Cent de Fuster

 

Enguany fa cent anys del naixement de Joan Fuster, l'il·lustre pensador de Sueca. La importància i varietat de la seua obra és indiscutible: estudis literaris, antropològics, sociològics, poesia (ací, un tast), articles d'opinió, "diccionaris", aforismes (els tuits d'ara), assaigs de tota mena... amb un nivell de qualitat i de profunditat altíssim.

Enguany, repetisc, Fuster n'hauria fet cent. És per això que aquest és l'Any Fuster. Tindrem ocasió d'aprendre'n des de diversos angles, de llegir articles sobre l'autor i l'obra, de visitar exposicions, d'assistir a conferències... Vosaltres comenceu aquesta setmana amb la visita a l'Espai Museu Joan Fuster (esperem que us agrade i n'aprengueu a muntó), i a la premsa ja se n'han publicat diversos articles, que ací enllacem:

- un article sobre el cartell commemoratiu

- notícia a la tv3

- reportatge a À Punt

 

-un altre reportatge: pròxima parada (À Punt)

- article a Levante-EMV

- article de Martí Domínguez

 

-Joan Fuster, amb perspectiva científica 

 

- entrevista a Enric Sòria a La Vanguardia

Ací, quatre aforismes (Joan Fuster. Aforismes, a cura d'Isidre Crespo, ed. Bromera) que ens poden ajudar a comprendre el tarannà del savi suecà:

 "Potser el treball dignifique l'home. No ho sé. Però, indiscutiblement, el cansa." 491

 "Contra el bé i el mal- contra les pretensions d'un i de l'altre- només tenim una defensa: la ironia." 166

 "La bona fe, la bona fe... Els fanàtics, ¿veieu?, tots són gent de bona fe." 43

 "Ningú no s'ha d'enganyar: dir "bon dia" ja és fer literatura". 637

Fem-hi una ullada, endinsem-nos pels carrers de Sueca, per l'empremta que ha deixat. Però, sobretot, llegim-lo. Sempre mordaç, sempre àvid de coneixement, sempre Fuster.

    

Assagistes

 L'assaig és un gènere minoritari, conreat, en la nostra llengua, per un bon grapat d'escriptors entre els quals destaquen, és clar, Pla i Fuster, com molt bé assenyala Toni Mollà al seu article "Assaig a sis mans", publicat a La Vanguardia.

Precisament fa un mes, Salvador Enguix publicava, al mateix periòdic, un article sobre assagistes valencians  que ha alçat polseguera i ha estat contestat per autors com Víctor Labrado a La Veu, i per Lourdes Toledo a Posdata (Levante-EMV).

Més enllà de les polèmiques concretes (faríeu bé de llegir els articles i aprendre'n bona cosa, de temes i d'autors-i autores-), és evident que hi ha una bona nòmina de caps lletraferits que es dediquen a la prosa d'idees, també a casa nostra.

L'assaig no és un gènere fàcil, acomodatici, com de vegades pot ser una narració si hom només en llig el que sura, i els pares de l'assaig en la nostra llengua són els dos homenots de la fotografia: Pla i Fuster.

Els pares. Pares que han tingut bona cosa de descendents conreadors de l'assaig.  Així, em venen al cap grans assagistes com Joan Francesc Mira (ací, la seua pàgina), Montserrat Roig (Digues que m'estimes encara que sigui mentida, Els catalans als camps nazis, Un pensament de sal, un pessic de pebre: dietari obert...), Maria Aurèlia Capmany, Manuel Baixauli. A banda, és clar, de tots els noms recollits als articles de la darrera polèmica literària. Bona cosa: açò es mou.

La nació dels valencians, conferència amb J.F. Mira

El dijous 12 de novembre amb motiu de la publicació de la nova  edició de La nació dels valencians, assistírem amb alumnes de 2n de batxiller a la conferència de presentació a l’Octubre Centre de Cultura de València. L’escriptora Gemma Pasqual féu la presentació, el president de les Corts, Enric Morera, i el director d’El Temps, Vicent Sanchis, dissertaren sobre l’obra i la figura de Mira, com a antropòleg, traductor dels clàssics, novel·lista, humanista i assagista.

Esperàvem, però, el moment de la seua intervenció i no defraudà: no és fàcil, ni confortable, viure en un país d'identitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valencià, la reflexió (i si pot ser l'acord) sobre el “ser” i el “no ser”, no és un luxe acadèmic: és la condició necessària per existir com a societat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Per què no podem ser com qualsevol altre país europeu, com ara els suecs, que no han de preguntar-se què són, ni quina és la seua llengua? Són suecs i parlen suec, tot i que la majoria coneix l’anglés. O com el revisor de tren suís, que fa servir indistintament la llengua oficial segons el cantó que travessa el ferrocarril i demana els bitllets ara en  italià, ara en francés, ara en alemany. Cap problema per al revisor. 

Aquestes i altres anècdotes que Mira va relatar van donar color a la conferència i acostaren el nacionalisme al públic més jove de la sala. Un nacionalisme, en paraules de Mira, entés com un compromís solidari amb el propi poble... el territori i la societat sobre els quals tenim un nexe moral i personal immediat: són els nostres i moralment no ens podem inhibir de la seua sort o la seua desgràcia. 

En comentar-li que érem alumnes dels barris de La Torre i de Sant Marcel·lí --zona on passà la seua infantesa-- accedí de bon grat i molt il·lusionat a fotografiar-se amb nosaltres.

Segona antologia de treballs creatius "Ser Joan Fuster"

Aquesta segona antologia de treballs creatius que presentem ara i ací és el resultat pràctic de l’activitat lectora de la segona avaluació durant aquest curs 2015, una pràctica d’expressió escrita i literària en què, com en el curs anterior, els estudiants han elaborat dos escrits assagístics personals imitant l’estil de Fuster. En aquesta ocasió es tractava d'elaborar un text argumentatiu a partir d'un aforisme de Fuster, desenvolupar la idea, argumentar-la, afegir exemples i arribar a una conclusió personal.

Segona antologia de textos creatius (cliqueu per accedir a la carpeta)

  Segona Antologia Ser JF">

Treballs creatius de Ser Joan Fuster

L’antologia de treballs creatius que presentem ara i ací és el resultat pràctic de l’activitat lectora de la segona avaluació durant aquest curs, una pràctica d’expressió escrita i literària en què els estudiants han elaborat dos escrits assagístics personals imitant l’estil de Fuster.

L’assaig humanístic és un intent, una temptativa d’exposar les opinions pròpies al voltant d’un tema determinat, amb subjectivitat, parcialitat, manca d’exhaustivitat, amb la funció predominant comunicativa, per difondre les idees de l’autor, però amb voluntat literària.

Fuster destaca per l’ús de la primera persona que dubta, que no mai està segura del tot, escèptica, que interpel·la el lector, constantment,  per assolir la seua implicació i fer-se comprendre. Una modalització elevada, amb una adjectivació abundant i adequada, amb interrogacions retòriques, amb l’ús de cometes per ressaltar o allunyar-se del sentit original del mot, amb frases curtes, amb exclamacions, amb ironia i humorisme, amb canvi intencionat de sentit, amb invenció de paraules.

L’activitat ha consistit  en la lectura de l’antologia de textos fusterians “Ser Joan Fuster” de l’editorial Bromera. Hem triat aquesta lectura perquè és una antologia variada i arriba fàcilment als joves estudiants. A continuació us oferim la selecció de textos de creació pròpia: 

Antologia de textos creatius (cliqueu per accedir a la carpeta)

Treball creatiu j.fuster 22 c per Ferrane

Treball creatiu j.fuster 22 t per Ferrane

El tramvia groc, un llibre de memòries de Joan F. Mira

Dimarts de la setmana que ve es presenta el darrer llibre de Quico Mira, les seues memòries fins als 13 anys, edat en què va perdre al seu pare. Aquest gènere és conreat de manera freqüent i amb poca qualitat per gent que no es dedica a la Literatura. Mira, en canvi, és un dels grans escriptors valencians de lectura sempre recomanada. Per això us convidem a acudir a la presentació de la setmana pròxima o, si més no, de llegir aquesta ressenya que reproduïm per gentilesa d'ACPV i del Diari ARA. Hi veureu un repàs de les grans obres escrites i traduïdes per l'autor, així com una presentació del seu darrer títol.

El tramvia groc de JF Mira-ARA-19-10-2013 pel Dept. de Valencià

INVITACIÓ A L'ACTE

- - - - - -

P.S. (10-11-2013)

Enllacem, dies més tard, amb dues ressenyes fetes pels alumnes assistents de 2n de Batxillerat a l'acte de presentació del llibre. Són molt interessants i ens informen al detall d'aquella vesprada literària:

-Andreu Vera (22C) & Daniel Melguizo (22T)

Fuster i Mira. L'assaig amb majúscules

Ara, acabada la unitat dedicada a l'assaig, és moment de començar a redactar les qüestions de literatura. Fuster i Mira, dos grans assagistes valencians, en són els primers. Us enllace ací i ací amb dues entrades del curs passat, on trobareu alguns materials d'interés. També podeu consultar els blocs de 2n de Batxillerat enllaçats a la barra lateral.
D'ara endavant, aquesta feina, la de redacció, és un exercici global, de recerca, planificació i discriminació de dades, d'una banda i, de l'altra, d'escriptura (la pràctica de la qual, amb la consegüent depuració d'errades de tot tipus, és necessària).
Us enllacem, a més, amb els criteris per a la prova PAU (hi ha, a l'apartat Reflexió i expressió crítica, els ítems de Literatura). Una vegada passada la Setmana fantàstica, us hi podeu dedicar. Un descans... i a la feina!

El vídeo sobre Joan Fuster

Aquest documental va ser realitzat pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i d’altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren. En ell és construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992). Assagista, historiador, poeta, pensador independent, liberal d’esquerres, intel·lectual compromés. Tot açò i molt més va ser Joan Fuster, un home fet a si mateix des de sa casa de Sueca, que va impulsar una concepció nova i moderna del País Valencià, fortament arrelada a la història i cultura del seu poble. El pensament fusterià, expressat a través de l’assaig d’idees, la conversació i la correspondència epistolar, va aconseguir nivells de lucidesa inigualables en el segle XX valencià.

Per continuar veient el video cliqueu els següents enllaços:

Segona part
Tercera part
Quarta part
Cinquena part
Sisena part
Setena part