sí. Cal anar-hi demà; hi ha programades tantes activitats que el problema es presentarà a l'hora de triar-ne una. Us les presentem:

- Assaig obert, de Produccions de Ferro (19 hores)

Es tracta d'un espectacle interactiu per a joves basat en fragments de Terra Baixa d'Àngel Guimerà, La plaça del diamant de Mercè Rodoreda i Cap al Tard de Joan Alcover. Tant pels textos com pel plantejament i la posada en escena, de segur que paga la pena.

- Presentació del manifest “Pel coneixement del valencià per a l’accés a un lloc de treball de les administracions valencianes” impulsada per la Plataforma Sí al valencià (19 hores)
Comptarem amb la participació de:
Rosa Solbes, periodista.
Carme Miquel, mestra.
Jesús Huguet, escriptor.
Joan Sifre, sindicalista. Si encara aspirem a la normalització lingüística, cal fer-hi una ullada i, si s'escau, adherir-s'hi.

-Inauguració de l'exposició "Un país de revistes. Història de les publicacions periòdiques en català", amb motiu dels 25 anys del naixement de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

- Presentació del llibre de Josep Roselló Vint anys de Canal 9. El paper de la televisió pública en la societat valenciana (també a les 19 hores). De segur que té substància, que l'assumpte de la televisió pública valenciana li deu haver proporcionat material per donar i vendre.

València bull culturalment gràcies a aquesta institució. Anem-hi!

05 de març, 2010

Isabel-Clara Simó, a València


Ahir, 4 de març, a la Casa del Llibre de València tingué lloc la presentació del darrer llibre d'Isabel-Clara Simó, Homes. L'acompanyaven a la taula Xavi Sarrià, escriptor i cantant d'Obrint pas, i Carme Alborch, política i escriptora. Tots dos valoraren l'obra, plena de comprensió, sí, però adobadeta amb una miqueta de mala bava (en el millor sentit del terme). Es tracta d'un recull de contes on l'autora aborda el món masculí. En un ambient distés i ple de complicitat, l'escriptora va formular el desig de no haver d'exercir de nacionalista ni de feminista, senyal que s'hauria arribat a la igualtat de drets entre els pobles i les persones. En comparar masclisme amb feminisme, recordà que, si el primer defensa la supremacia de l'home front a la dona, el segon lluita per la igualtat. Va afegir que, si havíem retrocedit, era perquè havíem bandejat el carrer, l'activisme. Si en voleu fer un tast, a l'editorial Bromera hi ha tres contes per llegir.
Isabel-Clara Simó és una de les veus narratives més importants de la literatura catalana actual. Entre les seues obres destaquen Júlia (1983), T'estimo, Marta (1986), La salvatge (1994) o Dones (1997) , a qui dóna rèplica ara.
A la presentació assistiren membres d'1entretants, la xarxa ning de professorat que hem posat en marxa per intercanviar idees, debatre i compartir (ací en teniu dues membres amb l'autora).

Tot i que el temari de 2n és dens i gairebé no queda temps per res més, paga la pena d'acostar-se, ni que siga a petits glops, a autors que, com ella, han creat obres de gran qualitat i sense els quals no ens podem fer una idea completa de la literatura catalana en els nostres dies.

22 de febrer, 2010

Homenatge a Espriu


Avui fa vint-i-cinc anys de la mort de Salvador Espriu, i molts blocs de llengua i literatura li retem un humil homenatge. Per mi, el millor és rellegir alguns dels seus poemes. Aquests em van causar una forta impressió fa ja molts anys i, ara, veig que no han perdut gens de força ni de vigència. Demà, a més, els qui tinguen la sort (i l'honor) d'assistir al concert de Raimon a l'Olympia, de segur que gaudiran d'algun dels poemes que l'autor de Xàtiva va musicar.
I, el 27, dissabte, a les 22:00h, al teatre Micalet de València, se celebrarà un homenatge al poeta de Sinera.

I BEG YOUR PARDON

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
( per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius.
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.

Parent de Badalona o d'Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol.
et volaran un dia qualsevol.
però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.


LA PELL DE BRAU

XXX

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

la vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprén-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."

01 de febrer, 2010

Literatura a la nova PAU.3


Cal continuar amb la preparació de les qüestions sobre literatura actual. És el torn de la poesia dels autors: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés. Ací teniu una llista d'enllaços per enllestir-ne el treball.

Enllaços de poesia catalana contemporània


Cervantes virtual. Article de Joaquim Espinós (Universitat d'Alacant).

S. Espriu
http://www.xtec.es/~jducros/Salvador Espriu.html
Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions.
http://www.escriptors.com/autors/esprius/

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu
Vilaweb. Diari de l'escola. Recordant Salvador Espriu

Miquel Martí i Pol

http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol
Antologia de poemes seus.
Música de poetes. Martí i Pol.

V. A. Estellés

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles

http://www.escriptors.com/autors/andresv/
Comunicació de Daniel P. Grau al congrés en línia «1939. La cultura catalana» (24 juny - 2 maig 1999)
Vilaweb. Estellés, deu anys després de la seua mort
Poemes d'Estellés, musicats

Com ja sabeu, cal fer una petita aproximació a l'autor i, tot seguit, cal centrar-se en la pregunta relativa a cada autor. És convenient citar-ne alguna obra (no una llista exhaustiva) relacionada amb el que se us pregunta.
Mans a l'obra!