Com a primera activitat per a començar a usar el nou blog, us propose de llegir novament l'article que hem treballat a classe i formular definitivament una opinió més elaborada al voltant d'algun argument o opinió que s'hi enuncien. Hem comprovat que algunes afirmacions allí contingudes us han afectat, per la qual cosa seria bo d'explicitar-les i donar-hi suport o contradir-les. Recordeu la necessitat de fonamentar les vostres valoracions. Per a escriure-les, pitgeu amb el cursor en "comentaris" i en la casella que aparega, després d'elegir la identitat "Anónimo", redacteu-les. No sigueu massa extensos. Vigileu la correcció i les possibles repeticions o pèrdues de referència en la vostra expressió. Per veure l'esborrany de la vostra redacció i corregir-ne l'expressió, premeu "Vista previa" i en acabant torneu a l'original. Quan haureu quedat contents del que redacteu, signeu el vostre comentari amb el nom, un cognom i el grup, i finalment, marqueu: "Acceder y publicar".
La intel·ligent no es casa
Si ho han fet les universitat d'Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l'estudi fet durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d'opcions. Paral·lelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants "escullen companyes que s'assemblin a les mares" i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l'Australian Twins Registry: "Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos". Amb la qual cosa, troben menys opcions.
Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d'un llibre meu: "El poder femení arruga el penis". L'ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l'estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l'èxit femení i la seva libido no només no s'espanta, sinó que s'engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.
Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005