16 de novembre, 2006

Breu estudi del Palmerar d'Elx, per Laura Aldomar, Yolanda Montoro i Beatriz Murgui


HORTS SINGULARS DE LA CIUTAT D’ELX

Els horts de palmeres de la ciutat d’Elx tenen el nom dels seus propietaris o relacionats amb circumstàncies que els donaren singularitat. Alguns exemples d’aquests horts són:

· Hort del Cura: va pertànyer al rector Castaño. El 1943 va ser declarat Jardí Artístic Nacional.
· Hort de la Torreta: té una talaia del segle XV.
· Hort de la Coronela: va ser una vil·la romana i posteriorment va pertànyer a la vídua d’un coronel.
· Hort de Caro: llegat el 1661 pel doctor Caro a la Mare de Déu de l’Assumpció.
· Hort de les portes encarnades: al desembre ix d’aquest hort la processó de la Vinguda de la Mare de Déu.
· Hort de missa d’onze: el clergat de l’església de Santa Maria va adquirir aquest hort amb els donatius que els feligresos aportaven per recolzar la missa d’onze.

LES PALMERES

La palmera, a més de ser un element ornamental, constitueix una part fonamental de l’economia familiar de l’hortolà. Però hi té utilitat. Amb el seu fals tronc es fan columnes, jardineres, bancs, taules… Amb les seues palmeres es fabriquen capells i rafals, graneres, estores…. Del dàtil, a més de ser un fruit deliciós, se n’extrau el sucre i es destil·len licors. El producte més singular del Palmerar és la Palma Blanca (fulla de la palmera), convertida en un símbol religiós, i utilitzada al diumenge de Rams.

L’hortolà vivia durant tot l’any en la zona agrícola que rodeja la ciutat. Es dedicava al cultiu de la palmera i d’altres cultius associats, com ara l’olivera, la vinya, el magraner o l’alfals seguint el sistema dels àrabs. Tota la família, i fins i tot els veïns, compartien les faenes de l’hort. Eren societats que depenien de la seua pròpia habilitat i esforç. Els dies de festa o de pluja els aprofitaven per a preparar les eines, confeccionar les cordes, teixir els cabassos, estores i fabricar utensilis de cuina. Tot el que produïa l'hort era d'utilitat.
Durant els segles XIX i XX l'impacte de la revolució industrial i el desenvolupament urbanístic posaren en perill la supervivència del Palmerar històric. Els il·licitans alçaren la veu en defensa del Palmerar, entre ells Pere Ibarra Ruiz, arxiver municipal, i l'Ajuntament d'Elx, que promogueren normatives que n'asseguraren la protecció. Des dels anys 80 existeix una ferma política de protecció i conservació del Palmerar.

El 30 de novembre de 2000 el Palmerar d'Elx és inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris següents:
● Transferència: el Palmerar d'Elx és un exemple de transferència d'un paisatge característic des d'una cultura i un continent a un altre, del nord d'Àfrica a Europa.
● Pervivència: el Palmerar és una característica del paisatge nord-africà, que va ser dut a Europa davall el domini musulmà de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. El sistema de reg tradicional és d'especial interés.

El Palmerar d'Elx està protegit de manera biològica contra la Cotxinilla Vermella gràcies a l'acció de dos coccinèl·lids que s'hi han soltat. Està amenaçat per dos plagues mortals, el Morrut Vermell i la Paysandisia que arriben ací amb les palmeres ornamentals importades. Contra el Flaret que danya el dàtil s'ha posat a punt un sistema de protecció molt eficaç.


Protecció del Palmerar:

Un moment significatiu de la nostra cita a Elx va ser poder contemplar la Dama d'Elx que ha estat entre nosaltres durant uns quants mesos abans de tornar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.



I ara, si us queden uns minuts, escolteu aquestes dos breus entrevistes de carrer. La primera, li la vam fer a un policia local d'origen lleonés, que parlava valencià, i l'altra a una senyora gran molt amable. Pitgeu sobre cada indicació per escoltar-les.


---Entrevista a un policia local d'Elx. ---Entrevista a una senyora gran.