LA INTEL·LIGENT NO ES CASA. Text de comentari valencià a les PAU de setembre

Com a primera activitat per a començar a usar el nou blog, us propose de llegir novament l'article que hem treballat a classe i formular definitivament una opinió més elaborada al voltant d'algun argument o opinió que s'hi enuncien. Hem comprovat que algunes afirmacions allí contingudes us han afectat, per la qual cosa seria bo d'explicitar-les i donar-hi suport o contradir-les. Recordeu la necessitat de fonamentar les vostres valoracions. Per a escriure-les, pitgeu amb el cursor en "comentaris" i en la casella que aparega, després d'elegir la identitat "Anónimo", redacteu-les. No sigueu massa extensos. Vigileu la correcció i les possibles repeticions o pèrdues de referència en la vostra expressió. Per veure l'esborrany de la vostra redacció i corregir-ne l'expressió, premeu "Vista previa" i en acabant torneu a l'original. Quan haureu quedat contents del que redacteu, signeu el vostre comentari amb el nom, un cognom i el grup, i finalment, marqueu: "Acceder y publicar".

La intel·ligent no es casa

Si ho han fet les universitat d'Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l'estudi fet durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d'opcions. Paral·lelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants "escullen companyes que s'assemblin a les mares" i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l'Australian Twins Registry: "Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos". Amb la qual cosa, troben menys opcions.

Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d'un llibre meu: "El poder femení arruga el penis". L'ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l'estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l'èxit femení i la seva libido no només no s'espanta, sinó que s'engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.

Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005

Objectius de la matèria ANÀLISI DE TEXT VALENCIÀ, criteris d'avaluació i llibres de lectura

I. OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ

A.- CAPACITAT D’ANÀLISI I SÍNTESI
1. Realització del resum d’un text on l’estudiant ha de mostrar-ne la comprensió i sap destriar-ne les idees principals de les secundàries.
2. Establiment del tema o els temes de què tracta el text. Veure si es pot inferir del títol o d’altres elements paratextuals (fotos, elements subratllats i altres aspectes tipogràfics).
3. Delimitació de les parts constitutives del text. Analitzar la informació seleccionada i establir com s’organitza: si hi ha un únic tema (tema constant), diferents subtemes (temes derivats) o si es passa d’un tema a un altre (progressió lineal). S’inclou també el maneig d’altres tipologies estructurals: causa-conseqüència, problema-solució, descripció-enumeració; estructura analitzant o sintetitzant, etc.

B.- COMENTARI SOBRE EL CONTINGUT

B1) CARACTERITZACIÓ DEL TEXT
1. Establir l’àmbit d’ús: acadèmic, periodístic, publicitari, jurídic, administratiu, literari...
2. Reconèixer el tipus de text: expositiu, informatiu, argumentatiu, narratiu, retòric, descriptiu...
3. Determinar el gènere de text: article d’opinió, carta al director, ressenya, editorial, fragment d’assaig, crítica, crònica...
4. Comentar la finalitat comunicativa: informar sobre un tema, persuadir, orientar l’opinió o la conducta, etc.
5. Determinar la variació lingüística: dialecte geogràfic, social i registre (formal, informal) i justificar-ho.
6. Destriar els mecanismes de polifonia i d’intertextualitat.
7. Dilucidar els sobreentesos i les implicacions lingüístiques.
8. Destacar les funcions lingüístiques predominants.
9. Determinar la modalitat oracional i els mecanismes de modalització i d’impersonalitat.
10. Analitzar els mecanismes de cohesió lèxica.
11. Analitzar els mecanismes de cohesió gramatical.

B2) VALORACIÓ PERSONAL
1. Valorar les idees exposades per l’autor
2. Redactar arguments a favor o en contra
3. Assenyalar l’interés o l’actualitat del tema tractat i proposar temes relacionats
4. Avaluar si el text comentat aconsegueix la finalitat comunicativa que es proposa
5. Fer un judici personal.

II. CRITERIS DE CORRECCIÓ I D’AVALUACIÓ

S’avaluarà la capacitat de l’estudiant:
1. d’analitzar el text a partir de la descripció de la seua estructura i de la separació de les idees principals i secundàries;
2. de sintetitzar el text mitjançant l’establiment del tema;
3. d’interpretar el text gràcies a les marques lingüístiques explícites o implícites que el text ofereix i dels coneixements enciclopèdics;
4. de fer-ne una valoració crítica i d’identificar la presència de valors o d’actituds sociolingüístiques pròpies d’una situació de contacte de llengües;
5. de construir un text adequat al registre formal i de manejar els mecanismes que donen coherència i cohesió al text, i d’expressar-se amb correcció gramatical;
6. d’expressar-se de manera neutra mitjançant l’ús de formes impersonals o despersonalitzadores durant el comentari del contingut, i de canviar a fórmules personals i modalitzadores en la valoració personal del text.
7. d’aplicar els conceptes teòrics per tal de millorar les seues capacitats expressives.

A l’examen escrit d’avaluació s’assignarà el 70% de la puntuació al comentari, i el 30% a les qüestions. Cada qüestió puntua 1’5 punts (n’hi ha 4 a triar-ne 2). Al comentari, la capacitat d’anàlisi i síntesi són 3 punts; la caracterització del text són 3 punts; la valoració personal val 1 punt. L’expressió de l’estudiant es valorarà així: si globalment és positiva, es podrà apujar fins a 1 punt la nota del comentari i, si és negativa, es disminueix fins a 2 punts: 1 punt màxim d’ortografia i 1 punt d’adequació, coherència i cohesió del comentari redactat.

La nota de cada avaluació s’obtindrà de la prova escrita (80%), de l’examen del llibre obligatori de lectura (10%) i de les notes de classe (10%). Amb la pèrdua de l’avaluació contínua (amb 20% o més de faltes d’assistència sense justificar), l’alumne passarà a l’examen final de juny, consistent en un comentari de text i els controls dels diferents llibres de lectura obligatòria que no haja superat (90% i 10% de la nota final, respectivament).

La qualificació global del curs s’obtindrà de la nota mitjana de les 3 avaluacions quan l’alumne les haja superades totes. Si li quedara pendent la 1a o la 2a avaluacions, o totes dues, haurà d’aprovar la 3a. Si l’alumne no aprovara, passaria a la recuperació de tota la matèria i llibres pendents que es farà a finals de maig. També hi haurà recuperació a setembre on la nota s’extraurà de l’examen de comentari i sota la condició d’haver aprovat les tres lectures. És requisit imprescindible aprovar l’examen de lectura trimestral per a superar cada avaluació.

L’alumne podrà obtenir un punt extra màxim cada trimestre per lectures optatives i/o activitats extraescolars, de les quals haurà de presentar un breu treball guiat pel professor.

III. LLIBRES DE LECTURA OBLIGATÒRIA

PER A CADA AVALUACIÓ I DATA DE CONTROL:

1a avaluació:
-Voltaire: L’Ingenu, Edicions Bromera, (control: 3 de novembre)
2a avaluació:
-Joan Fuster: Diccionari per a ociosos, Edicions 62. (control: 16 de febrer de 2007)
3a avaluació:
-Bertolt Brecht: Històries del senyor Keuner, Editorial 3 i 4 (control: 20 d’abril de 2007)