Paco Muñoz canta, ací, el poema d'Estellés que ha esdevingut símbol del compromís cívic del poeta i, per extensió, del poble. Escoltem-lo bé, llegim-lo amb atenció. No perd vigència. I, mentre uns i altres compartim taula i poemes en honor d'aquest homenot, d'alguna manera, amb permís seu, "assumim la veu del poble i serem, per sempre, poble".
També parem esment en l'Estellés aclaparat pel dolor íntim, a Cançó de bressol, o en l'observador -i patidor, i gaudidor- agudíssim de la quotidianitat, de la vida, com en aquest treball (Coral romput) realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València i editat per Escola Valenciana.
És, aquesta, una petita mostra del llegat, viu i ben viu, del poeta. De la bellesa dels versos, de la necessitat que en tenim. I, el 4 de setembre, a partir d'enguany, una ocasió per reivindicar llengua i cultura des d'una posició valenta, positiva i encoratjadora. Per molts anys.
També parem esment en l'Estellés aclaparat pel dolor íntim, a Cançó de bressol, o en l'observador -i patidor, i gaudidor- agudíssim de la quotidianitat, de la vida, com en aquest treball (Coral romput) realitzat per Francesc Felipe dintre el Doctorat de Comunicació de la Universitat de València i editat per Escola Valenciana.
És, aquesta, una petita mostra del llegat, viu i ben viu, del poeta. De la bellesa dels versos, de la necessitat que en tenim. I, el 4 de setembre, a partir d'enguany, una ocasió per reivindicar llengua i cultura des d'una posició valenta, positiva i encoratjadora. Per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada