13 d’octubre, 2020

Veus femenines en la narrativa de postguerra

 Ben entrats en la tardor, encetem ací la primera entrada del curs. Un curs marcat per les distàncies, els somriures amagats, la prudència. I, també i com sempre, un curs crucial.


Ara, encetem l'estudi de la literatura (i del comentari de text, i tot el que porta aparellat) amb La plaça del Diamant, novel·la cabdal de Mercè Rodoreda, publicada el 1962. Amb Rodoreda, assistirem a un treball impressionant : les veus del discurs, la caracterització del personatge principal a través del seu pensament, l'estil emprat, la riquesa de registres, la simbologia, l'enunciació de  temes fonamentals en l'obra de l'autora i, per descomptat, el retrat d'una classe social, una ciutat i una època crítica del segle XX massa llarga i dolorosa.

Us enllace ací amb una pàgina que us pot ser útil per aprofundir i comprendre millor la importància de l'obra d'aquesta autora i d'aquesta novel·la en particular. 

Una altra escriptora imprescindible, per bé que molt menys coneguda, és Carmelina Sánchez-Cutillas. L'AVL l'ha nomenada Escriptora de l'Any, i À punt se'n feia ressò des d'Altea, el poble de la Marina on se situa l'obra més coneguda de l'autora: Matèria de Bretanya.

Amb elles, i amb l'ajuda d'altres autors, ens farem ben coneixedors de la narració literària, alhora que gaudirem de la bona literatura.

Cap comentari: