27 de novembre, 2006
"Manuel Boix: Obra gràfica i impresa." Una exposició que no us podeu perdre.
20 de novembre, 2006
Exercicis de repàs de la 1a avaluació i teoria.
----PDF 1: autoavaluació de la unitat 2
----PDF 2: repàs de les unitats 2 i 3----PDF 3: més exercicis de la 2 i 3
---word 1: autoavaluació de la unitat 2
---word 2: repàs de les unitats 2 i 3
---word 3: més exercicis de la 2 i la 3>>>TEORIA SOBRE MODALITZACIÓ, DIXI, IMPERSONALITAT I POLIFONIA (en word)
19 de novembre, 2006
Entrevistes a Elx, per Javier Lluch, Kevin Asensi, David Martí i Fernando Montero
Crònica d'un dia a Elx i entrevista a un erudit, per Àngel Fernández, Cristian García, Fran Sánchez, Ramon Coronado i Sergio Gil
Sergio: Bon dia, som alumnes de l’institut Joanot Martorell de València i volíem conéixer com són la gent d’Elx: com parlen i els costums.
Enquestat: Sí.
Sergio: Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?
Sergio: Què és el Misteri d’Elx? I de què tracta?
Enquestat: El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric que se….bueno hay una duda que se representa des del 1300 o des del 1500, eh…Estem de catxondeo o estem en sèrio?
Sergio: No, no. Estem en sèrio. És que se l’ha caigut…
Enquestat: Se representa la mateixa... anem a dir… el mateix contengut perquè està en un llibre que se diu “El Consueta”, que... hay la duda, no? De mil tres-cents i pico a mil cinc-cents i pico. I depués, pues ha anat este drama sacrolíric que s’ha representat sempre en el interior de la Basílica de Santa Maria, ha anat rectificant-se musicòlegment de acuerdo, en fi, de acuerdo en es tècnics i entenguts de la matèria.
Sergio: Coneix alguna cançó tradicional d’Elx?
Enquestat: Pues sí, “Venim de la mar, no portem diners, i anem a cal mestre i no hay res que fer...”, entre atres.
Sergio: En què treballa principalment la gent d’Elx?
Enquestat: bueno, hasta hui des de finals del sigle XVIII la principal indústria ha sigut el calçat, hui…bueno vosatros li digueu el calcer…hui, pues degut al dia, a la invasió de competències forànees, pues han incorporat atres segments, altres sectors i hay una més gran diversitat d’activitats.
Sergio: Quins són el plats i menjars típics d’Elx?
Enquestat: L’arròs i costra, és lo típic d'Elx, l'arròs i costra i es tarongetes, i es fogassetes; per la Pasqua se fan fogassetes i mones.
Sergio: Quines qualitats i defectes té la ciutat d’Elx?
Enquestat: Qualitats?
Sergio: Sí.
Enquestat: Precisament Elx és multifacètic perquè precisament en Elx se reconeixen set cultures diferents, que estan perfectament catalogaes en l’Alcúdia, que precisament ara anem a un cicle de conferències que s’està donant baix del paraigües de la Universitat d’Elx, de la Miguel Hernández, i per supost el aspecte, el espectre d’activitats i d’història i de civilitzacions i de tot açò, i més ara. I també en la època contemporànea, el turisme. És molt llarg d’enumerar. Des dels ibèrics que són els primers... anem a dir, els primers pobladors que eren els natius, indígenes d’aquí de la Contestània, que astò era la zona de la Contestània, pues mira hasta es polacos que hui poden estar treballant, o els ukranians, o els de Burundi. O siga…
Sergio: I els defectes?
Enquestat: Defectes? Defectes ninguno. Mosatros no veem..., no veem..., veem la palleta en el ull ajeno, però no veem la biga en el de nosatres. Això és normal, som els millors, és la millor terreta del món.
Sergio: Vinga gràcies, moltes gràcies.
Enquestat: Vale a vosatros. Que tingau massa sort.
Sergio: Gràcies.
Enquestat: I un abraç.
Sergio: Adéu.
ELX en fotos, per Jordi Calatayud, Daniel Domínguez, Noelia López, Sergio Martínez, Andrea Nieto-Sandoval i Sheila Torres
Album de 74 fotos sostingut per
BubbleShare
- Afegiu-lo al meu bloc
Aquest equip d'alumnes ens presenta el seu treball en dos formats diferents. D'una banda hi ha dalt el reportatge fotogràfic -no massa ordenat temàticament- de la visita a la ciutat. Hi podem veure els jardins, els museus, els monuments i alguna vista des del campanar de la basílica de Santa Maria. Baix, s'ha sintetitzat la seua presentació power point -amb elements en moviment- per esta presentació mixta que combina text i fotos. És possible que us tarde una mica a carregar les imatges, però la presentació val molt la pena.
17 de novembre, 2006
Fotos comentades de l'Hort del Cura i les dames d'Elx, per Jesús Vera, Azahara Pérez, Karinne Costa i Patricia Prieto
16 de novembre, 2006
Breu estudi del Palmerar d'Elx, per Laura Aldomar, Yolanda Montoro i Beatriz Murgui
Els horts de palmeres de la ciutat d’Elx tenen el nom dels seus propietaris o relacionats amb circumstàncies que els donaren singularitat. Alguns exemples d’aquests horts són:
· Hort del Cura: va pertànyer al rector Castaño. El 1943 va ser declarat Jardí Artístic Nacional.
· Hort de la Torreta: té una talaia del segle XV.
· Hort de la Coronela: va ser una vil·la romana i posteriorment va pertànyer a la vídua d’un coronel.
· Hort de Caro: llegat el 1661 pel doctor Caro a la Mare de Déu de l’Assumpció.
· Hort de les portes encarnades: al desembre ix d’aquest hort la processó de la Vinguda de la Mare de Déu.
· Hort de missa d’onze: el clergat de l’església de Santa Maria va adquirir aquest hort amb els donatius que els feligresos aportaven per recolzar la missa d’onze.
LES PALMERES
La palmera, a més de ser un element ornamental, constitueix una part fonamental de l’economia familiar de l’hortolà. Però hi té utilitat. Amb el seu fals tronc es fan columnes, jardineres, bancs, taules… Amb les seues palmeres es fabriquen capells i rafals, graneres, estores…. Del dàtil, a més de ser un fruit deliciós, se n’extrau el sucre i es destil·len licors. El producte més singular del Palmerar és la Palma Blanca (fulla de la palmera), convertida en un símbol religiós, i utilitzada al diumenge de Rams.
L’hortolà vivia durant tot l’any en la zona agrícola que rodeja la ciutat. Es dedicava al cultiu de la palmera i d’altres cultius associats, com ara l’olivera, la vinya, el magraner o l’alfals seguint el sistema dels àrabs. Tota la família, i fins i tot els veïns, compartien les faenes de l’hort. Eren societats que depenien de la seua pròpia habilitat i esforç. Els dies de festa o de pluja els aprofitaven per a preparar les eines, confeccionar les cordes, teixir els cabassos, estores i fabricar utensilis de cuina. Tot el que produïa l'hort era d'utilitat.
Durant els segles XIX i XX l'impacte de la revolució industrial i el desenvolupament urbanístic posaren en perill la supervivència del Palmerar històric. Els il·licitans alçaren la veu en defensa del Palmerar, entre ells Pere Ibarra Ruiz, arxiver municipal, i l'Ajuntament d'Elx, que promogueren normatives que n'asseguraren la protecció. Des dels anys 80 existeix una ferma política de protecció i conservació del Palmerar.
El 30 de novembre de 2000 el Palmerar d'Elx és inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris següents:
● Transferència: el Palmerar d'Elx és un exemple de transferència d'un paisatge característic des d'una cultura i un continent a un altre, del nord d'Àfrica a Europa.
● Pervivència: el Palmerar és una característica del paisatge nord-africà, que va ser dut a Europa davall el domini musulmà de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. El sistema de reg tradicional és d'especial interés.
El Palmerar d'Elx està protegit de manera biològica contra la Cotxinilla Vermella gràcies a l'acció de dos coccinèl·lids que s'hi han soltat. Està amenaçat per dos plagues mortals, el Morrut Vermell i la Paysandisia que arriben ací amb les palmeres ornamentals importades. Contra el Flaret que danya el dàtil s'ha posat a punt un sistema de protecció molt eficaç.
Protecció del Palmerar:
Un moment significatiu de la nostra cita a Elx va ser poder contemplar la Dama d'Elx que ha estat entre nosaltres durant uns quants mesos abans de tornar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.
I ara, si us queden uns minuts, escolteu aquestes dos breus entrevistes de carrer. La primera, li la vam fer a un policia local d'origen lleonés, que parlava valencià, i l'altra a una senyora gran molt amable. Pitgeu sobre cada indicació per escoltar-les.
---Entrevista a un policia local d'Elx. ---Entrevista a una senyora gran.
15 de novembre, 2006
"De l'aigua dolça venim..."
Pitgeu ací si voleu sentir "De l'aigua dolça venim", del grup Cadafal.
De l’aigua dolça venim (popular d'Elx)
De l´aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d´eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te´n pot pujar al cap.
Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l´ha comprat sa mare
i son pare no sap res.
La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.
La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.
No begues molt,
que te pot fer mal,
i el nugolet
se te´n pot pujar al cap.
La ciutat d'Elx vista per Eduardo Pérez, Marta Martínez, Gabriel Anaya, Diego Fuentes, Sergio Sánchez i José San Andrés
Després de la nostra visita a la ciutat d'Elx , arriba el moment de plasmar les sensacions i les opinions que es mereix aquesta ciutat, i de destacar determinats llocs i museus de gran interès cultural.
Elx es mereix el nom de ciutat polifacètica per múltiples raons. Per començar farem un recorregut pels museus naturals més importants de la ciutat, com són "L'Hort del Cura i el Palmerar d'Elx". Aquestes manifestacions naturals són un vertader regal per a la vista d'aquell que tinga l'oportunitat de contemplar-les, i així ho vam poder comprovar. L'Hort del Cura té un origen humil, ja que va nàixer de la mà d'un llaurador anomenat Andreu qui li donà el nom de "L'Hort d'Andreuet". Aquest nom es va mantindre fins la mort d'aquest personatge, qui va deixar l'hort al seu fill, sent aquest últim l'encarregat de ficar-li el nom que actualment té. Però el que ens interessa és la magnificència de les seues palmeres datileres, entre les quals trobem "La Palmera Imperial", element central de totes les mirades que al costat de les plantes tropicals, mediterrànies i botàniques que formen el jardí, fan d'aquest hort un vertader regal per a la vista. Per altra banda, cal destacar el Palmerar d'Elx, declarat Patrimoni de la Humanitat, característica natural i turística, que a l'igual que l'Hort del Cura, confereix a la ciutat un encant urbà específic i distintiu d'altres llocs o ciutats. Per tant, hem de pensar que la palmera és el símbol més representatiu d'Elx, ja que també participa en aspectes religiosos com és la festa de "El Misteri d'Elx".
Quant a monuments o edificis històrics, cal esmentar "La Calaforra", torre defensiva del segle XII situada al costat de la majestuosa "Basílica de Santa Maria", amb l’esplendorosa façana barroca, i compta també amb el convent de les clarisses, la façana del qual, anomenada Santa Llúcia, és l'element renaixentista més important de la ciutat. Va ser dins de la torre mudéjar de la Calaforra on vam poder gaudir de l'exposició de pintura "Paisatges d'Elx", amb pintures de Rodriguez S.Clement, que ens mostraven la bellesa que la ciutat d'Elx ha tingut des de l'època en la qual van ser pintats els quadres. aquestes pintures es basaven tant en els paisatges interiors de la ciutat com en els de la costa. Imatges amb títol "esperant la barca" o "pescadors i barques", ens mostraven una part costanera que juntament amb els altres paisatges transmetien a l'espectador la sensació d'estar mirant la ciutat per petites finestres. Un altra exposició a la qual vam anar, va ser la de "La Sèquia Major: un patrimoni recuperat", en la qual vam conèixer el transcurs de les gestions dels recursos hídrics en la ciutat des d'èpoques molt antigues, començant per la propietat i la privatització de les aigües per part de la Reial Junta d'aigües, fins a l'administració de la Sèquia Major i els conflictes amb altres usuaris pel seu domini.
Cal destacar, a més, la visita al Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, que ens va permetre realitzar un apassionant recorregut pels 2500 anys d'història de la ciutat. Aquesta visita va ser la més interessant i significativa, ja que vam tindre l'oportunitat de contemplar de ben prop "La Dama d'Elx", símbol característic de la ciutat, amb la qual vam sentir que la nostra existència és insignificant en comparació amb els anys d'història que ameren la pedra de la Dama. Un altre símbol que caracteritza Elx és el treball en el sector del calcer, així, trobem un munt de tendes i comerços de calcer original que mai aconseguirem en altres llocs, d'una gran qualitat que no fa més que intensificar el turisme d'aquesta ciutat.
Per tant, hem de dir que Elx és una barreja entre natura i turisme, entre cultura i història, característiques que fan d'ella una ciutat polifacètica plena de punts d’interès històrics, turístics i culturals que continuaran atraient gent de tot el món amb l'únic objectiu de mostrar-ne les virtuts més importants una a una.
Primeres fotos de l'excursió a ELX
La ciutat d'Elx vista per Adrián Albalat, Martín Forés, Sergio Gil i Adrián Herrero
Gravació de l'entrevista a un il·licità en dos fragments d'un minut cadascú(MP3):
Els treballs de l'excursió a Elx
07 de novembre, 2006
Sobre el pensament de VOLTAIRE en L'Ingenu
- Posa exemples extrets de la lectura en els quals la raó i la tolerància donen millor resultat que els dogmes i l'autoritat arbitrària.
- Exemplifica un parell de casos en què Voltaire denuncia en el conte superxeries i afany de domini per part d'algun personatge.
- Al llarg de l'obra, l'autor francés fa una dura crítica a la societat francesa (convencions socials, monarquia, jansenistes, jesuïtes, etc.). Extrau-ne un cas concret i comenta'l.
- Què significa l'afirmació de Joan Fuster que Voltaire és un dels pensadors "detergents"?
Recordeu que només heu de revisar una mica la coherència i la cohesió del vostre escrit de l'examen per a publicar-lo en els comentaris a esta entrada. Els espere. Ens serviran per treballar també a classe.