18 de desembre, 2009

VI Encontre Carles Salvador



Perdoneu si no hem fet abans la ressenya sobre l’Encontre. Exàmens, treballs i avaluacions representen una sobrecàrrega de la qual només avui ens n’hem pogut desempellogar. Amb una bona dosi de cansament, sí, però també amb major perspectiva, parlarem de la xarxa 1entretants i de l’Encontre Carles Salvador.

Gràcies a la generositat i l’entusiasme d’Isidre Crespo, Oreto, Toni, Paco, Jordi, Francesc, Toni N., Gonçal i d’altres, que portaren endavant el projecte, i al suport i la magnífica acollida de l’Escola Gavina, la jornada de dissabte va ser molt enriquidora.

La conferència de Gonçal López-Pampló, La literatura digital. Una mirada a la literatura després d'Internet, plantejà una sèrie de reflexions sobre l'impacte de les TIC en la literatura. Es va fer un recorregut sobre els diferents suports que ha tingut la llengua escrita, dels inicis a l’actualitat, on les tecnologies digitals han revolucionat el concepte de literatura (cal distingir-ne entre la digital i la digitalitzada) i l’acte de llegir. Cal parar atenció a la lectura en pantalla, amb tot d’enllaços que ens porten d’un text a un altre, d’aquest a una imatge, en un camí sinuós, obert, ple de possibilitats. Una reflexió em va entristir: l'escletxa digital aprofundirà les diferències socials arreu del món. Cal treballar-hi, i molt.
Va ser una exposició molt amena i esclaridora de cap on va la lectura, la literatura i l'ensenyament. Per pensar-hi molt.
Tot seguit, Oreto i Toni van presentar la xarxa 1entretants. Ací us enllace amb el document-resum dels objectius d’aquest grup de professors entestats, uns, a ensenyar als companys, d’altres, a aprendre i fer ús de les TIC a l’aula, i, tots, a crear una xarxa col•laborativa d’experiències i materials en valencià.

L’esplai –que els mestres tampoc no el perdonem!- era un somriure continu. Tots, engrescats, feliços de retrobar-nos amb companys de fa temps i d’ara, amb ganes d’aprendre. A més, amb l’esmorzar oferit per la Gavina i Francesc i Oreto (estava tot boníssim!), carregàrem piles per als tallers.
Uns companys anaren als de blogs, d’altres als de wikis i ning, i tothom n’isqué il•lusionat. És clar que dues hores només són un tast, un principi, però és un pas per entrar en aquest món de les noves tecnologies i perdre-li la por, i de segur que ja n’hi ha fruits a les aules.
Per part dels organitzadors i professors, ja s’està engegant una jornada sobre la plataforma Moodle. N'hi anirem molts. Serà, aquesta, una altra oportunitat per aprendre i compartir. Gràcies, MESTRES.

04 de desembre, 2009

Més sobre Fuster


Ací teniu uns fragments d’un article de Gustau Muñoz que fou publicat l’any 2003 a la Revista del Centre de Lectura de Reus. Les seues reflexions us poden ajudar a elaborar la pregunta sobre Joan Fuster. L’article complet va aparéixer en un monogràfic que aquesta revista dedicà al nostre escriptor en el desé aniversari del seu traspàs.






Revista del Centre de Lectura de Reus .Núm. 6. 1r trimestre de 2003
A JOAN FUSTER
Un pensament obert
Gustau Muñoz
Economista i assagista
Universitat de València



PARLAR O ESCRIURE SOBRE JOAN FUSTER ÉS FÀCIL I difícil alhora. És fàcil perquè –no cal dir-ho– ha estat i és, en el nostre entorn cultural més immediat, un autor d'una influència que no podríem exagerar, una mica com ho va ser André Gide en un moment determinat de la cultura francesa, una circumstància –o paral·lel– que evocava el títol d'un llibre de Francesc Pérez Moragon dedicat a Joan Fuster: El contemporani capital.

Potser Fuster va ser, per a nosaltres, més "capital" i tot, perquè va exercir una triple i densa influència: moral, civil i cultural, en un context mancat, d'altra banda, de referents sòlids i comparables. En l'erm cultural de la València dels anys cinquanta i seixanta, Fuster va fer una aparició fulgurant, i la seua projecció no ha decaigut. En les difícils condicions de la cultura catalana sota la dictadura franquista –quan es decidia una continuïtat que sols podia ser de renovació–, la proposta cultural fusteriana fou atraient, innovadora, una ventada d'aire fresc. I així va ser reconegut tot d'una, malgrat algunes reticències.

És clar que tot va molt lligat. Aquesta projecció, en part, té molt a veure amb el context polític, amb el protagonisme de Fuster en la reformulació de la identitat valenciana en termes nacionals que, amb alts i baixos, amb avanços i retrocessos, i enmig de fortíssimes contradiccions, ha marcat la segona meitat del segle XX al País Valencià. I també a la resta dels Països Catalans, en la mesura que la iniciativa fusteriana replantejà amb força el sentit de la unitat profunda dels qui compartim una llengua i una cultura, transformant el record, la memòria d'un passat comú, en una incitació de futur, en un projecte, en una decisió. Fuster ens va moure a repensar-nos, als valencians, però també als qui a Catalunya o a Mallorca reflexionaven sobre el futur col·lectiu. La hipòtesi del projecte que animava –més enllà dels seus problemes de viabilitat, o de les insuficiències i modalitats possibles de la seua realització– ha estat tothora present, amb una força sense precedents, en les reflexions contemporànies sobre el fet nacional.

Així doncs, una influència civil molt considerable. I també moral: perquè va argumentar amb un rigor desconegut les seues posicions i les va mantenir amb unes dosis d'energia, de fermesa i de coherència –enmig de la tempesta– que tampoc no tenen gaires precedents en un poble secularment considerat "moll" i "ajustadís", procliu a la dimissió, i en un estrat social (el dels intel·lectuals diguem-ne de vocació nacional) especialment complicat, on no manquen ben sovint, com tothom sap, l'extravagància, el narcisisme desfermat, la vanitat ofesa o la temptació recurrent de "deixar-ho estar".
[...]
... però caldrà remarcar que l'impacte social de Fuster continua viu encara –només cal fullejar la premsa, la valenciana si més no– i que malgrat els dèficits immensos de la societat i la política valencianes, no ha arribat l'hora de les absoltes. La història –aquesta història– no s'ha acabat, ni de bon tros.
[...]
Una influència cultural perdurable
Per tant, hi ha una gran diversitat de nivells d'influència en què hauríem de fixar-nos si volíem escatir la significació global d'una obra i d'una actitud com la de Fuster. Ací em voldria centrar en la influència cultural. I en aquest aspecte, la coincidència pot ser –en principi– gran. Dit de manera lapidària: els elements més sòlids de modernitat de la cultura valenciana d'aquest temps són deutors de la incitació fusteriana. I en termes més generals, Fuster dóna un nou sentit a la idea i al conreu de l'assaig en la cultura catalana, alhora que esperona a repensar la tradició literària, considerada en el seu conjunt, i la seua relació amb la societat.
[...]
La fortuna literària, cultural en termes més generals i amplis, de Joan Fuster ha estat ben considerable, malgrat les desgràcies de tota mena del país i els entrebancs procedents de la política. És un autor llegit i rellegit, tot i que de manera desigual segons territoris i generacions.

D'ençà de la seua mort, ara fa deu anys, s'han succeït les reconsideracions, els homenatges, els estudis i les edicions de les seues obres. Potser trobaríem a faltar un tipus o un altre d'edició a l'abast, adequada
[...]
ens trobem davant d'una obra sòlida, extraordinària, que s'imposa per ella mateixa. Una obra que aguanta bé el pas del temps, que es pot llegir i estudiar, perquè hi ha matèria. Tothom, o quasi, en té una idea, i l'exposa en multitud d'ocasions
[...]
Una influència que es podria resseguir en diversos nivells, en facetes molt diferenciades que han donat joc també en el camp estrictament acadèmic i de l'erudició, de la historiografia a la sociolingüística, per exemple. Però gosaria dir que la dimensió més destacada de l'obra de Fuster, la que nodreix la seua posteritat literària, es troba en el camp de l'assaig.

La posteritat literària: l'assaig
Gènere esmunyedís, com bé sabem, espai de trobada i de tensió entre el pensament, la literatura i l'erudició, l'assaig és una peça clau en l'obra del nostre escriptor. Fuster és un mestre de l'assaig català del segle XX, un tipus d'intel·lectual molt en la línia d'una certa tradició europea intermitent i fluctuant, però efectiva, amb precedents humanistes i il·lustrats, i amb punts culminants en bona part del que han estat, en definitiva, els "intel·lectuals" entre final del segle XIX i final del segle XX.

L'assaig que cultiva Fuster consisteix bàsicament en aproximacions temptatives als fets socials, a les innovacions del temps, a problemes de la cultura, que tendeixen a definir una manera de veure el món, a trobar el sentit de l'època, a suggerir interpretacions d'abast general. Sempre des d'un punt de vista racionalista, suspicaç, antimetafísic. Amb coherència de fons, però sense ortodòxia ni sistemes tancats de pensament (i ací rau una de les claus tant de les reticències com del seu interès veritable, vist des d'avui). Un dels seus temes centrals, com és sabut, és el de la "mesura humana", desbordada en la societat de predomini industrial i tecnològic, però sense que aquesta visió implique cap nostàlgia passatista ni cap rebuig del progrés material. Les múltiples manifestacions de tot això són abordades d'una manera complexa i matisada, i l'estil àgil i desimbolt, l'amenitat de la seua prosa, podrien enganyar.

Anotacions de diari, articles de periòdic o de revista i finalment llibres que apleguen aquests escrits componen les estacions d'una reflexió fragmentària, però alhora dotada d'unitat, perquè darrere hi ha un pensament articulador. La prosa assagística de Fuster, la seua aportació més perdurable, a estones aparentment lleugera, configura al capdavall una certa idea del món, de la societat i del lloc de l'home, de les possibilitats humanes. Si calia destacar alguns trets definidors, diria que posa en joc recursos de saber ben travats, un estil literari eficaç i un enginy fora del comú.

Hi trobem una assimilació considerable de la cultura del seu temps, una percepció desperta envers els temes roents, i una capacitat expressiva i de raonament evidents. Fuster és profund, s'explica amb claredat, i a més a més és divertit.
[...]
Afirmar que el centre de la producció fusteriana és de tipus assagístic i que ací es pot trobar el nucli de la seua posteritat literària, del seu interès perdurable, no vol dir, de cap manera, que deixem de banda els seus papers d'abast més erudit, d'història de la cultura, d'història i crítica literària, de reflexió nacional: en tots ells batega un pensament esmolat i penetrant, intencionat i fresc, un enfocament crític i deliberatiu tot i la càrrega de dades, fets i citacions que sovint comporten (com pertoca al seu caràcter), i s'hi poden aprendre moltes coses. I admeten molts desenvolupaments, com en part ha estat el cas, en un terreny d'indagació acadèmica.

D'altra banda, caldria assenyalar un tret dels seus papers de temàtica nacional, i és l'agilitat expositiva, derivada d'un domini evident de l'escriptura, i la claredat dels plantejaments, travats i argumentats amb una sòlida base de coneixement històric i social. En aquest sentit, per exemple, es podria fer un exercici útil, com fóra de llegir Les formes de la vida catalana, de Josep Ferrater Mora, i Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, grans assaigs d'altra banda, al costat de Nosaltres els valencians, de Fuster. Em sembla bastant plausible dir que Nosaltres els valencians té un aire més modern, més atent a una anàlisi en diversos nivells metodològicament ben resolta, i no tant a una perspectiva de psicologia col·lectiva de caràcter més o menys intemporal. El seu era un enfocament rigorós i innovador, capaç de generar una atenció sostinguda, una seducció persistent, i alhora obert a la refutació, a l'esmena i a la reconsideració, i per tant –cosa ben insòlita– al costat del "pamflet" apareix també el programa d'investigació...

Però és en els textos de caire assagístic, d'assaig lliure de tema general, d'allò que hom ha dit "assaig humanístic", on trobaríem el possible o preferent interès per a qualsevol lector de qualsevol cultura, per a un lector genèric. En el fons, és la qualitat del raonament, la perspicàcia dels diagnòstics, la cartografia de problemes a què al·ludeix i que aborda, el llenguatge, l'estil precís, els criteris clars i "desinfectants" que aplica... això és el que pot seduir, allò que pot interessar, quan ha passat el temps, quan han canviat els referents concrets, quan potser són uns altres els instruments analítics i els recursos de saber.
[...]
Clàssic és allò que, malgrat el pas del temps, manté la vivacitat, la incitació, que convida a la reflexió. Potser l'època ha canviat, i ara ens pensem que sabem unes altres coses. Mai no canviarà tant, però... Els textos clàssics, tot i les transformacions, es mantenen vius i amb un estrany aire de modernitat, és a dir, de capacitat d'interessar-nos i d'estimular el nostre raonament, aplicat al nostre temps. En aquest sentit, moltes pàgines de Fuster són les pròpies d'un autor clàssic i, com a tal, modern.
[...]
Tot plegat, la lectura de Fuster té un interès que ultrapassa el que podríem associar al coneixement d'una trajectòria sorprenent de construcció d'un escriptor concret en una època concreta, i per tant reveladora d'una aventura singular que ens dóna claus sobre una subjectivitat irreductible en unes dècades decisives, i que ens diria moltes coses sobre quina mena de gent som, i quin país habitem.

29 de novembre, 2009

Eines digitals a l'aula


En aquest món nostre, la tasca educativa passa, entre d'altres, per afrontar el repte de la formació en les noves tecnologies. Les TIC se'ns mostren com una eina molt valuosa tant pel que fa al procés d'ensenyament-aprenentatge com quant a l'optimització de coneixements i materials elaborats per part del professorat.
És per tot açò que, gràcies a Isidre Crespo, es programa el VI Encontre Carles Salvador, amb el títol "Eines digitals a l'aula", per al proper 12 de desembre, a l'Escola Gavina (Picanya), de 9:30 a 14:00 hores.
Comptarem, en primer lloc, amb Gonçal López-Pampló (Universitat de València), qui pronunciarà la conferència "La literatura digital. Una mirada a la literatura després d'internet".
Tot seguit, tindrà lloc la presentació d'1entretants i del funcionament de la xarxa Ning.
Després d'un breu esplai (que els profes també en volem, de pati!), un seguit d'especialistes dirigiran tallers al voltant de:

a) Introducció a la xarxa Ning (G. López-Pampló).
b) Plataforma Moodle (Paco López i Carles Monclús).
c) Treball amb Wikis (Toni de la Torre).
d) Introducció al blog com a eina didàctica (Francesc Gascó i Anna Gascón).
e) Nivell intermedi de blogs (Toni Navarro).
Per últim, passarem a la cloenda i al dinar de germanor (optatiu).
Si us interessa, cal que us inscriviu ACÍ. Us hi esperem. Com més en siguem, més força tindrem!

És convenient (no imprescindible) que porteu ordinador portàtil, auriculars i material multimèdia (fotos, vídeo curtet o presentacions power point), bé en una carpeta a l'ordinador, bé en un llapis de memòria

23 de novembre, 2009

Literatura a la nova PAU



Com ja sabeu, enguany la prova és molt variada i inclou un apartat de reflexió i expressió crítica al voltant d'unes qüestions relacionades amb la literatura catalana de la Guerra (In)civil fins als nostres dies. A l'enllaç hi ha els criteris de l'exercici, amb la llista completa de preguntes.
Com que ja ens hem pogut endinsar en la unitat de l'assaig, cal que aneu preparant ja les respostes a les preguntes sobre Joan Fuster i Joan Francesc Mira. És per això que us adjuntem una relació d'adreces que, esperem, us seran útils a l'hora d'enllestir-ne els treballs.



Joan Fuster:
http://www.joanfuster.cat/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-fuster
http:/www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Cerca/.../Joan_Fuster_i_Ortells

Joan Francesc Mira:
http://www.joanfmira.info/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-francesc-mira
http://www.escriptors.com/autors/mirajf

Cal que elaboreu els textos en un registre formal i amb molta cura en l'expressió. Convé que redacteu un guió de treball abans de passar a la redacció definitiva. El text ha de tenir una extensió mitjana (150 mots) i tractar els aspectes més importants de l'obra dels autors, sense descurar-ne el context de producció.
Ànim, que a poquet a poquet fem camí!

06 de novembre, 2009

El vídeo sobre Joan Fuster

Aquest documental va ser realitzat pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i d’altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren. En ell és construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992). Assagista, historiador, poeta, pensador independent, liberal d’esquerres, intel·lectual compromés. Tot açò i molt més va ser Joan Fuster, un home fet a si mateix des de sa casa de Sueca, que va impulsar una concepció nova i moderna del País Valencià, fortament arrelada a la història i cultura del seu poble. El pensament fusterià, expressat a través de l’assaig d’idees, la conversació i la correspondència epistolar, va aconseguir nivells de lucidesa inigualables en el segle XX valencià.





Per continuar veient el video cliqueu els següents enllaços:

Segona part
Tercera part
Quarta part
Cinquena part
Sisena part
Setena part

19 de juny, 2009

Felicitats!


Moltes felicitats! M'he alegrat moltíssim de l'èxit que heu aconseguit amb tant d'esforç. Heu superat amb bones notes _algunes, excel·lents_ la PAU i, ara és el moment de celebrar-ho (amb trellat, eh?). També, el de pensar en el futur, en el camí que triareu d'ací a pocs dies.
He entrat fa un moment a la web de la Universitat de València i, justament demà, de 9 a 14 h, hi ha una sessió d'assessorament per a tots vosaltres. Si pitgeu ací trobareu tota la informació pertinent. Trobe que és una bona iniciativa, i que potser us aclarirà alguns dubtes. Triar una carrera és una decisió important. Si podeu, aneu-hi!
Res més. Esperem que us vaja molt bé, i us desitge molt bon estiu!

16 de maig, 2009

El llistat, ja!






Perdoneu el retard. Açò de corregir comentaris de text és molt dur d'empassar. En fi, ací va la relació d'alumnes que heu de presentar-vos a l'examen de dimarts:
David, Marta B., María, Rut, Pau, Marta M., Valeria, Elia, Moisés, Marcos, Jairo, Jéssica, Alejandro i Adrián.

Dilluns a les 13.30, a l'aula podreu veure l'examen i comprovar les errades comeses. Cal aprendre'n perquè no es tornen a produir. Ara, però, repasseu els conceptes bàsics i feu una ullada als comentaris elaborats. Cal revisar models de qüestions de comentari (en aquest bloc n'hi ha un post de maig/08 molt útil) i, si és possible, fullejar el Gripau.
Ànim i a la feina!

08 de maig, 2009

Gripau, ara en CD



Ací us deixe l'article que han fet els d'infomigjorn sobre el Gripau, eina molt valuosa i útil per fer un repàs de cara a les proves PAU.




Les universitats públiques valencianes distribueixen el CD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat

Des del curs 1993/1994, les universitats públiques valencianes (Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Universitat Politècnica de València, Universitat de València i Universitat Miguel Hernández), amb el suport de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, envien, a tots els centres valencians en què hi ha estudiants que es preparen per a l’accés a la universitat, el Gripau, un material que permet repassar alguns coneixements de llengua, de terminologia bàsica i de redacció que ajuden els alumnes a millorar els seus exàmens i, en concret, les proves d’accés a la universitat. De fet, es tracta d’un tipus de recomanacions estilístiques i lingüístiques que no sempre figuren en els temaris.

Enguany, després d’11 edicions en paper, el Gripau es reconverteix i passa al suport digital: els serveis lingüístics de les universitats valencianes l’han integrat en el CD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat, en el qual adopta un format més dinàmic i atractiu per als estudiants que preparen les proves d’accés a la universitat.

Aquest CD està estructurat en quatre seccions: “Les universitats públiques valencianes, en un clic”, que proporciona enllaços als webs de les universitats que poden ser útils a aquest alumnat; “La universitat i el valencià”, on apareix informació sobre la docència en valencià en aquestes universitats; “Programes en valencià”, amb informació sobre uns quants programes informàtics en valencià o per a millorar els coneixements lingüístics dels estudiants de 2n de batxillerat, i, finalment, l’apartat “Gripau”. Aquest CD, del qual es distribuiran 30.000 unitats, es pot consultar directament en Internet en aquesta web.

26 de març, 2009

Creativitat i ensenyament



Quins regals més valuosos m'han fet avui! La conferència (19') que fa Sirken Robinson, formador de BMW, és amena, clarificadora, amb rigor i, al mateix temps, amb una gran dosi de sentit de l'humor. Molts dels qui fan i desfan en els plans educatius podrien reflexionar sobre el tema. Si no fóra per les arts, per la creativitat, on rauria la gràcia?
Podeu aprofitar per extraure'n els arguments del conferenciant, dir-ne de quin tipus són i, també, assajar de fer-ne d'altres sobre el tema. És convenient que us hi documenteu. On? A la xarxa!




L'assaig: exercici de creació




He rebut aquest correu i trobe que paga la pena de fer-ne una petita aproximació didàctica. Després del visionat, cal que, a partir de la descripció d'aquests carrers de la ciutat de Barcelona, elaboreu un assaig sobre qualsevol aspecte de la vida a les ciutats. Podeu fer una anàlisi comparativa dels canvis que s'hi han esdevingut, o bé centrar-vos en aspectes com l'arquitectura, el trànsit, la gent... És un bon motiu per treballar els recursos modalitzadors. Potser, si us hi llanceu amb ganes i sensibilitat, en el vostre text s'hi podrà gaudir de la literatura.





" Us passe una joia fílmica: una gravació feta des d’un tramvia de la
Barcelona de 1908. El recorregut s’inicia al passeig de Gràcia, poc
abans del 5 d’Oros, i arriba fins a la República Argentina, passant
pels Jardinets de Gràcia, el carrer Salmerón (actual Gran de Gràcia) i
la plaça Lesseps. És molt interessant veure l’ambient d’aquella
Barcelona de només fa 100 anys: la gent, els edificis, el trànsit, etc.
El recorregut dura 7 minuts, però crec que paga la pena veure-ho!"

http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram

03 de març, 2009

Prohibim els llibres: model d'examen de comentari


S'acosten les falles, sí, i açò em recorda que la traca final és ben a prop. Queden nou setmanes (i mitja?) de classes reals, i cal que, a partir d'ara, el treball de comentari siga un quefer diari.
Tinc un recull de textos, arreplegats al llarg de moltes lectures gens innocents, i aquest que us presente, Prohibim els llibres (escrit per Empar Moliner i publicat a la Revista Illa, ed. Bromera, octubre de 2007), pense que reuneix moltes de les virtuts dels articles d'opinió. L'he emprat per a l'examen d'un dels grups de 2n de batxillerat que tinc, i sembla que no els ha anat gens malament. Ara bé, per obtenir bones qualificacions, a banda dels continguts aplicats al text, cal millorar molt l'expressió, i fer un repàs de sintaxi, formació de mots... sí, les típiques preguntes de la PAU. Us deixe ací les que he elaborat per al 22C. Potser us resulte d'alguna utilitat d'ací a l'examen.

Desenvolupa dues de les quatre qüestions següents:

  1. Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i, per a cada mot, escriu-ne un altre format mitjançant el mateix procés que continga un dels morfemes constitutius (afix, arrel o base) del mot de partida:

a) involuntàriament (línia 32)

b) reglaments (línia 22)

c) benintencionades (línia 48)

  1. Digues de quin tipus són i quina funció sintàctica fan els sintagmes o constituents destacats en cursiva en els fragments següents, extrets del text.

a) No hi ha fórmules perquè la gent llegeixi i està bé que no n’hi hagi.

b) Per a aquesta gent, anar a buscar un llibre en un d’aquests edificis estranys anomenats biblioteca és una excentricitat.

c) Llegir és un plaer estrany, que totes les persones addictives no podem deixar, però no cal que tothom s’hi enganxi.

  1. Escriu un sinònim o explica el significat que prenen en el text els mots següents:

a) enganxats (línia 15)

b) místics (línia 14)

c) malalts (línia 21)

4. Posa quatre exemples diferents de pressuposicions lingüístiques basades en el text i anomena’ls.




01 de març, 2009

Pepe Rubianes


Fotografia extreta de Vilaweb



Ha mort Pepe Rubianes. Molts de vosaltres no el coneixíeu; si de cas, per la sèrie "Makinavaja" que protagonitzà fa ja molts anys, quan éreu menuts. Us assegure que la seua marxa és una gran pèrdua per als amants de la llibertat, d'allò políticament incorrecte, de l'humor intel·ligent. Us recomane el treball de documentació que han fet els de vilaweb, des d'on podreu accedir al visionat d'algunes de les seues actuacions i saber més sobre aquest polèmic actor i director.
Al manual Comentar textos (Anna Devís i Josep Sendra, ed. Castellnou) hi ha un text escrit per ell inclòs al llibre El món s'acaba, de Xavier Grasset. Es titula El meu descens a l'infern, i constitueix tota una declaració de principis. El comentari que l'acompanya és molt bo. Cal llegir-se'l amb atenció. A més, com que estem treballant la modalització i el text en té per donar i vendre, convé que hi busqueu i identifiqueu exemples diferents als exposats al comentari redactat. Trobe que seria una manera de retre homenatge a un dels millors monologuistes de l'estat espanyol i, a més, de practicar la nostra particular cacera del tresor.

08 de febrer, 2009

Jornada sobre les TIC a l'ensenyament, a l'Octubre CCC

Aquest post el vaig editar, ahir, al meu bloc personal. Pense que també està bé que l'incloga en aquest.

Un bon menú, sens dubte, el que hem tastat, avui, els qui ens hem aplegat a l'Octubre CCC amb motiu de la jornada organitzada per l'entusiasta Isidre Crespo, al voltant de les TIC com a suport a l'ensenyament de la llengua i la literatura.
Com cal esperar d'un encontre així, el plat fort se'ns ha servit primer, de la mà de Laura Borràs, professora de la UOC. No és lloc per fer-ne un resum, però sí de destacar aquelles idees que més m'han colpit. Com que "l'ensenyament és pobre o dolent amb independència de les eines que s'utilitzen", ja que cal diferenciar l'accés a la informació de l'aprenentatge. És clar, però, que s'ha d'adaptar al món actual, en una tasca docent integradora i contextualitzadora dels conceptes a tractar. M'han encisat, també, la cita de Confuci: Sent i oblide./Veig i recorde./Faig i entenc. (aquesta, ja veieu, és vàlida per a qualsevol tipus d'aprenentatge; en el cas de la cuina, per exemple), i la de Seamus Heaney: "Since when_he asked/ are the first and the last line of any poem/ where the poem begins and ends?". Veritablement profitós.
Per acabar, un bon grapat de professors han aportat idees des de la seua experiència en el món dels blocs, les wikis i d'altres plataformes que encara no em sonen. Toni de la Torre, Amadeu Sanz, Olga Gargallo, Begonya Mezquita, Àlex Andrés, Toni Navarro, Anna Gascón, Josep Alandete, Oreto i Francesc (no em sé els cognoms), Paco López i Toni Teruel ens han regalat una mostra del seu excel·lent quefer com a treballadors de l'ensenyament i creadors artístics en alguns casos. Delicatessen.
Només hem trobat a faltar un programa menys intensiu, tant que no hem pogut fer preguntes als ponents. L'any que ve, Isidre, tot un dia, que açò fa gust a poc!

--

08 de gener, 2009

Treball sobre els textos assagístics


Ja sabeu que la lectura de la segona avaluació està formada per un recull de textos d'autors com Josep Pla, Montserrat Roig, Ferran Garcia-Oliver i Joan Perucho. Es tracta que feu una aproximació a aquests escriptors, a la seua obra i, més concretament, a l'assaig. Us adjunte el guió del treball que haureu de lliurar abans del 13 de febrer.







TREBALL SOBRE ELS TEXTOS ASSAGÍSTICS

  1. Què és l’assaig? Fes-ne la definició i explica’n les característiques més destacades. Pots buscar informació en llibres de text o enciclopèdies de llengua i literatura.
  2. Redacta la biografia dels autors dels textos seleccionats. Si pots, escriu sobre l’estil, la temàtica, etc., de cadascun d’ells.
  3. Fes una anàlisi de l’estil de cada autor. Hi has d’especificar aquells trets més definitoris, que els distingesquen dels altres, com ara la temàtica, la intertextualitat, la dixi, la sintaxi oracional, la cohesió textual, el lèxic... Posa exemples extrets dels textos.
  4. Situa els textos en un context històric i cultural determinat. Moltes de les característiques textuals vénen determinades per l’època, les vivències, la ideologia de cada autor.
  5. De vegades, l’assagista planteja problemes contemporanis i pren una postura. Destria quins són els problemes plantejats per la selecció d’autors que hem fet.
  6. Fes un comentari dels textos de dos dels autors proposats. Recorda que cal seguir l’esquema de comentari. No oblides que, a l’hora de fer un comentari, estàs creant, també, un text. Cal que que acomplesca la regla de les tres C: claredat, Concisió i Correcció.

01 de gener, 2009

Lectures voluntàries


De segur que estàveu esperant el guió per fer el treball sobre les lectures voluntàries, oi que sí? Donc bé, ací el teniu. Si podeu dedicar-vos-hi, sabeu que és temps guanyat en la cursa de fons que és el segon de batxillerat. Convé que presenteu els treballs en word per tal d'esmenar-ne les possibles errades o d'enriquir els vostres textos en qualsevol moment de la redacció. Ja sabeu: com més sucre, més dolç!

  1. Indicació del títol, de l'autor i l'editorial, així com de l'any de l'edició de l'exemplar que heu llegit.
  2. Tema general de l'obra, segons el vostre criteri, i possibles temes secundaris. Si l'obra planteja alguna moralitat, expliqueu-la. (5 línies aprox.)
  3. Breu argument de l'obra esmentant els noms propis dels principals protagonistes (20-25 línies)
  4. Quin tipus de narrador apareix en l'obra, (extern, intern i modalitats)? Raonament i marques lingüístiques.
  5. Varietat diatòpica en què està escrita l'obra. Marques lingüístiques.
  6. Caracterització de tres personatges, si més no, que els definisquen amb adjectius i pel seu comportament i actuacions. Cal que assenyaleu les relacions existents entre ells i, també, el grau d’evolució que experimenten al llarg de l’obra.
  7. Època en què transcorre l'acció i durada aproximada de tots els esdeveniments narrats.
  8. Llocs principals que formen el marc en què transcorren els successos narrats.
  9. Valoració dels possibles elements simbòlics presents a l'obra.
  10. Valoració personal. Possibles apartats: és interessant, fàcil, amena, moralitzant, fantàstica, complexa, rica... Podeu relacionar-la amb altres lectures anteriors. Podeu imaginar-vos l'autor, les seues preocupacions, les denúncies que hi fa, la intencionalitat, etc. (10 línies aprox.)
  11. Convé que presenteu el vostre treball amb una biografia de l’autor, les temàtiques que sol tractar, l’estil…
    En el cas dels llibres que contenen diverses històries, apliqueu el mateix esquema d'anàlisi a quatre dels relats i reduïu a la tercera part aproximadament les línies demanades dels apartats que les assenyalen.