Materials de la xarxa sobre argumentació i fal·làcies

Se m'ha acudit que, a més dels apunts de classe, podríeu buscar materials que amplien una mica el vostre coneixement sobre el text expositivoargumentatiu, a partir del qual iniciarem els primers comentaris. Pròximament ens centrarem en l'estructura inductiva i deductiva que plantegen, i en la classificació dels arguments i de les fal·làcies per tal de distingir la persuassió de l'argumentació. En la meua recerca per mitjà del Google apareixen els índexs de molts cursos universitaris per a les carreres de Dret i Filologia on s'aborda aquestä mena de textos, però poc més. De moment podeu consultar aquestes quatre webs de baix, que us n'aportaran una introducció molt precisa i si voleu indagar-ne més, no ho dubteu,i animeu-vos a buscar. Aquell(a) que trobe apunts i explicacions d'interés, anoteu-ho en comentaris o comuniqueu-ho en classe.
1.El text argumentatiu (Llengua catalana de 2n de Batxillerat)També s'hi repassa la resta de la tipologia textual.
2.Llistat de fal·làcies lògiques. (Universitat de Michigan)
3.Fal·làcies lògiques: formals i no formals. Classificació molt útil que té l'enorme avantatge de presentar exercicis interactius amb exemples per a detectar fal·làcies. És de gran interés.
4.Lògica inductiva, lògica deductiva. Per a practicar i reconéixer l'estructura inductiva i deductiva de les premisses i dels textos argumentatius. Porta algun exercici.

Guia de treball sobre el Diccionari per a ociosos

Aquestes vacances de Nadal hi haurà molts moments en què les celebracions familiars, la tele, les cites amb amics, els repassos d'alguna assignatura i els hobbies personals ens deixaran temps lliure per a llegir el Diccionari per a ociosos de Fuster. Aquesta activitat requerirà que us concentreu durant algunes hores per a captar, diccionari en mà, la quantitat d'informacions erudites i l'estil detergent de l'assagista. D'aquesta manera podreu disfrutar com volia l'autor.

Les instruccions per a traure rendiment a la lectura i elaborar un bon treball (data límit, 16 de febrer de 2007), són al final d'aquesta entrada, descarregueu-vos-les. Al llarg de les pròximes festes, apareixeran publicats en aquest bloc alguns resums més de teoria que puguen facilitar la recapitulació dels temes vistos a classe.

Guia de treball: Diccionari per a ociosos

7 exàmens de les PAU per a Comentari de text valencià.

Una vegada revisats els elements que formen part de l'adequació, la coherència i la cohesió textuals, hem de passar a treballar-los amb el suport dels models d'examen que van servir per a les proves del selectiu els darrers anys. Seguiu les següents recomanacions.

Abaixeu-vos els documents PDF als vostres fitxers, imprimiu-vos-els i porteu-los per al proper dilluns a classe. Són 7 documents de dues planes cadascú.

1.-"Tecnologia", d'Enric Sòria (juny de 2002)
2.-"La revolta dels 'antipub' al metro de París", de Núria Ferragutcasas (juny de 2004)
3.-"Pena de mort a Enrique Iglesias", de Quim Monzó (setembre de 2004)
4.-"La cohesió lingüística", de Jesús Tusón (juny de 2005)
5.-"La mirada", d'Isabel-Clara Simó (setembre de 2005)
6.-"De buit en buit", de Narcís-Jordi Aragó (juny de 2006)
7.-"La intel·ligent no es casa", de Pilar Rahola (setembre de 2006)

Exposició sobre Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València

Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX
Del 12 de desembre de 2006 al 21 de gener de 2007
Sala Estudi General - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

"Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Orfe des de ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.


Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemnat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover. En aquells anys també seguí treballant en la història lingüística i literària valencianes, amb llibres com Introducción a la historia lingüística de Valencia (1949), que prologà el seu mestre, Menéndez Pidal. Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.


De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres amb llibres publicats com ara Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), aquests conformen les mostres més interessants. L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.

Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.


Ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li ret homenatge nomenant-lo "Escriptor de l'Any" i amb l’organització de l’exposició «Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX», que pretén ser un recorregut per la vida i l’obra del mestre dels filòlegs valencians i que, per altra banda, representa encara un model d’home dialogant i comprensiu amb les diferents sensibilitats lingüístiques valencianes."

(Text de presentació de l'exposició del web de la Universitat de València).

"Manuel Boix: Obra gràfica i impresa." Una exposició que no us podeu perdre.

Primer que res, em sap greu fer la ressenya d'aquesta exposició a sis dies de la seua cloenda i damunt en període d'exàmens. Això no obstant, els qui esteu vertaderament interessats en el món de la imatge, el disseny, la maquetació, la pintura, l'art modern... no us podeu perdre de cap manera l'exposició sobre l'artista Manuel Boix al Museu de Belles Arts, Centre del Carme (a 5 minuts de les Torres de Serrans). Què us hi trobareu? Tota la seua obra gràfica i impresa així com algunes pintures. Manuel Boix és un artista irrepetible i de tremenda influència entre els il·lustradors moderns. La seua tasca s'ha desplegat des dels anys 70 en el cartellisme, la il·lustració de llibres, les caràtules de discos, CD, la pintura, l'escultura... Ha guanyat premis importants sobretot al món de la il·lustració. No deixeu de visitar l'exposició si podeu -és gratis-, i en cas contrari, visiteu la seua pàgina web on us ofereix una selecció del bo i millor de la seua obra. Es tracta ja d'un clàssic valencià al món de l'art.

Exercicis de repàs de la 1a avaluació i teoria.

Us adjunte ara i ací (dixi o anàfora? -jo pregunte) tres documents nous que enclouen fulls d'exercicis per repassar, ampliar i autoavaluar-se els aspectes d'adequació, coherència i cohesió tractats fins ara a classe. Es troben en format PDF i WORD. Confie que disposeu de l'Acrobat per obrir-los. Podeu portar-los impresos i resolts a partir del dilluns vinent. També hem afegit alguns apunts de teoria sobre l'adequació que aborda la modalització, la dixi, la impersonalitat i la polifonia. Són molt importants per tal com els farem servir al llarg del curs i se us pregunta en el proper examen a fi que els apliqueu al text que analitzareu. Els pengem ací per si de cas els heu perdut o els necessiteu.

----PDF 1: autoavaluació de la unitat 2
----PDF 2: repàs de les unitats 2 i 3----PDF 3: més exercicis de la 2 i 3
---word 1: autoavaluació de la unitat 2 

---word 2: repàs de les unitats 2 i 3 

---word 3: més exercicis de la 2 i la 3

>>>TEORIA SOBRE MODALITZACIÓ, DIXI, IMPERSONALITAT I POLIFONIA (en word)

Entrevistes a Elx, per Javier Lluch, Kevin Asensi, David Martí i Fernando Montero

"El 30 d’octubre anàrem a visitar Elx a fi de vore i conéixer la ciutat i les seues ofertes culturals. Partírem a les 8 i mitja des del nostre institut i al voltant de les 2 hores de viatge hi arribàrem. Esmorzàrem en un parc i anàrem a vore l´Hort del Cura, un jardí de grans dimensions ple de palmeres on en destacava una, anomenada palmera imperial. Del parc ens dirigírem a visitar el Centre de Congressos d’Elx i des d´allí ens dividírem en grups, cadascú amb qui volia, i anàrem a dinar. Després de dinar i de descansar una estona anàrem a veure la famosa Dama d´Elx, figura representativa d´aquesta ciutat i com a tal, estava ben protegida en un quartet xicotet al qual sols es podia passar en grups reduïts i sota l´atenta mirada d´un policia local. Del museu ens dirigírem cap a la Basílica de Santa Maria on es podia pujar al campanar per veure tot Elx als teus peus. Una vegada fet tot allò comentat, ens deixaren temps lliure fins a les 7, estona que aprofitàrem per a fer les entrevistes als habitants de la localitat i preguntar-los pels costums de la seua terra. Al voltant de les 7 arribà l’autobús i partírem cap a València."

Aquest grup d'alumnes us presenta un video amb les dues entrevistes que gravaren a Elx. Cal fer un esforç per seguir-les ja que el soroll de la ciutat -obres i trànsit- no permeté un bon enregistrament del so.

Crònica d'un dia a Elx i entrevista a un erudit, per Àngel Fernández, Cristian García, Fran Sánchez, Ramon Coronado i Sergio Gil

Aquests companys del grup 22T presenten una relació d'activitats explicades amb fotos de la seua visita a Elx, així com una entrevista que van tenir la sort de fer a una persona molt entesa de la cultura i tradicions de la ciutat d'Elx. La gravació és de qualitat i força interessant per descobrir les característiques del subdialecte meridional-alacantí: l'entonació, la fonètica, la morfologia i el lèxic dels il·licitans. A més, en el document word que inclouen els companys, han transcrit molt bé -quasibé és una transcripció filològica- la mateixa entrevista. Comptem ací, doncs, amb un material sonor i escrit de gran interés. Val la pena detenir-se uns minuts a escoltar la gravació. Ja sabeu que podeu sentir o descarregar-vos els documents pitjant sobre els mots subratllats. Altrament, us recomanem de llegir l'entrevista reproduïda baix, tenint en compte que mostra la manera de parlar d'Elx molt fidelment.

ENTREVISTA A UN ERUDIT IL·LICITÀ:

Sergio: Ja?

Cristian: Ja.

Sergio: Bon dia, som alumnes de l’institut Joanot Martorell de València i volíem conéixer com són la gent d’Elx: com parlen i els costums.

Enquestat: Sí.

Sergio: Quantes i quines festes se celebren a Elx durant tot l’any?

Enquestat: Pues se celebren un montó de festes, de romeries populars, i es festes principals són es festes de la Mare de Déu d’Elx, que va acompanyat pel Misteri, i luego, en diciembre se celebren es festes també relacionaes en la Mare de Déu de l’Assumpció, que és la …l’apareguda en la plaia. I después, pues tenen es festes des patronos, dels distints grèmits: Sant Antoni, Sant Crispín, Sant Josep, o sea que hay vàries festes.

Sergio: Què és el Misteri d’Elx? I de què tracta?

Enquestat: El Misteri d’Elx és un drama sacrolíric que se….bueno hay una duda que se representa des del 1300 o des del 1500, eh…Estem de catxondeo o estem en sèrio?

Sergio: No, no. Estem en sèrio. És que se l’ha caigut…

Enquestat: Se representa la mateixa... anem a dir… el mateix contengut perquè està en un llibre que se diu “El Consueta”, que... hay la duda, no? De mil tres-cents i pico a mil cinc-cents i pico. I depués, pues ha anat este drama sacrolíric que s’ha representat sempre en el interior de la Basílica de Santa Maria, ha anat rectificant-se musicòlegment de acuerdo, en fi, de acuerdo en es tècnics i entenguts de la matèria.

Sergio: Coneix alguna cançó tradicional d’Elx?

Enquestat: Pues sí, “Venim de la mar, no portem diners, i anem a cal mestre i no hay res que fer...”, entre atres.

Sergio: En què treballa principalment la gent d’Elx?

Enquestat: bueno, hasta hui des de finals del sigle XVIII la principal indústria ha sigut el calçat, hui…bueno vosatros li digueu el calcer…hui, pues degut al dia, a la invasió de competències forànees, pues han incorporat atres segments, altres sectors i hay una més gran diversitat d’activitats.

Sergio: Quins són el plats i menjars típics d’Elx?

Enquestat: L’arròs i costra, és lo típic d'Elx, l'arròs i costra i es tarongetes, i es fogassetes; per la Pasqua se fan fogassetes i mones.

Sergio: Quines qualitats i defectes té la ciutat d’Elx?

Enquestat: Qualitats?

Sergio: Sí.

Enquestat: Precisament Elx és multifacètic perquè precisament en Elx se reconeixen set cultures diferents, que estan perfectament catalogaes en l’Alcúdia, que precisament ara anem a un cicle de conferències que s’està donant baix del paraigües de la Universitat d’Elx, de la Miguel Hernández, i per supost el aspecte, el espectre d’activitats i d’història i de civilitzacions i de tot açò, i més ara. I també en la època contemporànea, el turisme. És molt llarg d’enumerar. Des dels ibèrics que són els primers... anem a dir, els primers pobladors que eren els natius, indígenes d’aquí de la Contestània, que astò era la zona de la Contestània, pues mira hasta es polacos que hui poden estar treballant, o els ukranians, o els de Burundi. O siga…

Sergio: I els defectes?

Enquestat: Defectes? Defectes ninguno. Mosatros no veem..., no veem..., veem la palleta en el ull ajeno, però no veem la biga en el de nosatres. Això és normal, som els millors, és la millor terreta del món.

Sergio: Vinga gràcies, moltes gràcies.

Enquestat: Vale a vosatros. Que tingau massa sort.

Sergio: Gràcies.

Enquestat: I un abraç.

Sergio: Adéu.

ELX en fotos, per Jordi Calatayud, Daniel Domínguez, Noelia López, Sergio Martínez, Andrea Nieto-Sandoval i Sheila Torres

Album de 74 fotos sostingut per
BubbleShare
- Afegiu-lo al meu bloc

Aquest equip d'alumnes ens presenta el seu treball en dos formats diferents. D'una banda hi ha dalt el reportatge fotogràfic -no massa ordenat temàticament- de la visita a la ciutat. Hi podem veure els jardins, els museus, els monuments i alguna vista des del campanar de la basílica de Santa Maria. Baix, s'ha sintetitzat la seua presentació power point -amb elements en moviment- per esta presentació mixta que combina text i fotos. És possible que us tarde una mica a carregar les imatges, però la presentació val molt la pena.

Fotos comentades de l'Hort del Cura i les dames d'Elx, per Jesús Vera, Azahara Pérez, Karinne Costa i Patricia Prieto

En la visita a Elx ens hem interessat principalment per la diversitat botànica del bellíssim Hort del Cura i en les reproduccions que al llarg de parcs, jardins, carrers i museus es poden veure de la Dama d'Elx. D'aquestos temes hem fet un treball fotogràfic en PDF i en format HTML que podeu veure i baixar-vos d'ací. També hem fet dues entrevistes als habitants d'Elx, com estava estipulat, i les hem transcrites. Podeu llegir-les en un altre document en word.

---Visita a Elx (en PDF). Tarda uns segons a descarregar-se (4 MB.)

---Visita a Elx (en HTML). Encara no està llest.

---Entrevistes (en .DOC).

Breu estudi del Palmerar d'Elx, per Laura Aldomar, Yolanda Montoro i Beatriz Murgui

HORTS SINGULARS DE LA CIUTAT D’ELX

Els horts de palmeres de la ciutat d’Elx tenen el nom dels seus propietaris o relacionats amb circumstàncies que els donaren singularitat. Alguns exemples d’aquests horts són:

· Hort del Cura: va pertànyer al rector Castaño. El 1943 va ser declarat Jardí Artístic Nacional.
· Hort de la Torreta: té una talaia del segle XV.
· Hort de la Coronela: va ser una vil·la romana i posteriorment va pertànyer a la vídua d’un coronel.
· Hort de Caro: llegat el 1661 pel doctor Caro a la Mare de Déu de l’Assumpció.
· Hort de les portes encarnades: al desembre ix d’aquest hort la processó de la Vinguda de la Mare de Déu.
· Hort de missa d’onze: el clergat de l’església de Santa Maria va adquirir aquest hort amb els donatius que els feligresos aportaven per recolzar la missa d’onze.

LES PALMERES

La palmera, a més de ser un element ornamental, constitueix una part fonamental de l’economia familiar de l’hortolà. Però hi té utilitat. Amb el seu fals tronc es fan columnes, jardineres, bancs, taules… Amb les seues palmeres es fabriquen capells i rafals, graneres, estores…. Del dàtil, a més de ser un fruit deliciós, se n’extrau el sucre i es destil·len licors. El producte més singular del Palmerar és la Palma Blanca (fulla de la palmera), convertida en un símbol religiós, i utilitzada al diumenge de Rams.

L’hortolà vivia durant tot l’any en la zona agrícola que rodeja la ciutat. Es dedicava al cultiu de la palmera i d’altres cultius associats, com ara l’olivera, la vinya, el magraner o l’alfals seguint el sistema dels àrabs. Tota la família, i fins i tot els veïns, compartien les faenes de l’hort. Eren societats que depenien de la seua pròpia habilitat i esforç. Els dies de festa o de pluja els aprofitaven per a preparar les eines, confeccionar les cordes, teixir els cabassos, estores i fabricar utensilis de cuina. Tot el que produïa l'hort era d'utilitat.
Durant els segles XIX i XX l'impacte de la revolució industrial i el desenvolupament urbanístic posaren en perill la supervivència del Palmerar històric. Els il·licitans alçaren la veu en defensa del Palmerar, entre ells Pere Ibarra Ruiz, arxiver municipal, i l'Ajuntament d'Elx, que promogueren normatives que n'asseguraren la protecció. Des dels anys 80 existeix una ferma política de protecció i conservació del Palmerar.

El 30 de novembre de 2000 el Palmerar d'Elx és inclòs en la Llista de Patrimoni Mundial d'acord amb els criteris següents:
● Transferència: el Palmerar d'Elx és un exemple de transferència d'un paisatge característic des d'una cultura i un continent a un altre, del nord d'Àfrica a Europa.
● Pervivència: el Palmerar és una característica del paisatge nord-africà, que va ser dut a Europa davall el domini musulmà de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. El sistema de reg tradicional és d'especial interés.

El Palmerar d'Elx està protegit de manera biològica contra la Cotxinilla Vermella gràcies a l'acció de dos coccinèl·lids que s'hi han soltat. Està amenaçat per dos plagues mortals, el Morrut Vermell i la Paysandisia que arriben ací amb les palmeres ornamentals importades. Contra el Flaret que danya el dàtil s'ha posat a punt un sistema de protecció molt eficaç.


Protecció del Palmerar:

Un moment significatiu de la nostra cita a Elx va ser poder contemplar la Dama d'Elx que ha estat entre nosaltres durant uns quants mesos abans de tornar al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

I ara, si us queden uns minuts, escolteu aquestes dos breus entrevistes de carrer. La primera, li la vam fer a un policia local d'origen lleonés, que parlava valencià, i l'altra a una senyora gran molt amable. Pitgeu sobre cada indicació per escoltar-les.

---Entrevista a un policia local d'Elx. ---Entrevista a una senyora gran.

"De l'aigua dolça venim..."

No he pogut resistir-me a presentar-vos una de les tantes cançons tradicionals de la comarca del Baix Vinalopó. Com vau comprovar en les entrevistes, a la gent d'Elx els agrada cantar i no es tallen. Fins no fa gaire anys, encara es cantaven cançons locals a les festes, les lletres de les quals canviaven amb tocs d'ironia segons l'ocasió. Hi ha alguns discos -ara CD- que repleguen el folklor il·licità dels anys 70 i 80, comú a les comarques del Sud i diferenciat del de València. Les havaneres hi predominen. Els darrers temps, les colles de dolçainers d'Elx com ara El cascabot han recuperat les velles melodies per a la dolçaina i animen les festes i els carrers de la comarca. Des dels anys setantes hi ha un grup, ja veterà, anomenat CADAFAL, que ha gravat moltes d'aquelles cançons i en diferents versions. N'he triat una, de la qual incloc la lletra, amb un estil "verbener", o siga, de revetlla nocturna. Això no obstant val la pena. El contingut de la lletra és conegut pels il·licitans. Els foranis ens en podem fer una idea malgrat que no entenguem què és un nugolet o qui era Sansanet, o bé on està l'aigua dolça: són els vells temps que s'acaben! Finalment, si us enrotlla el tema, hi ha material musical sobrer per a triar i editar un CD que seleccione, cançons, peces de dolçaina i del Misteri d'Elx, per fer-nos una idea millor de folklor del Sud. Ací llance la proposta, per a qui vulga arreplegar-la.

Pitgeu ací si voleu sentir "De l'aigua dolça venim", del grup Cadafal.

De l’aigua dolça venim (popular d'Elx)

De l´aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d´eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.
No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te´n pot pujar al cap.

Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l´ha comprat sa mare
i son pare no sap res.
La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.

La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.
No begues molt,
que te pot fer mal,
i el nugolet
se te´n pot pujar al cap.