Aspectes per analitzar un text expositivoargumentatiu

-gènere textual
-àmbit d’ús
-finalitat o intenció comunicativa
-canal o mitjà
-codi
-variació lingüística (dialecte geogràfic demostrat amb proves, dialecte social –si cal-, registre (amb exemples)
-veus del discurs (marques d’emissor i receptor, anàlisi del destinatari del text)
-temps i espai compartit o no amb el receptor. Este punt i l’anterior es refereix a la dixi.
-impersonalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-modalització (amb exemples): estudieu totes les possibilitats
-polifonia (altrament dit, intertextualitat o veus del discurs): citacions d’altres veus
-sobreentesos i pressuposicions: anàlisi de la informació implícita.
-anàlisi del títol (temàtic o remàtic / retòric) en relació amb el tema
-tema
-tesi (en cas de textos argumentatius, localitzar-la i explicar-la)
-progressió temàtica (lineal, tema constant, temes derivats)
-estructura externa (constitució en paràgrafs)
-estructura interna i tipus de seqüències textuals: narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva, argumentativa, instructiva
-macroestructura o mapa conceptual de les idees abordades (resum bàsic del text)
-superestructura (resum detallat del contingut de cadascuna de les parts.)
-estratègies argumentatives: analítica, sintètica, enquadrada, paral·lela, dialèctica
-recursos argumentatius: exemples, analogies (comparacions), arguments d’autoritat, de quantitat, deductius (de causa i conseqüència), contraargumentacions (per refutació, per concessió a l’adversari); amb premisses que són: judicis de fet (fets, veritats, presumpcions) i judicis de valor (valors, jerarquies, tòpics), judicis ètics...
-diferència entre argumentació i persuasió (anàlisi de fal·làcies si ve al cas)
-mecanismes cohesius de referència gramatical: dixi (personal, social, espacial, temporal), anàfora pronominal, catàfora, el·lipsi, determinació, ús dels possessius i dels demostratius, correlació temporal
-mecanismes cohesius de referència lèxica: repetició del terme, sinonímia, relació de contrast (antonímia, complementarietat, reciprocitat), relació enciclopèdica de mots, procediments de condensació informativa (nominalitzacions, el·lipsi i anàfora), procediments d’ampliació explicativa (aposició, reformulació parafràsica, exemplificació, oració adjectiva explicativa o especificativa)
-figures retòriques comunes: metàfora, metonímia, comparació, ironia, hipèrbole, antítesi i paradoxa, etc.
-mecanismes de connexió: elements tipogràfics i connectors textuals (additius, disjuntius, contrastius i consecutius)
-estil: cohesionat (oracions llargues i sintaxi complexa) / estil segmentat (el contrari)