12 de desembre, 2006

Exposició sobre Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de València

Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX
Del 12 de desembre de 2006 al 21 de gener de 2007
Sala Estudi General - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE


"Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) pot ser considerat, sense cap dubte, l’iniciador de la Filologia moderna a les terres valencianes. Orfe des de ben menut, va ser criat pel seu oncle, el canonge i erudit Josep Sanchis Sivera, a la vora del qual es va iniciar en l’estima per la llengua, la història i la cultura dels valencians. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es formà com a filòleg i historiador al Centre d’Estudis Històrics de Madrid, on fou deixeble de Menéndez Pidal, Navarro Tomàs i Américo Castro, entre d’altres. Col·laborà a l’ALPI (Atlas Lingüístico de la Península Ibérica) i des d’uns plantejaments historicistes va publicar La llengua dels valencians, el 1933, amb la intenció d’aclarir didàcticament als valencians la identitat filològica de la seua llengua. El llibre, que va ser un èxit, encara en els nostres dies continua reeditant-se. Un any abans, Sanchis Guarner apareixia entre els signants de les Normes de Castelló, en atenció al seu lideratge estudiantil.


Durant la Guerra del 36-39 s’incorporà a l’exèrcit de la República i obtingué el grau de capità d’artilleria, per la qual cosa a l'acabament del conflicte fou condemnat a dotze anys de presó i un dia, dels quals solament en complí quatre, ja que es va beneficiar d'un indult del govern. Després va residir a Mallorca, entre 1943 i 1959, on ajudà el gran filòleg mallorquí Francecs de B. Moll, en la confecció del Diccionari Català-Valencià-Balear, que havia iniciat mossén Alcover. En aquells anys també seguí treballant en la història lingüística i literària valencianes, amb llibres com Introducción a la historia lingüística de Valencia (1949), que prologà el seu mestre, Menéndez Pidal. Des del 1950 formava part de la Institució Alfons el Magnànim. L’any 1954 començà la seua integració a la Facultat de Filologia i Lletres de la Universitat de València, i el 1979 va ser nomenat catedràtic de lingüística valenciana.


De retorn a València, el seu interés anà centrant-se en l’època Moderna i contempòrània de les nostres terres amb llibres publicats com ara Els valencians i la llengua autòctona durant els segles XVI, XVII i XVIII (1963), Els pobles valencians parlen els uns dels altres (1963-1968) o La Renaixença al País Valencià (1968), aquests conformen les mostres més interessants. L’any 1972 publicà un altre dels seus grans llibres: La ciutat de València, que ha conegut traduccions a diverses llengües i que encara en els nostres dias continua publicant-se.


Sanchis Guarner desenvolupà una gran tasca dins la Universitat de València: creà l’Institut Universitari de Filologia Valenciana (1978) i fou director de l’Institut de Ciències de l’Educació (1975-81). A més, fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1961) i corresponent de la Real Academia Española (1951), de la Real Academia de la Historia (1968) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969). El 1974 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per altra banda, la seua figura, durant els anys setanta, va ser destacadíssima en el procés de recuperació de la llengua dels valencians i, per això mateix, va ser objecte d’atacs per part dels sectors més reaccionaris. L’any 1981, víctima d’un infart, moria, deixant el seu grandíssim llegat intel·lectual al seu poble.


Ara, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, li ret homenatge nomenant-lo "Escriptor de l'Any" i amb l’organització de l’exposició «Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX», que pretén ser un recorregut per la vida i l’obra del mestre dels filòlegs valencians i que, per altra banda, representa encara un model d’home dialogant i comprensiu amb les diferents sensibilitats lingüístiques valencianes."

(Text de presentació de l'exposició del web de la Universitat de València).

Cap comentari: