El text de les PAU de juny: "Val més dedicar...", de Jesús Tusón

Una vegada més Jesús Tusón és l'autor elegit per a donar matèria d'anàlisi i comentari textual a les PAU valencianes. D'un llibre purament assagístic s'ha extret un fragment massa "fragmentari", al meu parer. D'un capítol que presenta un títol com la dedicació de les hores de català a l'estudi de l'anglés -enunciat clarament amb ironia i segurament de caràcter polifònic: algú ho ha dit i escrit abans-, els dos paràgrafs que el despleguen apunten cap als canvis de l'ecosistema, la desaparació de la diversitat i la uniformització de voluntats, estils i idees. Als examinands els deu haver costat una mica enllaçar la coherència d'aquest fragment d'assaig reproduït a l'examen, i com sempre, esbrinar el gènere, la finalitat, l'organització textual d'aquesta mena de text híbrid entre l'exposició i l'argumentació. Espere que no hagen caigut en el parany de "l'article d'opinió", almenys. En aquesta entrada pretenem fer-vos una introducció al llibre del qual prové el fragment de l'examen i a més us deixem una còpia en PDF de la prova, per a aquells que vingueu més endavant a les PAU. Si algú s'anima a comentar-lo totalment o parcialment, estaríem contents que ens deixàreu la vostra anàlisi en l'apartat de comentaris.

-"Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglés", Jesús Tusón.

Jesús TUSÓN, UNA IMATGE NO VAL MÉS QUE MIL PARAULES. CONTRA ELS TÒPICS, Barcelona, Editorial Empúries, 2001
L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seva funció és intel·lectual, és a dir que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.

És un text de caràcter divulgatiu, ja que va adreçat a un públic ampli i té un caràcter didàctic . Així el tema és especialitzat, però empra poca terminologia específica i, en canvi, hi abunden les explicacions i els exemples; és formal i objectiu (predomini de la tercera persona); respon a la intenció de transmetre coneixements.Des del punt de vista literari és un assaig. Aborda, d’una manera no especialit­zada un tema sociolingüístic. Té un doble caràcter: explicatiu i argumentatiu. Ens informa sobre els tòpics que imposen una visió reduccionista del món de les llengües. Ens diu quins són i els rebat de manera raonada. La finalitat del llibre és fer reflexionar el lector sobre els tòpics i ensenyar-lo a descobrir-los i a alliberar-se’n. Hi abunden les referències culturals. Presenta un llenguatge (lèxic culte, interrogacions retòriques...) i una estructuració prou elaborats.